Skip to main content
1-Magnituds i unitats Física de 1r de batxillerat Lurdes Morral
Etapes del mètode científic 1-Observació 2-Formulació d’hipòtesis:  Per una quantitat de gas determinada, el volum i la pressió estan relacionats 3-Experimentació 4-Organització de les dades experimentals 5-Extracció de conclusions 6-Elaboració d’una teoria P.V= k  Per una quantitat fixa de gas, a temperatura constant Les molècules de gas es mouen desordenadament. El volum ocupat per les molècules és negligible respecte el del gas 1-EL MÈTODE CIENTÍFIC
 Mesurar  una magnitud física és comparar-la amb una quantitat de la mateixa magnitud  que s’ha establert com unitat de referència    El  resultat d’una mesura  és sempre un nombre seguit d’una unitat      Magnitud física extensiva:  el seu valor és directament proporcional a la quantitat de massa que té el cos. Per exemple, el volum o l’energia cinètica 2.1-Magnituds intensives i extensives 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA  Magnitud física intensiva:  el seu  valor és independent de la quantitat de massa d’un cos. Per exemple, la temperatura o la densitat.     Una magnitud física  és una propietat d’un cos que es pot mesurar. Per exemple: la massa, la pressió, el volum, la temperatura, la càrrega elèctrica.
   Magnituds escalars:  queden determinades per un valor numèric i la unitat de mesura.   Exemple:   el temps, la temperatura o la massa.      Magnituds vectorials:   per a definir-les completament, necessitem indicar el mòdul, la  direcció i el sentit. Per aquesta raó es representen mitjançant  vectors . Exemple:  la força o la velocitat, ja que no queden ben determinades amb només un valor numèric; molts mòbils tenen el mateix valor numèric de la velocitat però viatgen en diferents direccions 2.2- Magnituds escalars i vectorials 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Un vector  és un  segment orientat  que consta dels següents elements:    Longitud o mòdul ,  ,  representa la mesura del vector i s’expressa mitjançant un valor numèric. S’anomena  vector unitari  al que té  mòdul 1.    Direcció  és la de la recta sobre la qual s‘està el vector. Indica la seva inclinació.    Sentit , indicat per la fletxa.    Punt d’aplicació  o punt on comença el vector   direcció mòdul  sentit
   El segon (s) :  És la unitat de   temps     El metre   (m) :   És la unitat de   longitud    El quilogram   (kg) :   És la unitat de   massa     L'amperi   (A) :   És la unitat d’   intensitat de corrent elèctric    El kelvin   (K) :   És la unitat de   temperatura termodinàmica    La candela   (cd) :   És la unitat d’   intensitat lluminosa    El mol   (mol) :   És la unitat de   quantitat de substància Magnituds bàsiques o fonamentals:  independents de les altres Magnituds derivades:  s’obtenen a partir d’expressions matemàtiques de les anteriors  2.3- Sistema d’unitats 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Ex:  superfície  és una magnitud derivada, la seva unitat en el SI és el  m 2 Unitats bàsiques
S’utilitzen  múltiples i submúltiples  de les unitats, amb prefixos (indiquen els zeros que acompanyen al valor de la unitat) 2.4-Sistema internacional d’unitats, SI. 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA
3-NOTACIÓ CIENTÍFICA Per facilitar l’ús de nombres molt grans o molt petits, s‘utilitza la  notació científica : Part entera (d'una sola xifra no nul·la), seguida d’una part decimal i una potència de 10 amb exponent enter, positiu o negatiu segons correspongui.  Exemples: Càrrega elèctrica de l’electró:  -1,6 · 10 -19  C Massa de l’electró:  9,1·10 -31  kg Velocitat de la llum en el buit:  2,998 · 10 8  m s -1 Nombre d'Avogadro:  6,022 · 10 23  mol -1   0’00000521  =  5’21    10 -6 32500  =  3’25    10 4 1 xifra diferent de 0 + part decimal+ potència de 10
