Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dijous. Us desitjem un Bondia !! :)

1. www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dijous, 21 De Desembre Del 2017 Núm. 3.461 / ANy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Com aobsequi de Nadal tindrà un20%de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
T’ESPEREM
NOVA
TENDA
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
De la modesta vanitat
de sentir-se honrat
sergi mas
Artesà
L’arrova està de moda
amparo soriano
Historiadora
el Cirque du soleil s’inspirarà
en grans dives de la música
L’espectacle tindrà un cost net de 2,7 milions d’euros i les entrades de cap de setmana seran més cares
avuI és NOtícIa pàgina 3
L’ampliació de les escoltes telefòniques
afectarà els casos de violència domèstica
aNDOrra pàgina 9
jONathaN gIL
aNDOrra pàgina 14
aNDOrra pàgines 7 i 8
Jordi Cinca estén
la mà als grups per
canviar la regla d’or
esPOrts pàgina 20
El MoraBanc, eliminat
de l’EuroCup en perdre
contra el Levallois
Festa dels padrins d’andorra la Vella

2. 2 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu espumillón en
català?
Es diu serrellet.
Hem decorat l’arbre amb
serrellets i llums.
PIZZERIA - ROSTIDOR
ITALIAda Corrado
Veniuaferelsvostressopars
dddddd'''d'ddd'd'd'ddd'd EmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresa,,,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa Nadal iNadal iNadal iNadal iNadal iNadal i
Cap dCap dCap d
Empresa
Cap d
EmpresaEmpresaEmpresa
Cap d
Empresa
Cap d
Empresa
Cap d
EmpresaEmpresaEmpresa
Cap d
Empresa
'''Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d'Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d Any originalsAny originalsAny originals
Empresa
Any originals
EmpresaEmpresaEmpresa
Any originals
Empresa
Any originals
Empresa
Any originals
EmpresaEmpresaEmpresa
Any originals
Empresa
!!!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals
Feu la vostra reserva al telèfon 861 088
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu, 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
50-100
2/5
Pols
Oberts
6/15
10/28
739 600
15-30
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
40-50
2/5
Pols
Oberts
27/30
38/44
878 000
30-65
2/5
Pols
Oberts
54/70
92/127
872 900
EL TEMPS
DIA ESTABLE I AMB RESTES DE NÚVOLS AL NORD
Avui, el temps serà molt estable i no ens visitarà cap
sistema frontal. Al llarg del matí, hi haurà restes de
nuvolositat a l’extrem nord que no duran precipitaci-
ons. Aquests núvols s’aniran desfent i acabarà lluint
el sol. Durant la tarda, creuaran núvols de tipus alt,
arribats del nord d’Europa, on aquests dies hi fa una
fredorada important. El vent bufarà del nord, molt
fluix, però de direcció variable en moltes valls. Les
altes pressions garantiran els propers dies un estan-
cament de la situació meteorològica, amb poques va-
riacions importants. Que tinguin un BonDia.
Avui
10 7
2
0 -1
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
divENdRES diSSABTE
-5/4
-2/7
-1/9
1/11
2/12
1/13
-1/9
-2/8
-2/6
-4/8
0/15
12

3. 3Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oficial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Tal com s’havia anunciat, l’es-
pectacle del Cirque du Soleil per
al 2018 estrenarà concepte cre-
atiu. Així, si durant els darrers
cinc anys Scalada ha girat al vol-
tant de temàtiques inspirades
en Andorra, el nou xou, que s’es-
tà treballant per a l’any que ve,
serà un homenatge a les dives de
la música dels darrers 50 anys.
Es mantindran les acrobàcies i
els números dissenyats especí-
ficament per al Principat, però
“el toc diferenciador” s’assolirà
a través de la música, va dir el
director d’Andorra Turisme, Be-
tim Budzaku. Per aquest motiu,
s’escollirà un repertori de dife-
rents artistes, que estarà format
per temes coneguts que oferei-
xen un aspecte nostàlgic per al
públic, i se’n farà una versió amb
tocs de neosoul i grooving-pop per
adaptar-los a les acrobàcies.
El director de Productes i
Nous Projectes d’Andorra Turis-
me, Enric Torres, va explicar que
“el públic no assistirà a un con-
cert, però sí a un viatge per la
música dels últims 50 anys”, que
s’articularà a través d’un fil nar-
ratiu. Segons va explicar Budza-
ku, Diva serà un espectacle únic
i innovador a Europa, ja que
existeixen pocs xous d’aquest
tipus i el que més s’hi assembla-
ria és un de dedicat a Michael
Jackson que va estar en cartell
fa quatre anys. En total, seran
12 cançons que inspiraran els
números acrobàtics. La llista de
cantants internacionals, però,
encara s’està tancant, ja que
s’estan negociant els drets per a
la utilització d’aquests temes. El
director d’Andorra Turisme va
apuntar que “ha estat un repte
important perquè volíem trobar
un concepte nou”, una “diferen-
ciació” i “un toc d’originalitat”.
Aquest nou concepte serà el que
s’utilitzarà en els dos propers
anys.
L’espectacle del Cirque du So-
leil mantindrà l’emplaçament
a l’aparcament del Parc Central
d’Andorra la Vella, en un envelat
que s’hi instal·larà. Tindrà una
durada de 60 minuts, similar
a la dels anteriors xous que ha
portat la companyia canadenca
al Principat, i se’n faran 22 re-
presentacions (les mateixes dels
darrers dos anys). Diva comen-
çarà el 30 de juny (per qüesti-
ons de calendari, serà el primer
cop que arrenqui durant aquest
mes) i finalitzarà el 29 de juliol.
Les funcions tindran lloc, de di-
marts a dissabte, durant aques-
tes quatre setmanes. També es
preveu oferir als espectadors
animació prèvia a partir de les
21.30 hores.
Per altra banda, una de les
novetats d’aquest any serà l’am-
pliació del nombre de places as-
segudes, que passarà de 2.580 a
3.000 (2.000 seran dempeus).
Amb tot, el nombre d’entrades
es mantindrà en les 5.000. El
que sí que variarà seran les ta-
rifes, diferents en funció del dia
de la setmana. D’aquesta mane-
ra, si el 2017 el preu era de 20
euros per funció, ara serà de
20 euros entre setmana i de 23
els caps de setmana. Amb això
es vol potenciar la “temporada
baixa” perquè els dies que no
són divendres i dissabte costen
d’omplir.
El cost net de l’espectacle serà
d’entre 2,7 milions i 2,8 mili-
ons d’euros. Es tracta d’un xifra
lleugerament superior al 2016,
quan l’import va pujar a 2,5 mi-
lions d’euros. Segons van expli-
car Budzaku i Torres, el contrac-
te per tres anys permetia unes
condicions més avantatjoses i, a
més, el fet que s’hagin de pagar
els drets d’autor per la utilitza-
ció de la música també fa pujar
la despesa.
A partir d’ahir, ja es pot fer el
registrepreviperassistiraDivaa
través del web visitandorra.com.
També s’han iniciat els contac-
tes amb els allotjaments turís-
tics per impulsar la comercia-
lització d’entrades al sector. Per
al públic, les entrades es podran
adquirir entre el març i l’abril.
Aquest espectacle també anirà
acompanyat d’una nova gràfica
a l’hora de comunicar.
L’espectacle del Cirque du Soleil
rememorarà les dives de la música
Tindrà un cost net d’uns 2,7 milions d’euros i es preveu que les entrades de cap de setmana siguin més cares
Turisme
M.S.C.
andorra la Vella
Budzaku i Torres van presentar ahir l’espectacle del Cirque du Soleil per al 2018.
sfga/c.esTeVe
El calendari de
les funcions
L’espectacle tindrà 22 re-
presentacions, de dimarts
a dissabte, entre el 30 de
juny del 2018 i el 29 de
juliol.
Més places
assegudes
Hi haurà més places as-
segudes, passant de les
2.580 que es van oferir el
2017 a les 3.000 de l’any
que ve.
Diferents tarifes
segons el dia
Es fixarà una tarifa de 20
euros entre setmana i de
23 euros els caps de set-
mana per potenciar els
dies més fluixos.
El cost de
l’espectacle
Tindrà un cost d’entre 2,7
milions i 2,8 milions, una
xifra lleugerament supe-
rior pel pagament dels
drets d’autor de la música.
LeS dadeS
Betim Budzaku
Ha estat un repte
important perquè
volíem trobar un
concepte nou

4. OPINIÓ4 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Andorra Turisme va donar a conèixer ahir
el nou concepte creatiu que seguirà el Cir-
que du Soleil en els propers dos anys. Si
fins ara l’espectacle que representava la
companyia es basava en una història amb
rerefons andorrà, l’any vinent i el següent
la protagonista serà la música. El nou xou,
que ahir, durant la seva presentació, van
qualificar d’únic i innovador a Europa,
pretén homenatjar les dives musicals dels
darrers cinquanta anys i s’hi mantindran
les acrobàcies i els números especialment
dissenyats per a Andorra. El canvi obeeix
al fet que l’anterior concepte creatiu havia
quedat ja desfasat i no assegurava prou
atractiu per incrementar el nombre de vi-
sitants. El ministeri de Turisme continua
creient en la que ha estat la seva principal
aposta per atreure visitants a l’estiu al llarg
dels últims anys, i amb la qual s’han mos-
trat satisfets tant hotelers com comerci-
ants. És evident que, sense aquesta activi-
tat, la xifra de visitants, durant tot el mes
de juliol, seria més baixa. De nou, però,
s’ha de recordar l’elevada despesa d’aquest
espectacle. El cost net se situarà ara entre
els 2,7 i els 2,8 milions d’euros cada any,
una quantitat sens dubte considerable. Un
cop feta l’aposta, només es pot demanar
que es faci tot el possible per treure-li el
màxim rendiment en benefici del país.
Nova aposta pel Cirque du Soleil
EDITORIAL
Quan vaig venir a Andorra a
viure, una agent immobiliària
em va ensenyar un pis en una
urbanització pija d’Escaldes, i
em va dir: “Com que ets perio-
dista, és un lloc ideal per viure,
ja que els altres pisos els tinc en
zones que no són tan bones”.
Aleshores, em vaig adonar de
la societat classista en la qual
anava a viure, però d’això ja en
parlarem en una altra ocasió.
Li vaig dir que jo cobraria el
mateix que un cambrer o cam-
brera, amb tot el meu respecte,
i que m’era igual si la zona era
pija o no. El fet és que, des de
fora, la professió de periodista
és vista amb cert encant, ad-
miració i, fins i tot, elitisme.
Tenim poder. Però la gent no
sap com n’està de mal remu-
nerada. En la gran majoria dels
mitjans de comunicació d’An-
dorra, hi ha una elevada rotació
de treballadors. Els periodistes
canviem d’un mitjà a un altre
o marxem. És un bon tema per
debatre i reflexionar. Perquè, si
estàs bé en un lloc, i sent una
professió, podem dir, vocacio-
nal, en què –jo, la primera– t’ho
passes molt bé treballant, no hi
hauria d’haver tants canvis. Les
raons (amb un treball de camp
contrastat) poden ser dues, o
la combinació d’ambdues. La
primera, les males condicions
laborals –hores extra que mai
no es paguen; mala organitza-
ció, per part de la direcció, que
fa complicat al periodista tenir
més vida a fora de la redacció; i
sous baixos. Sí, baixos. El peri-
odisme, senyora agent immobi-
liària, està molt mal pagat i no
permet viure en una zona pija.
L’altra raó és el mal ambient la-
boral, que provoca que, en certs
mitjans, sempre hi ha algun
periodista que marxa. A partir
d’aquí, reflexionem i pensem
per què, tenint poder, no digni-
fiquem més la nostra professió.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
La poca
dignitat del
periodisme
S’ha de TReuRe eL MàxIM
ReNdIMeNT aL Nou xou
DONANT LA NOTA
J. Àngel Mortés
El Comú d’ordino ha am-
pliat les modalitats d’abo-
naments per millorar l’es-
tacionament de vehicles i
facilitar la rotació de places
al poble d’ordino.
12345
Jordi Torres
El Comú d’Encamp iniciarà
la setmana vinent una cam-
panya, amb 8.000 fulletons
informatius, per fomentar
l’oci nocturn responsable al
Pas de la Casa.
12345
Jordi Cinca
Després de no fer cas a les
observacions de l’oposició
quan es va aprovar la llei
de la regla d’or, ara els de-
mòcrates estenen la mà als
altres grups per canviar-la.
12345
Xavier Espot
El Govern treballa perquè es
puguin fer escoltes telefòni-
ques en determinats casos
de delictes, després d’ha-
ver-ho intentat fer més àm-
pliament abans.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Escaldes-Engordany
@comuee
Nervis a l’espai lúdic per la visita del
Pare Noel, on ha portat molts regals!
#EscaldesEngordany #amblainfància
Govern d’Andorra
@GovernAndorra
Una seixantena de @BombersAndorra
han jurat el càrrec avui en un acte
oficial
TUITENQUESTA
Creus que s’ha d’augmentar l’edat
de jubilació per garantir el sistema
de pensions?
A: Sí
B: No
PEPA GAllEGo
Periodista
A: 6% B: 94%

