Diari del 28 de setembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dijous, 28 De setembre Del 2017 Núm. 3.403 / ANy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Sabors genuïnament ibèrics
C/ Font del Puial
Telèfon per a reserves: 695 993
Més informació a Facebook: casaextremaduraandorra
OPINIÓ
La Gonarda i el terror
ELENA ARANDA
Assessora literària
En què penses si et
dic... jardí?
RossEND ARENy
Mestre i exconseller
lauredià
jONathaN GIL
aNdOrra pàgina 10
Una experta defensa el paper del
psicòleg en tot el procés del càncer
El Govern declara desert el
concurs de les línies de bus
La previsió és que el nou model de transport públic
es pugui implantar a partir del setembre del 2018
L’executiu aprova licitar els treballs de redacció del
pla de mobilitat integral de la vall central d’Andorra
avuI és NOtícIa pàgina 3
aNdOrra pàgina 7
El Superior reconeix la
maternitat subrogada a
la mare de dues nenes
aNdOrra pàgina 12
Aldosa Veïns creu que
seran víctimes “de la
mala gestió política”
aNdOrra pàgina 8
Jordi Cinca afirma que
no caldrà modificar les
lleis competencials

2 Dijous, 28 De setembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu abordaje en
català?
Es diu abordatge.
A l’abordatge!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Preus vàlids fins al 4 d’octubre. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
PREUS
IRRESISTIBLES
ARGAL
Oliving xòped
de gall dindi
0,55€/100g
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
SOL I NÚVOLS ALTS AMB MÀXIMES MÉS ELEVADES
Hem acabat l’estiu i sembla com si tornéssim una
mica enrere, donat que les temperatures són cada dia
una mica més elevades i fan que al migdia i a la tarda
faci una certa calor. Avui el cel estarà entre serè i co-
bert, però per núvols de tipus alt que deixaran veure
el sol sense dificultat. Les altes pressions han de con-
tinuar sense grans canvis, com a mínim fins demà,
en què repetirem un temps molt similar i tranquil.
A partir de dissabte arribarà una pertorbació i les
temperatures han de davallar, amb risc de precipi-
tacions. Fins aleshores l’estabilitat serà el que ha de
dominar a tot el Pirineu. Que tingueu un BonDia.
Avui
25 22
8
9 8
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
divendres dissAbte
4/13
5/20
6/21
8/23
8/24
7/25
7/21
6/20
5/20
6/21
9/25
24

3Dijous, 28 De setembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El Govern ha declarat desert el
concurs per a la concessió de
les línies de transport públic
impulsat fa un any. Tal com va
indicar el ministre d’Economia,
Competitivitat i Innovació, Gil-
bert Saboya, això permetrà reo-
rientar-lo i també corregir altres
aspectes del plec de bases, un
plec que va comportar diversos
recursos administratius i judi-
cials per part de les companyies
de transport de passatgers. Així,
l’executiu s’ha donat dos mesos
de marge per tornar a convocar
un nou concurs, que anirà més
enllà del transport per autobús
perquè es projecta integrar en
una mateixa plataforma dife-
rents modalitats de mobilitat
com són les línies de transport
nacional, la integració de les ta-
rifes de transport, les bicicletes
elèctriques, els punts de càrrega
dels vehicles elèctrics, una nova
gestió dels aparcaments i un sis-
tema per compartir vehicles.
Aquest projecte de mobilitat
integrada serà liderat per FEDA,
que desenvoluparà una platafor-
ma tecnològica per a la gestió de
tots aquests serveis. Saboya va
recordar que en l’anterior plec
de bases es preveia que les em-
preses concessionàries s’havien
de constituir en societat anò-
nima com a plataforma gestora
de les línies i va acceptar que les
tasques i obligacions d’aquest
òrgan, tal com es recollien en el
concurs, podien generar conflic-
tes d’interpretació. Amb el nou
plec es preveu eliminar aquests
elements d’incertesa, així com
aportar més claredat i perme-
tre que les ofertes econòmiques
i tècniques es puguin precisar
millor. Amb tot, i encara que es
farà correccions al plec de ca-
ràcter jurídic o de configuració,
el ministre va remarcar que la
voluntat és mantenir en grans
línies l’estructura del concurs
dissenyat per Jordi Alcobé, com
ara els tres lots de línies, un fet
que permetrà treballar amb més
rapidesa.
Quant a les tarifes, que ne-
guitejaven les empreses perquè
no es recollien al plec i queda-
ven al lliure arbitri de l’executiu,
el Govern va informar que dis-
posa d’una sentència del juny
passat que indica que amb el
text aprovat fa un any s’oferien
suficients garanties jurídiques.
Per tant, aquest aspecte no es
preveu retocar.
La decisió de convocar un
nou concurs ja es va traslladar
a les empreses en tres rondes
de contactes celebrades aquest
estiu, un diàleg que es preveu
mantenir. La previsió és que el
nou model es pugui implantar
el setembre del 2018, tenint en
compte que també està subjecte
al transport escolar. El ministre
va lamentar que “ningú no està
satisfet per la situació que s’ha
creat”, però va recordar que ve
d’una “situació històrica” que
durant anys s’ha intentat canvi-
ar però tot ha quedat en inten-
cions. També va destacar que
Alcobé va propiciar una base
excel·lent per a la reforma.
El concurs de les línies queda desert
i la implantació s’ajorna un any
El nou plec es tindrà en dos mesos, inclourà diferents modalitats de mobilitat i permetrà corregir alguns punts
Transport públic
M.S.C.
andorra la Vella
El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació va comparèixer ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
SFGa / J.a.V.
licitats els treballs de redacció del pla de
mobilitat integral de la vall central
el consell de ministres va aprovar ahir la licita-
ció dels treballs de redacció del pla de mobilitat
integral de la vall central d’andorra. el ministre
portaveu, Jordi Cinca, va remarcar que es tracta
d’analitzar la situació al conjunt d’andorra la Ve-
lla i escaldes-engordany, que són els dos nuclis
que concentren un volum de trànsit més elevat.
això necessita “solucions pensades de forma
conjunta”, va dir.
amb aquests treballs licitats ahir es pretén
que els experts facin una anàlisi i una proposta
sobre les actuacions a seguir en relació amb la
mobilitat. el treball permetrà disposar d’un dis-
seny global de l’ordenació, que haurà d’inclou-
re la totalitat dels elements que incideixen en
la mobilitat, ja sigui la xarxa viària, la regulació
i optimització de la xarxa, el transport públic,
el transport de mercaderies, les bicicletes, els
vianants, el foment de la mobilitat sostenible,
els vehicles elèctrics o les places d’aparca-
ment. Gràcies a això les actuacions que vagin
desenvolupant el Govern, els comuns o els ope-
radors de transport podran seguir les mateixes
directrius. el Govern ja va autoritzar un avenç de
fons de 132.000 euros per finançar aquest pla
tenint en compte que es veu necessari que es
faci en paral·lel a la resta de mesures relacio-
nades amb la mobilitat.
es preveu que el
projecte de mobilitat
integrada sigui liderat
per Feda

OPINIÓ4 Dijous, 28 De setembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern va decidir ahir declarar desert
el concurs per a la concessió de les línies
de transport nacional regular de viatgers
i convocar-ne un altre. El que ha passat
amb aquesta qüestió denota una manera
de fer ja coneguda dels demòcrates que
no es caracteritza precisament per la seva
eficiència, sinó més aviat per la pèrdua de
temps a l’hora d’afrontar els afers a resol-
dre. És clar que una vegada més hi ha ha-
gut improvisació, ja que fa un any es deci-
dia la convocatòria d’un concurs i ara, fa
tan sols uns dies, el cap de Govern anun-
ciava l’aposta per un model de mobilitat
integrada, fet que suposa un altre enfo-
cament per a aquest servei. El retard que
s’arrossega a l’hora de dotar el país d’un
millor sistema públic de transport és no-
table, però el que es fa, una vegada més,
en una qüestió tan transcendental per al
conjunt de ciutadans del país, que recla-
men millores en aquest àmbit, és marejar
la perdiu sense arribar a cap port. L’únic
aspecte positiu és que hi ha un nou titu-
lar del departament del Transport que al-
menys reconeix el fracàs evident de l’exe-
cutiu en aquesta matèria i que sembla que
té ganes de redreçar la situació. El plec de
bases de l’anterior concurs ha estat un fi-
asco i ara tenen una altra oportunitat de
fer les coses bé, però de nou fan tard.
Nou concurs per a les línies d’autobús
EDITORIAL
no, no serà un diumenge qual-
sevol. Sortirem aviat. És dia
festiu, i aquest més encara.
Com qui va a missa de vuit, a
respondre a la seva fe, nosaltres
també de bon matí farem cas
de la nostra. I passejarem pels
carrers, que són nostres, de tot-
hom, i això ningú ho pot negar.
I ens toparem amb aquells uni-
formats i somriurem, perquè
nosaltres no entrem en el seu
joc. no anem per ells. Serà un
dia festiu i, com tants altres,
en gaudirem, expressant-nos,
tots units, amb cartells de de-
mocràcia i amb la cara ben
alta. no ens hem d’amagar, no
estem fent res de malament.
no portem cap arma, només
papers amb la paraula llibertat
escrita, roses, música de gra-
lla i somriures. Els uniformes
forans que venen a “ajudar”
els autòctons es trobaran que
no tindran feina perquè no hi
haurà cap tumult. Perquè serà
un diumenge festiu, però tam-
bé un diumenge que ningú de-
sitjava. ni els que han enviat
tots els efectius policials com si
s’iniciés una guerra i que parlen
de cop d’Estat, ni aquells que
encara a hores d’ara parlen d’un
referèndum que no serà, no
com ells volien que fos, no com
ha de ser. El que sí que és clar és
que després del vermut de diu-
menge i de passejar pels carrers
ens asseurem a llegir i veure les
informacions que es derivaran
d’aquest dia. Un diumenge fes-
tiu però que també serà histò-
ric i que marcarà un abans i un
després en la història de Cata-
lunya i d’Espanya, en la història
d’una independència que no té
fre. En la història d’un Govern
caduc, autoritari, que haurà de
dimitir, perquè el que està clar
és que després d’aquest diu-
menge festiu res tornarà a la
normalitat en la vida política
d’aquestes dues realitats.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
No serà un
diumenge
qualsevol
eS MaReJa La PeRdIu
SeNSe aRRIbaR a CaP PoRT
DONANT LA NOTA
Sergi Balielles
La desena edició de La
Massana Fogons, les jor-
nades de cuina de tardor
que promou el Comú mas-
sanenc, aplegarà enguany
setze restaurants.
12345
Gilbert Saboya
L’encallament de la conces-
sió de les línies de trans-
port d’autobús era obvi i el
nou titular de Transport ha
decidit fer un nou plec de
bases del concurs.
12345
Sílvia Calvó
L’executiu s’ofereix a escol-
tar els veïns que s’oposen a
la construcció d’una ETR a
la Gonarda (l’Aldosa), però
refusa de ple que es pugui
canviar la ubicació.
12345
Jordi Cinca
El portaveu del Govern
insisteix que els projectes
de llei competencials són
constitucionals, però no
aporta informació sobre els
informes que ho avalin.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú de la Massana
@comudelamassana
La Massana Fogons arriba a la 10a
edició amb uns menús fantàstics. De
l’1 al 31 d’octubre.
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Nou parc infantil al c. Ciutat de Valls
tots els festius escolars a partir
d’aquest cap de setmana, amb la col·
laboració del @GovernAndorra
TUITENQUESTA
Veus bé que s’aposti dos anys
més pel Cirque du Soleil?
A: Sí
B: No
PePA GAlleGo
Periodista
A: 57% B: 43%

