Diari del 24 de febrer de 2014

PLA DE JUBILACIÓ
100% Capital Garantit
3% Rendibilitat Garantida*
*3% TAE fins el 31/12/2016

Dilluns, 24 De febrer Del 2014

núm. 2.505 / Any 11

Unificació de les normes
d’accés a la muntanya

“A Andorra hi ha
bastant capital per fer
front a les inversions
en energia”

Els comuns treballen per unificar els criteris de les ordinacions d’accés als
camins de muntanya per facilitar la tasca de control que fan els banders
AVuI éS NOTícIA

pàgina 3

TATI mASIà

ENTREVISTA A
Albert moles
pàgines 6 i 7

DA lamenta que
l’oposició plantegi
apujar les cotitzacions
ANDORRA

pàgina 8

El SEP confia que la
consultiva faci canvis
en les jubilacions
ANDORRA

pàgina 8

Les mundialistes
Bòsnia i Bèlgica, rivals
per a l’Eurocopa
ESpORTS

‘Monument a l’aigua’, premiada al
Concurs d’escultures de neu
culTuRA

pàgina 13

www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888

Dimitri d’Alfange d’Uvril

Prestigiós vident i mèdium francès recentment instal·lat a Andorra
Telèfon: 845 381 - Mòbil: 340 628 - www.dimitridalfange.ad
Consulta amb cita prèvia al despatx d’Aixirivall (Sant Julià de Lòria)
El seu equip de vidents professionals, disponible per telèfon, xat i e-mail
Consulta immediata a www.selection-voyance.fr
Nº de Comerç: 923720M

OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ
ESTRUCTURES

Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap d’equip
Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971
nova.constructora@andorra.ad

pàgina 14

Schrottshammer venç
amb un rècord de
185,19 km/h
ESpORTS

pàgina 15

2

D’interès

Casament?
Bateig?
Comunió?


Av. Fiter i Rossell, n. 6, 2n 2a,
Escaldes-Engordany.
Tel.: 861 887

Recorda

EL TEMPS
Avui

INFONEU

0

11

mín.

OrdinO
arcalís

max.

SETMANA AMB NOUS FRONTS
Inici de setmana on de nou els fronts ens aniran
creuant i deixaran precipitacions al llarg dels dies i
amb un descens de les temperatures. Això però no
serà avui doncs la situació meteorològica serà força
tranquila. Durant el matí el cel estarà asserenat. A
partir de la tarda arribaran núvols alts que no donaran precipitacions tot i que durant la nit es faran més
compactes. Les temperatures seran molt similars a
les de diumenge amb tendència a baixar al vespre.
El vent bufarà del sud-oest amb ràfegues moderades
que baixarà de força al migdia i tarda als cims. Que
tinguin un BonDia.

dimArts

1

mín.

Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.

8

max.

-4/5
-3/6

-2/8

-4/6
-2/8

-8/1

Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació

-1/10

arinsal

120
160
Pols
Oberts
18/18
23/23
878 000

120
160
Pols
Oberts
12/12
19/19
878 000

pas de la casa
grau rOig

0/11

-1/10
-3/8
-2/13

dimecres

pal

160
260
Pols
Oberts
15/15
27/27
739 600

0

mín.

6

max.

Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació

Circuit de fons
Cota mínima cm
Cota màxima cm

sOldeu
el TarTer

150
230
Pols
Oberts
30/30
48/48
872 900

120
225
Pols
Oberts
36/36
64/64
890 500

15 km
80
120

Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació

Dura
Oberts
741 444

FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia del Pont
Av. Meritxell, 68 - Tel.: 801 111
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel.: 755 860 - 352 711

C/ BRA. RIBERAYGUA, 12
ANDORRA LA VELLA
TEL. 809 400

VENDA I LLOGUER D’INSTRUMENTS MUSICALS
SO PROFESSIONAL
MATERIAL PER A DJ
REPARACIÓ I AFINACIÓ DE TOT TIPUS D’INSTRUMENTS MUSICALS I MATERIAL ELECTRÒNIC
ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS PER A INSTAL·LACIONS DE SO PROFESSIONAL

Estilistes Espai Sublim

TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM)
116
Hospital de Meritxell
871 000
Urgències (la Seu)
973 35 29 42
Hospital (la Seu)
973 35 00 50
Transport Sanitari Programat
871 116
Creu Roja
808 225
Policia
110
Policia Municipal (la Seu)
092
Mossos d’Esquadra
088
Bombers
118
Bombers (la Seu)
085
Ambulància (la Seu)
973 35 33 35
FEDA (avaries)
145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client)
115
111
Andorra Telecom (Inf. nacional)
Andorra Telecom (Inf. internacional)
119

ASSESSORS D’IMATGE
Horari intensiu de dilluns
a dissabte
(de 9.30 h a 19.30 h)
segueix-nos a

Tel. 866 700

Carrer Joan Maragall, 12, local 2. Andorra la Vella.

CATALÀ EXPRÉS
Quina paraula catalana
hem d’emprar per
evitar el barbarisme
*concordància?
Hem d’emprar concordança.
En aquest cas, no hi ha
concordança.

TRACTAMENT RESTAURADOR +
RENTAT + MASSATGE CAPIL·LAR
+ PENTINAT a 26,50 €
METXES + RENTAT +
MASSATGE CAPIL·LAR +
TRACTAMENT + PENTINAT a
29,99 €
IGI NO INCLÒS

3


Avui és notícia
Medi natural

Els comuns unificaran les ordinacions
d’accés als camins de muntanya
L’objectiu és facilitar la tasca de control que realitzen els banders després de detectar dificultats en l’aplicació
tati Masià

M.S.C.
andorra la Vella

Després que la majoria de comuns aprovessin les ordinacions
per regular l’accés motoritzat
als camins de muntanya (tots
excepte Sant Julià de Lòria),
s’han registrat algunes dificultats per implementar-les. El fet
és que en les tasques de control
i inspecció hi pren part el cos de
banders. Però un cop totes les
regulacions han estat en marxa,
s’ha posat de manifest que les
diferències entre els reglaments
dificulten l’actuació dels agents.
Per facilitar la seva feina, a principis de febrer els representants
dels comuns, encapçalats per la
cònsol menor d’Ordino, Consol
Naudí, i el director dels banders
van convenir unificar els criteris
de les diferents ordinacions.
L’acord entre totes les parts
hi és i ara s’ha iniciat el treball
per canviar els punts que creen
problemes amb l’objectiu que
a la primavera ja es pugui aplicar el nou document, segons va
explicar Naudí, després de ser
aprovat pel consell de comú de
cada corporació. En la normativa es recollirà que qui pot realitzar les tasques de vigilància i el
comunicat d’infracció seran els
banders.
Els punts que s’ha vist que cal
unificar fan referència al nombre de motos que poden circular
juntes (els grups poden anar de
tres a cinc vehicles segons la corporació) i fixar el mateix import
de les sancions. Sobre aquest
darrer aspecte, avui la diversitat
és gran tenint en compte que
mentre que Andorra la Vella i la
Massana preveuen multes d’entre 50 i 3.000 euros, a Encamp
poden anar de 50 a 1.000 euros i

Els comuns estan treballant per unificar les ordinacions que regulen l’accés motoritzat al medi natural.

Cal unificar el
nombre de motos
que circulen juntes

Que no s’hi inclogui
només els vehicles
motoritzats

Algunes ordinacions preveuen que els grups poden estar formats per tres
motos i altres, per cinc
vehicles.

Algunes corporacions volen que, a més de l’accés
motoritzat, es faci referència a les bicicletes de
descens.

Fixar la mateixa
velocitat màxima
permesa

Tipificar les
infraccions fixades
en les ordinacions

La majoria de comuns
preveuen una velocitat
màxima de 20 quilòmetres per hora, però altres
no fixen cap topall.

Una mateixa infracció no
té la mateixa consideració
de lleu, greu o molt greu
en les diferents normatives aprovades.

a Ordino, de 50 a 500 euros. Escaldes-Engordany i Canillo estableixen sancions fixes (de 150 i
300 euros, respectivament) i un

import per a casos de reincidència (de 300 i 600 euros).
En les modificacions que es
plantegen també s’aposta per-

LES TEVES SEGONES ULLERES
NEW WAYFARER GRADUADES
PER 1€ MÉS*
Oferta limitada 12.000 unitats entre Espanya i Andorra.
255x39 prensa Andorra CATA.indd 1

Uniformar l’import
de les sancions
previstes
Hi ha comuns que preveuen sancions d’un mínim
de 50 euros i un màxim de
500, 1.000 o 3.000. Altres
tenen una multa fixa.

Eliminar la
possibilitat de
comissar vehicle
Alguns comuns recullen la
possibilitat de comissar el
vehicle, una tasca que els
banders no poden fer. Per
això caldrà eliminar-la.
què la velocitat màxima permesa sigui la mateixa en totes
les parròquies (la majoria l’han
establert en 20 quilòmetres per

hora) i per tipificar les infraccions (fent que cadascuna tingui
la mateixa consideració de lleu,
greu o molt greu en totes les ordinacions).
Per altra banda, també s’ha
destacat la necessitat d’especificar la prohibició de conduir camp a través. A més, hi
ha reglaments que només fan
referència a l’accés motoritzat
al medi natural però alguns comuns volen que en el text també s’hi incloguin les bicicletes
de descens ja que avui porten
problemes quan accedeixen
camp a través. Finalment, un
altre aspecte que cal eliminar de
les ordinacions d’algunes corporacions és la possibilitat que
els banders comissin el vehicle,
una actuació que no estan facultats per realitzar. Al mateix
temps, els comuns van acordar
entregar a aquest cos la llista
dels camins en què està prohibit
circular.
El Comú d’Ordino va ser el
primer a aprovar una ordinació d’aquest tipus i tot seguit la
resta de corporacions se’n van
anar dotant d’una. Tal com recorda el conseller de Medi Ambient d’Andorra la Vella, Jordi
Cabanes, en un principi hi havia
parròquies reticents a regular
l’accés als camins de muntanya
però la capital va ser de les primeres a aprovar una ordinació
després d’Ordino i inspirant-se
en el document aprovat per
aquesta corporació. Cabanes va
destacar que la tasca d’unificació que s’està realitzant ara no
representa començar de nou ja
que el reglament base ja està
elaborat i del que es tracta és
tan sols de modificar uns punts
concrets.

C.C. ILLA CARLEMANY
Av. Carlemany, 70 – Planta 0
(+376) 846 667

*Consulta les condicions a l’òptica

04/02/14 17:17

4

OPINIÓ


EDITORIAL

Carles torralba

La necessitat d’unificar criteris

Les formacions polítiques
haurien de deixar de banda
la picabaralla per la reforma
de la CASS i buscar consens.

Els comuns han posat en relleu la intenció d’unificar les ordinacions d’accés als camins de muntanya perquè hi hagi unes normes similars a les
diferents parròquies, la qual cosa faciliti, alhora, la feina que fan els banders en la vigilància
d’aquests camins. i és que no sembla lògic que
segons la parròquia aquells que infringeixen les
normes paguin multes d’import molt dispar i
tampoc que no hi hagi un criteri unificat sobre
diferents qüestions com ara el nombre de vehicles
que poden accedir de manera conjunta a través
d’aquests camins. D’aquesta manera, i després

que les parròquies van fer la feina de regular l’accés rodat a la muntanya, és evident que cal fer
un pas més enllà i vetllar perquè la norma sigui
la mateixa (o si més no molt similar) a tot el territori. De totes maneres, potser hauria estat més
positiu que els comuns haguessin arribat a un
acord sobre aquesta unificació de la norma prèviament i, per tant, no s’hagués de fer ara aquesta
tasca. Malgrat tot, és positiva aquesta intenció
dels comuns d’unificar criteris i és d’esperar que
es pugui arribar a un acord que serveixi per preservar el medi.

Justo ruiz
L’equip suma tres punts vitals per allunyar-se del descens després de remuntar
davant el Viladecans.

