Educar.e EDUCACIÓ TRADICIONAL vs EDUCACIÓ 2.0acampilloc
En una societat canviant com la nostra, on cada cop més les TIC tenen un paper rellevant juntament amb l’educació com a eines fonamentals per crear una societat més eficient, creiem interessant, al mateix temps que necessari, realitzar una valoració de l’educació tradicional i l’educació 2.0.
Emmarquem aquesta valoració en l’estat espanyol i dins l’àmbit de l’educació obligatòria, amb l’objectiu de conèixer la situació actual en la qual ens trobem i per tal d’evidenciar i donar a conèixer els avantatges i desavantatges de cadascuna.
Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils a l'aprenentatge?Fundació Jaume Bofill
Als països desenvolupats, 4 de cada 5 persones posseeixen i utilitzen un mòbil. Aquest i altres dispositius, com les tauletes electròniques, s'han convertit en una atractiva eina educativa. Lluny de ser una possibilitat teòrica, l'aprenentatge mòbil és una realitat tangible a Catalunya i arreu del món. Són moltes les experiències d'educadors i alumnes que utilitzen dispositius mòbils per accedir a continguts educatius, parlar i compartir informació, crear continguts, etc.
Davant d'aquest context, la comunitat internacional representada per la UNESCO ha definit unes polítiques d'aprenentatge mòbil que volen servir com un marc de treball pels diferents països membres i que tenim el privilegi de presentar a Catalunya.
Educar.e EDUCACIÓ TRADICIONAL vs EDUCACIÓ 2.0acampilloc
En una societat canviant com la nostra, on cada cop més les TIC tenen un paper rellevant juntament amb l’educació com a eines fonamentals per crear una societat més eficient, creiem interessant, al mateix temps que necessari, realitzar una valoració de l’educació tradicional i l’educació 2.0.
Emmarquem aquesta valoració en l’estat espanyol i dins l’àmbit de l’educació obligatòria, amb l’objectiu de conèixer la situació actual en la qual ens trobem i per tal d’evidenciar i donar a conèixer els avantatges i desavantatges de cadascuna.
Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils a l'aprenentatge?Fundació Jaume Bofill
Als països desenvolupats, 4 de cada 5 persones posseeixen i utilitzen un mòbil. Aquest i altres dispositius, com les tauletes electròniques, s'han convertit en una atractiva eina educativa. Lluny de ser una possibilitat teòrica, l'aprenentatge mòbil és una realitat tangible a Catalunya i arreu del món. Són moltes les experiències d'educadors i alumnes que utilitzen dispositius mòbils per accedir a continguts educatius, parlar i compartir informació, crear continguts, etc.
Davant d'aquest context, la comunitat internacional representada per la UNESCO ha definit unes polítiques d'aprenentatge mòbil que volen servir com un marc de treball pels diferents països membres i que tenim el privilegi de presentar a Catalunya.
Boris Mir - TIC i educació. Apunts per a les famílies - octubre 2011Boris Mir
Presentació que va acompanyar l'esposició "TIC i educació. Apunts per a les famílies" a l'Espluga de Francolí, organitzada per l'AMPA de l'Institut Joan Amigó. Octubre, 2011
20a sessió web: Competències digitals i aprenentatgegencat .
20a sessió web de la Generalitat de Catalunya sobre 'Competències digitals i aprenentatge', a càrrec de Boris Mir, esdevinguda l'11 de maig de 2010 al CEJFE.
BORIS MIR Competències digitals i aprenentatgeBoris Mir
Presentació que recull les idees principals de l'exposició “Competències digitals i aprenentatge” en la 20a Sessió Web del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Barcelona, 11 de maig de 2010
Similar to El passat, present i futur de les TIC a l'educació.. (20)
El passat, present i futur de les TIC a l'educació..
1. LES TIC A L’EDUCACIÓ. Passat, present i futur Jordi Martínez Mey Olga Pros Aulesa Patrícia Montaña González
2.
3.