5. OPINIÓ 5Dijous, 21 De Desembre Del 2017
El llenguatge és una eina que
ens serveix per interactuar en
el món en què vivim i expres-
sar sentiments i pensaments
mitjançant seqüències sonores
o signes gràfics. És evident que
el món canvia i la llengua també
ho fa adaptant-se a les circums-
tàncies. Els últims anys ho hem
pogut comprovar de manera fe-
faent. Probablement, ningú dels
anys 80 entendria la quantitat
de noves paraules que hem afe-
git al nostre vocabulari.
Totes les llengües romàni-
ques utilitzen el masculí plu-
ral com a genèric per referir-se
als dos sexes, però fa uns anys
que els genèrics estan en desús,
menyspreats, gairebé proscrits.
Tan adequats i integradors com
són! El genèric no oculta ni ex-
clou les dones, parla de perso-
nes.
Suposo que ningú posarà en
dubte que estem en una època
que veiem amb bons ulls tot allò
que ens fa arribar més aviat o
millor al nostre objectiu. Ho po-
dem comprovar, per exemple, en
el món de la informàtica: Ctrl+X
ens serveix per retallar, Ctrl+V
per pegar... Els supermercats
ens porten la compra a casa i,
fins i tot, compren per tu. No
cal que anem al banc per veure
els comptes, els podem consul-
tar per Internet... I és que, en un
món de presses, la rapidesa no té
preu...
Per això, no ens hauria de
sobtar tant que, amb aquesta
dèria “economicista”, se substi-
tueixin els genèrics per una ar-
rova que pretén incloure els dos
sexes, homes i dones. La veritat,
però, és que a mi no em fa gens
de gràcia. És més, ho detesto.
Per quins set sous se’m vol in-
cloure en una paraula masculina
mitjançant un símbol que és una
mesura de capacitat medieval
que correspon a la quarta part
d’un quintar? A mi ja em va bé el
genèric, que ens fa a tots iguals
(o iguales?).
Ara per tot arreu podem lle-
gir o escoltar: nens i nenes,
companys i companyes, profes-
sors i professores, ciutadans i
ciutadanes...!
És clar, el problema sorgeix
quan s’ha de llegir, per això fem
una lectura mental i abstracta,
perquè si no hauríem de llegir
companyarrova, alumnearrova,
professorarrova, i encara ho em-
bolicaríem més. Però, en les
arengues de les campanyes polí-
tiques, s’acostuma a no estalviar
temps per incloure tant homes
com dones: ciutadans, ciuta-
danes; companys, companyes.
Tant és així que, moltes vegades,
el candidat utilitza en primera
persona el femení que no perto-
ca (perquè es tracta d’un home),
perquè nosotros y nosotras deu de
ser més inclusiu.
El llenguatge no sexista ha
acabat imposant l’arrova, que
no és un signe lingüístic. Ara és
molt freqüent en partits polítics,
premsa i alguns organismes que
intenten transmetre un aire pro-
gressista i modern. Quantes ve-
gades hem llegit aquest símbol,
ben aferrat al masculí...! Aquesta
diferenciació sí que em fa sen-
tir discriminada, i no pas que
m’obrin la porta o que m’acostin
una cadira per seure, perquè jo
també obro la porta o acosto la
cadira als meus companys, sigui
el que sigui el seu sexe.
Recordo quan estudiava a un
poblet de l’Aragó: Los géneros son
tres:masculino,femeninoyneutro.
Això era una qüestió gramatical.
Los sexos son dos: masculino y fe-
menino. Això era una qüestió bi-
ològica. Però, amb aquesta dèria
de llenguatge inclusiu, sembla
que ens hem begut l’enteniment.
França ha acabat amb ell, al-
menys en els textos oficials, per
raons “d’intel·ligibilitat i claredat
de la norma”. Per referir-se als
electors i electores s’havia d’es-
criure électeur·rice·es! Mentres-
tant, Espanya s’està plantejant
canviar Congreso de los diputados
per Congreso de las diputadas y los
diputados. Aquest llenguatge ens
allunya més que ens apropa.
Segur que tots i totes, andor-
rans i andorranes, espanyols i
espanyoles, portuguesos i por-
tugueses, francesos i franceses,
ciutadans i ciutadanes del món,
no ens posarem d’acord, però
potser TOTS hauríem de fer-ho.
L’arrova està de moda
Quan afegeixen l’@ suposadament integradora en un genèric, sí que em discriminen
El genèric, tan
integrador com és,
ha caigut en desús,
menyspreat i proscrit
No m’ofèn que un
home m’obri la porta
o m’ofereixi la cadira;
jo també ho faig
Aquests dies, estic prenent el
temps per tornar a llegir Sàpiens,
de Yuval Noah Harari. Professor
de la Universitat Hebrea de Jeru-
salem, Harari és conegut per ser
bastant iconoclasta en les seves
idees sobre el procés d’evolució
de la intel·ligència i de la tecnolo-
gia humanes, seguint en això, en
part, la via de Jared Diamond. En
aquesta obra concreta, ens pro-
posa que la revolució de l’agricul-
tura de finals del neolític en rea-
litat no va ser massa bon negoci
per a la majoria dels humans.
Amb l’arribada de l’agricul-
tura, una part important de la
població es va sedentaritzar,
passant a cuidar-se de plantes de
manera establa. Així, els humans
vam obtenir certs avantatges:
una alimentació més abundosa,
el que permetia augmentar a poc
a poc la població. Ho feien, però,
a canvi d’altres inconvenients. El
seu règim alimentari va passar a
ser d’unes poques plantes –pèr-
dua de riquesa– amb les conse-
güents dificultats en cas de falla-
da d’una de les plantes de base.
Hi ha hagut, al llarg dels segles,
més d’una fam provocada per les
males collites de l’arròs a la Xina
–fins i tot al segle XX–, del blat a
l’Imperi romà, i de la patata a Ir-
landa.Ensóntansolsunsquants
exemples, entre molts.
Aquestes reflexions em van
fer pensar que, aquí a Andorra,
el boom del turisme de la post-
guerra i l’evolució econòmica
que sabem ha tingut alguns ele-
ments en comú amb la revolució
de l’agricultura del neolític que
esmenta Harari. Abans del canvi,
l’economia andorrana depenia de
diversosrecursos:l’agriculturade
subsistència (sègol i hortalisses),
però també una ramaderia molt
forta i, naturalment, l’agricultura
econòmica del tabac. Després del
canvi econòmic, en realitat hem
passat a dependre d’un nombre
cada vegada més petit de fonts
de riquesa. El primer va ser el tu-
risme i, després, la construcció.
Avui en dia, es podria dir que en
gran part ens alimentem de l’es-
quí,idelaculturadecompreside
restauració postesquí que l’acom-
panya. Amb l’economia més tra-
dicional, molts andorrans van
haver-se de desplaçar i de mirar
cap a l’exterior del país, si més
no per sobreviure. Es van dirigir
al sud, a les fires a Organyà o al
Pallars. Es van dirigir al nord,
a Foix, Tolosa i Besiers. Avui en
dia, llevat per uns pocs, sembla-
ria que la totalitat de la genera-
ció de riquesa s’hagi de concebre
tan sols a l’interior de les nostres
muntanyes.
Harari va més lluny encara,
i diu que la riquesa cultural de
vida de l’agricultor va minvar
respecte al caçador i recol·lector
neolític. Aquell s’havia d’inte-
ressar a tot, des de l’estat del cel
fins a les diferents espècies de
plantes, i conèixer les tècniques
de fabricació per crear armes o
eines. Continuant amb el paral-
lel, a vegades penso que la nostra
vida a l’Andorra moderna també
ha passat pel mateix procés d’em-
pobriment.
Sàpiens
Harari proposa
que la invenció de
l’agricultura no va
ser gaire bon negoci
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alan ward
Professor
amparo soriano
Historiadora

