Presentació sobre el canvis en el feudalisme.

1. TEMA 5: CANVIS EN L’ÈPOCA FEUDAL
(S.XIII-XV)

2. ÍNDEX
1. Canvis i recuperació de la vida urbana
2. Desenvolupament de l’artesania i el comerç
3. La societat urbana
4. La Consolidació de les monarquies
5. La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (S.XIV-XV)
6. L’Art Gòtic

3. 1. CANVIS I RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

4. • A partir del segle XIII es va produir una època de creixement,
prosperitat i canvis a Europa que aniran debilitant el feudalisme i
transformant el món de l’Edat Mitjana fins donar pas a una nova
època, l’Edat Moderna.
• Noves tècniques agrícoles.
• Augment de la collita.
• Població millor alimentada.
• Augment de població.
• Creixement de les ciutats.
• Creixement de l’artesania i el comerç.
• Aparició d’un nou grup social: la burgesia (artesans, comerciants i
banquers).
• Els reis van guanyar poder llevant-li’n als senyors feudals.
CANVIS

5. Noves tècniques i instruments
agrícoles
Augment de la producció
Augment de la població
Emigració de camperols a la ciutat
Creixement de les ciutats
• Ús de fems com adobs.
• Ús de cavall com animals de tir.
• Ús de l’arada normanda.
• Ús de molins d’aigua i vent.
• Ús de noves terres per cultivar.
• Ús de la tècnica de la rotació triennal, en la qual
només es deixava un terç de la terra en descans
(guaret).
Comerç Artesania
Burgesia

6. • La millora de l’agricultura va ser conseqüència de la fi de les grans
invasions, la disminució de guerres, el bon temps i la utilització de nous
instruments i tècniques agrícoles.
• Al millorar l’agricultura i augmentar la collita les persones van estar millor
alimentades i per tant va haver un augment de població, que va decidir
anar a la ciutat a viure i treballar. Endemés com que els agricultors i
ramaders produïen més del que necessitaven, van generar excedent
(producte que sobrava) i van començar a comerciar.
• Així doncs, l’increment de la producció agrícola, l’augment de la població
i l’emigració de camperols a les ciutats va estimular el comerç, l’artesania
i el creixement de les ciutats.

7. • Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per artesans i
comerciants. A les ciutats se les anomenava burg i als seus habitants
burgesos.
• Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles, que s’anaven
ampliant a mesura que la ciutat creixia.
• El plànol de la ciutat era irregular i s’ubicaven edificis com l’ajuntament, el
mercat, la llotja o la catedral.
• Els habitants s’agrupaven per barris segons la procedència o religió (call
per als jueus, moreries pels musulmans) o segons els oficis artesanals.

9. 2. DESENVOLUPAMENT DE L’ARTESANIA I EL COMERÇ

10. • A partir del S.XIII les ciutats es van convertir en centres d’intercanvis
comercial i de producció d’artesania. La població necessitava vendre els
productes que els sobraven de la collita i volien d’altres. En els segles
anteriors no hi havia pràcticament comerç perquè els camperols i serfs
produïen lo just per sobreviure i ells mateixa fabricaven els instruments o
utensilis que necessitaven.
• Així doncs, les ciutats van passar a tindre un gran nombre de població, de
comerciants i d’artesans.

11. • Els artesans s’agrupaven en gremis, associacions d’artesans
d’un mateix ofici. Els gremis servien per controlar i supervisar els
productes i la faena que feien els artesans. Fixaven el preu, la
qualitat i quantitat dels productes posant unes normes per a tots.
• Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven per carrers, així hi havia
el carrer dels fusters, teixidors,...
• Els artesans tenien en una mateixa casa la seua tenda, el taller i la
vivenda. El propietari del taller era el mestre artesà. Per arribar a ser
mestre primer havies de ser aprenent i després oficial.

12. • També es van reactivar les fires o grans mercats comarcals. Cada cert
temps els artesans, camperols i ramaders de tota una regió es reunien per
intercanviar, vendre i comprar altres productes en les ciutats més
importants. Aquestes fires solien durar setmanes.
• I com que hi havia més diners i població per comprar productes, es van
reactivar les rutes comercials, tant les terrestres com les marítimes, que
portaven una gran varietat de productes de territoris llunyans.