OPINIÓ 5Dijous, 28 De setembre Del 2017
Avui vull escriure d’un tema de
què no acostumo a parlar però
que m’agrada força: l’art. I ho faré
arran d’una nova coneixença, vin-
culada a aquesta activitat, que em
va despertar noves inquietuds i
una nova manera d’establir lli-
gams amb l’art. I tot potser per
la seva joventut, pel seu caràcter
peculiar, atípic i poc convencional
en tot allò que l’envolta, pel seu
estil propi, personal, tan difícil de
trobar habitualment a Andorra.
Diu que de vegades es queda a
dormir a la galeria en què treba-
lla… Imagineu el que representa
l’art per a ell; n’ha fet un estil de
vida i es declara malalt de la seva
professió o, més ben dit, de la
seva passió. Quan li demanes què
és l’art, contesta que és un con-
cepte amb el qual t’adorms i et lle-
ves. Vet aquí l’explicació d’haver
fet de la galeria Pilar Riberaygua
la seva segona residència…
L’obra d’Ivan Forcadell porta
el seu segell: fresca, alegre, un
punt kitsch…, aconsegueix em-
pènyer-te fins a un estat de feli-
citat i de “no problema”, com diu
ell. Totes les seves peces i expo-
sicions, com la que s’inaugurarà
el proper 6 d’octubre a la galeria,
naixen de la mateixa manera que
venen les ganes d’anar al vàter.
Sí, ho diu així! I és que l’art arriba
quan t’arriba una sensació, sen-
se que potser en tinguis ganes a
priori…, i cal aprofitar-la quan ve.
Però calen referents que, indub-
tablement, influencien també la
seva obra, diu. Cal nodrir-se de
molt i de molts, sí, però sense ar-
ribar a una còpia barroera, buida
i mediocre que mai aconseguirà
ser igual. I sort! El talent no és
res més que una manera d’expres-
sar-te única i personal, la teva.
Conceptualment, doncs, admira
la capacitat de provocar de Da-
mien Hirst, la facilitat amb què
Jeff Koons torna art els objectes
més quotidians i banals, l’atre-
viment d’Andy Warhol a l’hora
de seduir les persones fent-los
retrats… En l’àmbit pictòric, ad-
mira Miquel Barceló, que extreu
la bellesa de les coses brutes i poc
polides, Miró pel domini del co-
lor… I personalment, i potser és
el que més destaco d’ell, el jove
artista s’emmiralla en el galerista
Bruno Bischofberger: confiava
en la gent jove. Quant a l’edat, ell
no en parla mai, emulant potser
aquelles dives que veuen com un
pecat parlar dels anys que tens.
Això sí, la gent quedarà sorpresa
de la seva joventut quan el sentin
enraonar. No li fas l’edat que té
i, a més, ja és un artista compro-
mès: participarà, per exemple, en
la gala contra la sida d’enguany a
Barcelona aportant simplement
el seu art. I, cal dir-ho, personali-
tats de renomcomJonKortajare-
na ja han confiat en ell per fer-se
un retrat. La cosa promet…
Tornem a la seva obra. D’un
Forcadell se n’ha de fer una lec-
tura ben simple i primera, sense
anar gaire lluny: la recerca de la
felicitat. Es tracta d’un compen-
di de sensacions que estimulen
els sentits. Amb el tacte es poden
acariciar les diferents textures
que comparteixen protagonisme,
amb l’olfacte es pot sentir, per
exemple, el perfum de la gespa ta-
llada, i la vista anirà reconeixent
els trets característics, inimita-
bles d’aquest artista. Trets que
sens dubte ajudaran a retornar
a la galeria, a la qual s’encarrega
de reorientar, aquell caràcter més
jove i arriscat, sense deixar de
banda la tradició. Ell sabrà combi-
nar aquests dos elements perquè,
com diu ell, res no resta sinó que
tot suma. I al final l’art no deixa
de ser una experiència i l’experi-
ència no té edat, oi?
Perquè el lector es faci una idea
definida del caràcter d’aquest jove
artista, només cal conèixer la gè-
nesi de la seva primera exposició.
Jovaigassistiraaquellnaixement
alvoltantd’unataula.Vademanar
als qui l’acompanyàvem que digu-
éssim el primer que ens inspirava
la paraula jardí. Vam començar a
bombardejar-lo amb nans, gespa,
hamaques, casetes de gos, barba-
coes… I de totes aquelles idees,
que venien dels seus amics i que
va escriure amb la seva més que
especial cal·ligrafia en el bloc que
sempre l’acompanya, en va treure
l’esquelet de l’exposició. Pim-pam.
Potser aquest és un exemple del
tarannà d’aquell nou art, que neix
fins i tot abans de l’obra, que im-
pregnarà les parets de la tradicio-
nal galeria i hi aportarà una me-
rescuda dosi d’aire fresc.
Ivan, per què els governs han
de potenciar l’art? “L’art sana la
ment de qui produeix i de qui ad-
mira.” Forcadell dixit.
En què penses si et dic... jardí?
L’obra d’Ivan Forcadell, ho veuran a la Riberaygua, és fresca, alegre i un punt kitsch
Personalitats com
Jon Kortajarena
hi han confiat per
fer-se un retrat
M’agrada la tardor a Andorra.
Moltes vegades faig una pre-
dicció –no contrastada amb cap
agència de mobilitat– sobre la in-
tensitat del trànsit al centre de la
Massana i opto pel desviament
de l’Aldosa i Anyós només pel
plaer de gaudir dels perseverants
i captivadors tons ocre-roig obs-
cur de la natura abans no quedin
segrestats per la neu. El recorre-
gut me’l prenc amb una calma
més pròpia de Henry David Tho-
reau i el seu Caminar “com un riu
que serpenteja per buscar amb
diligència el trajecte més curt
fins al mar”. I abans no arribi la
neu tota jo, de camí a la capital,
em deixo segrestar.
També m’agraden les històri-
es de misteri. En especial les que
et deixen l’ànima inquieta i fan
sentir por. Per això aquest ves-
pre em trobareu a la biblioteca
d’Encamp prenent notes de tot
el que David Arrabal, Àlex Puig i
Martín Blanco aportin a la taula
rodona dedicada a com escriu-
re un relat de ficció apte per ser
presentat al Premi de Narrativa
Fantàstica i de Terror. Després, i
ja reclosa a casa, deixaré anar el
flux reprimit de la meva inspira-
ció per crear el conte més esfe-
reïdor que cap ment pertorbada
hagi concebut mai. Per guanyar,
evidentment.
El títol encara no el tinc clar.
El tema sí: la mort de la tardor.
No he decidit si serà una distòpia
postapocalíptica o ecofuturis-
ta. Imagino un petit bosc mar-
ginal que ha estat assenyalat en
el mapa de la temible bombolla
del creixement per ser arrasat. I
les paraules modernitat, avenços,
confortabilitat aniran sorgint es-
tratègicament en el text per im-
primir angoixa a la trama.
Noto l’alè de la meva compa-
nya de feina al clatell i un “ehem,
ehem” a cau d’orella.
–Això ja està passant.
I desplega sobre la meva tau-
la retalls dels diaris d’aquesta
setmana. Són articles clarament
sabotejadors de la pretesa ori-
ginalitat del meu relat. Descriu
l’escenari que deixarà la instal-
lació de l’Estació Transforma-
dora (ETR) al terreny de la Go-
narda: destrucció d’una part de
l’entorn natural i problemes de
salut per als veïns per “l’exposi-
ció continuada a les freqüències
elèctriques, magnètiques i elec-
tromagnètiques”.
Ja no em veig amb cor d’es-
criure cap ficció.
Aquesta nit tindré malsons
futuristes amb el segrest dels
perseverants i captivadors tons
ocre-roig obscur d’una part de la
Gonarda desforestada, amb un
skyline de pilones de línies d’alta
tensió i un trànsit continuat de
camions de gran tonatge per la
carretera de l’Aldosa, que m’obli-
garà a no desviar-me mai més del
centre de la Massana.
En altres circumstàncies pro-
varia de dormir amb el llum en-
cès. Però entraria en una contra-
dicció manifesta. Em mereixeria
ser recriminada per la meva in-
consistència si no fos perquè
no m’oposo a la millora de cap
infraestructura, sinó –com en
l’encara més misteriós món de la
gestió de personal– als criteris de
selecció.
Li dono la raó a Thoreau. De
vegades el trajecte més curt fins
al mar no és una línia recta i pre-
visible, sinó un riu que serpente-
ja amb diligència.
La Gonarda i el terror
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
ELENA ARANDA
Assessora literària
RossEND ARENy
Mestre i exconseller lauredià