6. OPINIÓ6 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Amb motiu de l’última Mostra
d’arts plàstiques per a joves, pre-
mis Sergi Mas, que es convoquen
cada dos anys pel Govern, em va
venir a veure un dels guardonats,
estudiant de belles arts a Tolosa,
un amable xicot d’Ordino, que
em va mostrar un ric dossier dels
seus treballs, tots d’una origina-
litat i bellesa sorprenents, gens
acadèmiques. Vam estar parlant
una bona estona i vam quedar
amics. És el primer i únic guar-
donat que m’ha fet la cortesia de
venir a saludar-me.
Tenint en compte que la me-
mòria dels humans és esborra-
dissa i que la convocatòria de la
present edició ha causat un rar
malentès sobre què carai signifi-
ca la nominació d’un personatge
mancat de glamur, em costarà
un indesitjat esforç intentar ex-
plicar el perquè de l’aparentment
absurda nominació. El concurs
es convoca biennalment des de
fa un munt d’anys i està adreçat
a joves artistes del Principat. Les
primeres edicions les convocava
el departament de Joventut, que
compartia aleshores cartera amb
Esports i, més endavant, s’hi va
afegir Promoció Cultural.
Aquest simpàtic concurs, amb
el temps, s’ha convertit en un
clàssic de la temporada cultural.
Alguns dels participants formen
part del cos docent andorrà i, fins
i tot, deixen ben alt l’art del seu
país representant-lo, per exem-
ple, a la Biennal de Venècia. La
creació d’aquest certamen no va
sorgir per obra i gràcia de cap ins-
piració sobrenatural, no, però és
la prova del que es pot aconseguir
amb fe i perseverança per assolir
fites insospitades.
Vet aquí la història: el Comú
de Sant Julià, a l’època dels còn-
sols Joan Pujal i Albert Pintat, i
amb el suport de tots els conse-
llers, va obrir la primera escola
d’art, i va designar-ne directora
la Mme. Martí, mestra de l’escola
francesa de la parròquia i que feia
poc que s’havia jubilat.
L’escola va començar amb tres
professores que feien torns du-
rant el dia i, als vespres, me n’ocu-
pava jo mateix. Els primers anys
hi venia gent de tot el Principat:
artesansquevolienmillorarelseu
ofici i també nois i noies que ne-
cessitaven complementar l’assig-
natura de dibuix que cursaven al
Batxillerat. Alguns demanaven si
obtindrien un diploma d’estudis
que els avalés professionalment.
Com que la demanda d’aquest
requisit, amb els anys, cada cop
era més freqüent, vam impulsar,
juntament, amb dues conselleres
del Comú, un acord amb l’Escola
d’Arts i Oficis de Tàrrega perquè
els nostres alumnes avançats pas-
sessin allí un examen i obtingues-
sin així una titulació acadèmica.
Era una idea meritòria i visio-
nària, però el fet que els alumnes
es veiessin forçats a desplaçar-se
fins a Tàrrega, amb el cost i les
molèsties que suposava això, i
també perquè el propòsit sobre-
passava les previsions del Comú,
ho van acabar fent inviable. Tot
i aquestes dificultats, l’Escola va
assolir un alt grau de professi-
onalitat. Cal que el lector es faci
càrrec que estic parlant de trenta
anys enrere, o més.
He explicat tot l’anterior per
arribar al punt que m’interessa i
fer comprensible el que vull ex-
plicar: va resultar que un grup
d’alumnes del meu torn, joves
i no tan joves, van decidir diri-
gir-se al ministeri de Cultura del
moment a demanar una ajuda en
forma de beques que permetes-
sin als més avançats estudiar una
professió artística fora del país.
Jo estava al corrent del propòsit,
però no els vaig descoratjar: per
què privar-los d’unes ben lògi-
ques il·lusions?
Van peregrinar de departa-
ment en departament, van ser
rebuts pel ministre i atesos per
directors i funcionaris i, un cop
acabat el circuït, van tornar a co-
mençar i recomençar. Aquest pro-
cés va tenir lloc durant el mandat
de Marc Forné. Se’ls treien de so-
bre amb bones paraules fins que,
un dia, quan tots els pidolaires ja
s’havien rendit, contra tot pro-
nòstic, els va acabar atenent el ti-
tular d’Esports de l’època, que els
va escoltar atentament, va cridar
el director d’activitats esportives
i, sense més preàmbul, els va pro-
posar l’esbós del que després se-
rien les bases del concurs per a
joves artistes motiu d’aquesta ar-
ticle, amb premis en metàl·lic per
a tota una sèrie d’especialitats. El
mateix ministre va decidir hono-
rar-me posant el meu nom al cer-
tamen.
Aquell mateix mes de novem-
bre, per celebrar, com si digués-
sim, la convocatòria d’aquest cer-
tamen, el ministre de Cultura va
convidar a un sopar, al qual van
assistir alumnes de l’Escola d’Art
de Sant Julià, altres artistes de
les Valls, el ministre i el director
d’Esports, i jo mateix. Des de lla-
vors, ens retrobem un cop l’any
per rememorar aquella efemèri-
de.
I això és tot. No em cal, a hores
d’ara, justificar per què el minis-
teri de Joventut i Esports va te-
nir el pensament de posar el meu
nom a aquest concurs. Segur que
no és per les meves qualitats ar-
tístiques. Vaig interpretar que ho
feia en reconeixement a la meva
trajectòria professional i docent.
I em va semblar un honor que
vaig agrair i que agraeixo molt
sincerament. Dit això, afegiré que
no arribo a entendre quin és el
tracte que se m’ha donat en l’últi-
ma convocatòria dels premis, ara
rebatejats com a Concurs d’arts
plàstiques per a joves.
Quan, des d’Andorra Telecom,
preparàvem el procés de renova-
ció de la xarxa de fibra òptica, ens
amoïnava especialment la logís-
tica que se’n derivava i l’impacte
sobre el client. Havíem d’efec-
tuar els canvis de les terminals,
les ONT en la seva denominació
tècnica, en el domicili de 35.000
particulars i empreses. I ho ha-
víem de fer en un termini molt
breu: en poc més de deu mesos.
Estàvem convençuts de la neces-
sitat del projecte, que comporta-
ria més fiabilitat i velocitat de la
xarxa, i de la millora que supo-
saria per als clients, però també
érem conscients de l’enrenou que
representava.
S’hi sumava una dificultat afe-
gida: calia actuar de manera si-
multània per edificis o zones. La
substitució d’una tecnologia per
una altra implicava que o bé era
possible canviar els terminals al-
hora o els clients no contactats es
quedaven sense servei i haurien
de ser repescats a posteriori.
Era evident que això no només
feia necessari un important des-
plegament humà, sinó que també
calia treballar amb molta cura el
procés d’informació i d’agendació
de les cites. Els treballs, en aquest
sentit, van començar moltes set-
manes abans per verificar que la
informació de contacte de què
disposàvem fos la correcta i que,
en acostar-nos a l’àrea geogràfica
dels usuaris, tinguéssim els mit-
jans per localitzar-los.
Un equip de vuit persones es
va encarregar des del call center,
sota la coordinació de l’oficina
tècnica, de contactar i informar
els clients, amb un protocol que
incloïa trucades reiterades i SMS
per garantir la localització del ti-
tular de la fibra òptica i l’establi-
ment de la cita.
Un cop iniciat el projecte so-
bre el terreny, el passat mes de
març, vam constatar que podíem
comptar amb la complicitat dels
nostres clients. Més enllà de la di-
ficultat per localitzar els titulars
de segona residència o clients que
passen llargues temporades fora
d’Andorra, les facilitats i la com-
prensió amb el canvi que estàvem
abordant va ser màxim.
La col·laboració amb què ens
vam trobar ens obligava a extre-
mar el zel perquè la maquinària
funcionés com un rellotge. No no-
més calia ser molt puntuals, sinó
que l’operació s’havia de dur a ter-
me amb agilitat i rapidesa per po-
der mantenir el ritme prèviament
planificat. I per això calia tenir un
equip de treball sobre el terreny
que conegués amb detall l’ope-
ratiu. Un total de 46 persones,
entre personal tècnic d’Andorra
Telecom i empreses contractades
especialment, s’han encarregat
que això fos realitat.
Les xifres finals evidencien
que l’objectiu es va aconseguir
abastament. Els nostres equips
no només han arribat puntuals
a la cita sinó que, com a mitjana,
s’han avançat sis minuts. El perí-
ode mitjà del procés de canvi de
l’ONT ha estat de 28 minuts, en el
cas dels clients que no s’han que-
dat el router proposat per Andor-
ra Telecom, i de 37 minuts quan
també s’ha instal·lat el router.
La planificació del procés
de migració, sumada a la col-
laboració dels clients, ens ha
permès dur a terme un total de
153 canvis d’ONT diaris com a
mitjana, i s’han assolit les 261
en una única jornada. Només així
s’explica que un projecte que s’ha-
via previst fins al gener del 2018
s’hagi pogut enllestir a principis
del desembre del 2017. Encara
ens queda feina per acabar de
localitzar els pocs més de 200 cli-
ents que es troben fora del país i
a això estem dedicant els nostres
esforços en aquest moment.
M’agradaria aprofitar aquest
article per poder felicitar el per-
sonal d’Andorra Telecom que s’ha
bolcat en el projecte; l’empresa
proveïdora, Huawei, i seus pro-
fessionals; així com els tècnics
d’altres empreses contractades
que hi han participat. Representa
una satisfacció poder dir que An-
dorra es manté entre els referents
internacionals de connectivitat
gràcies a un accés universal a In-
ternet de 300 Mbps, així com que
la xifra d’incidències ha caigut
per sobre del 80%. La millor va-
loració, però, ens l’han donat els
mateixos usuaris que, com a mit-
jana, han puntuat la nova xarxa
amb un 8 sobre 10.
Però el meu agraïment s’ha
de fer extensiu a tots aquells cli-
ents que ens han obert les portes
de casa seva, que s’han adaptat
als nostres horaris per dur a ter-
me el canvi de les ONT, que han
demostrat empatia amb la feina
dels tècnics que els han visitat... A
aquests 35.000 clients només puc
dir-los moltes gràcies.
De la modesta vanitat de sentir-se honrat
35.000 gràcies
TRIBUNA
TRIBUNA
sergi mas
Artesà
jordi nadal
Director general d’Andorra Telecom

7. 7Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Andorra
El ministre de Finances, Jordi
Cinca, va aprofitar ahir el debat
de l’esmena a la totalitat a l’actu-
alització del marc pressupostari
de l’administració general per al
mandat 2016-2019, presentada
pel grup liberal, per estendre la
mà als grups parlamentaris per
tal de treballar conjuntament
una modificació de la Llei de
sostenibilitat de les finances
públiques i d’estabilitat pres-
supostària i fiscal, la coneguda
com a regla d’or, i fer-ho ja en el
proper període de sessions.
En aquest sentit, el ministre,
que es va oferir a comparèixer
davant la comissió legislativa de
Finances i Pressupost per treba-
llar en els canvis un cop s’hagin
aprovat els comptes per a l’any
vinent, va insistir en la neces-
sitat de trobar una fórmula
“menys sofisticada i més efecti-
va” de limitar els dèficits anuals,
i va deixar entreveure que una
bona opció seria la que ja s’està
aplicant des de l’executiu demò-
crata d’“intentar que no siguin
superiors a l’1% del producte
interior brut”.
Així mateix, Cinca, que va as-
segurar que el Govern “segueix
compartint els objectius essen-
cials de la regla d’or”, va incidir
en la necessitat d’introduir can-
vis en la llei per tal de modificar
la limitació màxima de la despe-
sa i també del creixement de la
despesa corrent.
Precisament, en la defensa
de l’esmena a la totalitat, el pre-
sident del grup parlamentari
liberal, Jordi Gallardo, va posar
de manifest l’incompliment de
la llei i va acusar l’executiu d’in-
flar les previsions amb la inten-
ció de mirar de complir amb els
paràmetres de la regla d’or.
En aquest sentit, Gallardo,
que va denunciar novament
l’incompliment de societats pú-
bliques, com CTRASA i Andor-
ra Turisme, tal com corrobora
el mateix Tribunal de Comptes
en els seus informes de fisca-
lització, va incidir en les con-
tradiccions entre les xifres que
es posen al marc pressupostari
i les que figuren al projecte de
pressupost per al 2018, i va acu-
sar el Govern de “no tenir una
política pressupostària clara ni
coherent”.
Cinca, que va defensar la ges-
tió pressupostària de l’executiu
taronja i va recordar que el marc
pressupostari s’ha de complir al
final del mandat, va negar que
s’inflin o es maquillin xifres,
tot recordant que les previsions
del creixement del PIB –2%, el
2018 i 2,6%, el 2019– s’han fet
en base al que ja està succeint
el 2017, en què “es tancarà el
tercer trimestre amb un creixe-
ment del PIB del 2,1%”.
Des del grup mixt, la con-
sellera general independent,
Sílvia Bonet, va recordar que
l’objectiu de la regla d’or “no és
fer encaixar les xifres artificial-
ment”, mentre que el parlamen-
tari de Socialdemocràcia i pro-
grés, Víctor Naudi, va lamentar
la “poca eficiència” de la llei, a
la modificació de la qual sí que
es va mostrar disposat a parti-
cipar, i es va demanar si aquells
paràmetres “que no s’han com-
plert” en tres anys difícilment
es compliran el darrer.
Per la seva part, el conseller
general del Partit Socialdemò-
crata Pere López, que va remar-
car que l’únic motiu pel qual es
vol canviar la llei “és perquè el
Govern necessita gastar més del
que la llei li permet”, va assegu-
rar que la proposta de mà estesa
“és una presa de pèl” i va acusar
DA de governar de “forma des-
lleial”, ja que “s’ho fan tot sols
i, quan arriba el problema, ales-
hores ho hem de fer tots junts”.
En aquest sentit, López, que
va insistir en “el fracàs de la
llei”, va recordar que, quan es va
aprovar, el llavors president del
grup parlamentari socialdemò-
crata, David Rios, “ja va dir que
no seria aplicable” i es “va oferir
a treballar plegats”, una propos-
ta que no es va tenir en compte.
També des del grup mixt,
l’exparlamentari del grup liberal
Carles Naudi d’Areny-Plandolit,
que va incidir també en l’in-
compliment de la regla d’or per
part de les societat públiques
–CTRASA i Andorra Turisme–,
es va mostrar favorable “a una
modificació de la llei si no fun-
ciona”, però no a tirar endavant
uns canvis “per quadrar” unes
xifres. “Volem un marc pressu-
postari que sigui realment una
eina de previsió”, va remarcar
Naudi, que va insistir en la ne-
cessitat de “determinar” la des-
pesa que el país pot assumir per
fer front a les necessitats i als
compromisos internacionals
contrets, i es va mostrar contra-
ri a un increment de la pressió
fiscal.
Per la seva part, el conseller
general de Demòcrates per
Andorra Carles Enseñat, que
va mantenir un intens debat
amb López després que posés
en dubte la necessitat de votar
cada any l’actualització del marc
pressupostari si no s’introduïa
cap modificació important res-
pecte dels paràmetres aprovats
a l’inici de legislatura, va plan-
tejar a l’executiu la possibilitat
d’obrir un període de reflexió
abans de tirar endavant la mo-
dificació de la llei.
En aquest sentit, el parla-
mentari, que va xifrar l’incom-
pliment al voltant dels nou
milions d’euros, va demanar al
Govern si és possible o no rebai-
xar la despesa en nou milions i,
en el cas que no ho fos, alesho-
res sí que es va mostrar d’acord
amb la modificació de la llei.
L’esmena a la totalitat de l’ac-
tualització del marc pressupos-
tari es va rebutjar per 16 vots en
contra i 12 a favor, després que,
per error, el conseller general
d’Unió Laurediana Josep Pintat
votés en contra del text.
Cinca estén la mà als grups per
canviar la regla d’or abans del juny
LdA lamenta les “previsions inflades”, mentre que el grup demòcrata insta Govern a reduir en 9 milions la despesa
Consell General
M.S.
andorra la Vella
El ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar ahir la gestió pressupostària de l’executiu taronja.
jonathan Gil
Jordi Cinca
S’ha de trobar una
fórmula menys
sofisticada de limitar
els dèficits anuals
Jordi Gallardo
Carles Naudi
Pere Lóepz
Víctor Naudi
el Govern no
té una política
pressupostària
clara ni coherent
Volem un marc
pressupostari que
sigui realment una
eina de previsió
L’únic motiu per
canviar la llei és
perquè el Govern vol
gastar més diners
Si no s’ha complert
en tres anys,
dificílment es
complirà el darrer
Carles Enseñat
instem el Govern
a reflexionar si es
pot o no rebaixar la
despesa 9 milions