DES DE SHERWOOD
Jordi Serret i eStopà

Grotescament inimaginable
La futurologia no només és una modalitat
kitsch d’estafa morrallera, que malviu en les
graelles detrítiques de les televisions, és una
pulsió que ha poblat l’imaginari de totes les
generacions que hi ha hagut. ¿Anirem a millor? ¿Què serà de nosaltres? Als nascuts en
els anys 70, pensar en el 2014 ens remetia
a aeronaus voleiant per urbs superpoblades
serpentejant entre gratacels fluorescents, i
si bé la incorporació de la xarxa global, els
smartphones i aplicacions vàries a la nostra
vida són fites considerables en l’evolució tecnològica, tenen gust de poc si les contraposem amb tot allò en què fantasiejàvem induïts
per fastuoses hipòtesis artístiques. Si fem un
cop d’ull als escenaris proposats pels visionaris que volien obrir una finestra a les estances
del temps venidor, trobem resultats de tota
mena.
La sèrie de Hanna-Barbera Els Supersònics
(1962) transcorria l’any 2062, i George Jetson hi llegia el diari en paper però vivia en
un món ple de pantalles planes i llums per
posar-se moreno (avançant-se una desena
d’anys als raigs UVA). A 2001: Una odissea a
l’espai (Stanley Kubrick, 1968) apareixien televisors que renunciaven al tub, juntament amb
pantalles portàtils que antecedien de llarg
l’iPad. La sèrie original de televisió de Star
Trek (1966) pronosticava el concepte de telèfon mòbil i PDA amb els intercomunicadors
de la tripulació, molt abans que la gent s’imaginés l’existència d’un aparell que no estigués
esclavitzat a un cable. Des de campaments
base contemporanis també hi ha qui hi ha
dit la seva. A Matrix (Andy i Lara Wachowski,

DIRECTORI

1999), es preveu la possibilitat que els éssers
humans tinguin una connexió al clatell que els
permeti carregar tot tipus de software, i a La
teva història completa (Charlie Brooker, Brian
Welsh, 2011), un dels capítols de la sèrie Black
Mirror, un petit implant a la base del cervell
permet disposar del que ha transcorregut al
llarg de la teva vida, revisant tots i cadascun
dels teus records en qualsevol suport audiovisual. Algunes d’aquestes propostes tan sols
trastejaven amb el futur, com si fos una joguina que propicia elucubracions logístiques;
d’altres, com en el cas del magistral capítol de
Black Mirror, anaven més enllà i plantejaven el
desequilibri existent entre els avenços tecnològics i les problemàtiques morals derivades.
Això ens introdueix en els dominis d’aquells
que varen utilitzar el futur com a al·legoria
d’una por incerta que maldava per concretar-se. novel·les com Un món feliç (Aldous
Huxley, 1932), Fahrenheit 451 (Ray Bradbury,
1953) i 1984 (George orwell, 1948) descrivien societats tiràniques amb classes socials
fortament estratificades, que sabien captar
la naturalesa dels nous estats totalitaris. En
aquest marc el futur s’albira com un present
inqüestionat que fa creure als ciutadans anestesiats amb vides idíl·liques que no cal canviar res perquè invariablement aniria a pitjor.
Però tard o d’hora la façana il·lusòria en què
es desenvolupa la vida deixa veure les costures mals cosides. Llavors es descobreix que les
esposes sempre complaents són robots com
en el film Les dones perfectes (Frank oz, 2004),
que tot el nostre entorn no és res més que un
gegantí escenari de cartó i pedra, com en El

show de Truman (Peter Weir, 1998) o que hom
és criat com un mer recanvi d’òrgans –L’illa
(Michael Bay, 2005)– o eliminat en complir
els 30 com a La fuga de Logan (Michael Anderson, 1976), o resulta que té algun defecte
genètic com a Gatacca (Andrew niccol, 1997)
o viu en una completa il·lusió dels sentits esclavitzats per màquines o alienígenes com a
Estan vius (John Carpenter, 1998), Dark City
(Alex Proyas, 1998) i la trilogia Matrix (Andy
i Lara Wachowsky, 1999-2003), o que els
sentiments dels androides són més genuïns i
transcendents que els nostres –Blade Runner
(Ridley Scott, 1981).
El futur se’ns revela fascinant, aterrador o pueril quan la inventiva dels creadors es posa a
estirar del cabdell de somnis que atresora la
nostra espècie, paradigma de la curiositat infinita. El futur, però, posa de manifest la seva
condició d’enigma còmica i tràgicament irresoluble quan des de la condescendència d’un
present estàtic ens adonem que la inequívoca
perspectiva que tenim de la presència d’una
paret l’obtenim després d’haver-nos-la menjat
amb una somera hòstia.
De tant en tant un sondeig demoscòpic revela quins són els neguits que fan perdre la son
a la ciutadania. Si féssim un cop d’ull al que
inquietava la gent fa vuit o nou anys, segurament les respostes apuntaven als conflictes
bèl·lics en el món, la salut dels éssers estimats
i l’estat del medi ambient; en definitiva, llocs
comuns –no per això menors– dels qui vivien
sense ser víctimes de grans calamitats i veien
els toros des de la barrera. Avui dia les res-

postes reflectirien la preocupació per la feina,
per trobar-ne o mantenir-la, la por de perdre
l’habitatge o la preocupació de veure com despeses bàsiques com la llum i l’aigua s’apropen
al llindar del luxe. L’any 1900 les principals
amenaces per als ciutadans de París en l’àmbit social i polític, davant l’arribada del nou
segle, eren una possible invasió dels cosacs, el
neokantisme i la incineració de cadàvers. Asseguts còmodament en l’atalaia del present,
dibuixem un somriure tendre en pensar en
els neguits dels parisencs que treien el nas al
futur del segle XX, i experimenten una vergonya pròpia i aliena mal dissimulada davant
el cofoisme de qui vuit o nou anys enrere no
sospitava gens ni mica la futura patacada que
havia de vindre.
En el seu llibre Pensar el segle XX, l’historiador
Tony Judt diu sobre l’escriptor George orwell
–autor de la celebrada distòpia futurista
1984– que la clau de la seva lucidesa i perspicàcia radicava en el fet que “tenia aquella
capacitat d’imaginar les conspiracions i complots –per absurds que poguessin semblar–
que estaven tenint lloc entre bambolines i
tractar-los com a reals, aconseguint que fossin reals als nostres ulls. Els que com ell varen
entendre correctament el segle XX ja força
anticipadament –com Kafka– o com a observadors contemporanis varen haver de ser capaços d’imaginar un món futur per al que no
existien precedents. Varen haver d’imaginar
que aquesta situació insòlita i sense cap mena
de dubte absurda estava succeint en realitat,
en lloc de donar per descomptat, com tots els
altres, que era grotescament inimaginable”.

La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep blasco, Mireia Suero, esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo,
Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

dipòsit Legal aNd. 114-2004

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.

publicitat


Mai uns Tercers
t’havien donat tant!

NOVETATS 2014

Et donem més

Avantatges exclusius en el taller de conﬁança
Cotxe de substitució il·limitat
50% de la franquícia
Peritatge al moment
No penalitzem el 1r sinistre
Assistència des del km 0
Premiem als bons conductors
fins a un 60% de descompte

Fenòmens de la natura,

danys per pedregades, inundacions,...

Assistència en viatge per a les persones
Totes les cobertures, límits i garanties, estan detallades en el condicionat general

ASSEGUR, S.A. · UNIÓ I ALIANÇA DE PREVISIÓ, S.A.
OFICINA CENTRAL C/ Pau Casals 10, planta 2 · AD500 Andorra la Vella · Tel. (+376) 876 555 · Fax (+376) 860 759
OFICINA PYRÉNÉES Av. Meritxell 11, planta 3 · AD500 Andorra la Vella · Tel. (+376) 804 850 · Fax (+376) 860 759

www.assegur.com
atencioclient@assegur.com
www.facebook.com/AssegurAndorra

5

6


Entrevista
Albert Moles, director general de FEDA

“A Andorra hi ha bastant capital per
fer front a les inversions en energia”
El director general de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Albert Mo- també que “a Andorra hi ha bastant capital per fer front a les necessiles, considera que el sector de la producció d’energia és interessant per tats del pla d’inversions” de FEDA per als propers deu anys, però troba
invertir, encara que els rendiments no siguin molt elevats. Moles afirma més difícil que empreses de fora s’interessin per venir al país.
tAti MAsià

una dimensió que és molt més
gran que la d’Andorra.

Julià Rodríguez
AnDorrA lA VEllA

¿Quins són els objectius de
la inversió de 230 milions
prevista en els propers deu
anys?
Els objectius surten del Llibre Blanc de l’Energia. Un d’ells
seria mantenir la competitivitat de preus i la qualitat dels
serveis. Així mateix, es tracta
de garantir el subministrament
elèctric, també globalment, fet
que vol dir que hem de veure com ampliem les xarxes
d’interconnexió amb França
i Espanya. Hem de provar de
produir més electricitat a Andorra per dues raons: per una
qüestió de disminuir l’impacte
que té l’energia sobre la balança comercial, i a més per tenir
les fonts energètiques relativament diversificades en la mesura que sigui possible, fet que
ens permetria estabilitzar més
el preu i diluir una mica els riscos. Es tracta que no tot siguin
riscos de compra d’electricitat o
de gasoil, sinó que tinguem un
mix una mica més flexible i
competitiu.
Tant les inversions de FEDA
com els projectes que s’estan
promovent d’estalvi i d’eficiència han de servir també per crear llocs de treball, a través d’empreses subcontractades.
¿El sector privat s’hauria de
sentir atret per invertir en
la posada en marxa d’iniciatives per produir energia?
La idea que tenim és que
aproximadament la meitat de
tot el que sigui producció, que
és la part més grossa del pastís, compti amb la inversió del
sector privat i això és el que estem provant d’estructurar conjuntament amb el Govern per
accelerar projectes i dinamitzar
la producció d’electricitat. Crec
que veient el dèficit que tenim
de producció pròpia, aquest és
un sector que passi el que passi en el món de l’energia té uns

l’entrada de capital
privat ha de servir
per dinamitzar la
producció d’energia
Es tracta de posar
en marxa un projecte
nou de producció
cada dos o tres anys
Per les dades que
tenim, amb l’energia
eòlica surten preus
poc competitius

anys de retorn pràcticament
assegurats perquè realment en
aquests moments som molt
dependents tant del gasoil com
de l’electricitat que importem.
En definitiva, és un sector que
pot tenir unes garanties per a
l’inversor, sobretot si des de
FEDA assumim una part dels
riscos industrials o tecnològics
derivats d’aquestes inversions.
¿L’avantatge d’invertir al
sector és que el retorn de la
inversió està assegurat?
No és una inversió de risc
o en tot cas té un risc limitat,
malgrat que evidentment en
contrapartida tampoc podrem
donar rendiments molt elevats,
com per exemple les empreses
tecnològiques, però amb una visió a mitjà i llarg termini és un

sector que pot ser interessant
per a l’inversor del país.

¿El desplegament legislatiu perquè es desenvolupi
aquest sector i interessi al
sector privat no està tardant massa?
Precisament fa poc vam signar un conveni amb el Comú
d’Escaldes-Engordany per desenvolupar xarxes de calor i el
mateix president de FEDA, el
ministre Jordi Cinca, va comentar a l’acte que s’estava treballant en aquest marc legislatiu
per presentar-lo al Consell General en un termini relativament ràpid. Amb això vull dir
que hi ha la possibilitat de fer
aquest marc de manera ràpida
si així es vol. Es tracta de donar
els instruments al capital privat
per invertir en projectes de producció, ja sigui amb projectes
autònoms o a través de FEDA. A
més, una cosa que ara està molt
poc desenvolupada és que qualsevol casa o edifici també pugui
produir energia, ja sigui per al
seu propi autoconsum o bé per
vendre-la a la xarxa. L’objectiu,
així doncs, és que l’entrada del
capital privat pugui entrar a dinamitzar el sector de la producció d’energia al país.

¿Ja hi ha empreses que hagin
mostrat interès per invertir
en el sector energètic?
Crec que el primer que s’ha
de fer és acabar de dibuixar el
model per veure si hi ha gent interessada o no, però trobo que
a Andorra hi ha bastant capital
per fer front a les necessitats
del pla d’inversions. Però no sé
fins a quin punt grups inversors de fora estarien interessats
a venir a un mercat tan petit
com el nostre, cosa que no és
tan evident. Sí que a Europa les
inversions en aquest sector han
baixat en els últims anys, però
en països d’Iberoamèrica, Àsia
o Àfrica hi ha moltes oportunitats per invertir perquè tenen

¿Què fa falta perquè Andorra pugui produir el 30%
de l’electricitat d’aquí deu
anys, tal com es marca com
a objectiu el Llibre Blanc de
l’Energia?
Amb el projecte de cogeneració que es vol fer a Soldeu, s’arribarà al 3% del consum d’energia d’Andorra, i amb el que es
preveu a la Comella i el Centre de Tractament de Residus
ens situaríem en un 5% o 6%;
d’aquesta manera assoliríem
un 9% del consum total i s’hi
haurien d’afegir tres o quatre
projectes més similars i un altre
d’hidràulic que es pugui fer, i ja
estaríem en un 25% o 30%. Es
tracta, d’alguna manera, de po-

ANDORRA

TATi MASià

sar en marxa un projecte nou
cada dos o tres anys, que crec
que és el que toca.
Una bona part de l’energia
s’ha d’obtenir de les centrals de
cogeneració i una altra de centrals hidràuliques o projectes
de biomassa, dels quals també
s’està parlant. El que tenim més
clar, però, és el que ja s’ha posat en marxa, com és la central
de cogeneració de Soldeu, i s’ha
de tenir present que igual que
altres sectors, el de l’energia
s’està reinventant i creant models de negoci nous. Per aquesta raó el pla que tenim és d’aquí
deu anys, però això no vol dir
que no el modifiquem si fa falta
d’aquí dos o tres anys perquè la
tecnologia i els preus dels costos van evolucionant i s’ha de
reaccionar prou ràpid per treure’n el màxim profit.
¿En aquests moments sí que
es pot dir que les plantes de
cogeneració seria el model
a seguir més adequat per al
país?
Per nosaltres és una manera prioritària de desenvolupar
aquest model, tot i que segurament hi ha altres vies i sortiran
tecnologies noves que s’hauran
de seguir i haurem d’anar adaptant-nos-hi.
¿Però quantes plantes farien falta d’aquestes característiques?
Tenim el pla pel que fa a concepte, però el que pretenem,
per exemple amb un acord que
ja tenim amb Escaldes i s’estendrà també als altres comuns, és
identificar les zones amb forta
demanda de calor i provar de
veure si és rendible desenvolupar un projecte d’aquest tipus
i posteriorment, quan sigui
rendible i estabilitzat, veure
si es pot posar una central de
producció d’energia a prop. Si
les condicions es compleixen,
es podrien engegar els propers
anys tres o quatre projectes
més. Poden ser projectes de
cogeneració o altres sistemes
d’energia, tot dependrà de la demanda i dels espais i les capacitats que trobem. Hem de poder
identificar entre tres i cinc projectes prioritaris perquè segueixin els de Soldeu i la Comella.
La idea és que igual que a
Escaldes-Engordany es faci
aquest mateix treball en totes les parròquies...
El nostre rol és promoure
aquests projectes ja sigui directament amb l’aportació de capital privat i públic o bé a través
de concessions o d’una altra
forma. D’aquesta manera no
volem actuar només com a empresa pública del Govern sinó
mirant també la globalitat del
sector.

