Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
El Londres victorià
1. EL LONDRES VICTORIÀ
SEGONS DICKENS A
OLIVER TWIST
L’era victoriana: tot allò que amagava
l’època de l’esplendor britànic.
2. ÍNDEX
HIPÒTESI DEL MEU
TREBAL DE RECERCA
•Contextualització de l’era victoriana.
BLOC I: HISTÒRIA • Arribada al poder de la Reina
Victòria I d’Anglaterra.
BLOC II: LITERATURA, • L’autor
OLIVER TWIST • La crítica social i descripció del Londres
de l’època
• Conseqüències de la seva publicació
CONCLUSIONS
3. La novel·la Oliver Twist de Charles Dickens s’inspira en la
societat del Londres victorià per construir així una fidel
crítica social.
4. BLOC I: HISTÒRIA
El període de regnat
de la Reina Victòria I
d’Anglaterra:
1837-1901
Què justifica el terme “victorià”?
Guillem IV Reina Victòria I (1837-1901)
5. (1027dC-1087dC) (1491-1547) (1533-1609) (1738-1820)
Guillem “El Enric VIII Isabel I Jordi III
conqueridor”
6. •LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
segona meitat del segle XVIII i principis del segle XIX
Per què a Anglaterra?
• Mentalitat liberal econòmica
• Monarquia liberal Parlament
• Jaciments de ferro
• Conques carboníferes
• Ferrocarril
• Maquinària com la Spinning Jenny.
7. • Literatura del segle XIX Esperit didàctic Esperit moralista
• L’escriptor = educador (filosofia de Carlyle) (novel·les de Dickens)
1a. 1820-1850 2a. 1850-1870 3a. 1870-1900
Charles Dickens
• REALISME :
•terç central del segle XIX.
• ruptura amb el Romanticisme
Charles John Huffam Dickens
(1812-1870)
9. •Èxode rural.
•Carència d’habitatge
•Llargues jornades de treball (10h)
•Homes dones i nens (sovint enviats a hospicis)
•Salari míser.
•Sense protecció legal.
“Gràcies als infractors de la llei de pobres, tots els nens orfes tenien la
possibilitat de triar entre morir-se de gana a poc a poc en un hospici, o
morir-se de cop fora d'ell.” C.Dickens, Oliver Twist.
10. • Epidèmia de còlera en 1848.
•Joseph Bazalgette sistema de clavegueram.
11. NUS:
• Revolució industrial i
agrícola Creixement
demogràfic.
• Descens de la mortalitat infantil.
153 milers de
persones
180
128 milers de
160
persones
140
120 Anglaterra i
100 Gal·les
80 Escòcia 116 milers de
60 persones
40
126 milers de
20 persones
0
1855 1865 1875 1885 1895 1905
12. CONDICIÓ DE VIDA
35
32,5 milions
30 d’habitants
25
20 Anglaterra i Gal·les
15 Escòcia
Irlanda
10
5
0
1800 1820 1840 1860 1880 1900 • Millores d’alimentació i
d’higiene.
“Amb la llum del sol, els carrers estan infestats de població, i després
Dades expressades en • Descens de la TM
trobem els freds,humits i sense abric de la mitja nit londinenca, amb tuguris
8,9 milions milions d’habitants. • Elevada TN
immunds i tancats on s'amaga el vici, la llar de la fam i la malaltia.”
d’habitants
14. • Alta: Gentry, grans empresaris, mercaders, banquers.
• Baixa: propietaris de tallers, indústries i comerços.
• Desplaça a l’aristocràcia terratinent (“pars”)
• Situació de privilegi social.
• La fortuna prevalia ara per sobre de la sang.
• Marginació cap a les classes obreres.
•Pretensió i aparences.
• Moral victoriana
“La mateixa vida tranquil·la continuava a casa dels Maylie i els seus
habitants. Oliver estava curat de totes les malalties que va contraure en la
seva vida de desgràcia i delicte(...) mai havia sigut tan feliç ni havia tingut
ningú que l’estimés com ara”. C. Dickens, Oliver Twist.
15. Rose Maylie Charlotte
• Llar
• Fàbrica
• El seu regne era la llar. • Servei domèstic
• Visites de caritat per netejar la consciència. • Prostitució
• Rebien educació en la seva llar. •Pitjor salari
• No educació
16. DESENLLAÇ:
• Crim.
• Justícia.
• Progrés i salvació.
• S’identificava als criminals amb les classes baixes.
• Tipus de crims i delictes més comuns:
• furts al carrer (garrotting)
• crims amb violència de caire sexual
• prostitució
•violència domèstica
• PENA CAPITAL
Jack l’Esbudellador
17.
18. • Bloc I:
•El Regne Unit potència mundial, l’auge de
l’Imperi britànic.
• Bloc II:
•“ Vaig proposar-me presentar en el petit Oliver el
principi del Bé; que triunfa (...) i els lladres i criminals de
L'Imperi britànic en 1820 L'Imperi britànic en 1914
la realitat que es passejaven pels camins immunds de
Londres. Crec que ha sigut una mena de servei a la
societat. Per això ho vaig fer de la millor manera
possible”.
