Contingut del curs l'Art de ser

1. Curs d’Estiu 2011

2.  Presentació
◦ Objectius
◦ Professorat i programació

3.  Aprendre a ser un prosumer creant i
difonent coneixements a través d’internet
 Treure el màxim profit de les eines de
divulgació que ofereix internet
 Com ?
◦ Des de dos punts de vista:
◦ el tecnològic
◦ el de comunicació humana

4. Contingut Professorat
Introducció Cristina Manresa
Edupunk (cristina.manresa@uib.es)
Dilluns
La Societat Xarxa Ramon Mas
(ramon.mas@uib.es)
Viralització i persuassió Asunción Escribano (UPS)
Dimarts interpersonal massiva
Viralització i persuassió Andrea Guisen (Videoconf)
Dimecres interpersonal massiva (UNLP) Ed. Jovellanos
Projectes Cristina Manresa
Dijous Ramon Mas
(UIB)
Projectes Cristina Manresa
Divendres Ramon Mas

7.  Les persones i la comunicació entre elles
són la base de l’aprenentage i la innovació
 La tecnologia és una eina per ajudar en
aquest procés

8.  Aquesta paraula implica una manera
d’entendre l’educació i l’aprenentatge
radicalment diferents al model convencional
 Està fonamentada en el poder que la
tecnologia digital ha escampat entre la
comunitat.
 Identifica actituds, comunitats i usos de la
tecnologia que són tan antics com la pròpia
internet i que s’ha desenvolupat
enormement amb l’explosió de la web 2.0

9.  És un terme recent (2008), creat per
Brian Lamb i Jim Groom
 Significa per l’ensenyança, el que el punk
va significar per la música fa unes dècades:
una resposta radical i en part utòpica als
poders establerts, que tracta de
promoure la llibertat i la participació
activa de les persones (Juan Freire)
 Ensenyança i aprenentatge HUM (Hágalo
Usted Mismo)

10. La filosofia punk es basa en:
 Fes-ho tu mateix o a la teva manera
 Rebutja els dogmes i questiona l’establert
 Menysprea les modes i la societat de
masses

11. http://www.edupunkmanifesto.org/

12.  Tecnologia
educativa (LMS Learning
Management System)
◦ Afirmacions tecnocèntriques
 Millora la capacitat de pensament crític
 Millora el funcionament de l’aula
◦ WebCT (finals 90): difícil aprenentage i
manteniment. Sistema tancat.
◦ Blackboard compra WebCT (2006)
◦ Plataformes obertes (Moodle)
 Alternativa ?

13.  Técnicamente:
◦ Es una red
 Conecta ordenadores de todo el mundo y de distinto
tipo
◦ Su origen es la red ARPANET (1969)
◦ Navegador (1991)

14.  Es un medio
◦ de comunicación,
◦ de interacción y
◦ de organización social.

15.  Web 1.0 – Web 1.5 (1991-2003)

16.  Web 2.0 = web social (>2004)

17.  Web 3.0 = web semántica
◦ Interpretar  intereses y necesidades del usuario

20. Plataformas de pago Software 2.0 gratuito
+
aplicaciones
contenido
webtop vs desktop
Herramientas y
contenido en web

21.  Los usuarios actúan:
en forma pasiva en forma activa
Internet nació con esta idea
 P.e Wikipedia
◦ “una experiencia radical de confianza” “un medio ambiente
igualitario con sentido de neutralidad entre pares”

22.  Infoware: software más datos.
 En web 2.0:
◦ Software suele ser un recurso abierto o de fácil
implementación.
◦ Datos de gran valor
Producidos por
una masa crítica de usuarios

23.  Uso del software como
servicio gratuito (en Web)
Actualizaciones
- constantemente
- sin costes adicionales para el
consumidor
- acelerando el proceso de mejoras

24.  Simplicidad para el usuario y desarrollador
 Fiabilidad
 Escalabilidad
 Visualización por sindicación o por plataforma
propietaria
 Ensamblaje de productos: creatividad, valor añadido,
creación de sinergias (mashups)

25.  No se limita a las computadoras.
 Favorecido por la sindicación

26.  Introducir experiencias en internet es:
◦ En todo momento y lugar
◦ Interfaces fáciles y usables

28. Sociedad de la información
Sociedad del conocimiento
Sociedad del saber
Sociedad de la inteligencia
Sociedad red
Sociedad informacional

29. Reuniones
G8,
Comunidad
europea,
OCDE, ONU
Aspectos
tecnológicos
Sociedad de
la
información
1973, Daniel Relacionado con la
Bell “innovación tecnológica”
Abdul Waheed Khan
(subdirector general de la UNESCO
para la Comunicación y la
Información)

