La ciutat medieval 2n ESO

1. LA CIUTAT MEDIEVAL

2. Què treballarem?
El creixement de les ciutats
Les ciutats medievals
Els grups socials urbans
El comerç i l’expansió comercial
Europa a la baixa edat mitjana
La Pesta Negra

3. Per què van créixer les ciutats?
1. Època de relativa seguretat
Fi de les grans invasions (segle XI)
Treva de Déu, pacte per limitar les guerres entre senyors feudals
2. Expansió agrària
Innovacions tècniques en el conreu i en els instruments agrícoles
permeten un augment de la producció i que es generi excedent
Nous mètodes de conreu: rotació triennal, adobs...
Nous instruments agrícoles: arada de pala, jou de collera
Innovacions tecnològiques: molí de vent i molí d’aigua

4. Rotació triennal
El primer any es cultiva cereal d’hivern;
El segon any cereal de primavera;
El tercer any es deixa en repòs (guaret)

5. 3. Creixement demogràfic
producció = millor alimentació = major resistència a les malalties
Aquests canvis signifiquen un augment important de la població
Per què van créixer les ciutats?

6. 4. Ressorgiment del comerç
Les ciutats van desenvolupar-se
gràcies al comerç
Gràcies a l’excedent acumulat
castells i abadies van convertir-
se en centres d’intercanvi.
Al seu voltant van aparèixer els
burgs, que seran l’origen de les
noves ciutats
La ciutat és un centre de comerç
i de producció artesanal
Per què van créixer les ciutats?

7. Les ciutats, enclavaments lliures
Les ciutats eren espais de
llibertat dins el sistema feudal
medieval
Els monarques els atorgaven,
sovint, cartes de privilegis
Molts serfs escapaven a la
ciutat per ser lliures
Alliberaven als
seus ciutadans
del règim feudal
Els garantia drets i
llibertats: exempcions
d’impostos, dret a
governar les ciutats,
drets de comerç...

8. L’aparició de la burgesia
La burgesia és un nou grup social
que neix a les ciutats (burgs)
Estament no privilegiat, però no
depenen de cap senyor feudal
Les seves activitats econòmiques
són el comerç i l’artesania
La seva riquesa no està basada
en la terra (noblesa), sinó en els
diners
Segons el grau de riquesa podem
dividir la burgesia en
Alta burgesia
Grans comerciants
i banquers
Petita burgesia
Mestres artesans i
petits comerciants
Una família de mercaders rics del segle XV

9. La societat urbana
A part de la burgesia, altres
grups socials vivien a les
ciutats:
La noblesa i els eclesiàstics
Gent humil: aprenents, criats,
gent sense ofici, captaires,
petits artesans...
Les minories: els jueus (call) i
els mudèjars (moreria) vivien en
barris separats per raons
religioses
Pieter Brueghel «La batalla entre Carnestoltes i Quaresma» (1559)

10. El govern de les ciutats
Les ciutats tindran el seu propi
sistema de govern, el consell
municipal (ajuntament)
Gestionava els afers
relacionats amb la ciutat.
Podia encunyar moneda
pròpia i tenir milícia
Les famílies més riques
acabaran controlant el govern.
Patriciat urbà (poder polític i
econòmic)
Jan Van Eyck «El matrimoni Arnolfini» (1434)
Dobler de Mallorca (1357). Alfons III el Benigne

11. Els artesans i els gremis
Les ciutats eren els centres de
mercat i de producció d’objectes
manufacturats (artesans)
Els gremis eren l’agrupació
d’artesans d’un mateix ofici.
El gremi controlava la producció,
la qualitat i el preu del producte,
obligant a complir certes normes
Els artesans tenien diferents
categories: aprenents, oficials i
mestres
https://youtu.be/ayK_arH8LGM https://youtu.be/T70JqDDoCDA

12. Activitat a classe
Llegim l’apartat «Un dia al mercat de la ciutat» i completem
les següents preguntes i exercicis
Quina funció essencial complien les ciutats?
Qui elabora les manufactures?
Què fabrica en Roger? Fa tot el procés de producció?
Qui ven els seus productes?
On treballa? Té les seves pròpies eines?
Que distingeix l’aprenent de l’oficial?
Què era un gremi? Per a què servien? A qui agrupaven?
A quines normes obliga el gremi?
Llegirem el text «Els gremis» i respondrem:
Quina informació conté el text?
Qui pot ser teixidor de llana?
Quants aprenents pot tenir un mestre?
Quan ha de començar i acabar la jornada laboral?
Completarem l’activitat responent l’exercici 3 de la pàgina 115
https://youtu.be/mkgkJMYiyTQ

13. L’expansió comercial
Fires i mercats
A partir del segle XII els camins
són més segurs (Treva de Déu)
Es construeixen noves vies i
rutes per facilitar el comerç
Apareixen les grans fires
medievals
Els monarques van establir
lleis per protegir els mercaders
i així afavorir el comerç
Fira medieval a la vora de París, 1403

14. Rutes marítimes
A partir del segle XIII es
produeix una gran expansió del
comerç marítim
Ruta del Mediterrani unia
l’occident amb l’orient (seda i
espècies - armes, eines, teixits)
Ruta de l’Atlàntic i el Bàltic
(la Hansa) unia els grans ports
del nord d’Europa amb la
Península (llana, vi, pells, fusta,
blat)
L’expansió comercial

15. Principals rutes comercials a l’edat mitjana

16. Els grans viatgers: Marco Polo, Ibn Battuta...
https://youtu.be/I9APdZAM4UA

17. Europa a la baixa edat mitjana (s.XIV)

18. La consolidació del poder reial
Amb el feudalisme, els reis
havien tingut un poder escàs
en relació als senyors feudals
Al segle XIII, les monarquies
reforcen el seu poder sobre la
noblesa feudal (monarquies
nacionals)
Els reis necessitaven el suport
econòmic de la burgesia per
imposar la seva autoritat
A canvi, van concedir-los
privilegis reials: cartes de
privilegi, monopolis comercials
i llibertat de moviment.

