Tema 3 3rESO

1. TEMA 3: SECTOR PRIMARI

2. ÍNDEX
1. El sector primari
2. L’agricultura
2.1 Els paisatges agraris
2.2 Agricultura de subsistència i de mercat
3. La ramaderia
4. La pesca
5. L’explotació forestal
6. El Sector primari a Espanya i C.Valenciana

3. 1. EL SECTOR PRIMARI

4. AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ
FORESTAL
• El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la
producció d’aliments i de matèries primeres per a consum humà o per a la
indústria.

5. Valor total de la producció mundial
Agricultura Indústria Serveis
3% 27% 70%
• Actualment es dedica al sector primari un terç de la població mundial, sent
major aquest percentatge als països menys desenvolupats. El pes econòmic del
sector a penes arriba al 5% de la riquesa mundial.

8. 2. L’ AGRICULTURA

9. L’agricultura està condicionada en cada lloc per molts factors
FACTORS FÍSICS
(naturals)
FACTORS HUMANS
(derivats de l’acció humana)
• AGRICULTURA: conreu de la terra per a obtenir productes vegetals
destinats al consum humà o animal i matèries primeres per a la indústria

10. ELS FACTORS FÍSICS
Decisius a les societats poc tecnificades. A les
desenvolupades els factors físics queden supeditats a la
tecnologia.
EL CLIMA: Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de
temperatura i d'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són
normalment les més adequades
EL RELLEU: L'agricultura se sol localitzar a les planes, on el terreny és
favorable per la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les
muntanyes, s'hi construeixen bancals o feixes.
EL SÒL: Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals
minerals determinades.
ELS FACTORS HUMANS
CONDICIONS ECONÒMIQUES i POLÍTIQUES: les condicions de cada país
condicionen el tipus de cultius i les tècniques.
ASPECTES HISTÒRICS I CULTURALS: la història i tradicions de cada lloc
Influeixen sobre tots els aspectes humans anteriors.
.
NIVELL TÈCNIC i TECNOLÒGIC: l’ús de tècniques i tecnologies més modernes
(màquines, fertilitzants, reg, biotecnologia,...) permeten cultivar noves terres
i augmentar els rendiments.

11. 2.1 ELS PAISATGES AGRARIS

12. les parcel·les
• El paisatge agrari és el paisatge natural modificat pels humans amb la
finalitat d’obtenir productes de la natura, mentre que el paisatge agrícola
es dedicaria estrictament a l’agricultura.
• Els paisatges agraris estan caracteritzats per els sistemes de cultiu
el poblament

13. Les
parcel·les
Una parcel·la és la unitat bàsica de cultiu, un tros de sòl dedicat al cultiu
Segons la
grandària
Minifundi: fins 1 ha. en regadiu i 10 ha. en secà
Latifundi: més de 10 ha. en regadiu i més de 100 ha. en
secà
Segons la
forma
Regular: forma geomètrica
Irregular: sense cap forma geomètrica definida
Segons els
límits
Camps closos o bocage: parcel·les clarament separades
Camps oberts o openfield: parcel·les sense límits clars

14. Els sistemes
de cultiu
Anomenem sistema de cultiu a les tècniques utilitzades pels
agricultors per obtindre productes agrícoles
Segons l’ús de
sistemes de reg
Agricultura de regadiu: mètodes artificials de reg
Agricultura de secà: aigua directament de la natura
Segons la varietat
d’espècies
Monocultiu: es cultiva una sola espècie
Policultiu: es cultiven diverses espècies
Segons el grau
d’aprofitament del sòl
Agricultura intensiva: intenta obtenir el màxim
rendiment en el mínim espai possible amb
grans inversions de treball i capital
Agricultura extensiva: utilitza molt de
terreny i poca mà d’obra

15. POLICULTIU AGRICULTURA DE SECÀ AGRICULTURA INTENSIVA
MONOCULTIU AGRICULTURA DE REGADIU AGRICULTURA EXTENSIVA

16. El poblament
rural
És la part de l’espai rural on habiten les persones
Tipus
Dispers: la població viu en cases disperses pel camp
Concentrat: la població viu junta en un nucli de població
Intercalar: barreja dels dos anteriors

17. 2.2 AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA I DE MERCAT

18. • Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic de les activitats agrícoles
i ramaderes, podem diferenciar dos grans tipus de sistemes agraris: els sistemes
tradicionals de subsistència i els sistemes de mercat.
• Als països menys desenvolupats, l'agricultura es debat entre dos models
oposats i fins i tot contradictoris: l'agricultura de subsistència i l'agricultura de
mercat, principalment la de plantació.

19. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

20. • AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA: destinada a produir els aliments necessaris
per als mateixos agricultors i abastar el mercat local.
És molt important als països subdesenvolupats
Agricultura de subsistència
(per consum propi)
Policultiu
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics
Rendiments escassos

21. Tipus d’agricultura
subsistència
Itinerant per cremació
Extensiva de secà
Irrigada de l’arròs

22. L’agricultura
itinerant per
cremació
Es fa talant una part del bosc o la sabana, cremant-la per a que les
cendres facen de fertilitzant i cultivant en ella durant tres o quatre anys,
fins que la terra s’esgota i es crema un altre tros.
Les tècniques són molt rudimentàries, es cultiven productes diversos per
a l’autoconsum en parcel·les xicotetes i la productivitat és molt baixa.
Es practica en la zona equatorial d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania i a
Indoxina.

23. L’agricultura
extensiva de
secà
Es basa en l’associació de ramaderia i agricultura: la terra es divideix en
tres parts i es deixa en guaret una part cada any (rotació triennal) per a
que pasture allí el bestiar i fertilitze la terra amb els seus adobs naturals.
Les tècniques són tradicionals, la productivitat baixa i es dedica
majoritàriament a la subsistència, cultivant sobretot cereals,
però també altres cultius.
Es localitza a Amèrica central i del sud, en Àfrica central
i del sud i al sud d’Àsia.

24. L’agricultura
irrigada de
l’arròs
Gràcies a les pluges abundants i la construcció de dics i canals
es fan dues collites d’arròs a l’any a base d’un enorme esforç
en treball i amb tècniques tradicionals.
Els camps són xicotets, es cultiva quasi exclusivament arròs
per a menjar la família.
Es localitza bàsicament al sud-est d’Àsia, on arriben
les pluges montsòniques, i a la vall del Nil.

25. AGRICULTURA DE MERCAT

26. • AGRICULTURA DE MERCAT: és aquella que produeix excedents importants i,
per tant, dedica la major part de la collita a la venda. Els seus objectius són
augmentar les vendes i reduir els costos per obtindré el màxim benefici.
Especialització de la producció
Mecanització de les feines del camp
Tècniques de conreu modernes
Ràpida comercialització

27. Tipus d’agricultura
de mercat
Agricultura extensiva de secà
Agricultura de plantació
Agricultura mediterrània de regadiu

28. L’agricultura
extensiva moderna
de secà
Dedica grans explotacions a un sol producte (monocultiu,
especialment de cereals), amb maquinària i tècniques
modernes i poca mà d’obra
Es localitza a Amèrica del Nord, Europa
i zones d’Austràlia i Argentina

29. L’agricultura
de plantació
Cultiven enormes parcel·les dedicades al monocultiu
de productes tropicals com cacau, té, cafè, plàtans,...
Pertanyen a companyies estrangeres que compren terra molt barata
i abundant en països pobres (o directament la furten) i vénen
els productes en els països rics
Les tècniques són tradicionals perquè disposen
d’una mà d’obra molt barata i abundant
Es localitza a les zones tropicals i equatorials
d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania

30. L’agricultura
mediterrània
de regadiu
Es tracta de parcel·les mitjanes o xicotetes que utilitzen
tècniques tradicionals amb un treball molt intensiu
Es barreja el cultiu hortofrutícola tradicional amb els
monocultius d’algunes zones (taronjar per exemple)
Es localitza al voltant de la mar Mediterrània,
Califòrnia, Xile i Sudàfrica

31. 3. LA RAMADERIA

32. • RAMADERIA: cria d’animals amb l’objectiu d’obtindre aliments (carn, llet, ous,...) i
matèries primeres (cuir, llana, pells,...)
Classificació segons el
destí de la producció
De subsistència: majoritàriament per a consum propi
De mercat o comercial: els productes es destinen a la venda
Classificació segons la
inversió en capital i
treball
Extensiva: inversions escasses, poca mà d’obra,
pastures a l’aire lliure i baixa productivitat
Intensiva: fortes inversions i productivitat alta