8. ANDORRA8 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
andorratelecom.ad
Descobreix la història completa de la Dolors
al canal de Youtube d'Andorra Telecom
L’examen i votació del projec·
te de llei qualificada de col·
laboració entre l’Administració
general i els comuns, i entre els
comuns, va generar un nou en·
frontament entre el Govern i la
majoria demòcrata i el conseller
general del PS Pere López, que
va acusar l’executiu taronja i el
grup que li dona suport de “cre·
ar xarxes de clientelisme” amb
la finalitat d’obtenir vots i sense
tenir en compte el “malbarata·
ment de recursos públics” que
això comporta.
I és que López, igual que va
fer en el debat a l’esmena a la
totalitat d’aquest projecte de
llei, va considerar el text total·
ment “innecessari”, ja que les
administracions parroquials “ja
mancomunen serveis” en base
a les disposicions del Codi de
l’Administració sense una llei
que faciliti la creació de manco·
munitats, uns organismes, va
alertar, que comportaran més
despesa i obligacions i sobre els
quals no hi haurà garanties de
control.
Tant des del grup demòcra·
ta, per mitjà de la consellera
general Maria Martisella, com
des de l’executiu, a través del
mateix cap de Govern, Antoni
Martí, es va defensar el text,
ja que serveix per donar “segu·
retat jurídica” als acords que
puguin establir les diferents ad·
ministracions i també perquè es
dona mes garantia jurídica a les
mancomunitats, i es va negar
que les mancomunitats que es
puguin crear quedin fora de cap
tipus de control.
A més a més, Martí, que va
recordar que la llei era també un
compromís electoral, va desta·
car que els cònsols estan d’acord
amb la proposta, ja que “volen
més garanties jurídiques”, i va
contraposar l’oposició del PS al
text al fet que el govern socialis·
ta de València ha impulsat una
llei molt similar.
El conseller general del PS,
que va qualificar de “nyap” la
llei, malgrat les aportacions
que s’havien fet via esmena, va
retreure a Martí la compara·
ció amb altres “llocs molt més
grans” i que vulgui “replicar mo·
dels que s’han fet i han generat
molta més despesa de recursos
públics”.
També, el parlamentari
d’SDP, Víctor Naudi, es va posi·
cionar en contra del text adver·
tintqueamblesmancomunitats
es podria constituir una “admi·
nistració paral·lela”. En canvi, el
grup liberal, tot i la preocupació
pel fet que es pugui generar més
burocràcia, i els cinc consellers
generals que fins fa una setma·
na en formaven part i ara són al
grup mixt, a qui “no els satisfà”
la regulació del capítol cinc de
la llei –el referent a la mobilitat
dels funcionaris entre adminis·
tracions–, van donar suport al
projecte de llei de col·laboració
entre administracions.
Consell General
El conseller del PS Pere López va alertar que la creació de mancomunitats comportarà més despesa pública i obligacions.
jonathan Gil
M.S.
andorra la vella
El PS acusa DA de fer de la gestió
pública “una xarxa de clientelisme”
Martí defensa el text de col·laboració entre institucions, que facilita la creació de mancomunitats

9. ANDORRA 9Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Ja hi ha un redactat de consens
entre el grup de Democràtes per
Andorra (DA) i el Col·legi d’Advo-
cats per tal d’ampliar les investi-
gacions i escoltes telefòniques en
certs delictes. Es tracta d’una re-
gulació del Codi de procediment
penal que, des del Govern, es vol
executar l’any vinent. Aquesta
qüestió va quedar aparcada quan
es va tipificar el delicte fiscal, ja
que la proposta d’ampliar-ho a
tots els delictes, feta pel Govern,
i segons sembla també pels ope-
radors jurídics, va comptar amb
una oposició ferma de la resta
dels grups, inclòs DA, i també del
mateix Col·legi d’Advocats. Se-
gons el ministre de Justícia i In-
terior,XavierEspot,aquestdocu-
ment de consens “es corresponia
a una esmena que s’hauria pogut
efectuar. Per tant, és des d’aques-
ta base d’on hem de partir”.
Aquesta ampliació de les in-
vestigacions i escoltes telefòni-
ques passaria de fer-se només als
delictes majors, com ara, a certs
delictes menors “on hi hagi uns
interessos mereixedors d’aquesta
protecció especial, com són delic-
tes comesos a les xarxes socials,
delictes d’àmbit de la violència
domèstica o de gènere”, i aquells
delictes en què hi ha menors im-
plicats, segons va dir Espot.
El ministre espera que els al-
tres grups parlamentaris també
hi puguin donar suport “perquè,
en definitiva, del que es tracta
és de garantir els drets del ciuta-
dans a la intimitat del secret en
les telecomunicacions, però tam-
bé que no quedin impunes se-
gons quins comportaments de-
lictius molt greus que afecten les
víctimes de la violència de gènere
i els menors d’edat. Cal poder ar-
ribar al fons d’aquests delictes,
evidentment respectant els drets
fonamentals”. Espot va remarcar
que “hauríem de posar-hi menys
dosi de política i més de tècnica
jurídica per arribar a una solució
satisfactòria per a tothom”
De fet, tal com s’hi va compro-
metre el grup de DA, ja s’ha creat
una comissió de treball, junt amb
el Col·legi d’Advocats i operadors
jurídics, batlles, magistrats i fis-
cals, en què també poguessin tro-
bar-se còmodes els altres grups
parlamentaris per aconseguir
una solució de consens. Segons
Espot, “ja han fet algunes reuni-
ons i esperem que l’any vinent es
pugui produir una modificació,
molt puntual al Codi de procedi-
ment penal d’un article que pu-
gui plasmar el consens a l’entorn
d’aquesta qüestió”.
Espot va recordar que, en la
primera proposta de l’executiu,
“des del Govern ja vam reconèi-
xer la responsabilitat de no sa-
ber-ho encarar i de no haver-ne
fet la pedagogia necessària. És
una qüestió que hem de posar so-
bre la taula tard o d’hora perquè,
amblaregulacióactualquetenim
a Andorra, que és molt garantis-
ta sobretot si la comparem amb
altres països de l’entorn europeu,
hi ha alguns supòsits que queden
fora de les possibilitats d’investi-
gació dels nostres tribunals i que
no permeten donar una resposta
adequada a la nostra ciutadania.
Per exemple, per localitzar agres-
sors de víctimes de la violència
de gènere o per poder investigar
determinats delictes greus que
es cometen a través de les xarxes
socials, ja que, amb la regulació
actual, no podem arribar al fons
d’aquests afers”. Precisament,
el mateix fiscal general, Alfons
Alberca, denunciava recentment
aquests fets al BonDia, en adver-
tir que hi ha certs delictes tecno-
lògics que no poden ser investi-
gats.
Justícia
Pepa Gallego
andorra la vella
Les escoltes telefòniques es faran
per casos de violència domèstica
Es volen ampliar les investigacions en delictes comesos per les xarxes i amb menors implicats
El ministre Espot va avançar ahir
que no hi ha indicis que s’hagi
produït cap negligència, segons
els informes que estan elaborant
els agents que van intervenir,
directament o indirectament,
després que un dels presos de
la Comella es suïcidés al centre
penitenciari fa un parell de set-
manes. Segons els protocols,
s’ha demanat a aquests agents
que elaborin els informes cor-
responents, i en base a aquests
informes, i en el cas que se’n
desprengui alguna mancança
o negligència, es prendrien les
mesures oportunes. El minis-
tre també va informar que el
pres en qüestió va passar poques
hores abans una revisió mèdica
que “no va fer preveure la vo-
luntat de suïcidar-se de l’intern.
No hi va haver cap avís previ”,
va remarcar. Per aquest motiu
va justificar que no es prengués
cap mesura especial de protecció:
“No podem adoptar mesures de
protecció excessives si no hi ha
cap indici”. Tot i això, quan pas-
sa algun cas així “es revisen els
protocols, i si cal introduir algun
element que pugui prevenir en
major mesura casos similars, ho
farem”, va comentar Espot.
El pres va passar una revisió
mèdica hores abans del suïcidi
El pres es va suïcidar fa quinze dies al centre penitenciari de la Comella.
JonaTHan GIl
P.G.
andorra la vella
Cristina Bea i azahara Cascales són les dues
candidates a presidir la Batllia
Cristina Bea i azahara Cascales, que fa entre
18 i 20 anys que són batlles, són les dues
candidates a presidir la Batllia, en substitució
de Jaume Tor. La decisió final se sabrà el 10 de
gener. abans, el Consell Superior de la Justícia
ha de consultar-ho a la resta de batlles, després
d’haver entrevistat ahir les dues candidates, que
van presentar els seus projectes. de 15 batlles,
11 són dones. Tor passarà a partir del 15 de
gener a ser magistrat del Tribunal Superior.
Per tant, aquest tribunal passarà de tenir nou
magistrats a deu, i segons la nova norma podran
estar adscrits a qualsevol sala, tot i que, per
competència, estaran assignats a una.
ahir mateix es van renovar una tercera part
dels magistrats del Superior –albert andrés
Pereira, Maia Conte i Ives Picot– i també la
magistrada del Tribunal de Corts Concepció
Baró. Tant el president del CSJ, enric Casadevall,
com el mateix ministre espot van remarcar que
són renovacions automàtiques per respondre
a aquelles crítiques que, des del Grup d’estats
contra la Corrupció del Consell d’europa (Greco),
es fan perquè els magistrats es renovin cada sis
anys, segons estableix la Constitució, i no ho
siguin de per vida. Baró va destacar l’evolució
“brutal” que ha tingut la justícia en els darrers
anys i Pereira va remarcar que, independentment
de l’agilitat que se li exigeix a la justícia, cal
remarcar-ne “l’encert”.
JonaTHan GIl

