Ética

1. CRISTIANISME:
El cristianisme una teoria ética creada al segle I que consisteix en una religió
abrahàmicamonoteista basada en la vida i a elsensenyaments de Jesús de
Natzaretsegonsés presenta al NouTestament .
Elscristianscreuen que Jesús és el fill de Déu ,aixícom el Messies ( o Crist ) profetitzat
en l'AnticTestament , que va morir per la redempciódelspecats del gènerehumà , i que
va ressuscitar tres diesdesprés de la sevamort .
Alguns estudiosos del segle XX no prenencom a data incontrovertible l'any 33 d. C. per
la mort de Jesucrist .N'hi ha que en indagar en les dates ,suggereixen que va poder
haver un desfasament de 4 a 8 anys entre l'inici del còmput de l'Era cristiana i la data
precisa del naixement de Jesús de Natzaret , a elsúnicsdocumentshistòrics sobre el
començament del cristianismesón a elsEvangelis de l' NouTestament i el
llibredelsFetsdelsApòstols .
El cristianismeés va originar al segle I a partir del judaisme ,immediatamentDesprés de
la mort de Jesús de Natzaret . Elscreients van ser anomenatscristians per primera
vegada a Antioquia ,onés van establirdesprés de la persecució inicial a Judea.

2. UTILITARISME:
El utilitarisme és una teoria ética que va ser creada al segle XVI que és un
termeaplicatalscorrentsfilosòfiques que identifiquen el béambl'útil, jasigui per a
l'individu, ja per a la societat. El útil és, així, consideratcom a criteri moral i com a
fonament del bé i de la felicitat.
En l'antiguitat, s'atribueix a Protàgoresd'Abderal'haveridentificat el bé i la utilitat,
identificació que segueixapareixent a les escoles Cirenaica i hedonista. En l'època
moderna, l’utilitarisme va ser defensat, entre altres, per J. Bentham i J. S. Mill, per als
que la utilitatésallò que produeixavantatges, plaer o felicitat per la majoria,
minimitzant el dany, el dolor, el sofriment ...L’utilitarismeexigeix un "càlcul racional"
adequat, (en la mesura que es persegueix un benestardurador), per determinar
quinessón les mesures que condueixen a aquestaestabilitat, i evitar la persecució de
finalitats inestables i efímers.
http://www.youtube.com/watch?v=NcbRvIYifdI

3. VITALISME:
Es una teoría ética que va començar a finals del segle XIX i
elsfilosofsmésimportantssónFriedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri
Bergson.La teoria de la força vital o vitalismebiològic defensa que en l'ésserviuactua
alguna mena de força vital, no determinable per paràmetresfísics que explica el
caràcter finalista delsorganismesvius. Utilitza el terme «filosofia de la vida “ i la vida ha
d’entendre’scom un impuls universal que s’expandeix en lluita contra la resistència de
la matèria, i evoluciona de manera ascendent. La evoluciómateixaés un procés creador
fruitd’aquestaexpansió del élan vital.
La vida com a centre de les sevesreflexions encara que ésmillorutilitzar el terme
«filosofia de la vida».
La
idea
de
considerar
elsfenòmensvitalscom
a
dependentsd’unprincipiexternd’unaantiguitat ancestral, i la concepció de l'ànimacom a
principi de la vida. Sóncaracteritzables per un comúantiracionalisme i per l’afirmació
del paper central que la vida individual humana té en el món.
Com a reacció contra l’idealisme i el positivisme, genèricamentdenominades també
filosofia de la VIDA.
El vitalisme ha anatdesapareixent, donat que, des del punt de vista de la ciència, no es
potreconèixer en la força vital gaire cosa més que un "paràmetreamagat" que vol
explicar la manca de dades. En química la premissabàsica era que
elsmaterialsorgànicsdiferiendelsmaterialsinorgànics
de
forma
fonamental;
d'acordambaixòelsquímicsvitalistespredeien que elsmaterialsorgànics no podrien ser
sintetitzatsdelsmaterialsinorgànics.

4. HEDONISME:
Hedonismeés la teoría ética mes ‘jove’ ja que es va crear al segle XX. És un
correntfilosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la
pròpiaexistència i un criteri moral. El termeestàderivat del mot en grecantic, que
significa joia, satisfacció, gana, desig.
El plaerés un terme que no té una definició clara. Hi haautors que pensen que hi ha
una sèried'experiències que donen universalmentplaer i d'altres que creuen que
éstotalment personal. Elsprimers citen la satisfacciódelsdesigsdelsinstints (per això el
sexedonariaplaer) o l'aprovació de la comunitat. Elssegons afirmen que totdepèn del
sistema de valors de la persona, hi hagent que extreuplaer del que altres consideren
dolor, mentre que no poden gaudir de determinatsactesperquè la consciènciaels fa
sentir remordiments.
L'hedonisme ha estat
pelmovimentllibertí.
ben
valoratpelsepicureistes,
des
del
segle
XVI
Les principalsreligions prediquen l'ascetismetot i la mortificaciónecessaris per a fer-se
independents de les passionscorporals per tal de poder dedicar-se a déus. Consideren
el goigcom un afeccióprimitiua de la persona, considerada com esclava
delsseusdesitjos en comptes de cercar la felicitat per la via espiritual. Associen el plaer
a satisfaccions simples. Aquestaconnotació negativa perviu en l'actualitat, quan es
retreu a hedonistes, especialmentjoves, el fet de tenir una moral de
viurenoméspelplaerimmediat.
EMPIRISME:
http://www.youtube.com/watch?v=1dAB6nXAH-A