OPINIÓ6 Dijous, 28 De setembre Del 2017
Acostumo a seleccionar les no-
tícies que vull llegir, per estalvi-
ar-me aprofundir en les que em
causen un malestar anímic. A
aquest fatídic grup pertanyen els
successos en què les víctimes són
infants. D’aquesta manera, si el
titular ja em descriu la mort o el
patiment d’un nen, automàtica-
ment canvio de canal o giro la pà-
gina. No em permeto afegir més
dolor al meu propi calvari i fujo.
De l’atemptat a la Rambla de
Barcelona, em consta que entre
les víctimes hi havia nens, i que
un tenia només 3 anys. També
vaig descobrir una fotografia
d’un pare abraçat a un musulmà.
No està en el meu tarannà seguir
les mil opinions que van sorgir
després, i desconec on han anat
a parar. Tampoc conec ni el nom
del nen, ni si tenia germans, si vi-
via allà a prop i si va morir a l’acte
o va ser a l’hospital.
Quan m’assabento de la mort
d’aquest nen, instintivament la
meva ràbia, juntament amb un
sentit de la justícia molt primari,
reclama que trobin i matin el cul-
pable. Un cop ho han aconseguit,
tota la resta d’informacions refe-
rents a l’atemptat se m’emboiren
i esvaeixen perquè ja només pen-
so en aquests pares i la duríssima
feina que els espera.
No estem preparats per en-
terrar un fill. No tenim una edu-
cació sobre la integració de la
mort a la vida. Sabem que no la
podem evitar, però tot el desco-
neixement que l’envolta ens fa
por i ens allunya. No ens agrada
parlar de la mort i, com que no
ho fem mai, quan desafortuna-
dament ens toca no en sabem. La
vida i la mort van de la mà. Per
a la primera acostumem a crear
llistes de tot el que desitgem per
rebre el benvingut. Poques perso-
nes es preparen per morir. I cap
imagina que el seu fill se li pugui
avançar perquè, per començar, és
antinatural.
Aquests pares fa un mes i mig
que ploren el seu fill nit i dia.
Encara no han estat prou temps
dins el pou per poder començar
a fer-se una idea del camí del dol
que els espera. Per a nosaltres ja
han passat unes quantes setma-
nes. Han recollit i netejat els car-
rers de flors i espelmes per tor-
nar a la rutina, i parlem en passat
dels actes terrorífics. Però ells
s’han quedat estancats en aquell
fatídic instant. Donen voltes i
més voltes a aquell darrer dia, al
que van fer amb el seu fill hores
abans, fins que cronològicament
arriben a la seqüència de la seva
mort. I així, en bucle, repassen
els llocs on van anar, tot el que es
van dir, per acabar plorant des-
consoladament recordant l’últim
que va menjar el seu nen, el dar-
rer petó que li van fer, l’última
cosa que va explicar o preguntar
i la robeta que va portar. És im-
portant pensar-ho i recordar-ho,
perquè malauradament no tin-
dran més records per acumular
del seu fill.
Aquests pares encara tenen
l’instint de buscar el seu nen per
tot arreu com si s’hagués perdut.
No ha passat prou temps per po-
der comprendre que no hi és ni hi
serà mai més.
És tan brutal perdre un fill
que no ets capaç d’assumir-ho i
busques impulsivament respos-
tes falses per fer lògic l’il·lògic, la
mort d’un nen. I en aquest deliri
del xoc inicial encara hi passaran
uns quants dies, inclús mesos,
per aprendre que l’amor que es
tenien encara és dins d’ells. Sem-
pre hi serà. Però han de passar
anys perquè puguis acceptar que
després de gestar un fill, parir-lo,
criar-lo, cuidar-lo i estimar-lo,
l’únic que et queda és confor-
mar-te amb la minúcia de l’amor
immortal que habita dins teu. I
rendir-se a tan poc costa quasi
tota la vida que et queda.
I mentre la resta dels mortals
opinen sobre política, terroris-
me, religions i abraçades simbòli-
ques, aquests pares es refugien a
casa buscant quina robeta encara
desprèn l’aroma del seu nen. Han
mort altres infants i també hau-
ríem de parlar de com aconseguir
cuidar els seus pares orfes. Com
també hauríem de pensar què és
el millor que podem fer cadascun
de nosaltres per acompanyar-los
en el seu dol. Tant se val si un nen
ha mort d’una malaltia, d’un ac-
cident o d’un assassinat. La mort
d’una criatura és sempre injusta i
aberrant. Igual que el dolor dels
pares sense consol.
Barcelona, 17-A: a uns pares que es van quedar orfes
TRIBUNA
Marta alsina
Llevadora
Després de mesos d’esforç i perse-
verança, dos representants de les
quatre societats explotadores de
camps de neu diuen el mateix que diu
l’AAME des del passat desembre del
2016.
Fa mesos que des de l’AAME es re-
clama fer un conveni col·lectiu per a
la professió de monitors d’esquí entre
la patronal, Ski Andorra i els professi-
onals, l’AAME.
Els contractes anteriors no com-
plien el Codi de relacions laborals vi-
gentipertantperaquestatemporada
han de modificar-se i adaptar-se per
complir la llei. Una llei que fa mesos
que diem que no és la més adequa-
da a les especificacions de la nostra
professió. Per tant l’acord col·lectiu
seria beneficiós tant per a les escoles
d’esquí com per als monitors. Però,
malauradament, Ski Andorra sempre
ha mantingut com a resposta el més
absolut silenci a les múltiples ofertes
de negociació fetes per l’AAME.
Podria ser ara el moment ideal per
presentar les propostes conjuntes, ja
que s’està fent la modificació del Codi
de relacions laborals, però per fer-ho
la patronal hauria d’estar predispo-
sada a negociar. I malauradament el
termini per presentar propostes va
finalitzar el passat 1 de juliol. Però
si, com diu el nostre cap de Govern,
l’esquí és un dels pilars de l’economia
d’Andorra, potser encara hi seríem a
temps. Però en cap cas deixarem que,
sense comptar amb els treballadors,
patronal i Govern decideixin sobre
les nostres condicions laborals i sa-
larials.
Potser aleshores la professió de
monitor d’esquí tornarà a ser atrac-
tiva per als andorrans i residents, i
l’ofici esdevingui de nou una sortida
laboral al nostre país.
Avui els monitors andorrans/
residents som un terç dels 700 que
treballen a pistes cada temporada, i a
l’AAME superem amb escreix els 200
socis. Des de l’inici de la nova presi-
dència i amb el reclam de millores sa-
larials i laborals hem augmentat més
d’un 10% el nombre de socis.
Peròcentrant-nosenaquestatem-
porada, aquesta possibilitat fa tard.
Per això aquesta temporada 2017-18
els monitors d’esquí serem assalari-
ats de les societats explotadores dels
camps de neu amb els mateixos drets
i deures que la resta de treballadors
d’Andorra. Això comportarà molts
canvis en la relació laboral i salarial.
Però la llei és d’obligat compli-
ment per a tothom, i sobretot quan
no fer-ho atempta contra els drets
dels treballadors, la Constitució an-
dorrana i la Carta Social Europea.
Carles iriarte
President de l’AAME
CARTA AL DIRECTOR
Un brot d’esperança
+376 73 76 73 | carita@anyospark.com
CaritaAndorra
+376 73 76 73 | carita@anyospark.com
CaritaAndorra
Carita_Agost_Mitja_BD.pdfCarita_Agost_Mitja_BD.pdfCarita_Agost_Mitja_BD.pdf
Promoció vàlida del 25 de setembre al 25 d’octubre.
No acumulable a altres descomptes i promocions.
Reserva cita amb les nostres professionals
de bellesa trucant al 73 76 73
CARITA IDEAL
DOUCEUR DE
COTON EN CABINA 90min
Desprès de l’estiu calma i reconforta la teva pell amb una suau caricia per
recuperar la elasticitat prevenint els signes de la edat.
I PER CONTINUAR
Mantenint els efectes de aquest precios ritual Masque Ideal Douceur,
aplicar dos cops per setmana.
TRACTAMENT FACIAL
IDEAL DOUCEUR COTON (aplicar dos cops per setmana)
90 €

Andorra
El Tribunal Superior ha esti
mat una demanda d’exequàtur
i reconeix la sentència dictada
per un tribunal forà que dona
la maternitat a la mare de dues
nenes que van néixer d’una
mare de lloguer. El Tribunal
havia de decidir entre la nega
tiva a reconèixer aquesta sen
tència dictada al país d’origen
de la demandant, i per la qual
se li reconeix la maternitat per
mitjà de la gestació subroga
da, i declarar l’executorietat
de la referida resolució a l’Es
tat andorrà.
La sentència, del 12 de se
tembre passat, es basa en la
protecció de la família, l’ab
sència de prohibició en l’or
denament andorrà i la pro
tecció de les dues menors i,
finalment, considera que no
es produeix cap vulneració de
l’ordre públic nacional o inter
nacional.
ANDORRA NO HO PROHIBEIX
El Tribunal ha considerat com
a favorable l’existència d’una
vida familiar àmplia, de quali
tat i d’una durada àmplia, mal
grat l’absència de vincle biolò
gic, i a més hi ha afegit l’article
3 de la Convenció de les Naci
ons Unides, feta a Nova York
el 20 de novembre de 1989,
sobre els drets de l’infant, que
té en compte l’interès superi
or del menor, que ha de ser el
criteri primordial a adoptar en
totes aquelles decisions que
l’afecten. A més, el Tribunal
explica en la seva sentència
que, a diferència d’Espanya
i de França, on en les lleis es
prohibeix la gestació per su
brogació i es declara nul el
contracte en virtut del qual
es pacta aquesta actuació, i a
Itàlia, on solament s’admet la
fecundació in vitro homòloga,
a Andorra “no hi ha una prohi
bició expressa”. Segons el Su
perior, l’ordenament andorrà
“no conté una norma expressa
que es pugui invocar per a la
defensa de l’ordre públic inter
nacional o per l’al·legació del
frau internacional”.
La sentència té en compte
que la Constitució ordena als
poders públics la protecció de
la família i davant l’absència
de prohibició, en consonàn
cia amb el principi prioritari
de l’interès del menor recollit
a la Convenció dels drets de
l’infant i que la negativa al re
coneixement en aquest cas a
una vida familiar durant uns
anys “produiria una afectació
o una ingerència directa en la
identitat de les menors, i en la
seva incardinació a la societat
andorrana”, entre altres con
seqüències. Per tot el Superior
considera que no s’aprecia cap
vulneració de l’ordre públic
nacional o internacional i per
això atorga l’exequàtur instat
o, cosa que és el mateix, reco
neix la maternitat a la mare de
les dues nenes, bessones.
La sentència té en compte
jurisprudència del Tribunal
Europeu de Drets Humans en
recents resolucions que han
establert la interpretació que
s’ha de donar a l’article 8 de la
Convenció Europea de Drets
Humans (CEDH). Aquest arti
cle assenyala el dret de tothom
que se li respecti la seva vida
privada i familiar, la seva llar
i la seva correspondència. Es
tableix clarament la protecció
contra la interferència il·lícita
en la privadesa de les perso
nes. La jurisprudència actual
mostra una expansió de la no
ció de “vida privada i familiar”
que beneficia principalment
els estrangers, però també,
en certa mesura, els homose
xuals.
El Superior reconeix la maternitat
subrogada a la mare de dues nenes
El Tribunal accepta l’exequàtur demanat per la mare perquè al país d’on ve la maternitat subrogada és acceptada
Sentència
P.G.
andorra la Vella
En l’ordenament jurídic andorrà no hi ha cap prohibició expressa de la maternitat subrogada.
jonathan gil
El grup parlamentari demòcra
ta ha defensat en un comuni
cat emès ahir l’avantprojecte
de llei de funció pública que
impulsa el Govern, així com els
objectius que sustenten la re
forma que dirigeix la ministra
de Funció Pública i Reforma de
l’Administració, Eva Descarre
ga, “amb la finalitat d’assolir
l’eficàcia, l’eficiència, la qualitat
i la sostenibilitat de l’adminis
tració i de tots els actors impli
cats: treballadors i usuaris”.
El grup parlamentari subs
criu plenament els eixos
d’aquesta reforma, que encara
s’ha de sotmetre al criteri de
la comissió consultiva perti
nent i la posterior tramitació
parlamentària. “Estem segurs
que aquesta fase de treball col
lectiu serà positiva i contribui
rà a millorar i a complementar
aquells aspectes que avui poden
El grup demòcrata defensa el
text de la Llei de funció pública
Consell general
Consellers de DA al Consell General.
jonathan gil
Redacció
andorra la Vella
en l’ordenament
andorrà no es
prohibeix la gestació
per subrogació
la sentència
considera que no hi
ha cap vulneració de
l’ordre públic
generar dubtes o reticències a
algun dels col·lectius concer
nits”, afirma el grup. El grup fa
“una crida a tots els actors im
plicats a seguir treballant amb
una actitud constructiva i res
ponsable”. Pel grup demòcrata,
“es fa del tot imprescindible
abordar en profunditat aques
ta reforma posant especial èm
fasi en la formació, la carrera
professional i la mobilitat dels
treballadors de l’administra
ció pública, eixos del procés de
transformació que ha engegat
el Govern”.