10. ANDORRA10 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
L’economia andorrana registra
un creixement real del 2,1% el
tercer trimestre del 2017, supe-
rant de nou en més d’un punt
l’increment del període homò-
leg de l’any anterior i situant el
seu ritme de creixement dels
primers nou mesos de l’actual
exercici a l’entorn del 2%. En
conjunt, segons Estadística, el
comportament del tercer tri-
mestre és molt semblant a l’ob-
servat en el segon, de manera
que tots els sectors d’activitat
experimenten pràcticament els
mateixos creixements reals, i es
continua reproduint la dinàmi-
ca dual experimentada en l’eco-
nomia andorrana fins a finals de
l’any 2016, en la mesura que els
serveis financers mantenen la
dinàmica dels trimestres ante-
riors, amb una davallada conti-
nuada però limitada de la seva
contribució a l’entorn d’un punt
percentual.
Així doncs, durant el tercer
trimestre, el sector industri-
al experimenta novament un
creixement positiu i, tant la
construcció com el conjunt dels
serveis no financers, ofereixen
creixements notables. En con-
seqüència, l’economia andorra-
na manté una evolució positiva
durant aquest any, força supe-
rior a la dinàmica de l’economia
francesa (+0,2%) i mig punt per
sota de la variació apreciada en
el conjunt de la Unió Europea
(+2,6%). Si es considera només
l’economia no financera, el crei-
xement és més proper a la di-
nàmica que mostra l’economia
espanyola (+3,1%).
La sèrie del PIB trimestral
d’Andorra mostra l’efecte de la
crisi financera que va comportar
la reducció de les taxes de crei-
xement, des de les xifres prope-
res al 2% registrades l’any 2014,
fins als valors inferiors a l’1%
l’any 2015. Sense aquest efecte,
la sèrie anual del Valor Afegit
Brut (VAB) no financer denota
que la recuperació de l’economia
andorrana té un ritme sostingut
des d’inicis del 2012 i, des del
quart trimestre del 2014, regis-
tra taxes de creixement positi-
ves. L’evolució del PIB d’Andorra
ve molt marcada per la dinàmi-
ca dels serveis, atès que aquest
sector suposa més del 80% del
PIB en els darrers anys. Durant
el tercer trimestre del 2017,
aquest àmbit d’activitat econò-
mica experimenta una evolució
del +2,2%, més d’un punt supe-
rior a la registrada durant el ma-
teix trimestre de l’any anterior.
El PIB manté l’evolució positiva i
creix un 2,1% el tercer trimestre
Se supera de nou en més d’un punt l’increment del període homòleg de l’any anterior
Economia
La construcció ofereix creixements notables.
jonathan gil
Redacció
andorra la vElla
Salut
El ministeri de Salut i el Con-
sell Assessor de la Patologia In-
fecciosa (CAPI) van acordar la
modificació de l’administració
de la vacuna contra l’hepatitis
B, que actualment ja està pre-
sent en el calendari de vacunes
infantils. Salut i el CAPI van es-
tablir eliminar la dosi d’aquesta
vacuna que ara s’administra als
nounats, per passar a una pau-
ta d’administració als 2, 4 i 12
mesos. La mesura, que entrarà
en vigor a partir de l’1 de gener
del 2018, s’ha pres atenent les
dades epidemiològiques, les in-
novacions, l’evidència científica
existent i les vacunes que en
cada moment estan disponibles.
Modificació de
l’administració
de la vacuna de
l’hepatitis B
Electricitat
El Govern va establir ahir les
tarifes per als serveis de re-
càrrega de vehicles de mobili-
tat elèctrica. Pel que fa a la via
pública, s’ha establert que les
dues primeres hores en carre-
gadors lents o accelerats se-
ran gratuïtes i les suplemen-
tàries costaran 5 euros l’hora.
Per als ràpids, s’estableix la
gratuïtat de la primera hora i,
després, un cost de 10 euros
l’hora. Els carregadors do-
mèstics se subministraran en
modalitat de venda o d’arren-
dament i el preu és de 8, 11 o
16 euros. Per als carregadors
industrials, el preu queda fi-
xat en 16 euros al mes.
Dues hores
gratuïtes en els
carregadors de
vehicles
immigració
El consell de ministres va
aprovar una nova quota
d’autoritzacions de residèn-
cia i treball per compte propi,
amb un contingent total de
250 permisos. Aquesta con-
vocatòria es fa necessària,
després que les darreres 250
autoritzacions previstes en
la quota aprovada el passat
mes de juny gairebé s’hagin
esgotat. Així, la voluntat del
Govern és continuar fomen-
tant la inversió estrangera,
i és en aquest sentit que es
feia necessari aprovar una
nova quota de 250 autoritza-
cions més, van constatar des
de l’executiu.
Aprovades 250
autoritzacions
per compte
propi
accidents
El Govern va aprovar el pro-
tocol d’actuació conjunta en
muntanyaienzonanourbana
entre el departament de Pre-
venció i Extinció d’Incendis i
Salvaments i el Servei Urgent
Mèdic (SUM). L’objectiu del
protocol és millorar la coordi-
nació dels dos departaments
i els treballadors dels dominis
esquiables en l’atenció dels ac-
cidents de muntanya. El text
preveu els casos en què ha
d’actuar el GRM i aquells en
què ha d’actuar el SUM. En el
cas d’accidents a pistes, s’aler-
tarà el SUM quan l’helicòpter
pugui aterrar i el GRM quan
no ho pugui fer.
Protocol de
coordinació per
als rescats de
muntanya
Celebració
El consell de ministres va
aprovar la participació d’An-
dorra als actes commemora-
tius del 70è aniversari de la
Declaració de Drets Humans.
Els actes commemoratius
s’organitzaran en el marc
de la campanya Stand Up for
Human Rights prevista per al
2018, impulsada des de les
Nacions Unides i dirigida als
seus Estats membres, amb
l’objectiu de promoure i refle-
xionar sobre aquesta temàti-
ca. Entre les possibles accions
previstes, s’ha identificat la
difusió de la campanya a les
escolesolapromociódelCamí
Saludable dels Drets Humans.
Adhesió al 70è
aniversari de la
Declaració de
Drets Humans
normativa
El consell de ministres va
aprovar el Reglament d’apli-
cació de la Llei d’ordenació i
supervisió d’assegurances i
reassegurances del Principat
d’Andorra aprovada pel con-
sell General al mes de juny.
L’aprovació del reglament
completa la primera part del
procés d’adaptació de la nor-
mativa andorrana al nou rè-
gim establert per la Unió Eu-
ropea en la matèria. La llei va
modificar el règim aplicable a
l’ordenació i supervisió de les
entitats asseguradores i reas-
seguradores derogant l’anteri-
or Llei reguladora de l’actuació
de les companyies d’assegu-
rances, que datava del 1989.
El contingut del reglament no
reprodueix de manera exacta
l’estructura de la llei, ja que al-
gunes qüestions no exigeixen
un desenvolupament regla-
mentari, mentre que d’altres
només poden ser tractades
mitjançant disposicions amb
rang de llei. D’aquesta mane-
ra, es divideix en dos títols:
l’accés a l’activitat assegurado-
ra i reasseguradora i el règim
d’exercici de l’activitat. Amb
l’objectiu d’adaptar les enti-
tats del sector, el reglament
contempla un règim de trans-
itorietat de fins a setze anys
des de la seva aprovació en
determinades matèries.
Reglament
d’aplicació
de la llei
d’assegurances

11. publicitat 11Dijous, 21 De Desembre Del 2017

12. ANDORRA12 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
www.sporthotels.adwww.sporthotels.ad
Us desitjem un Bon Nadal i un Feliç Any NouUs desitjem un Bon Nadal i un Feliç Any NouUs desitjem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou
El Tribunal Superior va jutjar
ahir el cas de l’home, resident
de 55 anys, que el passat mes
de gener va ser detingut en pos-
sessió d’uns 50 grams de mari-
huana i, posteriorment, en van
trobar més d’1,6 quilos al seu
domicili. La defensa al·lega que
no hi ha cap prova que demostri
que la droga era destinada a la
venda ni que el vehicle comis-
sat, propietat de l’home, servís
per al transport i introducció
d’aquest producte estupefaent
al Principat. Per això, la defensa
considera la sentència de presó
de tres anys “desproporcionada”
i reclama que la pena no superi
els onze mesos que l’home ja ha
complert al centre penitenciari
de la Comella; i també demana
que se li torni el cotxe. El ma-
teix condemnat va insistir que
li torni el cotxe perquè, segons
va manifestar, quan surti de la
presó tindrà feina i el necessita-
rà com a eina de treball.
El Tribunal de Corts va pu-
blicar la sentència d’aquest cas
el passat mes d’octubre, en què
condemnava l’interessat a tres
anys de presó, dels quals, dos
de ferms, i 1.200 euros de multa
pel delicte major d’importació
de cànnabis en gran quantitat, i
també quinze dies d’arrest noc-
turn per la contravenció penal
de consum continuat de mari-
huana. El fiscal va refermar ahir
la pena i va dir que sí que “és
proporcionada perquè respon a
una actuació premeditada”. De
fet, segons va dir el mateix pro-
cessat, venia d’un prostíbul de
la Seu d’Urgell on li van lliurar
la droga i la va portar a Andorra
per donar-la a una tercera per-
sona per a la seva distribució. A
més, cobrava, per aquesta acció,
uns 600 euros. El fiscal també
va considerar provat que el ve-
hicle es va utilitzar per cometre
el delicte, i va justificar-ne així el
comís.
L’home, en ser detingut a les
portes d’un restaurant, el pas-
sat 18 de gener, només portava
50 grams de marihuana, però ell
mateix va confessar a la policia
que a casa en tenia més. Va ser
llavors quan els agents en van
trobar més d’1,6 quilograms al
seu domicili. La policia va ba-
tejar l’operació amb el nom de
Sativa, i es va iniciar durant un
control rutinari. Segons fonts
policials, aquesta droga tindria
un preu aproximat de 5.000
euros, tot i que podria adquirir
un valor més elevat al mercat, ja
que la van qualificar “d’alta qua-
litat perquè prové d’una part de
la planta que té més principis
actius”.
L’home que posseïa més d’1,6 kg de
marihuana vol que li tornin el cotxe
La defensa creu no provat que s’utilitzés per dur la droga, però el fiscal referma la pena i el comís
Tribunal Superior
P.G.
andorra la vella
La marihuana que la policia va requisar al domicili del condemnat, el gener passat.
policia
policia
El Butlletí Oficial del Prin-
cipat d’Andorra (BOPA) ha
publicat aquest dimecres un
edicte en què es notifiquen
prop de 260 sancions per ex-
cés de velocitat, constatades
per un radar de la policia,
entre els mesos de juliol i de
novembre d’aquest 2017. La
quantia total de les multes
suma 9.441 euros, amb va-
lors que van dels 24 als 90
euros de sanció. La relació de
les persones, físiques o jurí-
diques, que no han abonat la
sanció respon al fet que no
han pogut ser localitzades.
D’acord amb l’establert al Re-
glament regulador del proce-
diment relatiu a les sancions
governatives imposades pel
departament de policia per
infracció de les normes de
circulació, els sancionats te-
nen un termini de deu dies
hàbils des d’aquest dijous
per presentar al·legacions.
Notificades
260 sancions
per excés de
velocitat
Redacció
andorra la vella