“Crec que aniran sortint moltes oportunitats per
poder vendre productes i serveis també a fora”
El reforç de les connexions amb els països
veïns i l’increment de la capacitat de
transport és fonamental perquè no hi hagi
talls en el futur. ¿En quin estat estan les
obres actualment?
Malgrat que produïm molt més a Andorra,
necessitem disposar d’una xarxa potent per
absorbir tota l’energia perquè al final sempre
pot haver-hi un moment en què les centrals
d’Andorra es parin o que necessitem comprar
més. Al final el que ens aguanta la xarxa,
entre altres coses, són les línies amb França i
Espanya. Per això trobo que és clau i estratègic
tenir una bona connexió. Amb França ja tot està
a punt perquè es culmini aquest procés i amb
Espanya estem pendents de la línia que ve
d’Adrall, que el 2016 o el 2017 hauria d’estar
pràcticament enllestida.
¿Un cert retard en aquesta última línia pot ser
molt greu per a Andorra?
Tot depèn de com evolucioni la demanda i
l’economia d’Andorra. Si el país comencés a
créixer com fa deu anys podria tenir problemes
en uns anys, això vol dir que tenim un marge
per actuar, molt més gran que pel que fa al
costat francès, però aquí les obres estan
més avançades. D’aquesta manera es pot
duplicar la capacitat d’importació i també serà
possible que puguem produir més a l’interior
d’Andorra perquè la xarxa ens aguantarà, amb
la qual cosa a més s’allargarà la vida de les
línies. És una inversió que realment garanteix
una estabilitat molt important per al país en
aquest àmbit i durant molts anys.
Es parla també de fer arribar les conduccions
de gas des de França i Espanya. ¿Fins a quin
punt és això factible?
El que ja estem fent primer és proveir-nos amb

camions i potser a mitjà o llarg termini podria
ser rendible, si el mercat es desenvolupa, fer un
gasoducte d’un cantó o de l’altre o de tots dos.
Això tindrà una mica de sentit quan realment a
Andorra una tercera part de l’energia provingui
del gas, ja que ara per produir un 3% a Soldeu
no es farà un tub, ja que no es generen prou
diners per pagar-lo. És el mateix que passa
amb les línies elèctriques: si hem pogut fer les
línies amb Espanya i França és perquè hi ha
una demanda prou important que justifica que
es porti a terme aquesta inversió.
Vostè defensa que en el futur FEDA ha de
participar en noves activitats de creixement
amb altres actors econòmics. ¿Què vol dir
amb això?
Crec que FEDA té dimensió per començar a
plantejar-se altres tipus de serveis directament
o a través de partners o filials. Per això estem
mirant de participar en projectes tant a dins
com a fora del país. El sector de l’energia ha
arribat a un moment en què pràcticament té el
mateix valor l’energia que es gasta com la que
es pot estalviar. El negoci de vendre i produir
té un límit, amb la qual cosa s’ha de provar
de donar cada cop més serveis, no només
directament sinó facilitant la implantació
d’empreses al país.
El plantejament que moltes empreses
del sector privat estan fent per sortir a
l’exterior també l’han de fer les empreses
del sector públic. Tenim un saber fer i crec
que d’oportunitats n’hi ha i hem d’acabar
de visualitzar-les. Crec que sortiran moltes
oportunitats per dissenyar productes i serveis
per poder vendre a fora. Es tracta d’aplegar
sinergies perquè de mica en mica tot això es
materialitzi, ja que tenim moltes idees que
s’han de concretar una per una.

7

El Centre de Tractament de
Residus s’ha convertit també en una font important de
producció d’electricitat...
Jo diria que el centre pot guanyar una mica per augment del
volum però tampoc es pot multiplicar massa. Una de les coses
que hem de fer és guanyar en
eficiència. Amb això vull dir que
encara que s’extregui una mica
més d’electricitat hem d’aconseguir també extreure molta
més calor, que és la manera
d’aprofitar més el rendiment de
la planta. Així podrem multiplicar per més de dos la quantitat
d’energia produïda en aquest
centre. L’objectiu és que amb
aquesta calor es puguin escalfar molts edificis d’Andorra la
Vella que siguin a prop. Això suposaria que si ara estem al voltant d’uns 13 GWh s’arribés a
25 o 30 GWh, fet que significa
que s’incrementa molt significativament la quantitat d’energia que es pot aprofitar.
¿L’important volum d’inversions és assumible sense
problemes per FEDA?
De la manera que el pla s’ha
dissenyat, es pot assumir i més
amb l’aportació de capital privat que hem dit.
¿Quin paper pot jugar a Andorra l’energia eòlica?
Pels números que tenim i les
dades de què disposem, surten
preus relativament poc competitius per ara, i a més també s’obtindrien quantitats d’energia
relativament petites. Per això
creiem que podem dir que ens
resulta molt més rendible fer
altres projectes que no l’energia
eòlica. Una de les premisses que
sempre s’han de tenir en compte és la competitivitat, de manera que no s’encareixi el preu. Per
això s’ha optat per tecnologies
que funcionin realment.
¿Quina valoració fa de les
instal·lacions de producció
d’energia fotovoltaica que ja
hi ha en funcionament i quines previsions hi ha?
Les quotes que es van treure
no s’han esgotat i crec que el
preu realment era relativament
correcte. El que passa és que la
capacitat de generar recursos
és la que és, i sempre parlem de
produccions petites les que es
poden assolir, equivalent a diverses famílies a l’any. Sí que són
projectes rendibles però aquesta rendibilitat pot arribar a 50 o
100 euros al mes, així que no es
pot dir que hi hagi al darrere un
negoci molt clar. L’important és
que qui vulgui ho pugui fer, i a
més no perdi diners, que hi hagi
una estabilitat garantida, cosa
que crec que s’ha aconseguit. O
sigui que s’ha d’incentivar però
fins a un cert nivell.

8

ANDORRA


CASS

Sindicat de l’ensenyament Públic

DA lamenta que l’oposició
plantegi l’increment de cotització

El SEP confiat en la
,
consultiva per fer canvis al
projecte de les pensions

Critiquen “la manca de responsabilitat” a l’hora d’afrontar la reforma
tAti mASià

Redacció

Agències

AndorrA lA vellA

AndorrA lA vellA

Demòcrates per Andorra (DA)
va contestar ahir les crítiques
de l’oposició al projecte de llei
de modificació de la Llei de la
CASS. D’aquesta manera, reiteren la complicada situació de
les finances de la parapública i
alhora lamenten que es plantegi un increment de les cotitzacions, tenint en compte la conjuntura econòmica. “La manca
de responsabilitat de l’oposició
a l’hora d’afrontar la reforma és
sorprenent i lamentable la demagògia de barrejar la inversió
en infraestructura viària amb
els recursos assignats al benestar”, van destacar a través d’un
comunicat emès ahir, on afegien que “el Govern ha incrementat la partida destinada a benestar dels últims anys, arribant
als pressupostos més elevats de
la història en aquesta matèria”.
Des de la formació política
remarquen que els estudis actuarials que s’han realitzat en els
últims anys relatius a la CASS
“evidencien la necessitat d’una
reforma defugint l’immobilisme”. Demòcrates per Andorra
assegura en el comunicat que
les modificacions “es fan per
respondre a un compromís
contret com és el d’encarar la
sostenibilitat de l’Estat del benestar”. D’aquesta manera, po-

La secretària general del Sindicat de l’Ensenyament Públic,
Eva Choy, ha manifestat la seva
confiança que el Govern incorpori algunes aportacions de la
comissió consultiva al projecte
de llei del pla de pensions de la
funció pública. Segons Choy,
hi ha alguns punts, com el fet
que es vulgui fer una llei qualificada, que s’estan estudiant
en profunditat i podrien ser
modificats.
La junta del SEP s’ha reunit recentment per valorar els
diversos aspectes que afecten
actualment el seu sindicat. Pel
que fa al projecte de llei del pla
de pensions de la funció pública, de moment el sindicat
espera rebre aportacions dels
seus afiliats per intentar incorporar-les durant el treball de la
comissió consultiva. Choy ha
explicat que “estem en fase de
recollir dades” però que per ara
no han rebut una gran participació per part dels afiliats, i que
troben a faltar més implicació.
Fins al 28 de febrer el sindicat
espera rebre el feedback dels
afiliats, i es convocarà una assemblea per informar tots els
membres del sindicat i escoltar
els punts de vista.
Abans de decidir quines mesures s’emprenen per evitar

Els consellers de DA en una sessió de Consell General.

sen en relleu que cal continuar
vetllant per una gestió acurada
i “la revisió de la Llei de la CASS
per adaptar-la a la realitat del
país”. En aquest sentit, recorden la feina que s’està duent a
terme per a l’establiment del
Model Andorrà d’Atenció Sanitària, la modificació de la Llei de
la CASS i la creació de la llei de
serveis socials i sociosanitaris.
Davant l’opció d’apujar la
contribució dels ciutadans,
des de Demòcrates per Andorra posen en relleu que “no
compartim ni entenem com
es pot plantejar l’increment
de les cotitzacions tenint en
compte l’augment de la pressió
econòmica que implica per a

empreses i famílies en la conjuntura actual”.
A més a més, destaquen que
lamenten “l’actitud de l’oposició davant una reforma que
totes les formacions polítiques,
a l’inici de les negociacions del
pacte d’Estat, havien coincidit
que s’havia de fer per reduir
l’elevat dèficit i amb l’objectiu
de garantir la viabilitat del sistema de pensions”.
D’aquesta manera, posen sobre la taula el fet que els estudis
relatius a la CASS mostren que
els fons de la branca jubilació
“d’aquí pocs anys, cap al 2016,
entraran en dèficit i que les
reserves s’esgotaran al voltant
del 2030”.

que s’apliqui la llei proposada
en l’esborrany de l’executiu, el
sindicat demanarà assessorament jurídic. Pel que fa a possibles vagues o manifestacions,
Choy pensa que seran el darrer
recurs, però de moment confia
que el text incorpori les aportacions de la consultiva.
Un dels aspectes que creu
que s’hauran de modificar és
el fet que es faci la modificació
a través d’una llei qualificada.
Tal com ha explicat Choy, han
demanat al gabinet jurídic que
comprovi si és necessari fer-ho
així, i si es conclou que no ho és
demanaran que es canviï.
A més, volen saber quin és
el criteri que ha portat a incorporar els treballadors de les
escoles confessionals a aquest
futur pla de pensions, i en canvi no incloure-hi els de l’Institut d’Estudis Andorrans o
els de l’Efpem. Choy assegura
que “no estem en contra que
s’hi incloguin més col·lectius,
però volem saber com ho justifiquen, perquè això suposarà
més despesa”.
D’altra banda, la junta del
SEP també ha fet una valoració positiva del fet que a partir del curs vinent el Permsea
s’apliqui als cursos de cinquè i
sisè de primera ensenyança i
que els alumnes treballin amb
iPads de les escoles.

PRODUCTES EN OFERTA DEL 17 DE FEBRER AL 2 DE MARÇ

CUINATS, NOMÉS ESCALFAR

PER A ENCÀRRECS: abans de divendres a les 20 hores amb botella de cava o vi, més amanida de 500 gr.