19. Corts i parlaments
El rei accepta a representats
de la burgesia a les reunions
del consell reial
La reunió amb el tres
estaments (noblesa, clero i
burgesia) reben el nom de
corts o parlaments
El rei els reconeix el seu
suport i la seva importància
deixant-los participar a les
corts a canvi de demanar-los
aportacions i subsidis.
Corts de la corona catalanoaragonesa s.XIV

20. Segle XIV greu crisi agrària
Guerra entre monarquies europees
La Pesta Negra (1347-1351)
La crisi de la baixa edat mitjana s.XIV-XV
Terres poc productives poc rendiment
Canvis climatològics males collites
= Fam
Saquejos, morts, destrucció de collites
Guerra dels cent-anys (1337-1453)
provoca la mort d’aproximadament
un terç de la població europea=
Crisi generalitzada del sistema feudal
«Salva’ns, Senyor, de la fam, de la guerra i de la pesta»

21. La crisi de la baixa edat mitjana s.XIV-XV

22. La Pesta Negra (1347-1351)

23. La Pesta Negra és una malaltia
epidèmica causada pel bacteri
Yersinia pestis
La malaltia es transmet a través de
les puces i polls, que prèviament
havien picat a rates o persones
infectades
Es coneix com Pesta Bubònica o
Pesta Negra perquè inflamava els
ganglis limfàtics (bubons) i
gangrenava les extremitats
Yersinia pestis
Xenopsylla cheopis
Poll
Bubons

24. El bacteri arriba a Europa al
1347 amb una flota de vaixells
genovesos
Els seus tripulants s’havien
infectat en una batalla contra els
Mongols
La Pesta s’estén per tot Europa
seguint les rutes comercials
De 1347 a 1351 matarà a més
d’un terç de la població del
continent (uns 25 milions)

26. Mapa de l’expansió comercial genovesa per la Mediterrània

27. Conseqüències de la Pesta Negra
1. Despoblació
Impacte demogràfic més
important de la història
Va morir entre el 30 i el 40%
de la població europea
Europa passa d’uns 73
milions d’habitants a 45
milions
Moltes terres queden
abandonades i l’activitat a
les ciutats paralitzada
Evolució població catalana 1330-1717

28. 2. Crisi social
Els senyors feudals no
volien perdre beneficis
Van augmentar els
impostos van reforçar la
servitud als pagesos
Revoltes camperoles al
camp contra els senyors
Revoltes populars a les
ciutats contra el patriciat
urbà
Revolució tecnològica al
camp
Conseqüències de la Pesta Negra
Repressió de les jacqueries. Segle XIV

29. 3.Crisi de valors
Crisi religiosa
Moviments de reforma
de l’Església
Canvi de percepció de la
vida i la mort
Relaxació de costums
Vitalisme i
individualisme
Avantsala del
Renaixement
Conseqüències de la Pesta Negra

30. https://youtu.be/Aaz3E6UQAzo https://goo.gl/eqfgZx

31. Activitat audiovisual
https://www.educaixa.com/ca/-/lecciones-de-crisis-la-peste?yt
Mira els vídeos i respon a les següents qüestions:
●
Quin imperi domina gran part d’Eurasia?
●
Com s’infecten els genovesos de Caffa?
●
Com arriba la pesta a Europa?
●
Per què és diu pesta negra o bubònica?
●
Quina era la situació de Catalunya l’any 1348? Per què?
●
A què culpen de la malaltia al principi?
●
Quines conseqüències té per als jueus?
●
La pesta fa distincions de classe?
●
Hi ha altres brots de pesta? Quins segles?
●
Per què es multipliquen les revoltes camperoles?
●
Quina relació trobem entre la pesta i el Renaixement
https://youtu.be/cTGOcqsRlyc

32. Activitat en grup: Les Croades
Cada grup haurà d’aprofundir i desenvolupar una de les croades o un dels
seus actors principals, al requadre teniu idees sobre què cal explicar:
Grup 1: La primera croada
Grup 2: La segona croada
Grup 3: La tercera croada
Grup 4: La quarta croada
Grup 5: L’ordre del temple (templers)
●
Què eren les ordres religioses militars
●
Quan es van fundar els templers
●
Quins eren els seus objectius
●
Quin paper van jugar a les croades
●
Fets destacats
Qui i perquè les va convocar?
Quin era el seu objectiu?
Com es van finançar?
Qui hi va participar?
Van assolir els seus objectius?

33. Materials
https://www.educaixa.com/ca/-/lecciones-de-crisis-la-peste?yt (la pesta a Catalunya)
https://youtu.be/cTGOcqsRlyc (la pesta negra)
https://youtu.be/SA3VDCL1uB0 (la pesta negra complert)
https://youtu.be/xTRN6zAjySk (La pesta negra Ken Follet)
https://youtu.be/ZuTHlMRXdDg (La peste EUA)
https://youtu.be/Aaz3E6UQAzo (La pesta negra Ratatouille)
https://youtu.be/kOKRl4yFB4w (Les creuades complert)
https://youtu.be/UzrFnUnwIcg (Les creuades flow map)
https://youtu.be/yGJhqz7LcBk (Les creuades Artehistoria)
https://youtu.be/_fA22hKqUVw (les creuades Artehistoria curt)
https://youtu.be/--sJ09jbytI (Les creuades Museu d’Arqueologia de Catalunya)