14. 3. LA SOCIETAT URBANA

15. • El creixement de les ciutats, la circulació de diners, la reactivació del comerç
i l’enriquiment d’artesans, comerciants i banquers, va fer aparèixer un nou
grup social, la burgesia.
• Alta burgesia: Més enriquida i amb més poder. Formaven part els grans
comerciants i els banquers.
• Baixa burgesia: mestres artesans i petits comerciants.
• La burgesia va anar enriquint-se a través del comerç i la banca i adquirint
poder, gràcies al suport dels reis. Els reis van vorer la possibilitat de debilitar
als senyors feudals, donant el recolzament i poder als burgesos. Els van
donar el poder de les ciutats i altres privilegis, a canvi de que els burgesos
els donaren diners.
• A més a més, els burgesos van invertir els seus diners en ampliar i embellir
les ciutats, fer palaus i es van interessar per la cultura, creant escoles i
universitats.

17. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES

18. • En l’època del feudalisme els reis tenien un poder molt escàs i depenien
dels senyors feudals perquè no disposaven de recursos econòmics per
mantenir un exèrcit o protegir el territori.
• A partir del S.XIII les monarquies comencen a adonar-se que necessiten
fer-se fortes i no dependre dels senyors feudals, així van aprofitar el
creixement econòmic de la burgesia per obtindre els diners d’ells a canvi de
certs privilegis, imposar la seua autoritat sobre la noblesa i senyors feudals.
• Els reis van anar donant el poder de les ciutats als burgesos mitjançant
cartes de privilegis, en les quals es donava la llibertat a les ciutats i el dret a
establir el seu propi govern fora de l’autoritat dels senyors feudals. També
van incloure als burgesos als parlaments o reunions amb els grups socials
més poderosos.
• A canvi de donar poder als burgesos, aquests es comprometrien a donar
ajuda econòmica al rei per poder mantindre un exèrcit propi i poder
administrar els seus regnes.

20. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S.XIV-XV)

21. • A partir del S.XIV comença un període de crisi i desastre per Europa.
• La Crisi del S.XIV va ser deguda a:
• Mal temps i males collites
• Fam
• Guerres.
• Malalties i Pesta negra.
• Revoltes.
• En Europa es va produir una crisi agrària per les males collites, motivades
per un clima desfavorable. Va disminuir la producció i la fam es va
estendre per tot el continent.
• La situació de la població va empitjorar amb l’aparició d’una epidèmia
mortal, la Pesta negra.
• La falta d’aliments, la pujada de preus i la pujada d’impostos dels senyors
feudals van provocar les revoltes de llauradors. En el cas de la ciutat la
falta d’aliments, la paralització del comerç i la misèria també van provocar
revoltes.

23. 6. L’ART GÒTIC

24. • El gòtic és l’estil artístic de l’Europa occidental dels segles XII i XIII. El seu
origen va ser França i es va estendre per tota Europa. No només era un art
de l’Església sinó que també va ser impulsat pels burgesos a les ciutats.
Els burgesos van fer construccions civils: ajuntaments, universitats, palaus.
Encara que les catedrals seguien sent els edificis més representatius.

25. • Edificis més lluminosos i alts.
• Arc apuntat o ogival.
• Ús d’arcbotants.
• Ús de contraforts, que reforçaven els murs.
• Pinacles i fletxes com a decoració l’exterior.
• Rosetó o vidriera circular a la façana principal.
ARQUITECTURA:
En el segle XII van sorgir noves tècniques per construir i es
van utilitzar nous elements:

29. • Més expressivitat i detall en els rostres.
• Volum i moviment.
• Proporcions més naturals.
• Es realitzen pintures sobre taules de fusta (retaules) i vidrieres.
• S’acostumava a decorar els alts de les catedrals amb escultures petites en
forma d’animal, humans o dimonis que donaven un aspecte terrorífic
(gàrgoles).
ESCULTURA I
PINTURA:
Tant l’escultura com la pintura van evolucionar i tenien
una aparença més real. Les imatges eren casi totes de
temes religiosos, encara que també de reis i nobles.