ANDORRA8 Dijous, 28 De setembre Del 2017
El Govern va licitar ahir les
obres de millora de l’accessibi-
litat a l’Escola Francesa de pri-
mària d’Escaldes-Engordany i
la francesa d’Encamp. Aquests
treballs consisteixen en la mi-
llora de l’accessibilitat dels ac-
cessos als edificis i a les aules,
així com en la remodelació i
l’adaptació dels banys.
Pel que fa a l’escola escalden-
ca, es preveu reformar ínte-
grament i ampliar els sanitaris
per dotar el centre escolar de
més cambres higièniques. Així
mateix, es construirà banys
adaptats en algunes plantes
de l’edifici. El termini previst
per a l’execució dels treballs és
de vuit setmanes del calendari
festiu escolar. Quant a l’Escola
Francesa d’Encamp, els treballs
previstos són la reforma dels ac-
cessos principals de l’edifici, la
construcció de banys adaptats
en algunes plantes de l’edifici, la
reforma d’escales interiors i el
condicionament de l’ascensor.
El termini per a l’execució dels
treballs és de vuit setmanes del
calendari festiu escolar.
Les dues licitacions s’inscri-
uen en les campanyes de millo-
ra que Ordenament Territorial
ha anat fent els darrers anys, en
el marc dels estudis de reconei-
xement i avaluació de les con-
dicions d’accessibilitat als cen-
tres d’ensenyament realitzats
el 2013, així com en el marc de
la remodelació i les millores de
tots els centres escolars. El mes
d’abril passat el Govern va ad-
judicar la redacció de projectes i
direcció d’obra per a les millores
d’accessibilitat en sis centres
escolars, que eren els últims on
quedava per actuar en aquest
àmbit, entre ells l’Escola Fran-
cesa de primària d’Escaldes-En-
gordany i la francesa d’Encamp.
Millores en l’accessibilitat en
escoles d’Escaldes i Encamp
El Govern va donar el vis-
tiplau a la modificació de la
Llei d’intercanvi automàtic
d’informació en matèria fiscal
per afegir-hi dotze països amb
els quals ja hi ha una relació
fiscal establerta. L’intercanvi
automàtic d’informació fiscal
ja es preveia amb els països
de la Unió Europea a més de
Gibraltar. Amb la modificació
que s’entrarà a tràmit parla-
mentari en els propers dies,
s’hi afegeixen aquells països
de fora de la Unió Europea
amb els quals ja existeix un
conveni de no doble imposició
(CDI) o un acord d’intercanvi
d’informació amb sol·licitud
prèvia (TIEA). Els països que
es proposen són Mònaco,
Liechtenstein, San Marino,
l’Argentina, Austràlia, les Illes
Fèroe, Groenlàndia, Islàndia,
Noruega, Sud-àfrica, Corea
i els Emirats Àrabs Units. El
ministre portaveu, Jordi Cin-
ca, va explicar que aquest és
un procés que s’haurà d’anar
fent periòdicament a mesura
que creixin els països amb els
quals s’intercanvia informa-
ció. Quan la modificació apro-
vada ahir s’aprovi al Consell
General es podrà intercanviar
informació amb 41 països a
partir de principis del 2018
amb informació del 2017.
Modificació de la llei
d’intercanvi automàtic per
incloure-hi 12 països més
Es preveu adequar
els accessos i la
remodelació dels
banys dels centres
El Govern va aprovar el con-
veni de col·laboració entre el
cos de banders i l’Oficina de
l’Energia i el Canvi Climàtic
peralarealitzaciódelesobser-
vacions nivometeorològiques
d’alta muntanya i completar
així la informació necessària
per detallar l’estat de la neu i
les característiques del man-
tell nival en entorn natural.
Aquesta informació permet
l’elaboració d’un butlletí de
perill d’allaus en l’àmbit local
i detallat per a les zones nord,
centre i sud. Amb el conveni,
els banders assumiran les tas-
ques de sondatge d’estat de la
neu a les muntanyes els dies
abans de l’afluència màxima
de gent. Fins ara aquesta tasca
s’externalitzava.
Els banders
assumiran
l’observació del
mantell nival
El consell de ministres va
aprovar la publicació dels
textos refosos de la Llei
qualificada de partits polí-
tics i finançament electoral
i de la Llei del Tribunal de
Comptes. Això ha de pre-
metre incloure les darreres
modificacions fetes a les lleis
i al mateix temps ha garan-
tir una millor claredat en la
seva consulta i una major se-
guretat jurídica.
Nous textos
refosos
El ministre portaveu, Jordi Cin-
ca, va afirmar ahir que en vista
del contingut dels informes sol-
licitats pel Govern per verificar
que s’adeqüen a la Carta Magna
no caldrà modificar els projectes
de llei de competències i trans-
ferències. Cinca va avançar que
“pel que hem pogut veure”, i a
l’espera d’una anàlisi més apro-
fundida, els dos estudis “confir-
men la constitucionalitat dels
dos projectes de llei”. Per l’exe-
cutiu això no és cap sorpresa te-
nint en compte que ja que es va
tenir cura quan s’estaven discu-
tint els textos amb els comuns
i en les reunions tripartides
entre Consell General, Govern i
corporacions.
Amb tot, Cinca va afirmar
que amb l’estudi presentat pel
Comú de Sant Julià de Lòria,
que alertava de punts contraris
a la Carta Magna en les dues
lleis, s’havia aixecat un dubte.
“Hi havia elements que justi-
ficaven que fos analitzat i així
s’ha fet”, va exposar. El minis-
tre portaveu va explicar que els
dos informes encomanats per
l’executiu es preveien rebre en-
tre ahir i avui i que tot seguit
es traslladarien als grups par-
lamentaris i també als comuns.
A més va indicar que a finals
de setmana es faran públics.
Aquests treballs han estat ela-
borats per dos professors de
dret, tot i que ahir el ministre
portaveu no va poder concretar
de quins professionals es trac-
tava.
El resultat dels informes,
segons Cinca, ha de perme-
tre “tornar a la situació” de les
darreres setmanes, en què el
grup parlamentari liberal va
expressar el suport a la refor-
ma competencial. En aquest
sentit va indicar que després
de l’aparició de l’estudi encoma-
nat per Sant Julià de Lòria els
consellers generals d’LdA voli-
en contrastar-lo amb altres in-
formes per si calia modificar els
textos. Això no serà necessari,
va apuntar Cinca, que creu que
les noves lleis de competències i
transferències tindran el suport
dels liberals.
Aquest fet evitarà que l’apro-
vació dels projectes de llei es
pugui endarrerir i permetrà que
el pressupost per a l’any 2018
es pugui tenir en el calendari
previst. Així, el ministre porta-
veu va assenyalar que el Govern
presentarà els comptes “en el
termini que diu la llei”, el 30
d’octubre. I la intenció continua
sent que el pressupost es pugui
presentar amb els canvis a les
lleis de competències i transfe-
rències ja aprovats, ja que d’això
en dependrà l’import que el Go-
vern ha de destinar als comuns.
Cinca diu que no caldrà modificar
les lleis en vista dels informes
Remarca que confirmen la constitucionalitat de la reforma de les competències i transferències
Consell de ministres
El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, ahir.
SFGA / J.A.v.
M.S.C.
AndorrA lA vEllA
Espera que això
permeti als liberals
donar el seu vot
favorable als textos

ANDORRA 9Dijous, 28 De setembre Del 2017
Conferència
a càrrec d’Antoni Bisbal, economista i
soci director de l’oficina Crowe Horwath
Andorra i Joan Iglesias, exinspector
d’Hisenda i soci del departament fiscal
de Crowe Horwath Spain.
Fiscalitat andorrana:
implicacions i
tipificació del
delicte fiscal
(Llei 15/2017 de 13 de juliol)
Data:
Hora:
Lloc:
Confirmació d’assistència
88 88 88
4 d’octubre de 2017
18:30 h
Edifici Crèdit Centre · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
L’Associació de Taxistes d’An-
dorra (ATA) té previst dema-
nar al Govern un increment
de les tarifes de cara al 2018.
El sector considera que aquest
augment hauria de ser superi-
or al creixement de l’IPC. Indi-
quen que fa quatre anys que el
preu dels serveis de taxi no es
modifica i per això remarquen
que l’any que ve s’hauria de re-
visar “perquè tot s’ha apujat”
i mantenir-lo congelat “no és
normal”.
La proposta la treballen ara
els membres de l’associació,
que decidiran quin percentatge
consideren que cal aplicar, i a
principis de novembre la tras-
lladaran a l’executiu. L’entitat
espera que finalment es doni
el vistiplau a l’increment, tot
i que no tenen gaire confiança
en la possibilitat que acabi sent
superior a la inflació.
Aquesta demanda arriba
després de la feta per les em-
preses que cobreixen el servei
de transport públic intern. Les
companyies consideren que
el preu del bitllet hauria de
créixer un 3,6% i remarquen
la necessitat de posar-lo al dia
després que hagi estat congelat
des del 2013. El 2016, l’execu-
tiu va optar per no incrementar
la tarifa del servei de taxi tal
com havia demanat el sector.
En aquell moment el Govern va
atribuir la decisió a la baixada
de preu dels carburants i al fet
d’haver tancat l’any amb l’IPC
negatiu. Amb tot, es va accep-
tar la petició de crear un nou
suplement, fixat en 1,30 euros
per viatge, per transportar més
de quatre passatgers.
Per altra banda, l’Associació
de Taxistes d’Andorra està en
procés de renovació de la junta
de l’entitat. Els associats ja van
fer les votacions, de les quals
va sortir elegit un nou presi-
dent. Ara l’entitat està a l’espe-
ra de formalitzar els canvis dels
membres de la junta directiva
al Govern, una actuació que es
preveu tenir tancada la setma-
na que ve.
Els taxistes demanaran apujar
les tarifes per sobre de l’IPC
Indiquen que “tot ha augmentat” i que no seria normal no fer-ho al seu sector
Transport
Els taxistes creuen que cal apujar els preus.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA veLLA
Hotelers i comerciants es mos-
tren satisfets del balanç fet pú-
blic pel ministre de Turisme,
que afirma que el retorn net del
Cirque du Soleil en la cinquena
edició de Scalada ha estat de
20 milions. Aposten perquè es
continuï oferint aquesta marca i
estan d’acord en el canvi de for-
mat que s’estudia fer per a les
dues properes edicions.
Des de la Unió Hotelera,
malgrat desconèixer com es fa
realment el càlcul del retorn
econòmic del Cirque, conside-
ren que des que se celebra l’es-
pectacle l’ocupació sí que s’ha
incrementat al mes de juliol.
“Segurament no és l’única raó,
perquè també hi ha una millo-
ra del context econòmic i altres
aspectes, però és evident que el
Cirque aporta més turistes”, va
explicar Manel Ara, president
de la Unió Hotelera. Els hotelers
sempre han apostat per la mar-
ca del Cirque du Soleil perquè
els ha portat més reserves i ven-
des amb paquets turístics, i fins
i tot ha permès millorar el preu.
Consideren que pels anys
vinents el Cirque “ha de ser la
locomotora però també podria
entrar en tot un seguit de pro-
grames d’actes culturals diver-
sos”, va manifestar Ara.
Per la seva banda, els comer-
ciants consideren que el canvi
de format pot resultar positiu
“perquè s’ha d’innovar després
de cinc anys i s’ha de continuar
sorprenent l’espectador”, va dir
Antoni Miralles, vicepresident
de l’Associació de Comerciants
de Riberaygua i Travesseres.
Miralles creu que per molt que
la nota global de valoració dels
espectadors hagi baixat, conti-
nua sent molt alta (8,6).
Segons Miralles, està demos-
trat que la marca Cirque du So-
leil aporta més turistes a l’estiu
i que s’ha de continuar apos-
tant per aquest espectacle, que
“ofereix una promoció i una co-
municació a fora del país i posa
al cap del consumidor el nom
d’Andorra”.
Els hotelers i els comerciants es
mostren satisfets de ‘Scalada’
Turisme
P.G.
ANdOrrA LA veLLA
Preveuen traslladar
aquesta petició al
Govern al mes de
novembre