30. UNESCO
Implica cambio
conceptual: de
información a
conocimiento
Sociedad del
Finales de los
conocimiento
90
Incluye una dimensión de
Sociedad
del saber
transformación social,
cultural, económica, política
Knowledge e institucional
society Abdul Waheed Khan
Sociedad de
la
inteligencia

31. Información y
conocimiento ya
eran importantes
Sociedad informacional:
“el término informacional
indica el atributo de una
forma específica de
organización social en la que
la generación, el
1991, Jan van Sociedad Red : internet es
procesamiento y la
Dijk el medio
red transmisión de información se
convierten en las fuentes
fundamentales de la
productividad y el poder,
debido a las nuevas
condiciones tecnológicas que
Cambios debido a surgen en este período
internet, información histórico”
digital y las M. Castells
comunicaciones.

32.  Castells, no obstante, denominó a su
libro La era de la información. ¿Por
qué ese título y no "La era
informacional"? "Los títulos –dice–
son mecanismos de comunicación".

33. Mark Zuckerberg,
“la gente ha llegado a sentirse cómoda, no sólo de compartir más y más
variada información, sino también de hacerlo de modo más abierto y con
más gente. Esa norma social es sólo algo que ha evolucionado con el
tiempo.”

35.  Llamados también
◦ N-gen: Net-generation
◦ D-gen: Digital-generation
◦ Milleneals
◦ Generación Y
 Principios de los’80
 Alfabetizados digitalmente
◦ Esta generación ha pasado
 10000 horas con videojuegos
 200000 mails recibidos o escritos
 20000 horas viendo la televisión
 10000 horas en el móvil
(Prensky, 2005)
 “Piensan y procesan la información de forma diferente a sus
predecesores”
Na#vo
digital

36.  Acostumbrados a recibir información
rápidamente
 Procesan la información en paralelo y multi-tarea
 Prefieren gráficos a texto
 Trabajan mejor conectados a la red
 Incorporan la red como elemento importante en
sus relaciones sociales
 Prosperan con “premios” inmediatos y
recompensas frecuentes
 Consumistas “unitarios”

37.  Eligen jugar en serio en vez de trabajar.
 Acceden a la información principalmente a partir
de fuentes no impresas, sino digitales.
 Obtienen conocimientos procesando información
discontinua y no lineal
 Poca concentración

38.  Son Inmigrantes digitales
◦ Que aprenden a adaptarse al entorno
◦ A veces la tecnología no es la primera opción
 Acciones de un inmigrante
◦ Imprimir el e-mail
◦ Llamar por teléfono para preguntar si han recibido
el e-mail
◦ Otros?

39.  Estructuras mentales moldeadas por los
procesos paso a paso
 Seguimiento de instrucciones “antes de” o
de resolver un problemas a la vez
 Actuación basada en el análisis deductivo
 Aprendizaje basado en el enlace con
conocimientos pre-adquiridos
 A los jóvenes que creen saberlo todo

40. ¿Qué pasa con las partes del mundo donde la
tecnología no está tan introducida?
¿Qué pasa con los sectores de la población que no
tienen acceso a las nuevas tecnologías o no saben
utilizarlas?

42.  Gran cantidad de datos.

43.  Los nuevos instrumentos de
información y sus contenidos
se encuentran por todo
 Los medios de comunicación
se han convertido en el
espacio de interacción social
por excelencia

44.  Distancia prácticamente
ilimitada que alcanza el
intercambio de mensajes.
 Las distancias geográficas se
vuelven relativas

45.  La
comunicación se ha
vuelto instantánea y
más barata

46. • Las capacidades técnicas de la
comunicación contemporánea
permiten que recibamos
información de todas partes,
aunque lo más frecuente es
que la mayor parte de la
información que circula por el
mundo surja de unos cuantos
sitios.

47.  Los nuevos instrumentos de
propagación de información
permiten que sus usuarios
sean no sólo consumidores,
sino además productores de
sus propios mensajes.
 Mayoría son consumidores

48.  Mientras las naciones más
industrializadas extienden el
acceso a internet
 Internet sigue siendo ajena a
casi la totalidad de la gente en
los países más pobres o incluso
en zonas o entre segmentos de
la población marginados aún en
los países más desarrollados.