33. Segons l’alimentació
del bestiar
No estabulada: el ramat s’alimenta de pastures naturals
Estabulada: el ramat està en granges o estables i
s’alimenta de pinsos
Semiestabulada: s’alimenta de pastures naturals quan és
possible i de pinsos i farratges quan no hi ha pastures naturals
Segons la mobilitat
del bestiar
Nòmada: estan en mobilitat contínua buscant pastures
Transhumant: pasturen en un lloc a l’estiu i en altre
a l’hivern, desplaçant-se dues vegades a l’any
Sedentària: sempre estan al mateix lloc

34. Segons el tipus de bestiar: bovina, ovina, porcina, caprina, avícola,...

37. 4. LA PESCA

38. • PESCA: és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques per a utilitzar-
los com a aliment o matèria primera per a la indústria. Les zones on les
captures de peix són abundants s’anomenen caladors.
Segons les
tècniques
utilitzades
Pesca tradicional o artesana: es fa prop de la costa, amb
tècniques de pesca tradicionals i la producció és escassa
Pesca industrial: aconsegueix moltes captures amb una
tecnologia avançada que requereix fortes inversions
Segons els llocs
on es pesca
Costanera o litoral: prop de la costa, amb vaixells xicotets i diària
D’altura: en alta mar, amb tecnologia avançada
i vaixells grans i durant setmanes
Gran pesca: en aigües llunyanes als continents, amb grans
vaixells molt ben equipats i durant mesos

40. • Els principals problemes de la pesca són la sobreexplotació dels recursos, la
falta de caladors i la contaminació de les aigües.
• Per a no acabar amb els peixos cal establir temporades de veda, limitar les
captures i controlar les dimensions mínimes de les espècies capturades,
mirant de fer una explotació sostenible.
• L’aqüicultura és la cria en granges marines o piscifactories d’espècies
aquàtiques i és una alternativa interessant a la pesca.

41. 5. EXPLOTACIÓ FORESTAL

42. • L'explotació dels boscos: és una activitat econòmica molt estesa al nostre
planeta.
• La silvicultura: és el conreu dels boscos perquè siguin explotats d'una
manera sostenible, té també un important valor paisatgístic i alhora resulta
un element clau en l'equilibri ecològic.

43. 6. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I C.VALENCIANA

44. • Des de mitjan segle XX el sector primari ha perdut molta importància a
Espanya i la Comunitat Valenciana i, en l’actualitat, suposa menys del 5%
de la població ocupada i la riquesa (PIB).
• L’agricultura a Espanya és una agricultura moderna i de mercat que utilitza
noves tecnologies, té treballadors ben preparats i formats i destina la
major part de la collita a l’exportació i la indústria alimentària.
• Els cultius principals són els cereals, l’olivera, la vinya, els fruiters i les
hortalisses (hivernacles).
• En moltes zones s’ha abandonat part de l’activitat agrícola en favor de
noves construccions, l’explotació forestal o el turisme rural, amb ajudes
europees en molts casos (PAC).

48. • A la Comunitat Valenciana l’agricultura té una gran productivitat i
diversitat de productes, destinats sobretot a l’exportació i especialitzant-se
cada zona en productes concrets: agricultura de regadiu més prop del
litoral (cítrics i productes hortofrutícoles) i de secà a l’interior (cereals,
vinya, ametlers i oliveres).

49. • En la ramaderia espanyola destaquen el porcí (Mediterrani i vall de
l’Ebre), el boví (nord d’Espanya), l’oví (interior i Andalusia) i l’avícola
(granges prop de les ciutats).
• En la ramaderia valenciana cal destacar la ramaderia intensiva avícola i
porcina.

50. Paisatges
agraris a
Espanya
Continental o d’interior (interior peninsular): agricultura de secà
(cereal, vinya i oliveres) amb ramaderia ovina sobretot
Atlàntic (costa cantàbrica): ramaderia bovina, explotació forestal
i poca importància de l’agricultura (creïlles, dacsa,...)
Mediterrani (costa mediterrània, Andalusia i Balears): agricultura
molt productiva d’exportació (cítrics, fruiters, hortalisses, arròs,
flors,...) i ramaderia porcina i avícola
Canàries (illes Canàries): agricultura d’hortalisses (tomaques),
fruites tropicals (plàtans), tabac,...

51. • En la pesca, Espanya té una flota pesquera important, especialment a la
costa cantàbrica (destaca Galícia) i Andalusia, però l’esgotament
d’espècies i caladors ha obligat a restringir les captures, disminuir la flota i
buscar nous caladors en zones llunyanes.
• A la Comunitat Valenciana la pesca és costanera i té poca importància.