La idea d’unir la plaça del Poble
i els entorns del nou edifici del
Consell General mitjançant una
passarel·la va prenent forma. El
consell de ministres va aprovar,
en la sessió que va celebrar ahir,
l’adjudicació definitiva dels tre-
balls de redacció del projecte i
direcció d’obra de la passarel·la
entre la plaça del Poble i el car-
rer de la Vall, a Andorra la Vella,
a l’empresa Suport E.C, per un
import de 86.465 euros.
El 13 de setembre passat, el
consell de ministres ja va apro-
var el decret que autoritzava un
avenç de fons per l’import adju-
dicat ahir, destinat a finançar la
redacció del projecte i la futura
direcció de l’obra de construcció
d’aquesta passarel·la, que con-
nectarà l’entorn del nou edifi-
ci del Consell General amb la
plaça del Poble i que crearà una
nova via de comunicació per a
vianants amb el barri antic de
la capital.
La realització d’aquesta obra
respon al compromís adquirit
pel Govern, mitjançant el con-
veni signat el 17 de febrer del
2010 entre el Consell General,
el Govern i el Comú d’Andorra
la Vella, d’assumir-ne íntegra-
ment les despeses de cons-
trucció.
El termini d’execució dels tre-
balls de redacció del projecte i la
direcció d’obra és de tres mesos,
segons va informar el ministre
portaveu, Jordi Cinca, en la tra-
dicional compareixença posteri-
or a la reunió de l’executiu.
La idea d’unir la plaça del Poble
i el Consell General pren forma
Consell de ministres
Redacció
andorra la vella
El Govern va acordar lici-
tar els treballs de disseny
i instal·lació d’un rètol de
benvinguda i una bandera a
la zona de la frontera del riu
Runer. Aquesta licitació dona
continuïtat a la campanya
de millora de la imatge dels
dos accessos al Principat que
el ministeri d’Ordenament
Territorial duu a terme. La
licitació, mitjançant concurs
nacional, preveu el disseny
i la instal·lació d’un rètol de
benvinguda amb la paraula
Andorra, així com una ban-
dera de grans dimensions
a la primera rotonda situa-
da en arribar al país per la
frontera hispano-andorrana.
El rètol estarà confeccionat
amb troncs de fusta natural
tractada amb lletres d’acer
encastades que compondran
la paraula Andorra. Cada lle-
tra anirà en un tronc diferent
i disposarà d’il·luminació. La
bandera andorrana, de 5 me-
tres per 3 metres, onejarà al
mateix giratori que el rètol.
Una bandera embellirà
la frontera del riu Runer
licitació
Redacció
andorra la vella
Consell General
El grup parlamentari liberal
vol saber quins són els im-
ports que fins avui s’han rebut
de JC Flowers per l’adquisició
deVallBanc.PeraixòJordiGa-
llardo, president suplent del
grup liberal, es va encarregar
d’entrar ahir una pregunta ur-
gent per a la sessió de control
del Consell General prevista
per a aquesta mateixa tarda.
Gallardo va indicar que “ara ja
fa més d’un any que Vall Banc
va passar a ser propietat de JC
Flowers, un cop aquesta socie-
tat va ser triada per l’AREB per
quedar-se amb l’entitat bancà-
ria sorgida del traspàs d’actius
de l’antiga BPA”, recollia en
un comunicat el mateix grup
liberal. El conseller general
vol que el Govern expliqui al
ple “els pagaments que ha fet
JC Flower a l’AREB, quins han
estat els imports i quan s’han
realitzat”. Concretament, les
preguntes que es formulen
són: “Pot informar el Govern
de quins imports ha satisfet
fins avui la societat d’inversió
JC Flowers & Co. a l’Agència
Estatal de Resolució d’Enti-
tats Bancàries corresponents
a l’import d’adquisició de Vall
Banc?” i “Pot informar el Go-
vern en quines dates s’han
produït els pagaments?”. El
grup recorda que JC Flowers
va ser l’adjudicatària de Vall
Banc per un preu de 29 mili-
ons d’euros, que havia de pa-
gar esglaonadament.
Gallardo
pregunta pels
pagaments
per Vall Banc
Redacció
andorra la vella
La doctora en psicologia, es-
pecialista en psicologia clínica,
Tània Estapé pensa que l’aten-
ció psicològica hauria de ser
preceptiva, obligatòria, quan
es tracta del càncer. Convidada
per la Fundació Crèdit Andor-
rà, va pronunciar ahir una con-
ferència en la qual va explicar
les repercussions psicosocials
d’aquesta malaltia, no només
per l’aspecte físic, sinó també
per l’impacte arran del diagnòs-
tic, el tractament, la cura i les
recaigudes.
Per Estapé, la figura del psi-
còleg “és important en tot el
procés”, des de les campanyes
de control fins a la curació o la
mort del pacient. “El psicòleg
té un lloc en totes les fases”,
va manifestar, i va afegir que
la seva presència hauria de ser
automàtica quan hi ha un di-
agnòstic de càncer. De fet, hi
ha països on el protocol mèdic
ja ho marca com a obligatori.
La doctora va justificar aquesta
necessitat explicant que un càn-
cer és “una situació vital estres-
sant, una de les que més”, i l’ob-
jectiu del tractament psicològic
en aquests casos és “que la per-
sona acabi portant la malaltia
com una part de la seva vida”,
no com un tot, i que no “s’auto-
etiqueti en la malaltia”.
Ara bé, tampoc és bo “psico-
logitzar” el càncer. Com tam-
poc ho és evitar les “emocions
negatives” que sorgeixen. Esta-
pé defensa que quan es rep un
diagnòstic de càncer és natural
enfadar-se i plorar. Tampoc es
tracta d’estancar-se en aquests
sentiments, però no és bo ne-
gar-los. La primera reacció
emocional “és d’una amenaça
de mort”, encara avui, i cal ac-
ceptar-ho. En aquest sentit, la
doctora va explicar que la inter-
venció dels psicòlegs ha canviat
i “ara hem d’ajudar a acostar-se
a les emocions negatives”, a di-
ferència d’uns anys enrere. Una
intervenció que també passa
per l’entorn del pacient, perquè
sovint es troben amb “situaci-
ons hostils” en què es pressiona
el malalt perquè sigui optimis-
ta. “Hem d’ajudar la família a
ajudar”, va argumentar Estapé,
ja que pateixen “els mateixos ni-
vells de pressió”.
D’altra banda, la psicooncò-
loga va explicar que cada per-
sona i cada cas són diferents,
que la malaltia del càncer és “un
curs llarg” i cal “molta calma”,
i que en cada episodi, “en cada
nou repte mèdic, hi ha un repte
psicològic”.
La conferència era organit-
zada per la Fundació Crèdit An-
dorrà amb la voluntat de donar
a conèixer com afrontar el càn-
cer i conviure amb la malaltia i
amb el malalt. Estapé va agrair
la sensibilitat de l’organització
per aquests temes.
La doctora Estapé creu que l’atenció
psicològica hauria de ser preceptiva
El càncer té múltiples impactes psicosocials i cal acceptar les emocions negatives inherents
Conferència sobre el càncer
La sala de conferències es va omplir per escoltar la psicooncòloga Tània Estapé.
Jonathan Gil
E.O.
andorra la vella
els familiars pateixen
“els mateixos nivells
de pressió” social
que els pacients

Els fets van ocórrer el 2 de gener
del 2016. El detonant va ser una
discussió perquè una torradora
s’havia fet malbé. La mare i la
seva parella van convocar els dos
fills a la cuina per esbrinar qui
l’havia espatllat. El fet va deri-
var en una discussió i aquesta en
una bufetada, segons la filla, de
la parella de la seva mare a ella.
La filla s’hi va voler tornar i la
mare es va posar al mig. Entre
els dos adults van portar la filla
a l’habitació i el fill el van apartar
perquè no entrés en el conflicte.
La versió de la mare i de la
seva parella és que, a causa del
consum de drogues, la filla es va
mostrar més violenta i va ser ella
qui va atacar-los físicament.
En aquell moment la filla ja
va acceptar una ordenança penal
pels fets, però la mare i la seva
parella van negar l’ordenança pe-
nal per la discussió perquè volien
anar a declarar al tribunal, “per-
què nosaltres som les víctimes”,
va dir la mare.
L’home i la dona estan acusats
d’un delicte menor de maltracta-
ment en l’àmbit domèstic i de
la contravenció penal de lesions
doloses. Per al primer la fiscal
demana quatre mesos de presó
condicional i, per a la segona, un
mes d’arrest nocturn. Segons la
fiscalia, no es dubta de les bones
intencions de la parella, però
diuen que l’agressió “està acre-
ditada” perquè la noia tenia una
hemorràgia en un ull i un morat,
i consideren que no està justifi-
cada.
La defensa de tots dos, en
canvi, demana la lliure absolu-
ció. Segons aquesta part, són
dues versions contradictòries i
és el tribunal qui ha de trobar els
indicis per veure quina és més
creïble. Aquest lletrat no va po-
der fer preguntes als dos fills que
van declarar com a testimonis a
petició de la seva mare, perquè
no volia que quedessin més en
evidència els problemes amb les
drogues que tenen tots dos, així
com el fill, que ha estat ingressat
en salut mental per diferents
motius, i la filla, per un abús se-
xual que va patir quan era peti-
ta, o els problemes de drogues
i mentals del seu pare biològic,
que sí que van sorgir durant el
testimoni llarg de la mare.
“L’incidentvaserprovocatper
una acumulació de fets i la ma-
teixa policia va dir al seu informe
que no quedava acreditat que la
lesió de la filla fos per l’agressió
de què ella acusa la parella de la
seva mare”, va manifestar la de-
fensa dels dos acusats.
Jutgen una dona i un home per
donar una bufetada a la filla d’ella
La fiscal demana quatre mesos de presó condicional, i la defensa, la lliure absolució
Tribunal de Corts
P.G.
andorra la vella
Ahir es va celebrar la vista del judici en una sala de la seu de la justícia.
JonaTHan GIl
Corts
La fiscalia demana un mes
d’arrest nocturn i divuit me-
sos de privació del permís de
conduir per a un home que el
8 de novembre del 2016 va
ser controlat per la policia a
l’avinguda Carlemany quan
feia una maniobra prohibi-
da. A més, va donar positiu
en el control d’alcoholèmia,
concretament 1,97 grams
per litre de sang. La defensa
reclama un mes d’arrest do-
miciliari i catorze mesos de
privació del permís.
Per altra banda, el Tribu-
nal de Corts va jutjar ahir un
jove per un delicte menor de
danys dolosos contra béns
d’utilitat pública, perquè va
fer malbé i va arrencar or-
naments nadalencs a Ansa-
longa, a Ordino. El fiscal va
demanar tres mesos de pre-
só condicional i la defensa,
la lliure absolució perquè el
jove nega ser autor dels fets.
Divuit mesos
sense permís
per conduir en
estat ebri
P.G.
andorra la vella
El Col·legi Espanyol María Mo-
liner va celebrar dimarts el Dia
europeu de les llengües. Aques-
ta jornada, nascuda el 2001
per iniciativa de la Comissió
Europea i del Consell d’Eu-
ropa, té com a finalitat pro-
moure i respectar la diversitat
lingüística i el plurilingüisme
a Europa. L’alumnat del col-
legi espanyol ha participat en
diferents activitats. Es va fer
a les classes una reflexió so-
bre el respecte a la pluralitat
lingüística i la importància de
celebrar aquest dia; es va ex-
posar cartells i, durant l’hora
d’esbarjo, alumnes de tots els
nivells i de totes les matèries
lingüístiques van recitar poe-
mes en les diferents llengües
que s’ensenyen i aprenen al
col·legi espanyol María Mo-
liner: català, castellà, anglès,
francès i llatí.
El col·legi María Moliner celebra
el Dia europeu de les llengües
educació
Redacció
andorra la vella
La Unió Pro Turisme d’Es-
caldes-Engordany (Uptee) ha
informat que dissabte vinent,
30 de setembre, se celebrarà el
setzè aplec a Sant Romà dels
Vilars. El programa s’iniciarà
a les dotze del migdia amb una
missa solemne a la capella de
l’església i la benedicció del ter-
me. Posteriorment, a partir de
la una, tindrà lloc un aperitiu
per a tots els assistents al pla
de Sant Romà ofert per l’Up-
tee, seguit d’un ball popular a
càrrec del Duet Sarau. L’aplec
és organitzat per l’Uptee i la
rectoria d’Escaldes-Engordany,
amb el patrocini del Comú.
Setzè aplec a Sant Romà
dels Vilars aquest dissabte
escaldes-engordany
Redacció
andorra la vella