1 POLLASTRE A L’AST
1 ESPATLLA DE XAI A L’AST
1 CONILL A L’AST
1 PORQUET A L’AST
1 CUIXA DE XAI A L’AST
ROSTIT DE XAI FARCIT (4 racions)
SARSUELA DE PEIX (4 racions)
RAP AMB CLOÏSSES (4 racions)
POLLASTRE DE PAGÈS AMB ESCAMARLANS (4 racions)

CASH DE CARNS

Venda a particulars i a professionals

+376 80 69 03
HORARI:
De dilluns a dissabte de 10.00 h a 20.00 h
Diumenges de 10.00 h a 15.00 h

PER CUINAR (tot fresc)
7,90 €/Kg

5,95 €/Kg

9,50 €
15,00 €
8,00 €
55,00 €
25,00 €
36,00 €
50,00 €
49,00 €
27,20 €

2,50 €

POPETS AMB SALSA AMERICANA (4 racions)
PERDIU ROSTIDA AMB COLS DE BRUSSEL·LES (4 racions)
CABRIT (4 racions i guarnició)
OSSOBUCO DE VEDELLA BLANCA (4 racions i guarnició)
PEUS DE PORC AMB CEPS (4 racions)
CUIXA D’ÀNEC AMB PERES (4 racions)
RODÓ DE VEDELLA AMB BOLETS (4 racions)
PORQUET CUIT AL FORN (10 racions)

35,90 €
39,90 €
44,20 €
34,00 €
22,00 €
30,00 €
38,00 €
68,00 €

4,90 €/Kg

C. E. Serradells

9,50 €

Ctra. de la Comella
Av. Tarragona

Av. Salou

CUIXA DE XAI DEL
PAÍS TALLAT

Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella

LLOM DE PORC
CANYA

HAMBURGUESA
DE POLLASTRE X 4
UNIT.

CONILL TENDRE

LOT DE CARN N. 2 - 500 gr. de carn
picada porc, 500 gr. de cap de llonza
de porc, 500 gr. de botifarra crua.

Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
•

•
•

Incineracions
(concessió oficial)
Trasllats internacionals
Repatriaments

• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció

C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72

ANDORRA


Fundació Privada Tutelar

Comencen les reunions per al
projecte de vida independent

Conferència

Els responsables confien que al llarg d’aquest any la iniciativa sigui realitat
TaTi masià

M.F.
andorra la vella

El projecte de la Fundació
Privada Tutelar de vida independent continua avançant.
Tal com explica la gerent de
l’entitat, Ester Fenoll, ara com
ara ja hi ha les persones designades del ministeri de Salut
i Benestar i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de
Meritxell (EENSM), responsables d’aquest programa, que
juntament amb els representants de la fundació seran els
encarregats de mantenir les
diferents reunions de treball
per anar configurant aquesta
proposta.
Fenoll posa en relleu que el
més positiu és que el projecte
tira endavant i va destacar,
sobretot, que “tothom” ha
mostrat molt d’interès perquè
la proposta es pugui materialitzar i espera que aquest any
pugui ser una realitat.
D’aquesta manera, des de
la fundació treballen amb la
intenció que al llarg d’aquest
2014 es materialitzi aquesta
iniciativa per fomentar l’autonomia de les persones amb
alguna discapacitat. Malgrat
tot, Fenoll afegeix que és complicat donar una data exacta
per a la posada en funcionament, ja que hi ha moltes
qüestions que encara s’han de
perfilar. Tot i així, confia que
la feina avanci de manera ràpida una vegada totes les parts
implicades compten amb els
representants necessaris en
les reunions de treball.
Escollir els pisos i definir els
usuaris que es podrien acollir
en aquest programa, així com

La gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll.

salut i l’escola de
meritxell ja tenen els
representants per a
les reunions
entre les qüestions
que caldrà definir hi
ha escollir els pisos
i definir els usuaris
determinar el suport que necessitarà cadascun d’ells, són
algunes de les qüestions en les
quals ara caldrà treballar.
El projecte de vida independent va sorgir arran de la donació de 100.000 euros que va
fer el copríncep francès, François Hollande, a la Fundació
Privada Tutelar. Amb aquests
diners, l’entitat va començar a
pensar en la idea de tirar endavant aquesta proposta encaminada a fomentar l’autonomia

de les persones amb discapacitat, facilitant que puguin
escollir on volen viure. Un cop
al seu domicili aquestes persones podran rebre el suport que
escaigui dels responsables del
projecte, en funció de les seves
necessitats. Per tant, es tracta
d’una iniciativa una mica diferent dels pisos tutelats.
Una vegada es va pensar
en aquesta proposta, la fundació va voler implicar-hi el
ministeri de Salut i Benestar,
amb la intenció que pogués
ser un programa durador en
el temps, i l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, tenint en compte que
alguns dels alumnes del centre
es poden beneficiar d’aquest
programa.
Responsables de la fundació han mantingut al llarg dels
darrers mesos diverses trobades amb una entitat catalana
que té un projecte com el que
es vol materialitzar aquí, per
poder començar a definir-lo.
Policia

Policia

ADAPTANT-NOS
ALS GRANS CANVIS:
DEMOGRAFIA,
OCUPACIÓ I COMERÇ

Visita
d’alumnes
escolars de diferents centres
educatius han visitat aquesta
setmana passada el despatx
central de la policia. l’objectiu
principal d’aquestes visites
és que els alumnes coneguin
com treballa el cos i com és
el dia a dia a l’interior de les
dependències policials. van
visitar, entre altres zones, la
galeria de tir, el gimnàs i la
sala d’informació, control i
comandament.

A càrrec d’Alfredo Pastor,
professor d’Economia de l’IESE

Data: 24 de febrer de 2014
Hora: 19 h
Lloc: Edifici Crèdit Centre · 3a planta

Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella

Confirmació d’assistència: 88

88 80

9

10

ANDORRA


Sostenibilitat

Dificultat dels vehicles elèctrics
per ser una alternativa turística
El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
S’afegeix a les mostres de condol
per la mort del seu company i amic,
que sempre estarà en el nostre record
Sergi VICTORIO RUIZ

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
S’afegeix a les mostres de condol
per la defunció de
Josep CASALS MARTELL
Pare del director general de Salut i Benestar
i membre del Consell Directiu del SAAS

L’elevada inversió i el fet que sigui una activitat nova retarden la posada en marxa
agèncieS

Agències
andorra la vella

Gica’m i Volta’l són dues empreses andorranes que han iniciat rutes amb segway i cotxes
elèctrics per diferents indrets
del Principat, oferint noves
propostes respectuoses amb
el medi ambient. El segway i el
twizzy permeten accedir a llocs
on no arriben altres vehicles
com els quads o els cotxes particulars, no contaminen, tenen
un consum similar al d’una rentadora i no fan soroll. Les dues
propostes, però, han trobat alguns entrebancs per poder-se
establir al Principat.
D’una banda, requereixen una inversió inicial d’uns
12.000 euros en el cas dels cotxes elèctrics i entre 7.000 i 8.000
euros per cada segway. A més, el
fet que es tracti d’una activitat
nova ha retardat els plans per
posar-la en marxa. “Sempre
que innoves la introducció costa, que la gent ho vegi com una

Les rutes en ‘segway’ per Andorra la Vella.

cosa factible i que pot funcionar”, va afirmar el responsable
de Gica’m, Albert Sanromà. El
representant de Volta’l, Quim
Barceló, va coincidir que “de vegades la voluntat de crear coses
noves costa, simplement potser
pel fet que comporta temps o
perquè s’han d’estudiar les coses i comparar amb altres llocs”.
En aquest sentit va dir que l’ús

del segway no estava regulat en
el sistema de circulació, al mateix temps que va exposar les
dificultats que ha trobat.
L’objectiu d’aquestes empreses és posicionar-se com una
oferta més de turisme i oci, però
també fer un efecte taca d’oli i
potenciar l’ús dels vehicles elèctrics com a mitjans de transport
sostenibles i eficients.
tati maSià

tradicions

Sessió del
Consell del Bull
la consòrcia dels casats
d’andorra
la
vella
va
celebrar ahir el consell del
Bull a casa de la vall. en
la trobada hi va participar,
entre d’altres, el president
del grup parlamentari mixt,
Jaume Bartumeu. els orígens
de l’entitat es remunten al
1776 i la sessió d’ahir té lloc
dos diumenges abans del
dimecres de cendra.

ANDORRA


11

Esdeveniments

Bona acollida al nou format del
mercat de segona mà a Canillo
Redacció / Agències
Canillo

L’edifici del Telecabina de Ca
nillo va acollir ahir el mercat
d’artesania, oportunitats i se
gona mà. Tal com va explicar la
responsable del departament
de Cultura del Comú de Cani
llo i organitzadora de l’esdeve
niment, Marinette Pouzzo, en

aquesta ocasió s’han unit les di
ferents temàtiques que se solen
acollir als mercats canillencs per
aconseguir una participació més
gran. De fet l’objectiu es va asso
lir, ja que hi va haver 35 parades
i una gran afluència de públic.
Pouzzo va valorar positiva
ment l’acollida d’ajuntar el mer
cat d’artesania,-de les oportuni 1
bondia
robapagines.pdf

tats i de segona mà. D’aquesta
manera s’ha aconseguit un
nombre més elevat de parades
participants i “més ambient”. A
més, hi va haver molts esquia
dors i visitants i Pouzzo va indi
car que les vendes havien estat
positives. Per a les properes edi
cions, confia a mantenir aquest
format. 13.36
14/02/14

tati masià

A més de productes de segona mà hi havia artesania i oportunitats.

Carnaval

Divendres
s’inicia la festa
a Escaldes i
Andorra la Vella
Redacció
andorra la VElla

Divendres, a les set de la tarda
a l’avinguda Carlemany, s’obri
rà oficialment el Carnaval 2014
amb la penjada del Carnestol
tes. Els comuns d’Andorra la Ve
lla i EscaldesEngordany tornen
a organitzar de manera conjun
ta aquesta celebració, amb la
col·laboració de la Unió Protu
risme d’Escaldes i l’Esbart Dan
saire d’Andorra la Vella. Aquest
any, la gran rua sortirà dissabte
del parc de la Mola d’Escaldes
a les sis de la tarda i arribarà a
la plaça del Poble d’Andorra la
Vella, on hi haurà la desfilada
de comparses i una botifarrada.
Diumenge al migdia, al carrer
dels Veedors d’Escaldes, se cele
brarà la tercera calçotada popu
lar i dilluns tindrà lloc la festa
infantil de disfresses a la sala
del Prat del Roure. Dimarts, a
la plaça Guillemó s’hi farà el ro
batori de les olles, amb l’Esbart
Dansaire d’Andorra la Vella.
C

M

Y

CM

MY

CY

#somdeforfetmobiland

CMY

K

Multipliquem els minuts i
megabytes dels Forfets Mobiland.

andorra la Vella

Minuts
nacionals

Sol·licituds per
als horts socials
El període d’inscripcions i de
lliurament de sol·licituds de
demanda d’ús d’una parcel·la
als horts de la Margineda d’An
dorra la Vella estarà obert fins
divendres. Totes les persones
interessades hauran de diri
girse al Punt Informació Gent
Gran de la conselleria de Social
del Comú, al carrer Prat de la
Creu, on hauran d’omplir amb
les seves dades personals una
butlleta de sol·licitud.

Forfet Mobiland 15
Forfet Mobiland 29
Millor
AT
QUAL IT !
PREU

Forfet Mobiland 49

Consulta la resta de forfets a

andorratelecom.ad

100
70 200
140 400
30

Dades
en MB

100
250 500
500 1000

Minuts rebuts
en itinerància

15 €

0

29 €
30

45

49 €

www.somdeforfetmobiland.com

12


Pirineus
Medi ambient

La Seu ha de reduir 11.000 tones
de diòxid de carboni abans del 2020
El PAES preveu un seguit d’accions que afecten edificis municipals, vehicles i enllumenat
Redacció

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell
i la totalitat dels sectors econòmics del municipi afectats
(sector terciari, residencial,
transport i tractament de residus) hauran de reduir un total
d’11.041,56 tones de diòxid
de carboni, per assolir l’objectiu de reducció del 20% abans
de l’any 2020 establert en
el Pacte d’alcaldes.
Aquesta és la primera conclusió que es desprèn de l’inventari d’emissions de gasos
d’efecte hivernacle presentat
recentment i que s’emmarca
en el Pla d’acció per a l’energia
sostenible (PAES) de la capital
alturgellenca. Aquest inventari
d’emissions de diòxid de carboni assenyala que l’any 2005 el
municipi de la Seu d’Urgell va
emetre 55.207,79 tones de diòxid de carboni.
Una altra de les conclusions
de l’inventari és que la principal font emissora de diòxid de
carboni actual són els combus-

Un moment de la presentació del PAES a càrrec de l’alcalde, Albert Batalla.

tibles líquids, que representen
el 47,11% de les emissions, i
que els sectors que contribueixen amb més emissions són el
transport, seguit del domèstic,
causants del 36% i el 31% de les
emissions, respectivament.
Fruit de l’inventari municipal de consums energètics i
d’emissions de diòxid de carboni i de la diagnosi energètica,

s’ha definit una proposta de
mesures que ha de permetre la
reducció d’un 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle
l’any 2020.
Així, el PAES preveu un seguit d’accions que impulsarà
l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
i que afecten els edificis municipals, la flota de vehicles
o l’enllumenat públic. Entre

La Seu acollirà
les finals de la
Lliga catalana
LEB i femenina
Redacció
la seu d’urgell

ajunTaMenT de la seu d’urgell
la seu d’urgell

Ciutat del bàsquet

aquestes actuacions previstes
el consistori destaca la substitució de làmpades dicroiques
o fluorescents per altres amb
tecnologia led, la instal·lació de
dispositius d’aturada automàtica, la substitució de làmpades
de vapor de mercuri per halogenurs metàl·lics o tecnologia led
en l’enllumenat públic i la producció local d’energia en fonts
renovables com la instal·lació
de plaques fotovoltaiques o calderes de biomassa.
També es realitzaran campanyes de sensibilització a la
ciutadania per minimitzar el
consum d’energia al sector domèstic. En aquest sentit, el pla
també recull un seguit d’accions
que ha de fer la ciutadania al
seu domicili, com la substitució
de l’enllumenat actual per un
altre de més eficient, la substitució d’electrodomèstics per
altres d’energèticament més
eficients, o consumir energia de
fonts renovables amb la installació de calderes de biomassa o
la compra d’energia verda.