13. ANDORRA 13Dijous, 21 De Desembre Del 2017
La banca digital de MoraBanc
ha rebut dos premis de la revis-
ta financera internacional World
Finance. La publicació, editada a
Londres, ha fet públics els seus
guardons d’aquest any i Mora-
Banc ha estat distingit com a
millor banc digital i millor App
d’Andorra2017.Eljuratdelspre-
mis de World Finance ha valorat,
en els dos casos, el salt qualita-
tiu que ha fet l’univers digital de
MoraBanc amb el llançament de
MoraBanc Digital, ara fa un any.
En el cas concret de la banca en
línia i l’app, destaquen la innova-
ció aplicada als dos canals amb
noves funcionalitats per facili-
tar l’operativa diària dels clients,
tot amb un disseny amable i una
usabilitat ben valorada pels usu-
aris. L’actualització constant de
les funcionalitats també ha estat
ben valorada, com ara les dar-
reres novetats en la gestió dels
productes d’inversió.
La banca digital de MoraBanc
rep dos premis internacionals
Empreses
Redacció
andorra la vElla
David Murias dona 1.500 euros
a l’escola de Meritxell
El filòsof David Murias va entregar ahir un xec de 1.500 euros
a la directora de l’escola especialitzada Nostra Senyora de
Meritxell, Celine Mandicó, diners que ha anat recollint durant les
sessions del projecte Divendres de canvi. Murias ha organitzat
xerrades col·lectives per “treballar la consciència i tractar sobre
temes quotidians”. Amb les aportacions del públic, ha recaptat
1.500 euros, que ha decidit donar al centre.
AgèNCiES
Solidaritat
Ignacio Martí, Lluís Alsina i Mireia Maestre van presentar MoraBanc Digital.
MorAbANC
Salut
L’Agència nacional per a la
seguretat dels medicaments i
productes sanitaris de França
(ANSM) ha estat informa-
da pel laboratori Johnson &
Johnson de la presència de
dos fragments de vidre a l’in-
terior d’un pot del medica-
ment Lansoÿl Framboise, un
medicamentindicat,enadults
i infants a partir de dos anys,
en el tractament simptomàtic
del restrenyiment ocasional.
El medicament es ven sen-
se recepta mèdica. Seguint les
recomanacions de l’ANSM,
el ministeri de Salut ha en-
viat una alerta a les oficines
de farmàcia per retirar els
lots potencialment afectats:
Lansoÿl Framboise, gel oral
en pot de vidre de 225 g, lots
3802, 3803 i 3804. Si algú té
un medicament d’aquests lots
nol’hadeconsumiril’hadere-
tornar a la farmàcia. Un altre
lot distribuït només a Bèlgica
és susceptible d’estar afectat
pel mateix defecte de quali-
tat: és el lot 3801 de Lansoÿl
Paraffine, que tampoc s’ha de
consumir i ha de ser retornat.
La resta de lots no indicats de
Lansoÿl Framboise i Lansoÿl
Paraffine no estan afectats per
la retirada i es poden continu-
ar utilitzant amb seguretat.
Retirada de
diversos lots
de Lansoÿl
Framboise
Redacció
andorra la vElla
Escaldes-Engordany
La consellera del Partit Soci-
aldemòcrata + Independents
(PS+I) del Comú d’Escaldes-
Engordany, Cèlia Vendrell, ha
tramitat una pregunta sobre
els salaris dels càrrecs elec-
tes a la corporació, de cara a
l’exercici 2018, segons va in-
formar la formació.
La qüestió haurà de ser
resposta per la majoria du-
rant la sessió que tindrà lloc
aquesta tarda i que tindrà
com a eix central l’aprovació
del pressupost per a l’any
vinent. Vendrell ha defensat
que la voluntat d’aquesta ac-
tuació és “de transparència”
de cara als ciutadans.
En l’escrit, la consellera
recorda que la pregunta la
va formulant “any rere any,
quan es vota el pressupost”.
En aquest sentit, Vendrell
remarca que té “un afany de
transparència”, ja que així
“els ciutadans sabran quant
cobren els càrrecs electes de
la parròquia”. La conselle-
ra incideix en “la polèmica
dels sous” que es va viure a
inicis del primer mandat de
Trini Marín i Marc Calvet, i
reconeix que, des de llavors,
“no s’ha tornat a repetir i la
majoria ha conservat els ma-
teixos salaris”.
Vendrell demana
pels sous dels
càrrecs electes
per al 2018
Redacció
andorra la vElla
El conseller general de Socialde-
mocràcia i Progrés (SDP), Víc-
tor Naudi, ha presentat quatre
esmenes a la proposició de llei
qualificada de relacions laborals,
presentada pel grup demòcrata,
entre les quals una d’encaminada
a suprimir el nou contracte que
es proposa per a treballs de curta
durada.
I és que la formació considera
que l’objecte d’aquest contracte
que, segons la proposició de llei,
no pot excedir, en cap cas, trenta
dies naturals consecutius dins el
període d’un any, ja està “perfec-
tament cobert” per les disposici-
ons amb relació al contracte per
durada determinada o per obra o
servei concret previstes en l’arti-
cle 14 del text.
A més, SDP, que recorda tam-
bé que l’article 15 ja preveu una
regulació pròpia per al contrac-
te de temporada, destaca que la
“flexibilitat” i “claredat” de l’arti-
cle 14, que “ja preveu adequada-
ment els sistemes contra el frau i
l’abús”, fan del tot “innecessària”
la nova modalitat de contracte
per a treballs de curta durada
plantejada.
En una altra esmena, Naudi
planteja una modificació de la
disposició final segona del text,
que preveu que, en un termini
de sis mesos, l’executiu reguli
reglamentàriament la figura del
mediador, en el marc de la nego-
ciació col·lectiva, per tal que el
Govern tingui també un període
de sis mesos per regular el règim
jurídic de les empreses de treball
temporal. En la motivació de l’es-
mena, el parlamentari assegura
que la regulació prevista per a
aquest tipus d’empreses en la
proposició de llei “és força breu”.
D’altra banda, i en el cas
de l’acomiadament no causal,
Naudi planteja que, a part que
es consideri nul i sense efecte,
l’acomiadament no causal d’un
representant dels assalariats no
acceptat tingui també la matei-
xa consideració que l’“acomi-
adament discriminatori o que
produeixi violació de drets fona-
mentals i llibertats públiques de
l’assalariat”.
D’altra banda, SDP, que tam-
bé planteja una esmena per
clarificar el redactat d’un dels
apartats de l’article relatiu a les
indemnitzacions, ha presentat
tres esmenes a la proposició de
llei qualificada de mesures de
conflicte col·lectiu, dues de les
quals amb la voluntat d’“afavorir
la regulació mitjançant conveni
col·lectiu”.
Naudi considera que “faci-
litaria molt la pau laboral” la
previsió d’un conveni col·lectiu
o acord específic dels serveis i
treballs de manteniment i de
caràcter essencials que l’empre-
sari i els treballadors considerin
pertinents. Aquest fet, segons
SDP, no impediria que el Govern
pogués “dictar un decret amb re-
lació als serveis essencials”, però
“permetria clarificar quina és la
situació que empresaris i treba-
lladors han previst”.
Finalment, el conseller ge-
neral d’SDP proposa modificar
l’article 21, que fa referència als
serveis considerats essencials
que es puguin veure afectats per
una vaga. Naudi proposa afegir
una frase al redactat de l’apartat
1 que estipuli que el Govern ha
d’adoptar els acords necessaris
per conciliar en cada cas l’exercici
del dret de vaga, amb la garantia
del funcionament bàsic dels ser-
veis indicats.
SDP vol eliminar els contractes
per treballs de curta durada
Naudi planteja que es reguli el règim jurídic de les empreses de treball temporal
Consell general
Redacció
andorra la vElla
Víctor Naudi.
joNAthAN gil

14. ANDORRA14 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
a 50 metres
Us desitgem
Bones Festes
Carnisseria dels
QUALITAT PER EXCEL·LÈNCIA
CARNISSERIA I MAJORISTA
Av. del Pessebre, 92. Escaldes-Engordany · Tel. 864 345 – 394 802 · comprespirineus@gmail.com
Desenes de persones s’amun·
tegaven uns minuts abans de
dos quarts de cinc de la tarda a
la porta del Centre de Congres·
sos d’Andorra la Vella, ansio·
ses per accedir a la sala on es
va celebrar la festa de Nadal de
la gent gran de la capital. Unes
300 persones es van reunir per
berenar, ballar i participar en
el sorteig de quatre pernils que
van comprar les cases pairals
d’Andorra la Vella i Santa Co·
loma.
Els padrins van comprar nú·
meros per al sorteig, i tots els
diners que es van recaptar es
van entregar a Òscar Royo, per
a la seva campanya solidària de
recollida de joguines. La Penya
Blaugrana Principat d’Andorra
també hi va col·laborar, amb
1.500 euros per a l’organitza·
ció de la festa nadalenca de la
gent gran. La cònsol major de
la capital, Conxita Marsol, va
assistir al berenar i va felicitar
el Nadal als assistents. A més,
va anunciar que el Comú col·
laborarà econòmicament amb
el pròxim viatge que organit·
zi l’entitat. El vicepresident
de l’associació, Lluís Pons, va
suggerir anar a Roma. Tant
Marsol com Pons van insistir
en la vitalitat de la gent gran
de la parròquia i en el gran en·
cert que ha suposat el trasllat
de la casa pairal d’Andorrades
del soterrani de la plaça Lídia
Armengol Vila a la plaça del
Poble. A la capital, una de cada
cinc persones és major de 60
anys.
La gent gran celebra la
festa de Nadal amb un
berenar i un sorteig solidari
Andorra la Vella
La cònsol major, Conxita Marsol, parla amb els assistents a la festa, ahir.
jonAthAn gil
Agències
AndorrA lA VellA
L’acord d’associació amb la Unió
Europea (UE) tindrà molts be·
neficis per a Andorra. Ho va
assegurar un dels principals ex·
perts en el tema, el professor i
investigador principal del Real
Instituto Elcano, Ignacio Moli·
na, en una conferència a l’am·
baixada espanyola. Per Molina,
Andorra assolirà la normalitza·
ció econòmica amb l’acord d’as·
sociació amb la Unió Europea.
Molina va afegir que es culmi·
narà la transformació del model
productiu. Creu que la negoci·
ació va pel bon camí però que,
amb el Brexit, s’ha endarrerit el
debat sobre la lliure circulació
de persones.
Molina va explicar que la
Unió Europea ha pogut recupe·
rar·se després del Brexit: “Ha
sabut reaccionar i ho ha fet amb
optimisme. Hi ha contribuït la
victòria de Macron a les dar·
reres eleccions presidencials a
França”. Ara és el moment de
la consolidació de l’euro i de
l’acostament de la institució als
ciutadans. Ara com ara, el prin·
cipal perill són els populismes,
va remarcar. En temes de segu·
retat o defensa, on hi ha grans
consensos, “es pot avançar
molt”, també va assegurar l’ex·
pert. Amb relació al Brexit, va
opinar que “va ser una mala no·
tícia per a la Unió Europea, però
per als britànics encara més”.
Andorra assolirà la normalització
econòmica per l’acord amb la UE
Un expert creu que la negociació va pel bon camí però que el Brexit l’ha frenada
Conferència
Un moment de la conferència.
AgènCies
Agències
AndorrA lA VellA
Quinto amb
grans i joves
el Comú de la Massana ha
programat diverses activitats
intergeneracionals entre joves
i gent gran durant tot el curs.
A banda de tallers, s’han
organitzat també activitats
més lúdiques, com el Quinto
intergeneracional, que es
va fer ahir a la Closeta, una
activitat que fa uns quants
anys que es porta a terme.
C.lM/e.CoMellAs
la Massana

15. publicitat 15Dijous, 21 De Desembre Del 2017

16. ANDORRA16 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
PACK MAI POR
Samarreta de joc
Samarreta Mai Por
Tassa
Cinta
50€ESTALVI 19 EUROS
PACK KIDS
Samarreta joc nen
Cistella
Tassa
Cinta
40€ESTALVI 19 EUROS
PACK PEIXET
Samarreta de joc
Samarreta Peixet
Tassa
Cinta
60€ESTALVI 19 EUROS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_PNadal.pdf 1 4/12/17 14:04
El Comú d’Ordino ha informat
que amplia l’oferta d’abonaments
per millorar l’estacionament al
poble d’Ordino, que ha de ga-
rantir la rotació de places en els
llocs de màxima afluència, com
ara l’aparcament Prat de Vilella.
Així, en aquest equipament prò-
xim al centre esportiu, s’establirà
un nou sistema de control d’accés
per barrera, que substituirà la
zona verda i entrarà en vigor el
primer trimestre del 2018, una
vegada la instal·lació mecàni-
ca estigui operativa. Les tarifes
d’abonament es cobraran excep-
cionalment de manera fracciona-
da i proporcional, a partir de l’en-
trada en funcionament del nou
sistema de control d’accés. Igual
que els altres aparcaments amb
barrera –els verticals El Puiet i el
CEO–, Prat de Vilella oferirà mit-
jahoragratis,ilafraccióseràd’un
euro l’hora. Per a Prat de Vilella,
s’han creat diferents modalitats
d’abonament: tres tarifes anuals
i tres de trimestrals. Pel que fa a
les anuals, s’estableix la modali-
tat de dilluns a diumenge, les 24
hores, per un preu de 125 euros;
de dilluns a divendres, de 7 a 22
hores, per 110 euros, i la noctur-
na (de 21 a 8 hores), de dilluns a
diumenge, per 50 euros. Quant
als abonaments trimestrals, hi
ha també tres possibilitats: de
dilluns a diumenge, les 24 hores,
per 40 euros; de dilluns a diven-
dres, de 7 a 22 hores, per un im-
port de 35 euros; i de dilluns a
diumenge,de21a8hores,per15
euros. Una de les novetats per a
la viabilitat de l’estacionament és
la creació d’una vinyeta adhesiva,
que servirà per aparcar a qualse-
vol zona verda. El poble d’Ordi-
no té 119 places distribuïdes al
costat de les Escoles i al camp de
la Tenada. Les modalitats d’abo-
nament són 110 euros per a la
tarifa anual i 35 euros per a la
trimestral. L’estacionament serà
il·limitat, sempre que no superi
les 48 hores, en tots els casos.
El Comú d’Ordino amplia l’oferta
d’abonaments d’aparcament
A l’aparcament de Prat de Vilella s’instal·larà en breu un accés amb barrera
Equipaments
L’objectiu és afavorir la rotació de places en els llocs de màxima afluència.
comú ordino
Redacció
andorra la vElla
EldinardeNadald’Encampper
a la gent gran, amb un menú
ben tradicional, va reunir ahir
157 padrins a l’hotel Guillem.
Els padrins van menjar sopa
de Nadal, escudella i carn d’olla
i, de postres, neules i torrons.
L’esdeveniment estava obert a
tothom i va tenir un cost de sis
euros per als assistents i la res-
ta l’ha assumit el Comú encam-
padà. “Un dinar per intercanvi-
ar punts de vista i que potser
hauríem de fer més sovint”, va
ressaltar el cònsol major d’En-
camp, Jordi Torres. El mateix
cònsol va felicitar, durant el
discurs inaugural, l’Associació
de la Gent Gran d’Encamp, que
enguany va arribar al quinzè
aniversari. Malgrat tenir uns
300 socis, alguns assistents
van demanar més implicació
dels socis en la conservació i
dinamització del casal. Torres
va apuntar que, si hi ha més
afluència, el Comú es planteja
fer una redistribució de l’espai
actual, per afavorir que hi hagi
més lloc per fer activitats.
El dinar de Nadal aplega
més de 150 padrins
Encamp
El dinar de Nadal d’Encamp es va fer a l’hotel Guillem.
agènciEs
Agències
andorra la vElla