4. Magistrocentrisme Paidocentrisme: tendència al constructivisme. Necessitat d’alfabetització digital Continguts Competències bàsiques LES TIC A L’ACTUALITAT Societat informació i comunicació
Els recursos tecnològics s’utilitzaven com a eina de suport a les explicacions (vídeos, projectors, diapositives, radiocasset, etc.) que ajudava al mestre a clarificar els conceptes treballats. Per tant, tenien una funció reproductiva (reproduir conceptes, continguts, etc.) i també s’utilitzaven amb funció lúdica, no educativa. Per exemple, per entretenir als alumnes se’ls posava una pel·lícula quan els dies eren plujosos i no podien sortir al patí. Fins als anys 90, els ordinadors no van començar a introduir-se a les escoles com a eina educativa.
Als anys 90 degut a la necessitats de canvi esmentades es va apostar per polítiques orientades a la millora del capital humà, per tal de disminuir l’elevada taxa de fracàs escolar. Es va incorporar i potenciar, entre altres aspectes, l’ús de les TIC en els processos d’aprenentatge, la innovació i l’ús intensiu del coneixement. Això es va concretar en: Ensenyament no orientat a la superació d’exàmens. Aprenentatge de destreses i habilitats en la cerca d’informació, investigació... Competència en l’ús creatiu i competent de la tecnologia. Foment de l’aprenentatge autònom. Mesures d’alfabetització digital del professorat. Disseny de programes de dotació tecnològica i digital dels centres. Accés equitatiu a Internet. etc.
En el context actual, la societat de la informació i la comunicació, existeix una pressió social que exigeix que les TIC estiguin presents a la societat, com a mitjà d’innovació i millora. Per aquest motiu, és necessària una alfabetització digital dels ciutadans/es, que l’escola ha d’afavorir. A més a més, avui en dia, es presenten nous reptes en educació, el model educatiu basat en continguts ha quedat obsolet, es dóna pas a un enfocament competencial, que permeti als nens i nenes adquirir les eines necessàries per a resoldre problemes reals, en diferents contextos i situacions. Per tant, els professionals de l’educació han de vetllar per l’adquisició de les competències bàsiques del seu alumnat. D’altra banda, actualment, existeix una tendència cap al paidocentrisme en l’educació, basat en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Malgrat tots aquests nous reptes, l'ensenyança tradicional, basada en l’aprenentatge memorístic, continua imposant-se en les nostres escoles.
Avui en dia, les TIC s’utilitzen com a suport per a les classes tradicionals, i no per innovar en les nostres aules. A més a més, les TIC són ,actualment, la principal eina de gestió i administració al centre. Les noves tecnologies han anat abandonant progressivament el seu caràcter lúdic a les aules, deixant pas a una visió més educativa i formadora. Alguns dels recursos TIC a les nostres aules són els ordinadors, el diferent programari (microsoft office...), els portàtils, l’Internet, les pissarres digitals, els recursos digitals (webquest, blocs...), els canons digitals... A les escoles trobem alguns problemes i dificultats importants que impedeixen un ús més productiu i innovador de les TIC, que s’hauran de tractar i solucionar de cara al futur.
Context : societat digital globalitzada. -Concepció pedagògica: Constructivisme, significativitat=funcionalitat directa en el món real, formar persones competents, es té en compte la diversitat, es potencien els diferents tipus d’intel·ligències, es fomenta el treball cooperatiu i interdisciplinar i es premia la creativitat i la innovació. -Veritable triangle interactiu entre mestre (domina les TIC, orientador, motivador, avaluador de recursos i gestor i proveïdor dels mateixos,…), l’alumne (actiu, autònom, constructor, que sàpiga ensenyar als altres,…) i els continguts (sorgits de les necessitats dels alumnes i de les competències que els habiliten com a persones funcionals). -Recursos TIC a l’aula: ordinadors(1x1), pissarra digital, projector, softwares didàctics, Internet, CD, llibres digitals, dossiers I altre material digital elaborat pel mestre, espai formatiu a la xarxa,… -Com es treballen: es pretén una connexió directa amb les necessitats del món real, per tant, no s’ha de treballar la competència tic desconnectada de tot, sinó connexa en totes les àrees ja que forma part de la nostra realitat que està formada per un tot, no pas per departaments. Generar en les activitats dels alumnes analogies de la realitat (buscar informació, fer compres, omplir fulls per demanar quelcom,… -Expectatives: Capacitar als alumnes de la màxima autonomia i creativitat, fer-los competents en el món que els toca viure. ESCOLA PROPORSORA D’OPORTUNITATS, no deix cap porta tancada a ningú.