La Seu d’Urgell acollirà enguany un partit de pretemporada de la Lliga ACB, al setembre, i les finals de la Lliga
catalana LEB i de la Lliga catalana femenina, a l’octubre.
Aquestes seran algunes de
les activitats més destacades
de la designació de la capital
urgellenca com a Ciutat del
Bàsquet Català 2014.
Al llarg de tot l’any, s’ha
programat un seguit d’activitats, de les quals el president
del Sedis Bàsquet, Antoni
Ferraz, també ha destacat
l’organització d’una trobada
d’equips de discapacitats i de
les finals dels Campionats de
Catalunya júnior masculí (12
i 13 d’abril) i femení (25 i 26
d’abril). El programa també
inclou l’organització de la Trobada de centres del programa
de Detecció i perfeccionament (9 de març); la trobada
d’escoles de bàsquet de la Territorial de Lleida, el 4 de maig;
i els ja habituals tornejos de
Setmana Santa i de Nadal.

Tribunals

línia adrall-andorra

Petició de tres anys per estafar
67.000 euros a un discapacitat

La CE no veu la connexió
elèctrica d’interès general
Redacció

Agències
lleida

Guia de serveis

L’Audiència de Lleida ha jutjat
un veí de Vielha de 40 anys acusat d’estafar 67.000 euros a un
home que treballava al seu restaurant i que tenia reconeguda
una discapacitat.
L’any 2001, la víctima va
guanyar 127 milions de pesse-

tes amb un premi de la loteria.
Segons la fiscalia, l’acusat, coneixent la situació de l’home,
va convèncer-lo perquè li fes
un préstec de 67.000 euros,
que mai va tornar, que va quedar documentat en un contracte privat amb data 12 d’abril
del 2004. L’acusat va cobrar
aquests diners mitjançant un

xec, quatre dies després.
La fiscalia demana tres anys
i mig de presó per a l’acusat per
un delicte d’estafa i una indemnització de 67.000 euros, més
els interessos.
Segons l’advocat de la defensa, que en demana l’absolució,
l’acusat sí que va retornar al cap
d’un any els diners.

la seu d’urgell

La Comissió Europea no considera la línia d’alta tensió
prevista entre Adrall i Andorra
com un projecte “d’interès general”. Així ho afirma la carta
de resposta que el director general d’Energia de la CE, KlausDieter Borchardt, ha tramès a
la plataforma d’afectats per la

connexió elèctrica.
Segons ha informat RàdioSeu, en una breu missiva, la CE
assegura que “pren nota de la
preocupació” generada al territori, però matisa que la línia no
està inclosa en la previsió de
xarxes transeuropees de transport elèctric, per la qual cosa
descarta que pugui servir per
enllaçar amb la xarxa francesa.

Ja tenim
CALÇOTS D’ANDORRA

25 € tot inclòs
Plaça del Poble de Pal. PAL,
LA MASSANA. Tel.: +376 83 64 00

13


Cultura
Certamen artístic

El jurat del Concurs d’escultures
de neu premia ‘Monument a l’aigua’
La menció d’honor del públic professional i del popular ha coincidit per a la peça titulada ‘El viejo y el mar’
Comú d’enCamp / tati masià

E.J.M.
enCamp

Després de sis anys de silenci,
el Comú d’Encamp ha recuperat el Concurs d’escultures de
neu, un certamen que ha portat
escultors professionals i estudiants d’art per treballar els blocs
de neu compactada. La idea de
recuperar el concurs era que
fos tan professional com fos possible.
Tot i les bones intencions per
recuperar el certamen, el nivell
ha estat baix i el jurat –format
pels artistes Ahmed Keshta,
Àngel Calvente i Faust Campamà, i el director de l’escola d’art
Llotja, Jordi Planes– ha premiat
la peça de més qualitat tècnica:
Monument a l’aigua. El tema del
concurs era l’aigua i les seves
llegendes i l’equip format per
Arlindo Arez i Paulo Quaresma,
de Portugal, s’ha endut el primer
premi.
Monument a l’aigua és una
peça de línies pures, en què la
terra i el cel s’uneixen gràcies a
l’aigua. L’escultura està formada per dues peces: una de molt
gran, còncava, perfectament
polida, i a sobre una peça més
petita, amb formes arrodonides,
que simula les onades de l’aigua.
L’equip liderat per Arez participava per primera vegada en el
concurs, tot i que és un escultor

A l’esquerra, l’escultura professional guanyadora: ‘Monument a l’aigua’, d’Arlindo Arez i Paulo Quaresma. Al mig, ‘El viejo y el mar’, de Carlos Martínez i Noe Martínez, que ha
obtingut la menció d’honor de públic i jurat. A la dreta, ‘Hola y adiós’, la peça guanyadora de la categoria d’estudiants, de Nora Nebreda, Iñaki Olabarri i Aina Sellés.

amb molta experiència en pedra.
“L’important no és el material,
és l’obra”, va comentar una estona abans de saber que era el
guanyador.
El segon premi en la categoria
professional ha estat per a Èric
Rocha i Núria Beunza, pel submarí Octubre Rojo, i el tercer, per
a Germinación, de Miquel Samitier i Carles Galiván.
En la categoria professional
també hi ha hagut representació andorrana: l’equip de Marta

Tarrès i Itziar Badenas, que ha
reproduït sis dels estanys dels
Pessons en sis blocs de diferents
altures, com les cotes reals. La
participant més veterana ha
estat Arlette Silva, del Pas de la
Casa, que ha competit per vuitena vegada. Silva ha representat
una llegenda d’Oceania d’una
granota que es beu tota l’aigua
del món i un cuc la fa riure perquè escupi l’aigua.
Una trentena d’alumnes d’escoles d’art de Barcelona i Vic

també s’han unit al certamen
per experimentar amb la neu. Els
tres guanyadors han estat Hola y
adiós, una peça interactiva convertida en un tobogan perquè
baixessin els infants, de Nora
Nebreda, Iñaki Olabarri i Aina
Sellés; Clain, de Dani Berenguer,
Pau Roche i Kati del Giorgio, i La
màgia de l’Agus, de Neus Relach,
Miquel Gagher i Núria Carrera.
Tant el jurat com el públic
podien votar per atorgar una
menció d’honor a una peça. Tots

dos han coincidit que es mereixia destacar El viejo y el mar, un
enorme cap que recordava el déu
Posidó/Neptú, de Carlos Martínez i Noe Martínez.
Els creadors Keshta, Calvente
i Campamà, membres del jurat,
han col·laborat –fora de concurs– amb una peça monumental, un gran llibre obert. En el
concurs també han participat escolars i estudiants de batxillerat
artístic, que han experimentat
amb els blocs de neu.

tati masià

teatre

Entrades per a
‘Cher Trésor’
Ja estan a la venda les entrades
per assistir a la representació de
Cher Trésor, de Francis Veber,
protagonitzada per Gérard Jugnot. La funció, en llengua francesa, serà el 5 de març a les nou
del vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Les
localitats, de 18 i 22 euros, es
poden comprar a la web www.
morabanc.ad/entrades i a l’Oficina Nacional de Turisme. Ho organitza l’ambaixada de França.

música

Lírica amb la
veu de Salvador
La jove soprano Jonaina
salvador (sant Julià de
Lòria, 1987) i el pianista
Jordi Barceló –director de
l’escola de música de les
Valls del nord– van oferir,
ahir al vespre, el recital líric
teatralitzat Vi líric, al teatre
Les Fontetes de la massana.
L’espectacle va suposar el
debut en un teatre andorrà
de salvador, que actualment
perfecciona cant a parís.

Lectura

Reedició d’‘Els
ambaixadors’
Els ambaixadors (Destino),
la novel·la amb què Albert
Villaró ha guanyat el premi
Josep Pla, ja va per la segona
edició. El llibre es va posar a
la venda el 6 de febrer i només dues setmanes després
els primers exemplars impresos s’han esgotat. A més,
en quinze dies Els ambaixadors s’ha situat en la cinquena novel·la més venuda dels
llibres de ficció en català.

14


Esports
Fase de classificació per a l’Eurocopa 2016

Bèlgica i Bòsnia, dues mundialistes
que es troben en el camí d’Andorra
Koldo assegura que davant tindran rivals que “potser no tenen el cartell d’altres, però tenen una gran qualitat”
uEFa

Joan Josep Blasco

Calendari

andorra la VElla

La selecció no tindrà com a rival
en la fase de classificació per a
l’Eurocopa de França 2016 cap
d’aquells anomenats grans, com
ha succeït en les anteriors fases,
però sí que s’haurà d’enfrontar
a dos conjunts que properament disputaran el Mundial del
Brasil. Els objectius andorrans
tornaran a ser els habituals. El
primer, puntuar. El segon, marcar gols. Gaudirà de deu partits
per obtenir aquestes dues marques, que en el camí mundialista no va poder assolir.
El palau de congressos Acrópolis de Niça va acollir el sorteig
del torneig continental, amb 54
equips esperant rivals. Andorra
està enquadrat en el grup B juntament amb Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, Israel, Gal·les i Xipre. “Ens trobem amb un grup
dur, amb seleccions que potser
no tenen el cartell d’altres però
que tenen una gran qualitat”,
exposa el seleccionador, Koldo
Álvarez. A pesar de trobar-se en
el segon dels bombos, Bèlgica
és el que millor rànquing FIFA
té del grup. Es troba en l’onzena posició, mentre que Bòsnia
se situa en la dissetena. Tots
dos combinats estaran al Brasil
disputant el Mundial després
d’acabar campions dels seus
respectius grups.
Els belgues són una de les
sensacions del futbol europeu.
Disposen d’una generació de
joves jugadors que estan desembarcant en alguns dels principals clubs del continent. Eden
Hazard (Chelsea), Marouane
Dellaini (Manchester United),
Romelu Lukaku (Everton), Thibaut Courtois (Atlètic de Madrid) i Christian Benteke (Aston Villa) són els bucs insígnia
d’aquesta generació, als quals se
sumen altres de més veterans
com Daniel van Buyten (Bayern
de Munic), Vincent Kompany
(Manchester City) o Thomas
Vermaelen (Arsenal). Premier
League, Serie A i Bundesliga
són les principals lligues que es
nodreixen dels millors jugadors

09/09/14
10/10/14

alemanya

república Txeca

Bèlgica

ucraïna

Irlanda

Turquia

Israel

Eslovàquia

Polònia

letònia

Gal·les

Bielorússia

Escòcia

Islàndia

Xipre

Macedònia

Geòrgia

Kazakhstan

Andorra

luxemburg

Gibraltar

GrUP e

GrUP F

GrUP G

GrUP H

GrUP i

anglaterra

Grècia

rússia

Itàlia

Portugal

Suïssa

Hongria

Suècia

Croàcia

dinamarca

Eslovènia

romania

Àustria

noruega

Sèrbia

Estònia

Finlàndia

Montenegro

Bulgària

armènia

lituània

Irlanda del nord

Moldàvia

azerbaidjan

albània

San Marino

Illes Fèroe

Liechtenstein

Malta

belgues. És un combinat que “té
moltíssima qualitat, amb jugadors que es troben en alguns
dels millors equips d’Europa”,

indica Koldo.
Edin Dzeko (Manchester
City) i Miralem Pjanic (Roma)
són els noms més mediàtics de

Bòsnia. “És una potència. Es
tracta d’una selecció molt forta
amb gent competitiva per naturalesa”, remarca el tècnic, que

Andorra-Bèlgica

13/10/15

Espanya

Bòsnia-Andorra

10/10/15

Bòsnia

Israel-Andorra

06/09/15

Holanda

Andorra-Xipre

03/09/15

GrUP d

Andorra-Bòsnia

12/06/15

GrUP C

Xipre-Andorra

28/03/15

GrUP B

Andorra-Israel

16/11/14

GrUP a

Bèlgica-Andorra

13/10/14

El sorteig de la fase de classificació es va realitzar al palau de congressos Acropolis de Niça.