Els membres de la plataforma
Aldosa Veïns consideren que
“són la pròxima víctima de la
mala gestió política i ambiental”
del Govern. Així ho van mani-
festar mitjançant un comunicat
emès ahir, en resposta a les in-
formacions publicades que asse-
guraven que l’afectació de l’Esta-
ció Transformadora (ETR) seria
pràcticament zero, ja que tocant
la paret de la infraestructura es
registrarien entre 0,1 i 0,5 mi-
crotesles, uns nivells molt infe-
riors a les 100 microtesles que
permet Europa.
En el comunicat, la platafor-
ma acusa el Govern de “no voler
assumir els canvis que suposa
la ubicació en un altre indret”
i de fer servir “el recurs d’inte-
rès nacional per poder obviar la
voluntat d’implicació de tercers
(població, comuns...) en un pro-
jecte dubtós”.
D’altra banda, els veïns po-
sen en dubte les inversions que
el Govern i FEDA asseguren que
ja han fet per emplaçar l’ETR a
l’Aldosa, perquè entenen que, en
cas d’haver-se realitzat, en pro-
posar l’alternativa del bosc de les
Paulelles “no s’hauria demanat
a Nord Andorrà d’estudiar-la”.
En aquest punt, els membres
de l’Aldosa Veïns es pregunten:
“És que volien guanyar temps
confrontant-nos amb Nord
Andorrà?”
En el comunicat, la platafor-
ma insisteix en els riscos que su-
posa l’ETR i afegeix, més enllà de
les radiacions elèctriques, mag-
nètiques i electromagnètiques,
els riscos de les obres en si, del
moviment de terres, del trànsit
dels camions i les vibracions a
les cases. Igualment, recorden
que aquest tipus d’instal·lacions
té un “alt risc d’accidents tècnics
i un risc potencial de provo-
car incendis, que a més poden
alliberar gasos tòxics produïts
per l’aïllament que s’utilitza”
en aquestes construccions. Així
mateix, demanen “qui assumiria
els problemes que poden tenir
els veïns arran de la construcció”
i insisteixen que “les pèrdues per
als veïns no només seran de ca-
ràcter social, mediambiental i de
riscos per a la salut, aquests són
inavaluables”.
Els veïns de l’ETR “són la pròxima
víctima de la mala gestió política”
La plataforma acusa el Govern de fer servir “l’interès nacional” per “obviar la voluntat de tercers”
La Massana
Redacció
andorra La veLLa
Trànsit
Una persona va resultar feri-
da ahir en una col·lisió entre
dos turismes a Encamp i dues
més també van patir ferides
en un accident que va tenir
lloc dimarts al vespre entre
una motocicleta i una furgo-
neta. En aquest darrer sinis-
tre, els ferits són dos menors
que anaven en una motoci-
cleta Aprilia RS125 amb ma-
trícula andorrana. L’accident,
que va implicar també una
furgoneta Citroën C15 –tam-
bé amb placa del país–, va te-
nir lloc a l’avinguda d’Enclar,
a l’alçada de la rotonda Janer,
a les 20.38 hores, segons va
informar ahir el cos de poli-
cia en un comunicat emès a
les nou del matí.
En l’altre accident, que va
tenir lloc ahir a la rotonda su-
perior de la boca est del túnel
de les Dos Valires, a Encamp,
a les 15.13 hores, el ferit va
ser un jove resident de 26
anys que anava en un turis-
me Volkswagen New Beetle,
amb matrícula andorrana.
En el sinistre s’hi va veure
implicat un altre turisme, un
4x4 Honda CR-V, també amb
placa del país, segons infor-
mava el cos de policia en un
altre comunicat, emès a les
18.30 hores.
Tres persones
resulten
ferides en dos
accidents
Redacció
andorra La veLLa
el PS demana
els estudis
i informes
sobre l’eTr
vist el neguit dels veïns de
la futura eTr de l’aldosa,
la consellera general del
Partit Socialdemòcrata
(PS) rosa Gili ha fet arri-
bar a Sindicatura la petició
d’una sèrie de documenta-
ció sobre el projecte. Con-
cretament, es demana la
“còpia del projecte de l’es-
tació Transformadora elèc-
trica (eTr) en un terreny
de la Gonarda, al poble de
l’aldosa”, “l’estudi de l’im-
pacte sobre la salut” de la
instal·lació, la “relació de
les despeses efectuades
fins al dia d’avui relaciona-
des” amb el projecte i la
“còpia de l’informe de va-
loració tècnica i econòmica
sobre la possibilitat d’un
canvi d’ubicació de la ma-
teixa instal·lació al bosc
de les Paulelles, al poble
d’anyós”.
Dos membres de la plataforma Aldosa Veïns en una roda de premsa.
JonaThan GiL

desenvolupament mental per a nens i nenes
infants
un programa dissenyat
per a d'entre 5 i 13 anys d'edat
que contribueix al desenvolupament mental
d'una manera divertida.
Vols ALOHA al teu centre escolar?
o potser prefereixes venir a la nostra acadèmia?
Tel. +376 727284 (16:00 a 20:00) - info@alohaandorra.com
informa’t
VINEACATEQUESI
El Comú d’Encamp ha adjudi-
cat per 95.703 euros l’enderro-
cament de l’estació d’arribada
de l’antic telecabina d’Engo-
lasters. El temps que es calcu-
la que duraran els treballs és
de dos mesos, tal com consta
publicat al Butlletí Oficial del
Principat d’Andorra (BOPA). El
Comú va prendre la decisió de
derruir aquest edifici perquè
està molt deteriorat i suposa
un perill per a les persones que
freqüenten la zona.
D’altra banda, ahir va sortir
també publicada l’adjudicació
definitiva de l’obra de cons-
trucció d’una voravia provisi-
onal a la zona de l’aparcament
de Terres Primeres, a l’avingu-
da Joan Martí. Els treballs te-
nen un cost de 57.798 euros i
el termini d’execució és de tres
mesos. La corporació va de-
cidir tirar endavant aquestes
obres perquè les persones que
passen per aquest indret han
de baixar a la carretera davant
la inexistència de voravia i això
el converteix en un “punt ne-
gre”, segons el cònsol major,
Jordi Torres.
En el BOPA també es va fer
pública l’adjudicació de l’obra
de redistribució de les plantes
quarta i setena de la casa co-
muna d’Encamp, per 29.552
euros, i es va declarar deserta
l’adjudicació dels treballs tèc-
nics de redacció del projecte i
direcció d’obra de construcció
de les noves instal·lacions de
l’escola bressol i del llaç d’ani-
mació del Pas de la Casa.
Adjudicat per 96.000 euros
l’enderroc de l’edifici del
telecabina d’Engolasters
L’estat actual en què es troba l’edifici del telecabina d’Engolasters.
jonathan gil
Agències
andorra la vella
encamp
La Massana Fogons, les jorna-
des de cuina de tardor promo-
gudes pel departament de Dina-
mització Turística i Comercial
del Comú de la Massana, arri-
ba a la desena edició, una xifra
que demostra que la iniciativa
ja està plenament consolidada,
com va apuntar el conseller de
Turisme, Comerç i Dinamitza-
ció, Sergi Balielles.
En aquesta edició –que tin-
drà lloc de l’1 al 31 d’octubre– hi
participen setze restaurants,
que presenten uns menús molt
atractius i amb una bona rela-
ció qualitat-preu. “La filosofia
de les jornades és oferir plats
elaborats amb productes de
temporada i de bona qualitat,
amb preus assequibles. Agraïm
l’esforç dels restauradors per
ajustar els preus i també pel
nivell dels menús”, va afirmar
Balielles. Per als restauradors,
La Massana Fogons representa
una bona acció per promocio-
nar-se i oferir un al·licient als
seus clients en l’època anterior
a la temporada d’esquí. “Aques-
ta proposta ens ajuda a atraure
clients però també ens serveix
per provar plats nous, que no
tenim a la carta. Per a nosaltres
és una bona manera d’innovar
en l’elaboració de plats tradici-
onals”, explica Josep González,
de la Borda Secreta. De fet,
molts dels plats que s’han ofert
per les jornades posteriorment
han passat a formar part de les
cartes dels restaurants.
Els participants en les jor-
nades són el restaurant Sant
Romà, El Molí dels Fanals, Émo-
Hotel Palomé, la Borda de l’Avi,
Versió Originals, Borda Eula-
ri, Borda Raubert, Borda Casa
Vella Palés, Cal Silvino, hostal
Palanques, l’Hort de Casa, la
Borda Secreta, Rutllan, la Tor-
rada, Abba Xalet Suites Hotel
i Tequilando. Els restauradors
animen a tothom a provar les
diferents propostes, que han
preparat amb els ingredients
més típics de la tardor. Per això
hi haurà plats com risotto de
bolets, garró de porc amb puré
de castanyes i pastís de carbas-
sa aromatitzada amb gingebre i
canyella.
En el mateix tríptic de la
Massana Fogons s’ha inclòs
enguany les Jornades de mico-
logia, organitzades pel Cenma,
que tindran lloc del 13 al 15
d’octubre al Centre d’Interpre-
tació del Comapedrosa. El bo-
let és el producte més típic de
la tardor i amb aquestes jorna-
des es pretén donar a conèixer
curiositats del món dels bolets
i també sortides de camp per
aprendre a reconèixer les dife-
rents varietats.
La desena edició de La Massana
Fogons arrenca diumenge vinent
Setze restaurants participaran en les jornades de cuina de tardor
la Massana
Redacció
andorra la vella
La presentació de la desena edició de La Massana Fogons, que va tenir lloc ahir.
coMú de la Massana

14 Dijous, 28 De setembre Del 2017
Pirineus
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Esquí
Els forfets de temporada de
les estacions d’FGC ja estan
a la venda a preus promoci-
onals, amb descomptes de
fins al 20% per a les com-
pres fetes abans de l’1 de
desembre. A més, i en exclu-
siva durant el període del 18
de setembre a l’1 d’octubre,
la compra de forfets estarà
especialment promociona-
da amb la campanya Early
bird, que premia els compra-
dors més primerencs amb
productes i serveis gratuïts
a les estacions i descomp-
tes especials en reserves
hoteleres. Es manté la di-
visió en franges d’edat per
als forfets per adaptar-los
a les necessitats concretes
dels esquiadors. Enguany
la franja “júnior” de La Mo-
lina va dels 17 als 25 anys i
la dels infants, dels 7 als 16
anys. A la resta d’estacions,
aquestes franges s’apliquen
respectivament dels 15 als
25 anys i dels 7 als 14. Els
forfets familiars inclouen
descomptes de fins al 20%.
Posada a la
venda dels
forfets de
temporada
Redacció
la sEu d’urgEll
Quatre noves espècies animals
i vegetals han estat detectades
aquest any a l’entorn del parc
natural de l’Alt Pirineu, gràcies
a la col·laboració d’experts en
fauna i flora. Es tracta del rat-
penat de peus grossos, el cucut
reial, la papallona nocturna
Jordanita budensis i l’Achillea
roseoalba, una planta provinent
de les zones alpines del nord
d’Itàlia. Amb les noves cites,
el parc natural de l’Alt Pirineu
ja compta en total amb 1.576
espècies de flora, 283 espècies
de vertebrats, 865 espècies de
lepidòpters, 31 espècies d’odo-
nats i 138 hàbitats. La troballa
del ratpenat de peus grossos va
tenir lloc el juliol passat, de la
mà de tècnics del Centre Tec-
nològic Forestal de Catalunya,
en l’àmbit de la zona d’especial
conservació Alt Pallars, de la
Xarxa Natura 2000.
Detectades quatre espècies
noves al parc de l’Alt Pirineu
Medi ambient
El ratpenat de peus grossos és una de les noves espècies detectades.
gEnEralitat dE catalunya
Redacció
la sEu d’urgEll
Ahir al matí es va inaugurar el
4t Natura & Sports Euro’Meet
2017 a la sala Sant Domènec de
la Seu d’Urgell, en què prendran
part fins aquest divendres més
de 130 persones procedents
d’arreu d’Europa, així com de
Nigèria i Kenya. L’acte inau-
gural d’aquest congrés dedicat
als esports a la natura va ser
presidit pel regidor d’Esports
de l’Ajuntament de la Seu, Isi-
dor Alberich; el director d’Inefc
Jordi Solà; la vicepresidenta de
Coplefc, Carmen Ercill; el secre-
tari general de l’Esport, Gerard
Figueras, i el president d’ENOS,
François Beauchard.
En la seva intervenció, Isi-
dor Alberich va remarcar la im-
portància que té per a la Seu
d’Urgell la celebració d’aquest
congrés. “La Seu gaudeix d’una
situació geogràfica privilegiada,
envoltada de dos parcs naturals
que la fan única, i aquest és un
dels reclams que té la ciutat per
a tots aquells amants de l’esport
a la natura.” El regidor d’Esports
va afegir que aquesta singulari-
tat és un motor econòmic per
a la Seu i el territori, i va posar
com a exemple el Rafting Park,
entre altres empreses dedicades
a l’esport a la natura.
Perlasevapart,GerardFigue-
ras en va fer una valoració “posi-
tiva” i va considerar un “encert”
acollir aquest Euro’Meet a la Seu
d’Urgell. “La Seu és una ciutat
que ja fa força anys que ha fet
una aposta per ser ciutat espor-
tiva i per fer que els esports de
muntanya i els esports de natu-
ra siguin un referent, no només
per l’esport en si mateix sinó per
la dinamització econòmica del
territori i també com a país.” Al
respecte, el secretari general de
l’Esport va afegir que “per a Ca-
talunya l’esport és un dels pilars
fonamentals; per tant, avui fem
una aposta perquè els esports si-
guin el motor econòmic de terri-
toris de muntanya i del Pirineu,
i el marc d’aquest congrés ens
dona una magnífica oportunitat
per explicar-ho als participants
vinguts de diferents països però
també per aprendre”.
El president d’ENOS, Fran-
çois Beauchard, va explicar que
des d’aquesta organització es
treballa amb diferents insti-
tucions d’arreu d’Europa amb
l’objectiu de potenciar el treball
en xarxa pel que fa a la natura i
l’esport com a eines que poden
aportar molt al territori tant des
del punt de vista econòmic com
social i patrimonial. El congrés
va continuar amb la conferèn-
cia inaugural, que va pronunci-
ar l’atleta establerta al Pirineu i
ambaixadora d’aquest congrés,
Emma Roca, sota el títol L’apo-
derament de la natura a tots els
nivells.
El 4t Natura & Sports Euro’Meet
comença amb uns 130 participants
L’atleta establerta al Pirineu Emma Roca va obrir el programa del congrés amb una conferència
la seu d’urgell
L’acte inaugural del congrés sobre els esports a la natura.
a.s.u.
Redacció
la sEu d’urgEll

