El medi terrestre. El bosc. Jordi:
La definició Un bosc és una agrupació natural d’éssers vius en que hi destaquen per la seva grandària, els arbres, però en la qual també hi ha un  sotabosc , amb arbustos, mates, lianes, plantes herbàcies, etc.
El bosc Factors biòtics Factors abiòtics Plantes Animals Altres éssers vius Tipus de sòl Pendent Alçada Meteorologia Temps i clima Insolació ...
Els estrats del bosc arbori lianes arbustiu herbaci i edàfic
El bosc més característic de la regió mediterrània és L’alzinar o bosc d’alzines En l’alzinar l’arbre principal és l’alzina ( Quercus ilex )
L’alzinar o bosc d’alzines En un alzinar com el del  bosc de Collserola hi ha: - 1000 espècies de plantes - 150 espècies d’ocells - 10 espècies d’anfibis - 12 espècies de rèptils - 20 espècies de mamífers - milers d’espècies  d’invertebrats
No tots els alzinars són de  Quercus ilex Hi ha alzinars de  Quercus suber  (alzina surera). Hi ha alzinars de  Quercus rotundifolia  (carrasca),  de fulla més petita. Boscos de suredes a l’alt Empordà
L’alzinar pot degradar-se i ser substituït pel bosc més estès als Països Catalans La pineda de pi blanc ( Pinus halepensis ) En les pinedes de pi blanc destaca també l’alzina. Durant el darrer segle les pinedes s’han expandit molt arran de l’abandó de conreus i pastures.
L’alzina (1) És un arbre de creixement lent. Adaptat a la sequera i al clima mediterrani (planta  esclerofil·la ) Fulles petites, amb punxes i peludes
L’alzina (2) L’alzina és una planta  fanerògama Té flors i fruits  com a òrgans reproductors El fruit de l’alzina és la gla i té  flors unisexuals, és a dir masculines  i femenines
El pi blanc És una espècie adaptada a la sequera i al foc. Fulles en forma d’agulla - Escorça protectora - Pinyes que en escalfar-se disseminen els pinyons - Creixement ràpid - Espècie  piròfita - Espècie oportunista
Fulles Pinyes Espècie piròfita:  Pinus halepensis   (pi blanc)
L’escorça de l’alzina surera  ( Quercus suber ), és un altre exemple d’adaptació al foc (espècie piròfita)
Les sequoies de Califòrnia ( Sequoia serpervirens ) són un exemple de  plantes piròfites. La seva adaptació és l’alçada  (fins a 100 m!!!).
L’incendi forestal és una  característica dels boscos  de clima mediterrani:  regenera el bosc i ha estat un element clau en la seva evolució i diversitat.
Estrat arbori de l’alzinar Alzina  ( Quercus ilex ) Pi blanc  ( Pinus halepensis ) Pi pinyoner  ( Pinus pinea ) Roure  ( Quercus robur )
Estrat arbustiu de l’alzinar Marfull Viburnum tinus Arboç Arbutus unedo Aladern Rhamnus alaternus Llentiscle Pistacia lentiscus
Lianes de l’alzinar (1) Heura Hedera hèlix Esparraguera Asparagus acutifolius Lligabosc Lonicera implexa Rogeta Rubia peregrina
Lianes de l’alzinar (2) Arítjol Smilax aspera Vidalba Clematis vitalba Vidiella Clematis flammula
Estrat herbaci (edàfic) de l’alzinar Falgueres Fongs Amanita phalloides farinera borda Galzeran Ruscus aculeatus
La fauna de l’alzinar (1)
La fauna de l’alzinar (2) Els mamífers. herbívors: - ratolí de bosc carnívors: - teixó - mustela - guineu - fagina - geneta o gat mesquer omnívors: - rata cellarda - liró - eriçó - porc senglar Hivernació Estivació Els ocells: - pinsà - mallerengues - xoriguer - esparver - òliba - mussol - gamarús Migracions Sedentaris Pardal Mallarenga
La fauna de l’alzinar (3) Els rèptils i els amfibis: - granotes - gripaus - salamandra Els invertebrats - els insectes - la processionària del pi La diapausa estival
La màquia, la brolla i la garriga  Quan en una formació vegetal hi ha pocs arbres o cap, es parla d’una  bosquina . Si els arbustos són tant alts com una persona:  màquia . Si els arbustos són més baixos que una persona, amb predomini de les mates:  brolla . Definició de  garriga : és una bosquina intermèdia entre la brolla i la màquia, amb arbustos que no superen el metre d’alçada i molt freqüent al nostre país. Es caracteritza per l’abundància del garric ( Quercus coccifera ).
Espècies característiques de les màquies i les garrigues
La xarxa tròfica del bosc llum C0 2 fotosíntesi productors matèria inorgànica sals minerals matèria  orgànica descomponedors:  fongs i bacteris matèria  orgànica consumidors primaris consumidors  secundaris

El Medi Terrestre. El Bosc.

  • 1.
    El medi terrestre.El bosc. Jordi:
  • 2.