17. 17Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Pirineus
El projecte Impulsa 2026 ha pro-
gramat per a aquest divendres, a
la Seu d’Urgell, el primer Fòrum
de la Ciutadania que es fa a la
capital de la comarca. Es tracta
d’un espai obert a tota la pobla-
ció per reflexionar conjuntament
sobre el futur del territori. L’acte
començarà a les 7 del vespre a al
Centre Empresarial i Tecnolò-
gic de l’Alt Pirineu (Cetap), a la
tercera planta de l’edifici de les
Monges. A l’acte, es presenta-
ran les principals conclusions de
l’anàlisi del territori i de les línies
estratègiques de l’Impulsa 2026.
El primer Fòrum es va celebrar el
passat 15 de desembre a Oliana.
Fòrum de la Ciutadania
sobre el futur del territori
Impulsa 2026
Redacció
la seu d’urgell
En els propers dies, finalitzaran
les obres d’estabilització del
camí de la Llau de Benabarre,
dins del terme municipal de la
Seu d’Urgell, iniciades fa dues
setmanes. Amb aquesta actua-
ció es pretén millorar l’accés a
les finques rústiques que hi ha
en aquesta zona, així com la
circulació de l’aigua que baixa
per aquest torrent quan plou,
segons ha informat l’Ajunta-
ment en un comunicat.
Precisament, el pas de les
aigües ha provocat, amb el
temps, que s’erosionés la pla-
taforma d’aquest camí no pa-
vimentat, provocant que s’es-
trenyés i que les parets laterals
per sobre la rasant del camí es
descalcessin.
Les obres d’estabilització
consisteixen en la construcció
d’un murets laterals i es realit-
za una solera-paviment de for-
migó en tota la superfície del
camí on s’actua. El cost total de
l’obra és de 60.358, 28 euros.
Acaben les obres d’estabilització
al camí de la Llau de Benabarre
la seu d’urgell
Les obres busquen millorar els accessos a les finques rústiques de la zona.
a.s.u.
Redacció
la seu d’urgell
Batalla visita
el Taller Claror
l’alcalde de la seu, albert
Batalla, va visitar ahir el Taller
Claror per agrair als usuaris
la seva col·laboració amb els
minairons a l’hora d’elaborar
les més de 1.000 bosses,amb
petits obsequis, que rebran els
nens que participin en el Tió de
la Freita, el cagatió, que es farà
el proper diumenge, al Parc del
Cadí, a les 17.30 hores.
a.s.u.
solidaritat
L’alumnat de 3r d’ESO de l’INS
La Valira va presentar ahir l’apli-
cació per a dispositius mòbils
Flying a la Sala Immaculada de
la Seu d’Urgell. Aquesta app és
el producte final del projecte in-
terdisciplinari que han realitzat
els nois de 3r d’ESO al llarg de
tot el mes de desembre. El rep-
te que se’ls va plantejar va ser
crear una aplicació mòbil amb
la plataforma App inventor per
donar a conèixer els ocells més
característics del municipi, amb
una geolocalització i una des-
cripció de cada au.
El projecte Flying ha estat dis-
senyat per l’equip docent de 3r
d’ESO. La intenció era crear un
projecte interdisciplinari relaci-
onat amb el medi natural proper
per tal de contribuir a la seva
difusió i preservació. El projecte
Flying té un caràcter bàsicament
competencial; de fet, s’han tre-
ballat moltes de les competèn-
cies bàsiques del currículum:
comunicativa i lingüística, in-
formàtica, del medi natural i
social, l’artística, la cientificotec-
nològica i també la competència
d’autonomia personal. A més
a més de tots aquests objectius
pedagògics, Flying té una doble
finalitat: posar a la venda aques-
ta aplicació a Play Store per tal
de recaptar diners per al viatge
de 4t d’ESO. També té com a ob-
jectiu presentar el treball als Pre-
mios Eco, de la Fundación Edu-
cativa Endesa. L’alumnat s’ha
organitzat en grups de treball
cooperatiu. Hi ha diversos grups
d’experts que treballen aspectes
diferents: equips de redactors,
equips de gravació, equips d’il-
lustradors, equips d’edició de
vídeo i equips de programadors.
Alumnes de l’INS La Valira presenten
una app sobre els ocells del municipi
Flying és el producte final del projecte interdisciplinari que han fet els joves de tercer d’ESO
educació
Redacció
la seu d’urgell
Curses
Un any més, i ja en van nou,
la Seu d’Urgell acabarà l’any
celebrant la Sant Silvestre
de la Seu - Memorial Marc
Peña Turet. Seguint els pas-
sos d’edicions anteriors, la
prova tornarà a recórrer els
3,6 km, amb inici i final a la
plaça dels Oms. La sortida
es farà a les 18.30 hores del
diumenge, 31 de desembre, i,
per participar-hi, cal inscrip-
ció prèvia. Les inscripcions,
que són gratuïtes, es poden
fer al web santsilvestrelaseu.
com. L’organització donarà
un barret de Pare Noel als
inscrits, així com una bossa
del corredor amb diversos
productes i vals dels patroci-
nadors.
Arriba la 9a
edició de la
Sant Silvestre
de la Seu
Redacció
la seu d’urgell
Un moment de la presentació de l’app Flying a la sala Immaculada de la Seu.
INs la valIra

18. 18 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Cultura
Perdoni, però això de jugar
amb foc no resulta un pelet
rústic, primitiu fins i tot?
Al contrari: el foc l’hauríem
d’honorar sempre. Gràcies al
foc es va fer llum quan era nit,
gràcies al foc vam poder cuinar
el menjar, i gràcies al foc es rege-
nera l’esperit.
Per què aquí les fem rodar?
Doncs és la gran qüestió. A
cada poble es cremen d’una ma-
nera concreta. La memòria oral
ens diu que aquí sempre s’ha
fet així: enfilant l’escorça de be-
doll en un pal i fent-lo rodar al
votant del cos. No és l’única pe-
culiaritat de les nostres falles, a
banda del bedoll...
Digui, digui.
Nosaltres sortim al casc urbà;
el més habitual al Pirineu és que
la falla o l’haro s’encenguin dalt
de la muntanya i es baixin ence-
sos i en processó fins a la plaça
del poble on crema la foguera.
Fa molt de muntanya, d’acord,
però no és la nostra falla, que va
lligada amb cadena, i en què els
fallaires ens vestim i protegim
amb capa i guants...
Una falla light?
Diguem que més evoluciona-
da, conseqüència del desenvolu-
pament econòmic i demogràfic
del país, i també –s’ha de dir–
d’unes institucions que, per no
enganxar-s’hi els dits, van exigir
certes mesures de seguretat per
autoritzar la festa. Per això, els
fallaires ens protegim amb capa
i guants, i per això la falla que ro-
dem és de paper –i no de bedoll–
i va embolicada en una malla. Si
no, molt probablement hauria
desaparegut.
De les 63 localitats que inte-
gren la candidatura, a quan-
tes cremades ha assistit?
A les d’Isil, al Pallars, i les de
Barruera, a Boí.
No són gaires, la veritat.
Però pensa que cremem el
mateix dia. La mateixa nit, vaja.
No diré secta, però una tribu,
amb el seu ritual iniciàtic –el
bateig de foc– i tot.
Som una associació oberta a
tothom: no cal ser fill de ningú
ni tenir ADN del Puial ni tan
sols d’Andorra la Vella, per cre-
mar. El que sí que és cert és que
hem anat construint al llarg del
temps una litúrgia que serveix
per conservar l’essència de les
falles. Al final, per què les cre-
mem, les falles?
Això, això: per què?
Doncs, bàsicament, per pas-
sar-t’ho bé al costat d’altres per-
sones. Atenció, perquè el fet de
cremar falles també té una face-
ta més íntima: no és el mateix
cremar davant del Comú o les
Arcades que a la placeta del Puial
o al barri antic.
M’ho haurà d’explicar.
Hi ha dos moments ben dife-
renciats: un, quan vas pel barri
antic rodant la teva falla i sen-
tint-ne el soroll –fuuup, fuuup.
L’altre, als llocs més concorre-
guts, on més aviat es tracta de
fer espectacle interactuant amb
els altres companys.
Hi ha un repertori concret de
figures?
La tradició diu que el fallaire
major, que va al davant, va mar-
cant les figures que es van fent
amb la falla. Però el cert és que
cadascú fa el que vol.
Tornem al Puial: per què
aquí, precisament?
El vincle arrenca el 1996,
quan els joves del barri que ja
cremaven falles es van rebel·lar
contra la prohibició decretada
aquell any pel Comú, i van orga-
nitzar una cremada clandestina,
des de la placeta del Puial fins
al Prat de la Call, i tornar a pu-
jar. Es crea, en aquest moment,
una certa mística, perquè va ser
al Puial on les falles van resistir
quan anaven més mal dades.
I per què l’itinerari és el que
és: des de la placeta del Puial
fins a les Arcades?
Es tracta d’unir imaginàri-
ament les places on tradicio-
nalment es cremaven falles al
voltant d’una foguera, que òbvi-
ament eren al barri antic.
Quanta gent són, avui, a la
tribu dels fallaires?
La nit de Sant Joan podem
ser cap a 120 persones, entre
fallaires que cremen, fallaires de
llum, músics, coordinadors, aju-
dants i voluntaris. Socis en de-
vem ser cap a un centenar, entre
grans i petits. I, des del 1987, si
comptem l’expansió de les falles
a Escaldes, Encamp i Sant Julià,
potser ens enfilem fins al mig
miler.
Queden en actiu veterans
que cremessin el 1987?
Fidel Solsona que, com és sa-
but, és l’ànima de la recuperació
de la festa; Xavi Burgos, Josep
Anton Marquilló i Joan Garreta.
Però tingues en compte que no
hem conservat cap paper, cap
llistat dels fallaires dels tres pri-
mers anys. La gent recorda que
anava a cremar, però no exacta-
ment quan.
Ho tenen tot: benediccions
oficials, reconeixement in-
ternacional i, fins i tot, mar-
xandatge. I ara, què?
No sempre ha sigut així. Tra-
dicionalment, havíem sigut poc
més que quatre sonats que cre-
maven falles. Fins al 2010, con-
cretament, quan comencen els
contactes amb els altres fallaires
del Pirineu que culminaran en la
candidatura ala Unesco.
Per què les falles han acabat
caient bé, i el Madriu, en can-
vi, ha generat, en el millor
dels casos, tanta indiferèn-
cia?
Perquè hi ha gent al darrere.
El Madriu depèn exclusivament
de la voluntat institucional; en
canvi, la festa de la falles la fa la
gent, no les institucions.
Què se n’ha fet d’aquell pro-
jecte de museu, tan embrio-
nari com es vulgui, que havia
d’anar a la Casa Bauró?
Una idea; no ha passat d’aquí.
La Comella, ara que busca
llogatari, seria un altre bon
lloc per a un centre d’inter-
pretació.
És una altra idea.
Perdoni, però, tot això sona
una mica kumbaià, no?
Sí, i què?
“Per a l’administració érem només
quatre sonats que cremaven falles”
Avui sembla que totes els ponen: patrimoni de la humanitat de la Unes-
co, ganxo turístic de primer ordre, marxandatge i ara, fins i tot, llibre, el
que es va presentar ahir a La Llacuna. Però el camí per arribar fins aquí
ha estat llarg i no sempre planer. Ens ho explica ‘Roda el foc’, monogra-
fia des d’ara imprescindible que repassa la història de la festa del foc a
la capital des de la recuperació, el 1987, i fins a l’actualitat.
Albert Roig, autor de ‘30 anys de falles a Andorra la Vella’
A. Luengo
AndoRRA lA VellA
la festa de la falles
depèn de la gent; el
Madriu, només de
les institucions
les falles, prohibides
el 1997, van resistir
al Puial; d’aquí el
vincle amb el barri
jonAthAn gil