50.  Semultiplican las actitudes,
opiniones, pensamientos y
circunstancias que están
presentes en nuestras
sociedades.

51. • Enorme y creciente cantidad de
información
• Desafío cotidiano y en motivo
de agobio. Aturdimiento
personal y colectivo.
• Destrezas para encontrar y
seleccionar

52. • Preponderancia de los contenidos de
carácter comercial
• ausencia de capacitación y reflexión
• Mayor consumo y menor creatividad
• Mayor intercambio mercantil, menor
intercambio de conocimientos.

54. Tecnologia
Aplicaciones
Web 2.0
Comunitat
Negoci

55. • A finals dels anys 60, una comunitat
d’experts en informàtica i xarxes
(autoanomenats hackers) varen acordar
utilitzar cooperativament les seves
habilitats per descobrir noves possibilitats
tecnológiques
• Això va fer possible l’evolució dels
ordenadors i el treball col·lectiu a favor
de l’anomenat “software lliure”

56. • Amb l’intercanvi obert, lliure i gratuït dels
desenvolupaments tecnològics, es va
consolidar una sub-cultura hacker basada
en els conceptes de:
• Innovació cooperativa,
• Construcció social de la tecnologia
• Propietat comunitària.

57.  Els
hackers varen consolidar un sistema
basat en la intel·ligència col·lectiva (un
model obert, centrat en el lliure intercanvi
de coneixements [Himanen 2002])
• Aquest
model estimula la comunicació i
cooperació entre els usuaris
• Exemples: linux, internet

58. • Motivació:
• Desig d’aportar coneixements
• Aprendre cada vegada més
• Reconeixement social del seu entorn

59.  Principis:
◦ Lliure accés a la informació
◦ La informàtica com a eina per ajudar a
millorar la qualitat de vida de les persones
◦ Pasió
◦ Llibertat
◦ Consciència social, igualtat social i valor social
◦ Veritat
◦ Anticorrupció
◦ Activitat
◦ Curiositat
◦ Creativitat

60.  És precisament la lliure interpretació
d’aquesta ètica la que va fer que alguns
hackers fóren catalogats com a criminals
cibernétics (o crackers) per fer un ús
il·lícit dels seus coneixements informàtics

62. • Les comunitats hackers són un exemple
de les pràctiques de col·lectivització del
saber i de l’intercanvi d’experiències
dinàmiques fundamentas en l’actual
societat del coneixement
• L’intercanvi d’informació és fonamental
per el desenvolupament i l’expansió del
coneixement

63. La relevància d’aquestes pràctiques
orientades a afavorir el llibre intercanvi i
generació del saber es veu amb l’aparició
d’un grapat de conceptes entorn a la idea
del coneixement obert:
• Intercreativitat
• Intel·ligència col·lectiva
• Multituds intel·ligents
• Sabiduria de les multituds
• Arquitectura de la participació

64.  Interactivitat + creativitat
 Concepte imprescindible per arribar a la xarxa
d’avui en dia i utilitzat per les primeres
comunitats hackers
 És el procés de fer coses o resoldre problemes
junts
 Beneficia a tots els participants
 “Hem de ser capaços de:
◦ no únicament trobar qualsevol tipus de document a la
web sino que també crear fàcilment qualsevol tipus de
document
◦ no únicament d’interactuar amb altres persones, sino
també de crear amb elles” [Lee 2000]

65.  Tesi central: existeix un saber col·lectiu
distribuït a qualsevol lloc on hi hagi
humanitat que es pot potenciar amb la
utilització dels dispositius tecnològics
 La intel·ligència col·lectiva és la capacitat
que té un grup de persones de
col·laborar per decidir sobre el seu propi
futur
 Augmenta les possibilitats de conseguir
metes en contexts d’alta complexitat

66.  Cada persona sap sobre alguna cosa,
ningú té el coneixement absolut
 Sorgeix en un moment en que la
interacció entre usuaris es restringia al
correu electrònic, els chat i les BBS
(bulletin board system)
 Lévy va anticipar la necessitat de crear
eines tecnològiques per la construcció
cooperativa de coneixements

67.  La comunitat virtual és parescuda a un
ecosistema de subcultures i grups
espontàniament constituit
 Exemples: microorganismes, cèl·lules,
formigues
 Flash Mobs: la utilització de les plataformes
tecnològiques digitals és la columna
vertebral d’aquest moviment, ja que tota la
interacció es produeix a distància i funciona
a través de la distribució de missatges per les
xarxes socials.