    La definició Unbosc és una agrupació natural d’éssers vius en que hi destaquen per la seva grandària, els arbres, però en la qual també hi ha un sotabosc , amb arbustos, mates, lianes, plantes herbàcies, etc.
  • 3.
    El bosc Factorsbiòtics Factors abiòtics Plantes Animals Altres éssers vius Tipus de sòl Pendent Alçada Meteorologia Temps i clima Insolació ...
  • 4.
    Els estrats delbosc arbori lianes arbustiu herbaci i edàfic
  • 5.
    El bosc méscaracterístic de la regió mediterrània és L’alzinar o bosc d’alzines En l’alzinar l’arbre principal és l’alzina ( Quercus ilex )
  • 6.
    L’alzinar o boscd’alzines En un alzinar com el del bosc de Collserola hi ha: - 1000 espècies de plantes - 150 espècies d’ocells - 10 espècies d’anfibis - 12 espècies de rèptils - 20 espècies de mamífers - milers d’espècies d’invertebrats
  • 7.
    No tots elsalzinars són de Quercus ilex Hi ha alzinars de Quercus suber (alzina surera). Hi ha alzinars de Quercus rotundifolia (carrasca), de fulla més petita. Boscos de suredes a l’alt Empordà
  • 8.
    L’alzinar pot degradar-sei ser substituït pel bosc més estès als Països Catalans La pineda de pi blanc ( Pinus halepensis ) En les pinedes de pi blanc destaca també l’alzina. Durant el darrer segle les pinedes s’han expandit molt arran de l’abandó de conreus i pastures.
  • 9.
    L’alzina (1) Ésun arbre de creixement lent. Adaptat a la sequera i al clima mediterrani (planta esclerofil·la ) Fulles petites, amb punxes i peludes
  • 10.
    L’alzina (2) L’alzinaés una planta fanerògama Té flors i fruits com a òrgans reproductors El fruit de l’alzina és la gla i té flors unisexuals, és a dir masculines i femenines
  • 11.
    El pi blancÉs una espècie adaptada a la sequera i al foc. Fulles en forma d’agulla - Escorça protectora - Pinyes que en escalfar-se disseminen els pinyons - Creixement ràpid - Espècie piròfita - Espècie oportunista
  • 12.
    Fulles Pinyes Espèciepiròfita: Pinus halepensis (pi blanc)
  • 13.
    L’escorça de l’alzinasurera ( Quercus suber ), és un altre exemple d’adaptació al foc (espècie piròfita)
  • 14.
    Les sequoies deCalifòrnia ( Sequoia serpervirens ) són un exemple de plantes piròfites. La seva adaptació és l’alçada (fins a 100 m!!!).
  • 15.
    L’incendi forestal ésuna característica dels boscos de clima mediterrani: regenera el bosc i ha estat un element clau en la seva evolució i diversitat.
  • 16.
    Estrat arbori del’alzinar Alzina ( Quercus ilex ) Pi blanc ( Pinus halepensis ) Pi pinyoner ( Pinus pinea ) Roure ( Quercus robur )
  • 17.
    Estrat arbustiu del’alzinar Marfull Viburnum tinus Arboç Arbutus unedo Aladern Rhamnus alaternus Llentiscle Pistacia lentiscus
  • 18.
    Lianes de l’alzinar(1) Heura Hedera hèlix Esparraguera Asparagus acutifolius Lligabosc Lonicera implexa Rogeta Rubia peregrina
  • 19.
    Lianes de l’alzinar(2) Arítjol Smilax aspera Vidalba Clematis vitalba Vidiella Clematis flammula
  • 20.
    Estrat herbaci (edàfic)de l’alzinar Falgueres Fongs Amanita phalloides farinera borda Galzeran Ruscus aculeatus
  • 21.
    La fauna del’alzinar (1)
  • 22.
    La fauna del’alzinar (2) Els mamífers. herbívors: - ratolí de bosc carnívors: - teixó - mustela - guineu - fagina - geneta o gat mesquer omnívors: - rata cellarda - liró - eriçó - porc senglar Hivernació Estivació Els ocells: - pinsà - mallerengues - xoriguer - esparver - òliba - mussol - gamarús Migracions Sedentaris Pardal Mallarenga
  • 23.
    La fauna del’alzinar (3) Els rèptils i els amfibis: - granotes - gripaus - salamandra Els invertebrats - els insectes - la processionària del pi La diapausa estival
  • 24.
    La màquia, labrolla i la garriga Quan en una formació vegetal hi ha pocs arbres o cap, es parla d’una bosquina . Si els arbustos són tant alts com una persona: màquia . Si els arbustos són més baixos que una persona, amb predomini de les mates: brolla . Definició de garriga : és una bosquina intermèdia entre la brolla i la màquia, amb arbustos que no superen el metre d’alçada i molt freqüent al nostre país. Es caracteritza per l’abundància del garric ( Quercus coccifera ).
  • 25.
    Espècies característiques deles màquies i les garrigues
  • 26.
    La xarxa tròficadel bosc llum C0 2 fotosíntesi productors matèria inorgànica sals minerals matèria orgànica descomponedors: fongs i bacteris matèria orgànica consumidors primaris consumidors secundaris