Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)

Tema 4. i la
Baixa Edat Mitjana (PART 2)
De la formació de la societat feudal a la crisi del
segle XIV

Tema 4. L’Europa feudal (PART 2)
1. La formació de les societats feudals
― La societat estamental: privilegiats i no privilegiats
― L’economia feudal
2. L’expansió militar europea
― Les croades
3. El ressorgiment de les ciutats (segles XII – XIII)
4. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV – XV)
― La pesta negra
― L’enfortiment de la monarquia
― Les corts medievals
5. La diversitat cultural europea i la seua difusió
― L’art romànic
― L’art gòtic
― El Camí de Sant Jaume
6. La dona en l’Edat Mitjana

Les croades
4.2 L’expansió militar europea45

4.2 Les croades
46
 Durant tota l’Edat Mitjana es van produir les
croades, expedicions armades convocades
per l’Església per a lluitar contra pobles de
concepcions religioses diferents, principalment
els musulmans.
 Van ser una sèrie de campanyes militars de
caràcter religiós sostingudes pels estats
cristians, entre els segles XI i XIII, en contra
dels enemics externs i interns.
FONT: Les croades. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/28/les-croades/

4.2 Les croades
47 FONT: Les croades. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/28/les-croades/

4.2 Les croades
48
 La majoria de croades van ser lliurades contra
els musulmans, però també lluitar contra els
pagans eslaus, jueus, russos, cristians
ortodoxos, mongols, hussites i càtars.
 La idea de croada possiblement va sorgir en el
territori hispànic encara que la majoria d’elles
van dirigir-se cap a Terra Santa.

4.2 Les croades
49
 Per als sectors més poderosos de la societat
feudal, una manera d’enriquir-se era la
conquesta de terres i els comerciants volien
controlar el comerç amb l’Orient.
 El Papa convocava la croada i molts hi
acudien, sobretot:
 germans menors de les famílies nobles, és a dir, no
hereus
 les persones perseguides per la justícia i
 la gent sense cap altre mitjà de subsistència.

4.2 Les croades
50
 Per a dirigir les croades es van crear ordres
religiosos militars, com el dels Cavallers de
Sant Joan de Jerusalem, els Cavallers del
Temple o l’Ordre Teutònic.
 L’inici de les croades va estar marcat per
l’objectiu de reconquerir la ciutat de Jerusalem
i la resta de Terra Santa de mans dels
musulmans.

4.2 Les croades
51 FONT: Les croades. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/28/les-croades/

4.2 Les croades
52
 La Primera Croada. Les croades van començar
formalment 27 de novembre de 1095. Aquell dia,
el papa Urbà II, successor de Gregori VII, va
predicar a una multitud de seglars i clergues que
assistien al Concili de Clermont.
 En el seu sermó, el papa va esbossar un pla per a
una croada i va cridar els seus oients per unir-s’hi.
La resposta va ser positiva i aclaparadora.
 Urbà II va encarregar als bisbes assistents al
concili que tornaren a les seves localitats i
reclutaren més fidels per a la croada.

4.2 Les croades
53
 La Segona Croada. El Papat va proclamar la Segona
Croada a finals de l’any 1145. La nova convocatòria
va atreure nombrosos expedicionaris, entre els quals
van destacar el rei de França, Lluís VII, i l’emperador
del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III.
 La Tercera Croada. El fracàs de la Segona Croada
va permetre la reunificació de les potències
musulmanes. El 29 d’octubre de 1187 el papa Gregori
VIII va proclamar la Tercera Croada. L’entusiasme
dels europeus occidentals va ser extraordinària i a les
seves files es van apuntar tres grans monarques:
 l’emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic,
 el rei francès Felip II i
 el rei d’Anglaterra, Ricard I.

4.2 Les croades
54
 La Quarta Croada. Va ser promoguda pel papa
Innocenci III, amb la intenció d’atacar Terra Santa
des d’Egipte, però els bizantins, creient que no hi
havia possibilitats de vèncer a Saladí, van decidir
mantenir-se neutrals.
 Conseqüències de les croades.
 Dos segles de croades havien deixat poca empremta
a Síria i Palestina, llevat de nombroses esglésies,
fortificacions i una sèrie d’impressionants castells.
 Els efectes de les croades es van deixar sentir
principalment a Europa, no pas al Pròxim Orient. Els
croats havien apuntalat el comerç de les ciutats
italianes, havien generat un interès per l’exploració de
l’Orient i havien establert mercats comercials de certa
importància.

Segles XII – XIII
4.3 El ressorgiment de les ciutats55

4.3 El ressorgiment de les ciutats
56
 Al segle XIII l’economia creix, augmenta la
població i les ciutats es fan grans

CAUSES DEL CREIXEMENT
57
 L’expansió agrària:
 augmenta la productivitat de l’agricultura per
 la disminució de les guerres
 la introducció de noves tècniques de cultiu (rotació
triennal, fem)
 nous instruments agrícoles (arada normanda, molins,
cavalls)

58
 L’augment de la població:
 la població europea passa de 45 a 75 milions per
les millores en la producció (més menjar) i el
comerç i la disminució de les guerres (baixa la
mortalitat catastròfica)
 Es cultiven noves terres i part dels camperols
emigren a les ciutats
 L’augment de les collites (excedents) i de la
població afavoreixen que la gent emigre a les
ciutats i augmenten el comerç i l’artesania

59

60

L’ECONOMIA DE LES CIUTATS: L’ARTESANIA
61
 La ciutat era el centre de producció, amb
productes que feien els artesans en xicotets
tallers que també servien de botiga.
 Els artesans de cada ofici s’organitzaven
obligatòriament en gremis que imposaven
rígides normes en la producció i venda dels
productes.
 En cada gremi hi havia mestres, oficials i
aprenents.

