Aquesta és la tercera i última part de l'estudi de l'arbre amic.

1. ANÀLISI DEL TRONC:
Seguidament continuarem amb l'estudi del tronc d'aquest arbre. Per a això l'observaré amb
la lupa per tal de veure les seves ferides, grietes i estries. A més a més, el mesuraré tant de llarg
com de ample. I faré un calc del seu tronc. Primerament he de dir que aquest tronc és molt gran i
que conté molta escorfa, el què fa possible que emmagatzeme grans quantitats d'aigua que li
permeten passar molt de temps sense necessitar-ne.
Aquest tronc, l'he mesurat amb un metro, a mb l'ajuda d'una escalera de l'obra, té una altura de
2'50 metres i 85 centímetres de diàmetre. El diàmetre l'he mesurat am b la cinta mètrica. La resta
del arbre, la copa, mesura 4 metres. A més a més, aquest arbre té un tronc molt rugós, de color
grisenc amb tons marrons ple de grietes llargues. Per a que es vega amb claredat posaré a
continuació algunes de les fotos del tronc, com són de les grietes, de les ferides i dels nucs així com
el calc que he fet d'aquest.
En aquesta fotografia es pot apreciar prou bé la rugositat del tronc, així com les marcades
grietes que el formen.

2. Podem observar diferents ferides en la corfa, tronc i branques del meua arbre. Podem
observar que ha tingut ferides degut a els nusos que queden.
Com podem veure a continuació, aquest arbre està replet de
nusos, açò es deua que ha tingut moltes ferides.
A més, com que és un arbre que es sol podar, totes les puntes de les seues branques són
ferides, ja que han sigut tallades, ha aflorat la savia format callos enelles com es veu açí:
2

3. El meu arbre amic, també té forats:
Tan mateix, també ha tingut ferides que els seus bordes no han estat ben tallats, i per aixó
ha provocat cicatrius en la corfa com són aquestes:
O d'altres cicatrius provocades per animals tal
vegada per la gata:
3

4. A més podem observar com la seua soca está prou
deteriorada, amb grietes molt amples, tal vegada per l'acció tant
de l'aigua com dels animals:
Totes les anteriors eren ferides ja curades com podem veure, ja que durant el procès de
seguiment l'arbre no ha sofrit cap adversió, i per tant no té ferids sense curar.
CALC TRONC:
4

5. ANIMALS QUE HABITEN EL MEU ARBRE AMIC:
En aquest apartat vuic mostrar tots aquells animals e insectes que he trobat durant tota la
investigació al meu arbre amic.
En primer lloc, el primer dia vaig observar que aquest arbre tenia una teranyina, com es pot veure
a la seguent fotografía i més abaix vaig captar a l'aranya, casualment n'hi havien dos, com es
mostra en les fotografies:
Les aranyes són un artròpodes quelicerats respiradors d'aire que tenen vuit potes, i
quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Aquestes viuen per tot arreu, i creen les seves
teranyines per a caçar les seves preses.
A més al meu arbre també he trobat diferents caragols com són els següents:
5

6. Els caragols són mol·luscs gasteròpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat
un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric. Com podem veure a les fotografies els caragols tenen la
conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies. El cap és
proveït de quatre tentacles: els inferiors són petits, i els superiors, més llargs; hi porten dos ulls
simples a l'extrem.
D'altra banda vaig poder capturar a una mosca quan observava el meua arbre amic.
Aquestes pertanyen a l'ordre dels dípters, les quals posseeixen un sol parell d'ales al mesotòrax i
un parell d'halteris, que deriven del parell d'ales posterior del metatòrax. La presència d'un sol
parell d'ales distingeix els dípters d'altres insectes alats. Aquestes requereixen una gran capacitat
de visió per a la seva supervivència. L'ull compost de les mosques està format per milers facetes,
com petites lents individuals, que són molt sensibles al moviment. Algunes mosques tenen una
visió tridimensional acurada. Tot seguit veurem la mosca que vaig trobar al meu arbre amic:
A més a més també hem observat formigues, i es que açò es deu a que a a soca del meu
arbre hi ha un cau de formigues. Aquestes són una família d'insectes socials que, juntament amb
les famílies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenòpters. Són fàcils de distingir
per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta. Les
formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars
predadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden
ocupar grans territoris. Les formigues ocupen una gran diversitat de nínxols ecològics, i són
capaces d'explotar una gran varietat de recursos alimentaris com a herbívors directes o indirectes,
com a predadors i com a carronyers. La majoria d'espècies són generalistes omnívores, però unes
quantes són especialistes. A continuació veurem les fotografies:
6

7. CAU
Dins els himenòpters també hem trobat avespes i abelles. En primer lloc parlarè de la
abella, la qual he trobat a la primavera degut a que es troben recolectatn el polen de les flors, i
aprop del meu arbre hi han algunes margariteres, com es veu a continuació:
Aquesta s'anomena abella de la mel i és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels
àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment en apicultura. Es tracta d'un insecte poc agressiu i
poc avesat a picar si no es sent agredit o veu amenaçat el seu rusc. En la zona de clima temperat
les abelles sobreviuen durant l'hivern en forma de colònies i l'abella reina comença a pondre ous
des de mitjans d'hivern. Aquest comportament es desencadena probablement per l'augment de la
llargada dels dies. A diferència d'altres himenòpters, les abelles tenen el fibló dentat en forma
d'arpó. Per aquest motiu, un cop l'abella ha picat, es queda unida a la pell, habent de desgarrar
l'aparell digestiu (cosa que la conduirá a la mort) per tal de ser alliberada.
7