Andorra-Gal·les

Gal·les-Bèlgica

tindrà cura del que pugui passar
amb els balcànics, ja que “amb
seleccions petites no tenen cap
mirament”.
La principal estrella de Galles és sens dubte el madridista
Gareth Bale, que està perfectament acompanyat per Aaron
Ramsey (Arsenal), una altra
de les sensacions europees. Els
gal·lesos són molt lluny quant
a palmarès dels seus veïns anglesos, però com tots a les illes
“destaquen per la intensitat i la
fortalesa física. És un equip que
t’exigeix molt sempre”.
Els que presenten menys
coneixement per al gran públic
són els combinats d’Israel i Xipre. Els hebreus compten amb
“un conjunt molt compacte, que
se sap fer fort davant qualsevol
rival”. Per la seva part els xipriotes “tenen un joc de toc. Els
agrada jugar la pilota. El nivell
dels seus jugadors i els clubs va
a més perquè tenen una lliga en
què s’inverteixen molts diners i
s’està notant”.
Andorra treballa per puntuar en aquesta ocasió després
d’anys sense fer-ho. També
per tornar a marcar gols. En la
fase per al Brasil va ser incapaç
de perforar una sola vegada la
porteria contrària. “És un dels
dèficits que tenim”, així que
“és l’exigència que ens posem a
nosaltres mateixos”.

esports


Quilòmetre llançat

15

Jocs Olímpics de Sotxi
grandvalira

Andorra s’acomiada de Sotxi
amb Laura Soulié de banderera
O.g.

Redacció
andOrra la vella

La posició aerodinàmica dels esquaidors és clau per agafar grans velocitats.

Schrottshammer venç amb
un rècord de 185,19 km/h
Redacció
andOrra la vella

La nova pista Riberal de Grand
valiraGrau Roig compleix amb
totes les expectatives. La nova
instal·lació, que l’any vinent
acollirà els Campionats del
Món, va ser lloada per tots els
participants que van prendre
part en les dues curses de la
Copa del Món. Va demostrar
que s’hi pot anar molt ràpid.
En la segona cursa l’austríac
Klaus Schrottshammer va ser el
guanyador en speed 1, la màxi
ma categoria. Va arribar fins als
185,19 quilòmetres per hora,
fet que suposa un rècord de ve
locitat de la pista. “Fa nou anys
que competeixo en Copa del
Món i aquesta ha estat la millor
en què he participat. Grandva
lira organitzarà l’any vinent els
Campionats del Món de KL i no
em sembla que hi hagi gaire a
millorar. Estic realment sorprès
amb l’organització”, exposava
Schrottshammer.
La segona plaça va ser per
a l’italià Ivan Origone amb

184,29 km/h. El transalpí va ser
el guanyador de la cursa mundi
alista de dissabte. El tercer lloc
va ser per al seu germà Simone
amb 182,93 km/h. En speed
downhill va guanyar el britànic
Jan Farrell (166,74 km/h) i en
júnior, l’andorrà Kevin Courri
eu (163,94 km/h).
En fèmines es va repetir el
mateix podi que en la prime
ra jornada. La guanyadora va
ser la italiana Valentina Greg
gio (178,10 km/h), seguida
per la sueca Linda Baginski
(176,66 km/h) i la francesa Ka
rine Dubouchet Revol (176,31
km/h). En speed downhill va
vèncer la gal·la Audrey Passet
(158,47 km/h) i en júnior, la
seva compatriota Tiphaine Be
aumont (160,64 km/h).
El director tècnic de la FIS
de quilòmetre llançat, Christer
Weiss, va indicar que “la pista
estava en perfectes condicions.
Grandvalira ha fet una feina
magnífica. És la millor cursa
que s’ha fet aquí de totes les
edicions de la Copa del Món”.

Els Jocs Olímpics de Sotxi van
posar el punt final amb la ce
rimònia de clausura, que va
donar el testimoni a Pyeong
chang (Corea del Sud), que aco
llirà l’esdeveniment el 2018.
La delegació andorrana,
amb pocs efectius, va partici
par en l’acte, amb la biatleta
Laura Soulié com a banderera.
El tema principal de la ceri
mònia va ser la cultura russa.
L’apagada de la flama olímpica
va ser l’instant en què es dona
ven per tancats els Jocs.
D’altra banda, Sara Ramén
tol va finalitzar en la 10a posi
ció a l’eslàlom gegant FIS a l’es
tació francesa d’Alped’Huez.
Va marcar un crono d’1.50,29
minuts. Carmina Pallàs va ser
16a amb 1.50,55. La guanya
dora va ser la francesa Morane
Sandraz (1.47,16). A Les Me
nuires (França) es va disputar
un gegant FIS on Robert Solso

Les delegacions van tornar a desfilar en la cerimònia de clausura.

na va finalitzar en la 34a posi
ció amb un registre de 2.18,60.
Josh Alayrach va ser 46è amb
2.20,18. Marc Oliveras va que
dar eliminat en la primera mà
nega i Àxel Esteve en la sego
na. Es va imposar l’esquiador
italià Adam Peruado amb un

crono de 2.13,31.
En surf de neu, Maeva Es
tévez va ser sisena en el se
gon boarder cross FIS de Davos
(Suïssa). En l’small final va
ser segona. En les semifinals
havia caigut quan ocupava la
segona plaça.

rugbi

El VPC torna a la bona línia
imposant-se al Cazères

15
VPC

6

Cazères
Redacció
andOrra la vella

Triomf del VPC en el partit
que tenia pendent, i suma així
la segona victòria de l’any per
continuar en línia ascendent
per tractar d’atrapar els pri
mers classificats.

Va ser el Cazères el que es
va posar al davant en el mar
cador, mitjançant una pena
litat. Però un assaig col·lectiu
local, transformat per Barka
laia, capgirava el resultat. Un
drop del georgià ampliava les
distàncies, que es veurien re
duïdes mitjançant la mateixa
jugada per part francesa. En el
tram final l’assaig d’Alieu asse
gurava la victòria.

tati maSià

Els gals no van frenar els andorrans.

16

esports


Forapista

lliga nacional

Els ‘riders’ francesos dominen
a Arcalís El Dorado Freeride

tati masià

Responsables de l’FWT van estudiar l’opció perquè la prova entri al calendari
vallnord

redacció
andorra la vella

Un total de 22 riders van par·
ticipar en les finals del Dorado
Freeride, disputat durant el cap
de setmana al sector Arcalís de
Vallnord. Els francesos van de·
mostrar el nivell amb què es pre·
sentaven a la cita i van guanyar
en tres de les quatre categories.
El pic del Baser Negre, de
2.670 metres, acollia les fi·
nals. En esquí, els gals Jordan
Bricheux i Chlöe Roux van ser
els vencedors. “El secret ha es·
tat escollir una bona línia, fer
bons salts, no perdre el control
i esquiar ràpid”, indicava Roux
com a clau del seu èxit. Bricheux
va fer saltar la sorpresa, ja que
ocupa la trentena posició del
rànquing mundial i no entrava
en el grup de favorits. “Aquesta
ha estat la primera posició de
la meva vida”, admetia més que
satisfet, remarcant que per gua·
nyar “he anat a molta velocitat i
he fet bons salts”.
En surf de neu en femení es
va imposar la seva compatriota
Elodie Mouthon. L’únic a poder
trencar l’hegemonia del país veí
va ser l’estatunidenc Colin Boyd,
que va vèncer utilitzant un splitboard, una planxa de surf de neu
de travessa.

Tres jugadors lauredians surten al pas de Cristian Martínez.

El Lusitans venç remuntant
dues dianes al Sant Julià

Un dels participants de la prova de surf de neu.

candidatura a l’fwt

Vallnord presenta candidatura
perquè El Dorado passi a formar
part del calendari del Freeride
World Tour (FWT). Per aquest
motiu en aquesta edició hi
eren presents Lolo Besse i Ber·
ti Denervaud, dos dels màxims
responsables del circuit mun·
dial. Van poder visitar les instal·
lacions i comprovar el terreny i
l’estructura organitzativa.
També es van reunir amb
el ministre de Turisme i Medi
Ambient, Francesc Camp, els
cònsols d’Ordino i la direcció de

l’estació. Courmayeur (Itàlia) i
Sotxi (Rússia) són les màximes
rivals per entrar a formar part
de l’FWT. Denervaud va asse·
nyalar que la prova d’Arcalís
“és una opció molt bona per les
cares de la muntanya, la moti·
vació de l’equip i les infraestruc·
tures dels voltants”. També va
subratllar que “l’escenari de les
finals és una possibilitat molt
bona per a l’FWT tot i que tam·
bé hem vist quatre opcions més
que poden funcionar”. La deci·
sió es prendrà a finals del mes
vinent.

Futbol

vòlei

Bàsquet

L’FC Andorra
es reivindica
davant el tercer
classificat

El CV Andorra
no pot fer
res davant
el CAI Teruel

El River
MoraBanc
derrota el
Força Lleida

redacció

redacció

redacció

andorra la vella

andorra la vella

andorra la vella

Victòria per canviar la tendèn·
cia la que va aconseguir l’FC
Andorra, que es va imposar al
tercer classificat, la UD Vilade·
cans, per 3·1. Els tricolors van
saber capgirar el marcador. El
partit es va complicar des d’un
principi, ja que Rabell posava al
davant els visitants al minut 3.
Just abans del descans una falta
treta des del lateral la rematava
de cap Àlex per fer l’empat. Al
60 Sonejee aprofitava també
una centrada per donar avan·
tatge als locals, amb un cop de
cap. Al 86 Ludo marcava el ter·
cer per assegurar el triomf. L’FC
Andorra torna a guanyar cinc
jornades després i se situa tret·
zè amb 26 punts.

Poques opcions va tenir el
CV Andorra davant el CAI
Teruel, líder de la Superlli·
ga i que ha guanyat tots els
partits que ha disputat. El
conjunt de Lluís Hillaire en
aquesta ocasió no va poder
repetir el que va assolir en la
primera volta en pista arago·
nesa, on va guanyar un set,
l’únic que ho ha aconseguit
fins ara. En aquesta ocasió va
caure per 0·3 (18·25, 21·25 i
14·25). A pesar de la derrota
Abel Bernal va ser el màxim
anotador de l’enfrontament,
amb tretze punts. El CV An·
dorra continua una setmana
més en la novena posició, su·
mant onze punts.

Partit treballat el del BC Ri·
ver Andorra MoraBanc. Va
sumar una nova victòria que
l’apropa una mica més a l’as·
cens. Es va imposar al For·
ça Lleida per 80·74. Al final
del primer quart portava un
avantatge de 22·15, per arri·
bar al descans amb una dife·
rència de 5 punts (41·36). A
la represa els andorrans van
tornar a escapar·se i en el
darrer quart, amb el partit del
tot encarat, els lleidatans van
aprofitar per retallar distàn·
cies. Amb aquesta victòria el
River MoraBanc segueix líder
amb 17 triomfs, dos més que
el seu màxim perseguidor, el
Quesos Cerrato Palencia.

redacció
andorra la vella

El lideratge de l’FC Lusitans va
estar a punt de quedar tocat.
La UE Sant Julià li va posar les
coses realment difícils, però no
va saber mantenir la distància
de dos gols que mantenia per
acabar caient. El conjunt de
Carlos Sánchez va capgirar el
marcador i posa més distància
amb un rival directe en la lluita
pel títol.
El Lusitans va remuntar
per acabar·se enduent el matx
per 3·2. I això que jugaven
amb un de menys per l’expul·
sió de Martins des del minut
25. Tots els gols arribaven en
la segona part. Els lauredians
es posaven al davant amb les
dianes de Carlos al minut 60
i Fabio al 63. Però només dos
minuts després Santos retalla·
va diferències. L’empat arriba·
va al 74 mitjançant Dos Reis i
la remuntada es feia efectiva
al 86, amb el gol de Bruninho.
Un altre que va patir fins
als instants finals va ser la UE

Santa Coloma, que va guanyar
en el darrer minut a l’Inter
Club Escaldes (2·1). Jordi Ru·
bio posava al davant els colo·
mencs al 59 i en els últims 10
minuts va passar de tot. El
conjunt escaldenc empatava
al 81 per mitjà de Ruiz. La UE
Santa Coloma es quedava amb
un jugador menys al 86 en
veure la segona targeta groga
Bernat i al 89 de nou Rubio
marcava.
L’FC Santa Coloma no va te·
nir problemes per imposar·se
a l’FC Ordino (4·0). Al primer
minut de partit Ramos ja po·
sava al davant el seu equip.
Marc Pujol (23 i 30) i Joel, just
abans del descans, sentencia·
ven el matx.
L’FC Encamp es va imposar
al cuer, el CE Principat, per
0·5. Renato obria el marcador
al minut 45. Izquierdo acon·
seguia el segon al 65 i Correia
el tercer cinc minuts més tard.
En el darrer tram del matx
Izquierdo de nou i Dos Santos
posaven el resultat definitiu.