L’ECONOMIA DE LES CIUTATS: L’ARTESANIA
62

L’ECONOMIA DE LES CIUTATS: EL COMERÇ
63
 El mercat de la ciutat era el principal lloc de
comerç, on acudien els camperols dels
voltants.
 Va créixer tant el comerç terrestre, amb la
celebració de fires i mercats, com el comerç
marítim per tota la Mediterrània i la zona
europea de l’Atlàntic
 Es va recuperar l’ús de la moneda

L’ECONOMIA DE LES CIUTATS: EL COMERÇ
64

LA SOCIETAT URBANA
65
 La riquesa de les ciutats va atraure a nobles i
membres del clergat (que van construir palaus) i a
camperols humils que buscaven feina com a
aprenents o criades.
 Però la nova classe social de les ciutats serà la
burgesia, que es dedica al comerç i l’artesania i
tenien els diners (i no la terra) com a base de la
seua riquesa:
 Alta burgesia (grans comerciants i banquers)
 Xicoteta burgesia (mestres artesans i xicotets
comerciants)
 També a les ciutats hi ha un interès important per

LA POLÍTICA
66
 Recolzant-se en la burgesia, els reis es fan
més forts, imposen la seua autoritat a la
noblesa i celebren corts on es reuneixen
representants de la noblesa, el clero i la
burgesia.

(segles XIV – XV)
4.4 La crisi de la Baixa Edat Mitjana67

4.4 La crisi de la Baixa Edat Mitjana
68
 Entre 1347 i 1350 Europa va patir una de les
pitjors crisis de la seua història causada per:
 Successió de males collites que provoquen fam i
morts
 Guerres contínues, com la guerra dels Cent Anys,
que augmenten la mortalitat
 Epidèmies de pesta negra que acaben amb la
meitat de la població en alguns llocs

69

70
 Conseqüències
 la producció agrícola baixa, puja molt la mortalitat, no
hi ha prou mà d’obra per a treballar i es paralitzen el
comerç i l’artesania.
 Per a fer front a la crisi els senyors pugen els
impostos i no deixen que els camperols abandonen el
feu.
 Els camperols faran revoltes contra els senyors, però
els senyors els reprimiran durament.
 La manca de menjar i l’augment de la misèria
provoquen revoltes a les ciutats, sovint amb un
component racista (pogroms contra els jueus), que
també seran reprimides pels poderosos.

71

L‘art romànic i l’art gòtic
4.5 La diversitat cultural europea i la seua difusió72

4.5 L’art romànic
73
 Es va desenvolupar entre els segles XI i XIII
 És un art fonamentalment religiós i popular,
pensat per a educar a la gent (didàctic)

4.5 L’art romànic: arquitectura
74
 Construccions de pedra
 Destaquen les esglésies i castells
 Són edificis no massa alts i amb poca llum
 Utilitzen l’arc de mig punt i la volta de canó
Santa Maria de Taüll
San Martín de Fromista

4.5 L’art romànic: escultura
75
 Depèn de l’arquitectura
 Poc natural, amb escàs moviment

4.5 L’art romànic: escultura
76
Relleus del Clautre Baix de Santo Domingo de Silos (segle XI, Burgos)

4.5 L’art romànic: pintura
77
 Pintura mural (a les
parets) i al fresc
 Gran força expressiva i
traços gruixuts, amb
perspectiva jeràrquica i
escassa naturalitat
Pantocrator de Sant Climent de Taüll

4.5 L’art romànic: pintura
78
 Pintura mural (a les parets) i al fresc
 Gran força expressiva i traços gruixuts, amb
perspectiva jeràrquica i escassa naturalitat
Frontal d’Avià (segle XII)

4.5 L’art gòtic
79
 Es va desenvolupar entre els segles XIII i XV
 És també un art religiós però alhora burgés i és, sobretot, urbà

4.5 L’art gòtic: arquitectura
 Destaquen les catedrals
i palaus
80

 Destaquen les catedrals
i palaus
81

 Destaquen les catedrals i palaus
82

 Són edificis alts i lluminosos
 Utilitzen l’arc apuntat i la volta de creueria
83

4.5 L’art gòtic: escultura
 S’independitza de l’arquitectura
 Major expressivitat i naturalisme i cert moviment
84

 S’independitza de
l’arquitectura
 Major expressivitat i
naturalisme i cert
moviment
85

 S’independitza de
l’arquitectura
 Major expressivitat i
naturalisme i cert
moviment
86

4.5 L’art gòtic: pintura
 Pintura sobre taula de fusta (retaules) i vidrieres
87
Roger van der Weyden. Descendiment

4.5 L’art gòtic: pintura
 Major realisme i naturalisme i recerca de l’expressivitat
als gestos i rostres
88
Roger van der Weyden. Descendiment (detall)

Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)

Similar to Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2) (20)

More from Raül Pons Chust

More from Raül Pons Chust (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)