1. EL ROMÀNIC 2009

2. PELEGRINATGES

4. ELS MONESTIRS S VI Ordre Benedictí “ora et labora” S XI Reforma de Cluny (Borgonya) Montecasino 1a fundació de S. Benet

5. Abadia de Cluny (França) Expansió: Més de 1500 monestirs repartits per tota Europa.

6. ELS MONESTIRS S XII Ordre del Císter: Retorn a la pobresa absoluta i el retorn al treball manual.

7. L’ARQUITECTURA

11. MANIFESTACIONS ARQUITECTÒNIQUES

12. ROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA

13. Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)

14. Preromànic Asturià Santa Maria del Naranco (Oviedo)

15. San Martín de Fromista (Palencia)

16. PALÈNCIA. Sant Martí de Fromista. Planta i edifici

17. ARAGÓ. Catedral de Jaca

18. taqueado jaqués cúpula nervada sobre trompes CATEDRAL DE JACA

19. Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)

20. Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro (Zamora)

21. Santa Maria de Eunate (Navarra)

22. Santo Domingo de Silos

23. Basílica de Sant Isidoro (Lleó)

24. Catedral de Zamora

25. Santo Domingo de la Calzada (La Rioja)

26. San Juan de la Peña (Huesca)

27. Catedral de Santiago de Compostela

28. La Catedral de Santiago de Compostela

29. Monestir de Leyre (Navarra)

30. Església de Veracruz (Segovia)

31. Església de San Esteban (Segovia)

32. SÒRIA. San Juan de Duero

33. Joies del’Arquitectura romànica Portada de San Vicent de Ávila Panteó reial de Sant Isidoro de Lleó Claustre de Santo Domingo de Silos Claustre del monestir de Pedralbes Portal de la Gloria de Santiago Cripta del monestir de Leyre

34. ROMÀNIC A CATALUNYA

35. Monestir de Sant Pere de Rodes

36. Monestir de Santa Maria de Ripoll

37. Església de Sant Ponç de Corbera

38. Catedral de la Seu d’Urgell

39. Catedral de la Seu d’Urgell

40. MONESTIR. Sant Cugat del Vallès

41. MONESTIR. Sant Cugat del Vallès

42. Monestir de Sant Joan de les Abadesses

43. Sant Pau del Camp (Barcelona)

44. Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)

45. Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

46. LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)

47. La Vall de Boí Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet

48. ROMÀNIC A EUROPA

50. Església de Sant Serni (Toulouse)

51. Catedral d’Anguleme (França)

52. Abadia de Murbach (França)

53. Mont Saint Michel (França)

54. Mont Saint Michel (França)

55. FRANÇA. La Magdeleine de Vézelay

56. Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)

57. Basílica de San Marcos (Venecia)

58. Catedral d’Spoletto (Itàlia)

59. ALEMANYA S Miquel de Hildesheim

60. Catedral de Worms (Alemania)

61. Catedral de Magúncia (Alemania)

62. Catedral de Spira (Alemania)

63. Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)

64. ANGLATERRA. Catedral de Durham

65. ANGLATERRA. Cat. De Winchester

66. L’ESCULTURA

67. L’Escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i didàctica . Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i personatges bíblics i de tema religiós. Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la Bíblia Depèn de l’arquitectura : les figures adopten les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual són esculpides. Materials: Pedra i fusta Tipus: Portalades Capitells Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu Característiques de l’Escultura A dins i a fora de les esglésies.

68. Escultura. Portalades (I) Temes: Crist i Mare de Déu Judici final Evangelistes, sants i apòstols Escenes de la Bíblia Lloc: Columnes Timpà Arquivoltes Dintell Portalada del monestir de Ripoll

69. Escultura. Portalades (II) Arquivolta Conjunt complet Llinda i Timpà Mainell i brancals

70. Escultura. Capitells (I) Temes : Escenes religioses: Jesús sants i apòstols Bíblia Dimoni Formes geomètriques Formes vegetals Escenes vida quotidiana Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari

71. Escultura. Capitells (II)

72. Escultura. Les talles Fusta policromada Es col·locaven sovint als altars Temes: Crist crucifixat Devallament Mare de Déu i el nen Jesús beneint Sants i màrtirs

73. LA PINTURA

74. La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica. Decorava l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb escenes i personatges bíblics. Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió. Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament eren molt senzilles. Tècniques: Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies) Taules de fusta Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). Motius: Pantocràtor (Crist en majestat) Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. Característiques de la Pintura

75. Pintura. Frescos (I) Frescos En els murs i absis Gran força expressiva Senzillesa, sense volum ni profunditat Disposició frontal Predomini blau i vermell Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant envoltada de la màndorla o ametlla mística

76. Pintura. Frescos (II) Anunciació Mare de Déu i l’infant Pantocràtor i evangelistes Adam i Eva Pantocràtor

77. Pintura. Taules Taules: Situació: Al frontal dels altars Capçalera de les esglésies Material: fusta

78. Pintura. Miniatures Il·lustraven i decoraven els llibres Tipus de llibres: Biblia Beats Llibre de les hores