Cultura
El cert és que les quatre pàgines
–quatre entre setanta, per con-
cretar– que la diguem-ne política
cultural de l’executiu demòcra-
ta va merèixer en el discurs del
cap de Govern en el recent debat
d’orientació política van passar
pràcticament desapercebudes.
I no s’acaba d’entendre perquè
Toni Martí es va treure de la mà-
niga un parell d’asos amb què
hauria d’haver deixat de pedra
la concurrència. Tots dos, igual-
ment vagues i inconcrets, sense
xifres ni dates, però aquesta és
una altra història. El primer, la
clausura d’Andorra Romànica,
el centre d’interpretació del ro-
mànic de Pal, que es traslladarà
al nou edifici que ha d’acollir els
frescos de Santa Coloma, a la ro-
tonda d’Enclar, que en la visió de
Martí serà “la porta d’entrada al
romànic andorrà” i un dels dos
centres neuràlgics de la política
museística, juntament amb la
Casa de la Vall.
Andorra Romànica l’ha con-
demnat,segonselcapdeGovern,
el fet que sigui “un espai obert
nomésdemaigaoctubreiqueno
ocupa, diu, “una situació central
al país”. També va posar la creu
al Museu de l’Automòbil, cosa lò-
gica si es té en compte tant la in-
visibilitat de l’equipament com la
insuficiència manifesta d’espai:
només s’hi poden exposar, diu,
79 del miler de vehicles històrics
catalogats al país. La notícia sen-
sacional –o l’as a la màniga– va
ser l’anunci d’un edifici de nova
planta “en un terreny cèntric al
costat del Comú d’Encamp que
ha quedat alliberat per la reor-
denació urbanística”. Un terreny
que amb tota probabilitat serà el
que hi ha a continuació de l’apar-
cament de l’Areny, segons fonts
coneixedores del cas.
Totes dues notícies, en fi, van
agafar tothom per sorpresa. Co-
mençant pel Comú de la Massa-
na. El cònsol David Baró es va
assabentar que la parròquia per-
dria un equipament clau mentre
Martí llegia el discurs. Així que
va poder, va trucar a la ministra
Olga Gelabert –massanenca, per
cert– per conèixer-ne els detalls.
Només en va treure ser convocat
a una futura reunió on li pre-
sentarà el “projecte” que tenen
embastat per a l’edifici que avui
acull el centre d’interpretació, i
el compromís que “la Massana
no perdrà un equipament muse-
ístic i que Pal continuarà tenint
un equipament cultural”. Sembla
que en va tenir prou, perquè pel
que fa al trasllat d’Andorra Ro-
mànica a Santa Coloma, el Comú
considera “coherent agrupar tota
la riquesa patrimonial del país
en un únic espai per aconseguir
la màxima difusió del nostre pa-
trimoni cultural”.
No va ser el cònsol massa-
nenc l’únic amb la mosca rere
l’orella –si no, no hauria trucat
immediatament a la ministra–.
Els partits de l’oposició també
hi han dit la seva. I la conclusió
sobre la carta als Reis demòcra-
ta en matèria cultural no pot ser
més demolidora. Potser perquè
els precedents no conviden a
l’optimisme: només cal recor-
dar que va ser precisament en
un debat d’orientació política, el
del 2012, on Martí va començar
a parlar del museu de Radio An-
dorra, que havia de convertir-se
en el projecte emblemàtic de
l’executiu demòcrata i que avui
–cinc anys i uns quants milers
d’euros després– dorm en algun
calaix del ministeri. L’esperança
ara, pel que fa a Radio Andorra,
és que els “estudis tècnics” a què
va apel·lar Martí avalin l’opció
de traslladar-hi la seu d’RTVA...,
tot i l’escepticisme de l’actual di-
recció, que el juny del 2016 sos-
tenia que quedar-se a la baixada
del Molí era “tècnicament el més
coherent”, i a principis d’any in-
sistia que serà una decisió polí-
tica que dependrà sobretot dels
números: “Amb diners, avui dia
tot és possible”, deia aleshores
Xavi Mujal.
fer volar coloms
El conseller liberal Ferran Cos-
ta, en fi, qualificava ahir tant el
nou museu de l’automòbil com
el trasllat a Santa Coloma d’An-
dorra Romànica com una mostra
més de la política cultural “erràti-
ca” de l’executiu: “Al principi del
mandat la ministra va presentar
públicament les línies estratè-
giques del departament. Unes
línies que resulta que canvien
cada cert temps. Això no res-
pon als principis d’optimització
i racionalització que haurien de
regir en la nostra opinió l’acció
política, sinó a la pura improvi-
sació.” No és la primera vegada
–diu Costa, referint-se a Andorra
Romànica– que es desvesteix un
sant per vestir-ne un altre. Ja va
passar amb la sala d’exposicions
del Govern i el Centre d’Interpre-
tació de l’Aigua: “És preocupant
que amb diners públics es facin
inversions segons d’on bufa el
vent”, conclou. En un sentit molt
similar es manifesta la secretària
d’organització del PS, Susanna
Vela: “No entenem com poden
tirar endavant dos projectes com
aquests quan no sembla que es-
tigui aprovat ni tan sols el pla
estratègic de museus: la improvi-
sació a cop de talonari és des de
fa temps el segell del ministeri.”
I no es va quedar enrere –dirí-
em que al contrari– el president
d’SDP. Per Jaume Bartumeu, “re-
sulta còmic que el cap de Govern
de la benzinera de la Margineda i
dels entorns de protecció inaca-
bats, per no parlar de les destrals
falses que ens col·loquen per in-
ternet ni de les rases de Santa
Coloma, ens vingui a parlar de
cultura després de sis anys, sis,
de dedicar-se a la desprotecció
del patrimoni.” Bartumeu no
entra a valorar els casos concrets
d’Andorra Romànica ni del mu-
seu de l’automòbil perquè “en
desconec els expedients”, però
“em semblen un simple anunci
propagandístic per tapar les ver-
gonyes i en qualsevol cas us con-
vido a parlar-ne de nou d’aquí un
any. Molt probablement, serem
allà mateix”.
També hi haurà de dir alguna
cosa el Consell Assessor, que de
moment només ha vist el pro-
jecte de Santa Coloma. El nou
museu de l’automòbil, en canvi,
només existeix sobre el paper:
exactament, a la pàgina 38 del
discurs de Toni Martí.
Posi’m dos museus
L’oposició en bloc titlla d’“improvisades” les propostes culturals de Toni Martí al debat d’orientació política
Equipaments
a. luengo
andorra la VElla
El nou museu de l’automòbil s’aixecarà, segons Martí, en uns terrenys al costat del Comú d’Encamp.
jonathan gil
ferran costa susanna vela
És preocupant que
amb diners públics
s’inverteixi segons
d’on bufi el vent
la improvisació a cop
de talonari és des de
fa temps el segell del
ministeri
Jaume Bartumeu
És còmic que el
cap de govern de la
benzinera i els entorns
ens parli de cultura
Baró es va assabentar
el dia del debat que
andorra romànica
anirà a Santa Coloma
toni Martí va dedicar
a la cultura quatre de
les 70 pàgines del
debat d’orientació