lliGa NaCiONal DE fUTBOl Jornada 11
Ue santa Coloma - inter Club escaldes

2-1

FC lusitans - Ue sant Julià

3-2

Ce Principat - FC encamp

0-5

FC santa Coloma - FC ordino

4-0

ClassifiCaCió
EqUips

pJ

pG

pE

pp

Gf

GC

pT

1 FC lusitans

11

9

0

2

2 Ue santa Coloma

11

8

2

1

43

6

27

27

13

3 FC santa Coloma

11

7

2

26

2

33

7

23

4 Ue sant Julià

11

6

5 FC ordino

11

4

3

2

35

12

21

1

6

21

24

13

6 FC encamp

11

7 inter Club escaldes

11

3

1

7

15

37

10

2

0

9

8

34

8 Ce Principat

11

6

0

1

10

0

49

0

17


Classificats
VEHICLES
www.renault.es / 902 333 500

NOU renaULt MÉgane
EL TEU MILLOR COPILOT

4.000€ D’EQUIPAMENT INCLÒS:

• CLIMATITZACIÓ MANUAL
• RÀDIO CD, MP3, USB I BLUETOOTH®
• ESP, REGULADOR I LIMITADOR DE VELOCITAT
• ORDINADOR DE BORD
I MOLT MÉS…

DES DE

15.418W*

ENERGY TCe 115CV STOP&START

Renault España

Renault ESP

gamma renault Mégane Berlina: consum mixt (l/100km) des de 3,5 fins a 7,5. emissió cO2 (g/km) des de 90 fins a 174.
Mégane life energy TCe 115cv s&s 15.418€ PVP. IGI no inclòs.

drive the change

recomana

BECIER VEHICLES

AV. D’ENCLAR, 144. TEL. 871 800 - SANTA COLOMA - ANDORRA LA VELLA (PRINCIPAT D’ANDORRA)
Horari de vendes: De dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 20h. Dissabtes de 10h a 14h.
Horari de taller: De dilluns a divendres de 8h a 13h i de 15h a 19h.

14010236 BECIER Master_Media_CPLTS_MEGANE_ENERO_RED CAT .indd 1

Honda Integra 700. Maig 2012. Ancoratge per a maletes
original Honda + maleta posterior. 7.900 € - Tel.: 33 79 68

Vols vendre el teu cotxe o la teva moto?

28/01/14 11:36

Anuncia’t en aquest espai. Més informació al 80 88 88

DIVERSOS

24 h

Tel.: +34 972 89 06 42 · +34 630 261 057

Personal qualificat d’alt estànding
Pàrquing privat
Màxima discreció

Amb la garantia de La Torre d’Alp

18

classificats


nucli

Dos noies asiàtiques

pintures en general

Massatges i tot tipus de
serveis 24 hores/365 dies.
Pis al centre de la Seu
(també fem sortides).
No s’admeten targetes de crèdit.

pressupostos sense càrrec
preus interessants
tel. 66 23 29 - 33 98 10

0

835 80

VENDA DE LLENYA

- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3 (el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.

Tel.: + 34 650 911 631
MAESTRO TOURENA
SOLUCIONA TOTS ELS TEUS PROBLEMES

NO HI HA PROBLEMA SENSE SOLUCIÓ
GRÀCIES AL MEU SECRET SORPRENENT PUC AJUDAR-TE
AMB RESULTATS EFICAÇOS I RÀPIDS
PROBLEMES AMOROSOS, MALALTIES, FEINA, JUSTÍCIA,
IMPOTÈNCIA SEXUAL.

+34 610 324 179

- Sacs d’encenalls.

IMMOBLES

806 260
Es ven planta d’edifici
d’una superfície de 1.437 m2
amb accés directe des
del carrer. Molt cèntrica,
zona c/ Esteve Dolsa.
Príncep Benlloch, 8-1r. AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad www.acg.ad

Cursos d’anglès i rus
per a empreses
idiomes.impis.sl@gmail.com

IMMOBLES

a par

tir de

Encamp, La Llenguadera, pis en venda,
120 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet,
llar de foc, safareig, pàrquing, traster,
terrassa de 56 m2, vistes i sol tot el dia.
280.000 €
Tel.: 32 94 67 (matins) o 80 41 41(tardes)

e

rtir d

a pa

CALEFACCIÓ
SA
AMB BIOMAS
'ESTALVI
50% D
E
EN EL REBUT D
CCIÓ
CALEFA

3-4 hab.

VENDA

a partir de
175.000 €

3-4 hab.

LLOGUER
de

a partir
s
500 €/me

Administració de finques. Venda i lloguer

VENDES - OPORTUNITAT

LLOGUERS

ESCALDES-ENGORDANY - MOLT CÈNTRIC
4 habitacions. Tot exterior, gran terrassa,
sol, balcó, aparcament i traster.
280.000 €

ESCALDES-ENGORDANY
Ctra. Engolaters, km 2, dúplex de 3 habitacions.
TERRASSA i PQ. 700 €, calefacció inclosa.
Fiter i Rossell (cruïlla Vilars). 3 habitacions
dobles, 2 b., llar de foc, sense PQ.: 500 €
Cruïlla de la ctra. d’Engolasters. 3 hab., 2 b., balcó,
llar de foc, safareig. Box tancat per a un cotxe: 650 €
Cruïlla de la ctra. d’Engolasters. 1 hab., sense
mobles i pàrquing: 350 €
ANDORRA LA VELLA
Zona Illa Carlemany. 2 hab., sense mobles.
400 €. Sense calefacció.
Plaça de les Arcades. 1 hab., mobles: 400 €
Ciutat de Valls. 2 hab., sol, sense mobles: 450 €
ENCAMP
1 habitació i PQ.: 300 €
2 habitacions, MOBLAT: 450 €
3 i 4 habitacions, sense calefacció: 395 €

ESCALDES-ENGORDANY - ZONA CALDEA
Seminou, 2 hab. PÀRQUING i TRASTER.
165.000 €
ENCAMP, a prop de les escoles
1 habitació. Pàrquing.
75.000 €
ENCAMP - CENTRE POBLE (El Tremat)
CASA UNIFAMILIAR PER REFORMAR.
210.000 €
LA MASSANA CENTRE
1 hab. (opció de 2a hab.) i pàrquing.
150.000 €

CONSULTI ALTRES OFERTES EN VENDA I LLOGUER
NOVA ADREÇA: CENTRE COMERCIAL LA FIRA - c/ Dr. Nequi, 6, primera planta
Andorra la Vella - www.gestiodhabitatge.com - gdh@andorra.ad

Attic

col·legiada
núm. 76

AFem dels seus somnis una realitatA
g1r1p
Preu
Servei
1ad
Qualitat
Amake your dreams realityA
OFERTESULLOGUERS jj
Pis Andorraf Zona Plaça Arcades1 b dormitorij Pis Andorraf Zona FEDAf 4jdormitorisjé1jdoblejij
doble,1jbanyjcomplet,jcuinajoberta,jsalój
1jsuite),1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,jterrassa,salój
menjador,jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjRefC 77777 menjador1 safareig.
RefC b75JJx
Moblat i equipat
ÀÀ7 €
Semi moblat1
€À7 €
Àtic Sant Juliàf Zona Aixovallfj2jdormitoris,j Casa Adossadaf Sisponyf 5jdormitorisjdobles,jcapjdej
1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,salójmenjadorj casa,2jbanysjcomplets,jcuinajamericana,salójmenjadorj
ambjvistesjagradables.
RefC À4bJ7 ambjllarjdejfoc,jterrassa,jgaratgejbox.jjjjjRefC x5€cx
Sol tot el dia1
€À7 €
Reformat1
à77 €
Pis Encampf Zona Chocolatifj1jdormitori, Pis Andorraf Plaça les Arcadesf €jdormitorisjdoblesj
1jbanyjcomplet,jcuinajoberta,jsalójmenjadorj jij1jindividual,2jbanysjcomplets,jcuinajtancada,salój
ambjterrassa1
RefC €àxx€ menjadorjgranjambjterrassa.jjjjjjjjjjjjjjjjRefC xà€5b
Sol tot el dia1
€JÀ €
Despeses incloses1
à77 €
Pis Andorraf Marginetsf 2jdormitorisj
Pis Escaldesf La Planafj3jdormitorisjdoblesjij1jsuite,
Dobles,j1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,jsalój 2jbanysjcomplets,jcuinajtancada,jsafarei,jsalój
menjador.jj
RefC €Àc4x menjadorjambjaccésjajlajterrassa. RefC ÀcàcÀ
Totalment Reformat1
À77 €
Dues places pàrking i traster1
àÀ7 €
Pis Andorraf Zona FEDAf bjdormitorijdoble, Casa adossadaf La Planafj4jdormitorisjdoblesjambj
armarisjencastats,j4jbanysjcomplets,jcuinaj
1jbanyjambjbanyera,jCuinajoberta,jsalój
menjador,jterrassa,jj
RefC b7ÀbbJ tancada,jsalójmenjador,jterrassa.
RefC cb5Àx
Moblat i Equipat
5x7 €
Doble pàrking i traster inclòs
b1477 €

346jx7à

Attic

Un equip professional al seu abast col·legiat 345
infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com

821644 - 344828

346j908

PropietatsjdejLloguer a Totes les Parròquies
DemaneujperjlesjNostresjPropietats de Alt Estanding

LI TROBAREM EL MILLOR PREU

BusquemUPropietatsUdeULloguerUiUCompraUaUTotesUlesUParroquiesUper
UalsUNostresUClients.UGestionemUlaUsevaUinversió

classificats


86 33 00

9 m2 + terrassa de
Àtic dúplex moblat de 13
unes vistes extraor40 m2, tot exterior amb
saló menjador amb
dinàries i sol tot el dia,
totalment equipada,
llar de foc, cuina office
mplets, safareig.
3 habitacions, 2 banys co
€
Pàrquing opcional. 600

LA sEu d’uRGELL (ARFA)

Pis cèntric de 40 m amb
1 habitació doble, un bany
complet. MOBLAT I EQuIPAT.

LA MAssAnA REF. 6589

AndORRA REF. 6596

650 €
LLOGuER:

Pis seminou de 53 m2 + 6 m2 de terrassa, 2 hab., 1 bany complet, tot
exterior, molt a prop del Funicamp.
MOBLAT I EQuIPAT.

450 €

2

480 €
LLOGuER:

Casa adossada seminova de 160 m2 amb 4 habitacions, 2 banys complets, 1 bany auxiliar, cuina
equipada, 2 terrasses grans, saló menjador amb
llar de foc, hort, pàrquing i traster inclòs. Zona
molt tranquil·la amb molt bones vistes i sol.
MOBLAdA I EQuIPAdA

1.500 €

EnCAMP REF. 6532

LA MAssAnA (Aldosa)

LLOGuER:

LLOGuER:
Pis nou amb 1 habitació, 1 bany
complet, cuina totalment
equipada, pàrquing inclòs.

Pis de 3 habitacions dobles, 1 bany
complet, 1 bany aux., cuina tancada,
menjador gran. Pàrquing opcional.

600 €

EsCALdEs REF. 5464

Av. Fiter i Rossell, 30
Escaldes-Engordany
info@immodernandorra.com

www.immodernandorra.com

REF. 2201

LLOGuER:

LLOGuER:

LLOGuER:

Pis cèntric nOu, A EsTREnAR, de
105 m2, amb 3 habitacions (1 en suite), 2 banys complets, rebedor, ampli
saló menjador, cuina tancada. Armaris encastats. 2 places de pàrquing.

REF. 6314

450 €


LLOGuER:

Pis, 115 m², 3 hab., 2 banys, assolellat,
dutxa hidromassatge, 1 bany auxiliar,
armaris encastats, calefacció central
de gasoil, cuina independent, safareig.
Acabats de qualitat, possibilitat de pàrquing. no s’hi admeten animals.

Pis dúplex en bon estat de 125 m2 amb 3
habitacions dobles (1 suite), 2 banys complets
reformats, cuina tancada totalment reformada, armaris encastats, safareig, rebedor, saló
menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa. Box gran tancat. TOTALMENT MOBLAT
I EQuIPAT.

AndORRA REF. 6182

EsCALdEs (SA CALMA) REF. 6590

900 €
LLOGuER:

850 €
LLOGuER:

Pis nou moblat de 74 m2, 2 hab.
dobles, un bany complet, saló
menjador amb llar de foc, cuina equipada i moblada, terrassa de 6 m2,
pàrquing i traster.

dÚPLEX nOu de 120 m2 amb 3 dormitoris
dobles, 2 banys complets, cuina americana,
saló menjador amb accés a una terrassa,
urbanització molt tranquil·la. Amb vistes
al Col·legi sant Ermengol. s’HI POT TEnIR
AnIMALs. PÀRQuInG OPCIOnAL.