19. cultura 19Dijous, 21 De Desembre Del 2017
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
BASES DEL SORTEIG A www.bondia.ad
*Costdelmissatge:1,50€+cànon
ESQUIS
Race Pro 66
FIXACIONS
SL EVO World Cup 110gr
PELLS
Race Competition
Per gentilesa de:
www.comnouandorra.com
Foto:Vallnord
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
Per gentilesa de:
Envia un sms al 789 amb la paraula clau
COMNOU i el teu nom i participaràs en el
sorteig d’uns esquís de muntanya
amb fixacions i pells.
1.237 €
PVP
Temporada francesa
L’ambaixada francesa va posar
ahir a la venda les entrades
per al concert que Kids United
protagonitzarà el 24 de febrer
al Prat del Roures escaldenc.
Les localitats per al debut an-
dorrà de la banda, que va ar-
rasar a França amb Un monde
meilleur i que ara hi torna amb
ForeverUnited,espodenadqui-
rirawww.ad.ambafrance.orgia
l’OficinadeTurismedelacapi-
tal (10 euros).
Kids United,
a la venda
La Temporada d’òpera ens ha
acostumat malament. Molt ma-
lament. Si no n’hi havia prou a
desafiar la història, que sem-
blava haver sentenciat que era
im-pos-si-ble aixecar una pro-
gramació lírica estable en aquest
racó nostre de Pirineu, ara va i
Jonaina Salvador –aquí, en la fa-
ceta de directora artística i àni-
ma de l’invent– es treu del barret
un cor, un senyor cor –quaranta
veus– que s’estrena oficialment
el 27 de gener, en la segona pro-
posta de la Temporada, i que
neix amb vocació de continuïtat:
l’objectiu, diu Salvador, “és que
pugui acompanyar qualsevol de
les òperes que es programin al
Claror”.
Un objectiu especialment
ambiciós perquè la immensa
majoria dels cantants són afici-
onats que debuten a l’escenari, i
que assagen, des de l’octubre, un
dia a la setmana. Justet, admet,
però suficient perquè el resultat,
diu Salvador, amb l’entusiasme
habitual, sigui bo: “Són consci-
ents de la responsabilitat que
comporta cantar amb els solis-
tes”.
El cert és que L’elisir d’amore
és una òpera en què el cor –pa-
gesos i soldats, sobretot– té un
especial protagonisme i que es
passa la major part de les dues
hores de la funció a l’escenari. A
més, és un cor a cinc veus, “així
que el muntatge ha resultat es-
pecialment complex, sobretot
tenint en compte que treballem
amb cantants no professionals”.
Però L’elisir, a banda d’un dels
títols majors de Donizetti, és
també en aquest sentit especial
i a més “el cor no sempre tindrà
tanta presència”.
Es tracta, en fi, d’una propos-
ta fins ara inèdita a la Tempo-
rada, que havia programat ope-
retes –La viuda alegre, La gata
metamorfosejada en dona– i títols
dramàtics de gran format –Car-
men, La Traviata–, però mai fins
ara s’havia atrevit amb una òpe-
ra còmica. L’elisir ho és, amb la
particularitat que les àries prin-
cipals dels solistes tenen un re-
gistre més dramàtic, mentre que
la resta del repertori és “molt
festiva i molt rítmica”. Fins i tot,
ballada, amb intervenció especi-
al de l’Esbart Lauredià.
Pel que fa a l’elenc, la Tempo-
rada fa un pas endavant més i ha
lligat, en aquesta ocasió, Miguel
Sola, baríton madrileny de llar-
ga trajectòria que actualment té
en cartell El gato montés, al ma-
drileny teatre de la Zarzuela. Al
Claror, encarnarà Dulcamara, el
xarlatan que li ven, al pobre Ne-
morino, una potinga per seduir
la bella Adina. El tenor georgià
Giorgi Davitadze, en el paper
de l’ingenu pageset Nemorino,
cantarà el que és, sens dubte,
un dels hits de la lírica universal:
l’ària Una furtiva lagrima. Com-
pleten el repartiment el baríton
turc Otar Nakashidze, a qui ja
havíem pogut veure a La Travia-
ta (Belcore), la jove mezzo valen-
ciana Estíbaliz Ruiz (Giannetta)
i, naturalment, Salvador, que
s’ha reservat el paper d’Adina, la
protagonista femenina.
Adverteix ella mateixa que es
tractad’unaòpera“especialment
exigent”, perquè s’enfila fins a les
dues hores llargues, i perquè Do-
nizetti “l’esquitxa contínuament
amb floritures”. Però també que
és especialment agraïda i que,
sobretot el personatge de Dul-
camara, ensarronador professi-
onal, acostuma a triomfar entre
grans i petits. Perquè això tam-
bé: L’elisir és una òpera per a tota
la família, especialment indica-
da per iniciar-se en el gènere. La
funció de dissabte, vespertina
(20.30 hores); la de diumenge,
de tarda (18 hores).
El cor, a punt d’‘Elisir’
El baríton madrileny Miguel Solà s’enrola al muntatge de Donizetti, el 27 i 28 de gener al Claror
Temporada d’òpera
A. L.
sanT julià de lòria
Jonaina Salvador i el conseller Josep Roig van presentar ahir al Centre Cultural Lauredià el segon muntatge de la Temporada.
agències
Jonaina Salvador
l’objectiu és que el
cor pugui acompanyar
totes les òperes que
es programin al claror
‘l’elisir’ és una òpera
llarga i exigent, però
també festiva, alegre i
per a tota la família
Recital de
piano i veu a
Areny-Plandolit
avantítol
La casa d’Areny-Plandolit
acollirà el 28 de desembre un
recital a càrrec de la soprano
Eva Sauret i la pianista Míri-
am Manubens, organitzat pel
ministeri de Cultura (19.30
hores). El programa combi-
na àries de Samson et Dalila,
les Noces de Figaro, Tosca i Il
Giustino, amb un repertori de
nadales catalanes (El noi de
la mare, El petit vailet, Nit de
vetlla) i universals (Santa Nit,
White Christmas).
Redacció
andorra la vella
Eva Sauret i Míriam Manubens
s.F.g.a

20. 20 Dijous, 21 De Desembre Del 2017
Esports
‘C’est fini’
El BC MoraBanc deixa de somiar amb el Top-16 de l’EuroCup en perdre a la pista del Levallois Metropolitans
Bàsquet
No tots els somnis es fan reali-
tat i, de molts, sempre se n’aca-
ba despertant. El Bàsquet Club
MoraBanc, en el seu retorn a la
competició europea, va quedar
eliminat de l’EuroCup, a falta
d’un partit per al final de la pri-
mera lligueta, en perdre per 99 a
92 contra el Levallois Metropo-
litans París, el cuer del grup A,
que només havia guanyat un par-
tit dels vuit que havia jugat. Per
tant, el Top-16 deixa ja de ser un
objectiu i ara només toca pensar
en la Lliga ACB i en picar pedra
per buscar la classificació per a la
Copa del Rei i també per al play-
off pel títol.
A París, era caixa o faixa. No
hi havia altra opció. La victòria
del Fiat Torí a la pista del líder del
grup A de l’EuroCup, el Darüssa-
faka Istanbul, obligava el Bàsquet
Club MoraBanc a guanyar. El ri-
val dels andorrans, el Levallois
Metropolitans París, no s’hi ju-
gava absolutament res. No va ser
un primer quart fàcil. La defensa
andorrana recordava la de l’inici
de la temporada, és a dir, fluixa i
sense intensitat. Els de Frédéric
Fauthoux van jugar deslliurats i
sense cap tipus de pressió. Gau-
dienalapistaiesnotava.Apartir
del 8 a 8, els parisencs van clavar
un parcial d’11 a 0, amb dos tri-
ples de l’eslovè Klemen Prepelic i
els punts de qualitat de l’ex-NBA
Boris Diaw. Amb molts quilos de
més i fora de forma, en especial,
física, però no pas tècnica. El Le-
vallois va dominar els primers 10
minutsambelbonritmeimposat
pel jove base Sylvain Francisco, a
qui no podia aturar el seu com-
patriota, Andrew Albicy. A partir
del 24 a 12, primeres mostres de
millora dels de Joan Peñarroya,
amb tres triples consecutius, de
John Shurna, Andrew Albicy i
Vlado Jankovic, per situar un 27
a 23. Al final del primer acte, una
entrada a cistella sobre la matei-
xa botzina de Jaime Fernández
va situar a l’electrònic un 29 a 25.
Als següents 10 minuts, la
posada en escena del BC Mora-
Bancvasermoltmillorquealpri-
mer quart. Això sí, la defensa feia
aigües. El nord-americà David
Walker es va retrobar per fi amb
la seva millor versió. Ja tocava.
Ahir va anotar i també va aportar
a l’equip, acabant el segon quart
amb 11 punts i un 3 de 3 en tri-
ples. De fet, el seu tercer triple
del partit va signar la remuntada,
amb un 49 a 50. Finalment, una
cistella de Maxime Roos, després
d’una cavalcada sense oposició
de Sylvain Francisco, va deixar
un ajustat 53 a 56 al descans.
Continuar vius a l’EuroCup era el
màxim objectiu.
A la represa, l’equip dirigit
per Joan Peñarroya va oblidar
l’encert en el tir en el vestidor i
va ser escombrat de la pista pel
Levallois, amb un parcial que va
arribaraserde20a8, iesvaarri-
baraunavantatged’11puntsper
als parisencs (73 a 62), amb un
Gavin Ware inspirat i un David
Walker que, després d’oferir la
seva millor versió, va tornar a la
ja habitual d’aquesta temporada.
Els de Fauthoux, sense la pres-
sió del resultat, van continuar
divertint-se contra un rival amb
l’ansietat que ve de la necessitat
de guanyar. El resultat al final del
tercer quart el va maquillar un
xic Jaime Fernández amb un tri-
ple(75a67).Aquesttercerquart,
però, els passaria factura amb
tota seguretat. El Levallois amb
confiança, i el BC MoraBanc amb
el seu antònim, la desconfiança.
L’últim quart va ser el millor
exemple d’un equip desbordat. El
Levallois va arribar a guanyar de
15 punts (85 a 70), amb un triple
de Sylvain Francisco. Peñarroya
va demanar temps mort i va es-
broncarelsseusjugadors.Non’hi
haviapermenys,oesreaccionava
o es tornava a casa amb una der-
rota i, el pitjor de tot, amb l’elimi-
nació. Es va reaccionar, però va
ser tard i, a més, els parisencs tot
el que tiraven ho anotaven. Els
jugadors del BC MoraBanc, amb
caradepomesagres,iladePeñar-
roya, igual. El grup de l’EuroCup
era complicat i un dels més difí-
cils, però aquest equip havia de-
mostrat en els dos últims partits
al Poliesportiu d’Andorra que pot
plantar cara a qualsevol equip si
defensa i, de retruc, té confiança
en atac. L’EuroCup ja és història
i el partit contra el Darüssafaka
Istanbul del proper dimecres serà
totalment anecdòtic.
C’est fini.
Redacció
andorra la Vella
L’ala pivot nord-americà John Shurna rebent un tap de l’ala pivot del Levallois Metropolitans Rod Odom.
karen mandau
Levallois
Metropolitans
BC MoraBanc
99 92
Parcials: 29-25, 53-56 –descans–; 75-67 i
99-92.
Àrbitres: Petros Papapetrou, Saso Petek i Igor
Mitrovski.
Eliminat: GavinWare –Levallois Metropolitans–.
Francisco 10
Prepelic 17
Travis Leslie 7
Rod Odom 18
Boris Diaw 15
rémi lesca 6
Gavin Ware 12
eliezer-Vanerot 6
maxime roos 4
Campbell 4
Fred loubaki 0
Albicy 18
Jaka Blazic 11
David Walker 14
John Shurna 6
Karnowski 5
Vlado Jankovic 13
david Jelínek 0
oliver Stevic 4
moussa diagne 7
Jaime Fdez. 14
Guille Colom 0
Palais des Sports Marcel Cerdan de París:
1.500 espectadors (segons l’EuroCup)
EuroCup. Grup A (9a jornada)
78 unics kazan - Cedevita Zagreb 61
75 darüssafaka Istanbul - Fiat Torí 77
99 Levallois París - BC MoraBanc 92
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 darüssafaka 9 7 2
2 unics kazan 9 6 3
3 Fiat Torí 9 5 4
4 Cedevita Zagreb 9 4 5
5 BC MoraBanc 9 3 6
6 levallois París 9 2 7
Joan
Peñarroya:
“estem
tristos”
la cara és el mirall de
l’ànima i la de Joan
Peñarroya, en especial al
tercer quart, ja donava a
entendre que l’equip no
rutllava. “estem tristos
perquè volíem lluitar fins
al final a l’EuroCup i ens
quedem fora en un partit
en el qual no hem fet res
del que havíem planejat.
Sabíem que jugàvem contra
un equip amb molt de talent
i volíem que no juguessin
còmodes, però no ho hem
aconseguit. Hem estat
tous i els hem deixat jugar
amb percentatges massa
alts”, va dir el tècnic del
BC moraBanc. el capità de
l’equip, oliver Stevic, també
va valorar la derrota a
París. “no pots jugar contra
un equip, deixar tants
llançaments i jugar sense
duresa, intensitat... així,
és impossible guanyar”, va
indicar el pivot serbi.