Error de resolució:  deguda a la limitació dels aparells de mesura. Ex: balança de resolució 0,1g. Error accidental o aleatori:  es comet casualment. Ex: corrent d’aire. Error sistemàtic:  error de l’aparell de mesura o del mal ús. Es soluciona calibrant l’instrument o utilitzant un mètode de mesura més encertat. Ex: menisc . 4.1- Tipus d’error Diferència, en valor absolut, entre el valor obtingut en el mesurament i el valor exacte o vertader de la mesura Error absolut Quocient entre l’error absolut i el valor vertader o exacte de la mesura.  Error relatiu 4-ERRORS EXPERIMENTALS
Les xifres significatives d’una mesura són el nombre de xifres que ens dóna un aparell de mesura (les que es coneixen amb certesa, més una de dubtosa)    Zeros   al començament  d’un nombre no són significatius. 2,403 m = 0,002403 Km  0,023  0,203  0,230 4 xifres significatives   2  3  3    Zeros   a la dreta  de la coma sí són significatius 14,00 4 xifres significatives 5-XIFRES SIGNIFICATIVES Exemple:  2,1803.  El 2, 1,8 i 0 es coneixen amb certesa i el 3 és dubtós 31’2  5 xifres significatives 3 xifres significatives
Per evitar la confusió, es pot utilitzar la  notació científica . El nombre que apareix abans de la potència té totes les xifres significatives. 8,25. 10 -3 1,520. 10 5 3,0.10 8 3 xifres significatives   4  2 5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de  xifres decimals  que el nombre que en té menys SUMES I RESTES Arrodoniment:    xifra    5   xifra anterior augmenta una unitat     xifra < 5   xifra anterior queda igual
5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de  xifres significatives  que el nombre que en té menys MULTIPLICACIONS I DIVISIONS Ex: Àrea triangle 2,3 cm 3,1 cm 2 xifres significatives 2 xifres sign.
6-INSTRUMENTS I MESURES Sensibilitat o resolució  d’un aparell: valor de la divisió més petita de l’aparell.  Mínima variació de la magnitud mesurada que detecta l’aparell. Dóna  l’error de resolució. 31 Resolució= 0’2 cm 31’2     0’2  cm Resolució= 2 ml 22    2  ml cm ml 67,0    0,1 g Exemple: Balança de resolució 0,01g 6.1-Resolució Els instruments de mesura tenen dues propietats importants: resolució i precisió
Grau d’aproximació entre una sèrie de mesures de la mateixa magnitud.  Exemple:  Amperímetre: interval (0,4-0,5) mA 6-INSTRUMENTS I MESURES 6.2- Precisió Exactitud d’un mesurament:  és el grau d’aproximació entre el valor obtingut i el seu valor exacte.  6.3-Exactitud
6-INSTRUMENTS I MESURES Precisió i exactitud Tirador  vermell  té més exactitud Tirador  verd  té més precisió Exactitud Precisió
7.1- Expressió d’una mesura experimental Valor numèric obtingut amb totes les xifres significatives + error absolut (resolució de l’aparell). Exemple:  4,5 en una balança de resolució 0,1 (4,5  0,1) g El valor exacte està dins de l’interval d’incertesa que va des de 4,4g fins 4,6g x     E a 7.2- Expressió d’una sèrie de mesures experimentals Si hem pres N mesures x 1 , x 2 ,….x n  d’una magnitud, acceptem com a valor més probable, la mitjana aritmètica  , i com a error absolut, la desviació típica   El resultat  s’expressa  com:     s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica 7-EXPRESSIÓ D’UNA MESURA
-Traçar els eixos, i indicar les magnituds i les unitats -Escollir l’escala adequada -Representar els punts -Traçar una recta si estan alineats (que s’aproximi als punts) L’equació de la recta es pot obtenir a partir de dos punts situats sobre seu, P 1 (x 1 ,y 1 ) i P 2 (x 2 ,y 2 ) On  m  és el pendent de la recta 8- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
de 36 km/h a m/s: 36 km h 1h 3600s 1.000m 1km 9-FACTORS DE CONVERSIÓ =  10 m/s de 2700 kg/m 3  a g/cm 3 : 2700 kg m 3 1m 3 10 6 cm 3 1.000g 1kg =  27 g/cm 3
Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres decimals que el nombre que en té menys Sumes i restes Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys Multiplicacions  i divisions Expressió d’una mesura experimental x    E a Xifres significatives Expressió d’una sèrie de mesures experimentals    s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica x= x 0  + v (t - t 0 ) v = v 0  + a (t - t 0 ) v 2  = v 0   2 + 2a (x - x 0 ) MRU MRUA Errors x = x 0  + v 0  (t    t 0 )  +  a (t    t 0 ) 2