CAnILLO REF. 5899

EsCALdEs REF. 6554

450 €
LLOGuER:

185 m² (155 m² d’habitatge, 6 m² de
terrassa), 3 hab., 2 banys, 2 places
d’aparcament, assolellat, garatge,
llar de foc, moblat, terrassa, traster.

1.800 €

ORdInO

REF. 6582

995 €
LLOGuER:

Xalet seminou de 495 m2 construïts amb
acabats de qualitat, gran saló menjador,
cuina equipada, 4 suites, 1 dormitori doble, safareig, ascensor, aparcament per a
5 cotxes, situat a la millor zona d’Encamp,
zona amb molt sol i bones vistes.

2.800 €

EnCAMP (ViLA)

REF. 6568

EsCALdEs REF. 6574

OPORTunITAT

AndORRA REF. 4649

Àtic dúplex seminou de 119 m2 amb
2 menjadors, cuina separada equipada,
3 dormitoris dobles amb armaris (un en
suite), 2 banys complets, safareig, plaça
de garatge i traster, molt assolellat.

Àtic nOu, A EsTREnAR, de 75 m2, amb 2 habitacions, 1 bany,
saló menjador amb llar de foc, terrassa, armaris encastats,
parquet, pàrquing i traster. Vistes panoràmiques.

Pis de 61 m2 + 12 m2 de terrassa,
2 habitacions, 1 bany, saló
menjador. Totalment reformat,
de disseny. Possibilitat de pàrquing de lloguer o compra.

PREu:

PREu:

298.000 €

158.250 €

CAnILLO REF. 5605

PREu:

137.000 €

CAnILLO EL TARTER REF. 5466

EnCAMP REF. 6640

AndORRA REF. 6641


Pis de 97 m , 3 habitacions, 2 dobles i
l’altra suite, 2 banys amb banyera, cuina equipada tancada, saló menjador
amb llar de foc, amb accés a la terrassa d’uns 10 m2, pàrquing i traster.

Prop del Funicamp. 50 m². saló menjador, cuina americana equipada,
1 dormitori doble amb armaris encastats, bany complet amb banyera,
plaça de garatge i traster opcionals a
partir de 24.000 €.

Zona Escale. 99 m². Rebedor, saló menjador amb sortida a la terrassa, cuina
tancada moblada i equipada, safareig, 4
dormitoris amb armaris encastats, 1 suite,
2 banys complets, 1 amb dutxa i l’altre
amb banyera, 1 plaça d’aparcament.

sispony. 88 m². Pis seminou amb 2 habitacions (1 suite), 2 banys, cuina
tancada, saló menjador amb llar
de foc, parquet, armaris encastats,
terrassa. Magnífiques vistes.
PÀRQuInG I TRAsTER.

2

PREu:

163.525 €

PREu:

130.900 €

PREu:

19

315.000 €

PREu:

210.000 €

20

classificats


, La teva casa a Andorra
Venda

Lloguer

LA MASSANA. REF. 00061
Pis seminou de 50 m² molt maco!, 1 habitació doble amb armaris, cuina i safareig equipats, garatge i traster inclosos.
El 1r i el 2n mes només es paga la meitat
del lloguer!* Preu: 395 €/mes

L’ALDOSA. REF. 976
Pis de 120 m², 3 habitacions, 1 bany
i 1 bany auxiliar. Cuina independent,
menjador amb balcó i vistes. Ascensor.
Calefacció inclosa.
Preu: 640 €/mes

CANILLO. Ref. 00886
Pis seminou de 85 m² al centre de Canillo,
3 habitacions, 2 banys, cuina equipada,
menjador amb balcó, bones vistes, pàrquing i traster inclosos. Moblat i equipat.
PREU: 230.000 €

AIXIRIVALL. Ref. 00623
Sol i vistes, zona residencial. Pis de 4
habitacions, cuina tancada, saló menjador, safareig, 2 banys, plaça de garatge i
traster. PREU: 225.000 €

CANILLO. Ref. 00695
Magnífiques vistes. Àtic de disseny de
3 habitacions dobles (suite amb llar de foc),
2 banys, cuina equipada, gran saló menjador amb llar de foc. Plaça d’aparcament.
Totalment moblat. PREU: 260.000 €

LA MASSANA. REF. 00022
Pis de 80 m² seminou, 2 habitacions dobles
amb armaris encastats, 1 bany, cuina totalment equipada, safareig equipat, menjador,
terrassa, garatge i traster inclosos.
El 1r i el 2n mes només es paga la meitat del
lloguer!* Preu: 545 €/mes

ESCALDES-ENGORDANY. REF. 00816
Molt cèntric, preciós pis de 50 m²,
1 habitació doble, cuina totalment equipada, moblat, pàrquing i traster inclosos,
gimnàs comunitari. Preu: 600 €/mes

PLETA D’ESCALDES. Ref. 00945
Al costat del centre. Zona residencial. Saló
menjador amb llar de foc. Cuina office tancada totalment equipada. 3 habitacions, 2
banys, safareig, plaça de garatge i traster.
PREU: 215.000 €

BORDES D’ENVALIRA. Ref. 00080
Pis de 80 m², 2 habitacions, 2 banys, cuina
equipada, safareig, menjador, balcó, terres
de parquet, calefacció elèctrica, garatge i
traster. MOLT MACO! PREU: 135.000 €

ESCALDES-ENGORDANY. Ref. 00191
Pis de 110 m², 3 habitacions, 2 banys,
cuina, menjador, terrassa (10 m²), traster, garatge, assolellat, zona residencial
molt tranquil·la. PREU: 309.750 €

ORDINO. REF. 00641
Pis d’alt estànding de 120 m² i 80 m² de jardí,
3 habitacions (1 suite), 2 banys, cuina office,
gran saló menjador amb llar de foc. Pàrquing i
1 traster. Calefacció de gasoil per terra radiant i
domòtica per a persianes, enllumenat, alarmes.
Preu: 950 €/mes

ESCALDES-ENGORDANY. REF. 00969

LA MASSANA. Ref. 00110
Àtic dúplex NOU de 140 m², 3 habitacions, 2 banys, safareig, menjador, balcó,
terres de parquet, garatge de 2 places i
traster. PREU: 350.000 €

ESCALDES-ENGORDANY. Ref. 00607
CÈNTRIC, SOL TOT EL DIA. BONES VISTES.
Pis de 2 habitacions, 2 banys, saló menjador
amb xemeneia, cuina equipada i semioberta, balcó, pàrquing. PREU: 440.000 €

PLETA DE SOLDEU. Ref. 00801
Àtic dúplex de 2 habitacions dobles,
2 banys, cuina equipada, saló menjador i
plaça d’aparcament. A prop de les pistes
d’esquí. PREU: 205.000 €

Pis a l’avinguda Carlemany de 70 m², 2
habitacions amb armaris encastats, menjador amb llar de foc, cuina equipada amb
vitroceràmica, forn i campana. Ascensor.

Preu: 525 €/mes

Oportunitat!!!
Pis de 2 habitacions amb armaris encastats,
bany, menjador amb terrassa de
17 m², pàrquing inclòs.

LA MARGINEDA. REF. 00660 EXCLUSIU XALET. Sol tot el dia i vistes.
645 m². Terrassa-jardí amb barbacoa, 6 habitacions (2 suites i 4 semisuites). Zona de fitness amb sauna i jacuzzi. Garatge per a 6 cotxes.
Celler, sala de jocs, pràctic de golf o pista d’esquaix, ampli espai al
subsòl diàfan. Preu: a consultar

PReU: a partir de 74.000 €

* promoció vigent per a andorrans i residents amb estada mínima d’un any.

Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA

OFERTES
ENCAMP: Promoció d’obra
nova al centre d’Encamp.
Apartament de 47,02 m2,
1 habitació doble, 1 bany
complet, saló menjador
amb cuina semioberta moblada. Calefacció i aigua
calenta amb biomassa. Aïllaments acústics i tancaments
exteriors de PVC amb triple vidre. Geotèrmia a totes les
zones comunes, que redueix les despeses de comunitat,
molt baixes. Pàrquing opcional. REF. 3946. PREU: 83.600 €
ARINSAL: Pis al centre
d’Arinsal de 90 m2 aprox.
amb 2 habitacions dobles
amb armaris encastats,
1 bany complet, 1 bany auxiliar, cuina reformada amb
passaplats, saló menjador
ampli i accés a la terrassa. Exterior. 3 places d’aparcament
i 2 trasters. REF. 3886. PREU: 200.000 €

LLOGUERS
ANDORRA. REF. 3788: Pis nou, a
estrenar, de 120 m2, 3 habitacions, 2 banys complets (un amb
dutxa i un altre amb banyera), 1
lavabo, ampli saló menjador amb
sol i vistes. Cuina office equipada.
Pàrquing opcional. PREU: 900 €
ESCALDES. REF. 3878: Pis seminou de 49 m2, 1 habitació
doble, 1 bany complet, safareig,
saló menjador amb cuina oberta
moblada. Assolellat i al centre.
PREU: 450 €
ORDINO. REF. 3566: Pis cèntric de
3 habitacions, 2 banys complets,
cuina separada moblada, ampli
saló menjador amb terrasseta.
Pàrquing. Estil rústic. PREU: 650 €
ENCAMP. REF. 3922: Pis seminou

de 52 m2, 1 habitació, 1 bany,
cuina oberta, saló menjador. Pàrquing i guardaesquís. MOBLAT.
PREU: 450 €
SANT JULIÀ. REF. 3500: Pis
seminou, cèntric, 100 m2, 3 habitacions, 2 banys complets,
cuina separada, saló menjador.
Pàrquing i traster. PREU: 800 €
ARINSAL. REF. 2184: Àtic dúplex
de 140 m2, 3 habitacions dobles
amb armaris encastats, 2 banys
complets (1 amb dutxa i un altre
amb banyera hidromassatge),
cuina equipada, saló menjador
amb llar de foc, 2 terrasses de
8 m2 cada una, pàrquing i traster. Sol i vistes. Zona residencial.
PREU: 900 €

VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT

Tel.: +376 801 055 / +376 360 361

AndorrA lA vellA
reF. 4860: C/ Riberaygua, 3
dormitoris, 1 bany, cuina, menjador. 640 € PoSSIBIlITAT
de MoBleS
reF. 4869: 2 dormitoris, 1
bany, cuina, menjador, moblat.
500 €
banys, cuina, menjador, garatge i traster. 660 €
bany, cuina tancada, menjador.
550 €
reF. 4922: c/ Riberaygua,
botiga de 45 m2. 1.000 €
eScAldeS-enGordAnY

Baixada del Molí, 3-5, edifici Molí, bloc D, 1r 4a,
AD500 Andorra la Vella
www.igserveisimmobiliaris.com - imma@igserveis.com
LLOGUERS

bany, menjador, reformat. 600 €
reF. 4885: 1 dormitori, 1 bany,
moblat. 375 €
bany, cuina, reformat. 600 €
cuina, menjador garatge
i traster. 450 €
encAMP
reF. 4689: 80 m2, 2 dormitoris
dobles, 2 banys, cuina tancada,
menj., garatge, traster. 500 €
banys, cuina, menjador, jardí de
72 m2, garatge i traster. 600 €
banys, cuina, menjador, terrassa, moblat. 500 €

SAnT JUlIÀ de lÒrIA
bany, cuina, menjador, balcó.
455 €
banys, cuina, menjador, garatge. 540 €
cuina, garatge. 400 €
reF. 4932: Àtic dúplex de
145 m2, 5 dormitoris, 2 banys,
cuina, menjador, garatge.
860 €
lA MASSAnA
reF. 4901: 90 m2, 2 dormitoris,
2 banys, cuina, menjador,
garatge, traster. 550 €
reF. 4751: ALDOSA, àtic de

175 m2, 4 dormitoris, 3 banys,
cuina, menjador, terrassa,
4 places de garatge, traster.
1.500 €
reF. 4974: Àtic de 140 m2,
3 dormitoris, 2 banys, cuina,
menjador, llar de foc, garatge i
traster. 800 €
ordIno
banys, cuina tancada, garatge.
600 €
reF. 4955: Àtic de 3 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador,
balcó, garatge, traster. 900 €
banys, cuina, menjador, balcó,
garatge. 500 €

OFERTA - VENDA
AndorrA Despatx de 90 m2, darrere de l’Escale, 1 bany,
exterior. PreU: 200.000 €
Pis de 128 m2, 3 dormitoris, 2 banys, cuina tancada, menjador,

terrassa, garatge i traster. Edifici d’uns 15 anys. PreU: 325.000 €
eScAldeS Pis de 100 m2, 3 dormitoris, 2 banys, cuina, safareig, saló menjador amb balcó. Exterior. PreU: 147.000 €

TRUQUI’NS SENSE CAP COMPROMÍS. TROBEM EL PIS QUE BUSCA

Diari del 24 de febrer de 2014

Diari del 24 de febrer de 2014

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Diari del 24 de febrer de 2014

Similar to Diari del 24 de febrer de 2014 (20)

More from Virginia Yañez Aldecoa

More from Virginia Yañez Aldecoa (20)

Diari del 24 de febrer de 2014