68.  Laconvergència de tecnologies té
profundes repercusions de caràcter social
perquè les persones utilitzen eines que les
permeten adoptar nous formats
d’interacció, coordinació i cooperació
(telèfon+ordinador=internet)

69.  Aquestes noves formes d’interacció
afavoreixen l’intercanvi de coneixement
col·lectiu i la construcció d’un capital
social (confiança, reciprocitat, normes i
valors per promoure la cooperació entre
les persones) [Rheinghold 2005]

70.  “Wisdom of Crowds”
 Cent cervells pensen millor que un
 La suma de decisions col·lectives de
moltes persones és més encertada que
les decisions individuals que pot prendre
un únic membre del grup
 Perquè un grup sigui intel·ligent és
necessari que hi hagi diversitat d’opinions,
independència de criteris i
descentralització

72.  El principal potencial de internet (web
2.0) és el facilitar la creació d’una xarxa
de col·laboració entre individus
fonamentada en l’arquitectura de
participació (construïda alrededor de les
persones i no de les tecnologies)
 Instruments de cooperació entre
persones separades per espai i temps
 Molts interactuen amb molts

73.  La Web 2.0 és una actitud i no una
tecnologia. Hi ha una ètica de cooperació
implicita i la web és l’intermediari
 Hi ha hagut un canvi tecnològic però més
encara un canvi social que ofereix a les
comunitats la possibilitat de comptar amb
eines per generar i distribuir
coneixements

74. • CreativeCommons
• Folksonomia
• Colaboratoris

75. • Organització no gubernamental, sense
ànim de lucre, fundada i presidida per
Lawrence Lessig, professor de dret a
Standford
• Inspirada en la llicència GPL (General
Public License) de la Free Software
Foundation
• L’usuari pot copiar, distribuir o modificar
una obra (fins i tot us comercial)

76. • Objectiu: reduir les barreres legals de la
creativitat
• Pretén crear un espai que promogui,
faciliti i garantitzi l’intercanvi col·lectiu
d’obres i treballs artístics, científics i
software rompent els rígits termes del
Copyright
• Serveix per pàginas Web, projectes
educacionals, música, cine, fotografia,
literatura, ...

77. • És una taxonomia social o classificació de la
informació de manera colectiva i colaborativa
• S’ordena la informació amb etiquetes o tags
• No hi ha una lògica jeràrquica sino que
únicament decisions d’etiquetat dels propis
usuaris (utilitzada a flickr, del.icio.us, Amazon,
last.fm, Facebook, Twitter, ...)
• El coneixement s’ha d’organitzar amb
posterioritat a la seva creació, així com ho
utilitza la gent i no com ho creu un generador
d’informació
• Aprofita el coneixement dels damés

78. • Colaboración + laboratorio
• Significa un centre de recerca distribuït que
permet als científics fer feina junts en un mateix
projecte, malgrat les distàncies
• El principi fonamental és la regla de reciprocitat:
donar i rebre
• Exemple: un repositori (Digital.CSIC)

79. • google.com/trends

80. No hay filtros en la entrada de contenidos, sino en la
salida. La aplicación permite al usuario publicar y luego
la comunidad determina la relevancia del contenido.
Mismo nivel profesionales y amateurs? Las noticias
más votadas son las más importantes?

81. Ejercicio
de
escritura
colec#va
Blog, wiki, rss…

82.  Video part 1/2
 Video part 2/2

84.  Problemática
 Supuesto básico
 Propuesta:
◦ mensaje
◦ objetivo
◦ audiencia
 Propuesta de participación.
◦ Acciones comunicacionales del equipo y de la audiencia
◦ materiales. Técnicas y herramientas
◦ medios

85.  Prezi
 Producción audiovisual
 Logo
 Inicio de las actividades

86.  BIO-BOTTLE (2010, UCES) http://
prezi.com/k2diikth_xpm/final-biobottle/
 DECILO BAILANDO (2011, UCES). Tema
danza terapia http://prezi.com/zc6-
z6ccz2lh/copy-of-decilo-bailando/

87.  Planeta
web 2.0 Inteligencia colectiva o
medios fast food.
◦ C. Cobo Romaní y H. Pardo Kuklinski, 2007
 The network society. From knowledge to
policy
◦ M. Castells y G. Cardoso
 Elpoder de las redes. Manual ilustrado para
personas, colectivos y empresas abocados al
ciberactivismo
◦ D. de Ugarte

88.  Inmigrantes digitales vs. nativos digitales
◦ Piscitelly
 Digital Natives, Digital Immigrants
◦ M. Prensky, 2001
 Laescuela en la sociedad red. Internet en
el ámbito educativo no universitario.
Informe de investigación
◦ Generalitat de Catalunya, 2004
 Wikipedia