cultura16 Dijous, 28 De setembre Del 2017
Doncs resulta que sí: els molins
renegaven. Ho explicava Roc
Torres: de petit, quan encara
funcionava la mola de casa –de
casa Guillem d’Encamp–, el moli-
ner ho repetia com una lletania:
“Hem de vigilar que el molí no
renegui.” Així era com en deien,
renegar, del molest grinyol que
feien les pedres –la de dalt, dita
volandera, i la de baix, que era
la sotana– quan el gra ja estava
tot molt i fregaven directament,
nyec, nyec, l’una amb l’altra. Ca-
lia estar atent i, si efectivament
l’andròmina aquella renegava,
abocar-hi més gra o accionar l’al-
çador per separar una mica més
les pedres.
Aquesta és una de les estu-
pendes històries que ha recollit
Francina Pons, aquí amb el bar-
ret d’etnòloga, al llarg dels deus
anys que s’ha dedicat a descobrir,
primer, i inventariar, després,
el que queda de l’exèrcit de mo-
lins fariners que fins no fa gaire
esquitxaven el país. Un sensaci-
onal exercici d’etnoarqueologia
que toca un aspecte que fins ara
havia passat desapercebut –ni
Pere Canturri en parla– i que serà
l’eix argumental de l’Itinerari dels
molins fariners que l’Arxiu Naci-
onal estrena dissabte amb Pons
com a mestra de cerimònies. La
mala notícia és que s’han esgo-
tat les 55 places de l’excursió; la
bona, que és possible que s’orga-
nitzi un segon safari. Fins i tot
que el patracol de dades, dates i
anècdotes que ha anat recollint
es converteixi més aviat que tard
en un llibre.
Però tot això ja ho veurem. El
cas és que Pons s’hi va posar per
pura curiositat: volia conèixer la
biografia de la mola de Tobira,
el molí de la capital –del Quart
d’Andorra la Vella, per concretar:
una mica més enllà de l’actual
rotonda, anant cap a l’estadi Co-
munal–, que va tancar a mitjans
dels anys 60 i que va ser arrasat
el 1974. No el busquin perquè no
en queda cap vestigi físic. Una
llàstima, perquè era el més antic
de què tenim notícia: apareix en
un document notarial del 1506.
L’últim moliner a qui el Quart
va arrendar la mola –la taba,
se’n deia d’aquest contracte– va
ser Marcel·lí Rossell. I Pons el
va conèixer, és clar. Com també
Antoni Solana, el Tonet de cal
Moixó, l’últim moliner del molí
de baix d’Arinsal –detall impor-
tant, perquè a Arinsal hi havia un
altre molí: el de la plaça–, i An-
toni Riba, que va ser a la vegada
l’últim moliner del molí de casa
Nicolau d’Ordino i l’últim del país
a exercir l’ofici: es va retirar a mit-
jans dels anys 60.
Pons n’ha inventariat, en fi,
una seixantena. Tan sols n’ha
sobreviscut la tercera part, al-
guns en un estat de conservació
òptim, i són precisament els que
es visitaran dissabte: el molí vell
deCanillo,unclàssic,ilamoladel
Guillem a Encamp, que ja apareix
documentada el 1631, tots dos
cedits al Comú respectiu pels úl-
tims propietaris amb la condició
que fossin preservats com a testi-
moni d’un passat més recent del
que sembla, i la mola del Tomàs,
al Tarter, de propietat privada,
reconstruïda fa uns anys i que,
atenció –diu Pons–, funciona
perfectament. Tant, que s’hi po-
dria moldre el blat per fer-ne pa.
De la resta només n’ha trobat
rastre documental. Suficient per
proposar una mena de classifi-
cació segons qui els gestionava.
Així, hi havia els molins de les
cases fortes, com ho eren la mola
del Guillem i la del Tomàs, i que
servien principalment les neces-
sitats de la casa. La riquesa d’una
família, recorda Pons, estava es-
tretament lligada als camps de
conreu,almolípertransformarel
blatenfarinaialfornpercoureel
pa. Si no es podien permetre un
molí familiar, diverses cases uni-
en esforços per explotar-ne un
conjuntament, en una mena de
protomultipropietat en què cada
copropietari disposava del molí
un nombre d’hores determinat
en funció de la seva aportació a
l’empresa: els dos molins d’Arin-
sal i la mola del Guillem –fins al
1631, quan va ser adquirit per un
dels dos propietaris– s’explota-
ven segons aquest règim.
Una tercera modalitat era el
molí concebut amb finalitats co-
mercials: el gestionava la família
propietària, que molia el gra per
als veïns: el molí de cal Nicolau i
també el Cònico, a la Massana. I
arribem finalment al molí comu-
nal o del Quart, que l’arrendava
cada any a un moliner segons un
contracte que estipulava fins i tot
el preu: el de Tobira, per exemple,
cobrava una càrrega per sac. Però
no sabem –llàstima– a quant
equivalia una càrrega. A més,
el moliner oficial estava obligat
a atendre els potencials clients
a qualsevol hora: a mitjanit i el
diumenge, si arribava el cas. El de
SantJulià,enfi,estrobavaal’edi-
fic que avui comparteixen Comú i
ministeri d’Educació, que no per
casualitat es diu com es diu.
La càrrega era la mesura a la
capital. La més generalitzada
era la punyera –que era també el
nom del recipient de fusta–, que
equivalia a 1,5 quilos de blat. El
moliner acostumava a cobrar una
punyera per saca, que podia pe-
sar cap a 60 quilos. La punyera,
atenció, podia ser rasa o curulla.
I també existia la mitja punyera.
Naturalment, la picaresca era un
risc, així que cada client –si po-
dia– portava la seva punyera de
casa...
Un món, ja ho veuen, i quasi
no hem parlat del fascinant lèxic
moliner: la tremuja i la filoseta, el
coroner de la pedra i l’arbre, el ro-
det, el clop, el canalet i el millor de
tots, el caco, caca o carcava. Pons
ho explicarà dissabte. I també per
què el Prat de la Mola escaldenc,
que és d’on sortirà l’expedició, es
diu precisament així.
Quan els molins renegaven
Francina Pons inventaria unes estructures que fins als 40 eren essencials per a la subsistència
Patrimoni
A.L.
andorra la vella
La mola del Guillem a Encamp: està documentada a partir del 1631.
arxiu nacional
El molí vell de Canillo, un dels més característics; Pons no n’ha trobat documentació.
fons olivella / arxiu nacional
investigació
L’Institut d’Estudis Andor-
rans (IEA) estrena aquest
curs, i a través de l’acabat de
crear Centre de Recerca Histò-
rica i Política (Cehip), dues no-
ves beques de recerca dotades
amb 4.000 euros i destinades,
diu la convocatòria, a estudi-
ants universitaris o titulats els
últims dos cursos. La primera
pretén estimular les primeres
investigacions dels beneficia-
ris sobre la història d’Andorra
i s’ha batejat amb el nom de
Pere Canturri en homenatge
al professor, arqueòleg i his-
toriador, traspassat el 2015,
descobridor del jaciment ru-
pestre del roc de les Bruixes i
de les pintures romàniques de
Sant Martí de la Cortinada i
Sant Serni de Nagol, així com
autor d’una prolífica obra de
divulgació històrica reunida
en el volum L’Andorra de Pere
Canturri. Les candidatures
s’han de presentar abans del
27 d’octubre, han de comptar
amb l’aval d’un professor uni-
versitari i la resolució es farà
pública el 10 de novembre.
La comissió de selecció estarà
formada pel director de l’IEA,
Jordi Guillamet; el cap de re-
cerca del Cehip, Albert Villaró,
un representant del departa-
ment d’Ensenyament i dos
historiadors experts en la his-
tòria d’Andorra, i la beca dura-
rà tot el curs acadèmic 2017-
18. La segona beca rep el nom
de Manuel Mas en memòria
del polític i escriptor lauredià,
traspassat el 2001, cofunda-
dor de l’editorial Serra Airosa i
coautor, entre altres obres, de
L’estat andorrà i Un memorial
per a un poble: el Politar andor-
rà. La dotació, el destinatari,
els requisits, les condicions i el
termini són els mateixos que
en la beca Pere Canturri. I en
totes dues el tema és lliure.
L’IEA crea dues
noves beques
de recerca
històrica
Redacció
andorra la vella
Pere Canturri, traspassat el 2015.
bondia
dels seixanta que
n’ha documentat se
n’ha conservat tan
sols una vintena
el molí del Quart
d’andorra la vella era
el de Tobira, que va
funcionar fins als 60

Esports
El BC MoraBanc Andorra arren-
ca aquest diumenge a la pista del
Reial Madrid, en la primera jor-
nadadelaLligaEndesa,unanova
i il·lusionant temporada en què
compaginarà l’ACB i l’Eurocup.
I ho fa, malgrat que si es repetís
una campanya com la passada
tothom hi firmaria, sense voler
mirar enrere, ni el que es va fer
l’any passat, però també sense
posar-se límits de cara al que es
pot fer aquest any.
“És una temporada totalment
nova i ja no cal fixar-nos en l’any
passat”, va assegurar ahir l’únic
andorrà de l’equip i un dels dos
capitans del MoraBanc Andorra,
Guillem Colom, que va remarcar
que “és la temporada més boni-
ca i il·lusionant perquè es jugarà
l’Eurocup”.
Així mateix, Colom, que va
afirmar “estar preparat per jugar
els minuts que l’entrenador ne-
cessiti”, considera que “hi ha una
plantilla molt bona” i que s’ha fet
“un equip molt jove, amb moltes
ganes i ambició”, uns aspectes
que “els aficionats veuran a la pis-
ta”. El base, a qui li “agrada molt”
ser l’únic andorrà de la plantilla
perquè això “m’anima més que
no em pesa”, assegura que el nou
MoraBanc és un conjunt “molt
equilibrat”, un fet que es notarà
perquè “si algun dia falta algú te-
nim gent que pot jugar i aportar
en diferents posicions”, una qua-
litat que “ens fa més forts com a
equip per afrontar les dues com-
peticions”.
També es decanta per “deixar
enrere la temporada passada” el
base madrileny Jaime Fernán-
dez, que, tot i apostar per “cen-
trar-nos en aquest any”, sí que
confia que l’equip pugui mante-
nir la fortalesa a casa. “Com a vi-
sitant he patit aquesta pista, on
és molt difícil de guanyar, i això sí
que és important mantenir-ho”,
va destacar Fernández, que va
admetre però que “cal guanyar
fora”, encara que “cada partit és
cada partit”. Tot i no voler posar
límits a les aspiracions de l’equip,
l’exjugador del Movistar Estu-
diantes considera que “encara
és aviat per fixar-se objectius de
Copa o de play-offs”, i és més par-
tidari de “veure com més enda-
vant la Lliga ens va col·locant en
la classificació”.
Una altra de les incorporaci-
ons, l’estatunidenc John Shurna,
que retorna a l’ACB després del
seu pas pel Joventut i el València,
afirma que són “conscients que
la gent espera que repetim els
bons resultats de la temporada
passada” i recorda que “hi ha ha-
gut canvis en l’equip aquest any”
i que “a més a més hi ha l’Euro-
cup”. Malgrat tot, Shurna con-
sidera que “tenim un bon equip
per mirar de lluitar en cada partit
i fer una bona temporada”.
Després de cinc temporades
al Gonzaga de l’NCAA, el pivot
polonès Przemek Karnowski és
un dels jugadors que esperen
amb més ganes l’inici de la nova
temporada. “Em fa molta, molta
il·lusió jugar a l’ACB perquè crec
que la Lliga espanyola és la millor
d’Europa i a més jugarem compe-
tició europea, així que estic molt
content de ser aquí”, afirma Kar-
nowski, a qui no li fa por que els
aficionats mirin de comparar-lo
amb Shermadini.
En aquest sentit, el gegant
polonès va assegurar estar al cor-
rent que Shermadini “va fer unes
bones temporades aquí”, però
que no sent “pressió per això per-
què som jugadors que, malgrat
ser grans, som diferents a l’hora
de jugar prop de cistella i crec que
puc ajudar igualment l’equip però
de manera diferent”.
També s’estrena el grec d’ori-
gen serbi Vladimir Jankovic,
que confia a poder fer, tant in-
dividualment com en conjunt,
“una gran temporada”. En aquest
sentit Jankovic, que va assegurar
haver-se “preparat molt bé du-
rant l’estiu” i arribar a “l’inici de
temporada al cent per cent”, va
incidir en el fet que “l’Andorra és
un club que cada any és millor”.
Per l’aler grec, l’equip “ha de ser
agressiu en defensa i en atac i ja
de mantenir el caràcter lluitador
en cada partit”.
Finalment,l’alerd’Ohio,David
Walker, també confia que sigui
una temporada millor que la de
l’any passat, i que continuïn crei-
xent i millorant tant en l’aspecte
defensiu com l’ofensiu per ajudar
l’equip. Per Walker, “cal continuar
sent forts a casa i competir fort
per sumar més a fora”.
Ni mirar enrere ni posar límits
La plantilla del MoraBanc Andorra se sent preparada per fer una bona temporada i afrontar dues competicions
Bàsquet
M.S.
andorra la Vella
David Walker
Vladimir Jankovic
Guillem Colom
Jaime Fernández
John Shurna
Przemek Karnowski
Cal continuar sent
forts a casa i
competir fort per
sumar més a fora
M’he preparat molt
bé a l’estiu i arribo a
l’inici de temporada
al cent per cent
S’ha fet un equip
molt jove, amb
moltes ganes i
ambició
Seria bo deixar la
temporada passada
enrere i centrar-nos
en aquesta
Tenim un bon equip
per mirar de lluitar
per cada partit i fer
una bona temporada
Sé que Shermadini va
fer bones temporades
aquí, però no sento
pressió per això
Una de les sessions d’entrenament per preparar l’inici de la temporada del MoraBanc Andorra.
jonaThan gil
Peñarroya no es mulla però
escombra cap a casa
Com és habitual els darrers anys, l’aCB va fer pública ahir
l’enquesta als entrenadors de la lliga endesa en què els
tècnics assenyalen el favorit per guanyar la competició, els
vuits equips que disputaran la Copa del rei, l’MVP de la lli-
ga i el millor cinc, així com l’equip i el jugador revelació de
la temporada. el tècnic del MoraBanc andorra, joan Peñar-
roya, no es mulla sobre els favorits al títol, considera que
qualsevol dels cinc que disputen l’eurolliga –Barça, Madrid,
València, Unicaja i Baskonia– el pot guanyar i escombra cap
a casa quan afirma que el MoraBanc serà l’equip revelació
i que qualsevol dels seus dotze jugadors també ho pot ser.
Quant als conjunts que jugaran la Copa, Peñarroya diu
que seran els cinc d’Eurolliga i el Gran Canària –amfitrió–, i
que quedaran dues places a repartir entre un grup de cinc o
sis equips, entre els quals confia que hi hagi el MoraBanc.
el base balear del Madrid, Sergi llull, serà l’MVP de la
competició per Peñarroya, que inclou en el millor cinc ray
McCallum, luka doncic, janis Timma, Tornike Shengelia i Bo-
jan dubljevic.

Diari del 28 de setembre del 2017

Diari del 28 de setembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 28 de setembre del 2017

Similar to Diari del 28 de setembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 28 de setembre del 2017