8. Respecte a la vespa dir que són insectes
himenòpters del subordre dels apòcrits. Sota aquesta
denominació s'inclouen himenòpters amb el cos
característicament negre (o bru) i groc, que és una
combinació cromàtica cridanera que té com a finalitat
d'advertir als seus enemics de la seva perillositat
(fenomen conegut com aposematisme), i proveïts
d'un fibló a l'extrem de l'abdomen amb el què
infringeixen una picada força dolorosa; la picada es
pot tractar amb pomades a base d'amoníac, però
només a nivell simptomàtic.
Altre insecte que he vist a l'arbre es una “palometa” és a dir una papallona. Aquesta es
clasifica com un insecte de l'ordre dels lepidòpters, per la seua aparença pareix ser un pavon o un
esfinges encara que les nomrades són noctrurnes es semblen més ja que són més petites i de
colors apagats i discrets.
Altra papallona que he observat
al meu arbre amic, és la siguient, la
qual és més comú en el camp a la
primavera. Aquesta papallona seria
diurna, i va volant de flor en flor.
8

9. L'ultim insecte que hem trobat a l'arbre és per a mi el més curios, ja que no es veu sovint,
aquest és un “insece bastó”, anomenats cientificament fasmatodeus, aquests són un ordre
d'insectes neòpters, coneguts vulgarment com a insectes bastó i insectes fulla a causa del seu
aspecte corporal. Es coneixen unes 2.500 espècies. Són un grup especialitzat en el camuflatge
(cripsi) amb colors, formes i comportaments extraordinaris que els confonen amb la vegetació
sobre la qual habiten i de la qual s'alimenten. A continuació veurem les fotografies:
A més a més, durant tota l'estona en que he realitzat la intervenció hepout captar un
pardal, aquest ocell em sembla un tauladí, escecie molt comú a la Comunitat Valenciana. A més
pareix femella , ja que no té colors casatanys ni terrosos, sinò grisencs i amb alguna taca negra.
Aquestés de poca grandaria
i és fonamentalment
granívor i consumeix gran
quantitat d'aliment d'origen
animal, com ara larves
d'artròpodes (fins i tot ha
estat vist menjant petites
sargantanes).
9

10. Per últim, respecte als animals, he de
nombrar dos mamífers, que també solen estar
arreu de l'arbre. Aquests són una gosa i una
gata doméstiques. Respecte a la gossa,
s'anomena Betsi, té uns 6 anysi és una mezcla
entre pointer i broaco. Aaquesta sól llitar-se a la
soca de l'arbre que és on hi ha més humitat i
está frequeta. Aci podem veure la Betsi
descansant:
Respecte a la gata, s'anomena Nina i aquesta tindrà uns 4 anys. A la nina també li agrada el
meu arbre, ja que de tant en tant trepa per el tronc i es coloca a la copa per dscansar, a més
aprofita la seva corfa per a llimar-se les ungles. Aquí veiem com es troba pujant a l'arbre:
10

11. DEDUCCIÓ DEL NOM I PER TANT CARACTERÍTIQUES DE L'ARBRE:
Finalment amb les fulles fora he pogut esbrinar que el meu arbre amic, que he seguit
durant tant de temps, és una Tipuana. Sobretot es pot distingir per les seues fulles folíols
imparipinnades oblongues. Aquest arbre pertany a la família de les Fabaceae, és de ràpid
creixement, encara que les seues fulles tarden prou a créixer una vegada podades, com hem
observat durant el treball, aquest pot aplegar a mesurar fins a 18 metres, amb una gran copa molt
ramificada. Les seues fulles com hem dit són oblongues i de color verd clar, s'agrupen
contraposant-se unes amb altres. Les seues rails són molt robustes , fortes i llargues que poden
inclús destrossar el paviment. Les seues flors són grogues i la seua escorfa molt agrietada. Si
haguérem vist la llavor observaríem que és de tipus sàmara, aplanada, d'uns 4 a 7 cm i en cada
capsa porta de 1 a 3 llavors. Aquesta forma afavorix la dispersió de la llavor per el vent. A més es
considera un fruit sec indehiscent, és a dir, que no s'obri espontàniament quan està madur, sinó
que manté les seues llavors en ell.
He de dir que he tingut l'oportunitat de veure com l'arbre creixia en perfectes condicions i
sense sofrir, encara que tal vegada si l'haguérem regat més hauria tret abans les fulles.
Com que ha resultat ser una tipuana, ara entenc perquè el meu pare la va podar. I es que
aquest arbre es classifica de forma caduca, però realment es de fulla semi-caduca perquè aquesta
tarda molt a cause-li i es per aixo que es millor podar-lo. Per contra, al haver-lo podat, no hem
pogut veure les seues flors ni el seu fruit a la primavera.
11

12. COMPARACIÓ CANVI DE L'ARBRE:
HIVERN PRIMAVERA
Com podem observar, el meu arbre amic s'ha cobert de fulles, però encara no per complet,
podem veure com al començament de l'estudi, l'arbre estava completament buit, les seues
branques pareixien seques i en canvi ara es veu bonic amb moltes fulletes verdes per totes les
seves branques. Per tant puc dir que la meva predicció, que vaig fer al començament en dibuix,
s'ha complit regularment, ja que l'arbre té fulles però no està cobert per complet com jo esperava
que estigués.
12

13. SEQÜÈNCIA EN EL PROCÈS DE DESENVOLUPAMENT DE LA TIPUANA:
FEBRER MARÇ ABRIL MAIG
Vullguera resumir, explicant el procés que ha portat el meu arbre, aquest ha sigut prou lent, ja que com podem veure fins al mes de abril no
ha manifestat cap canvi significant. És ja a últims de abril quan li comensen a sortir els primers brots, i poc a poc es va plenant de fulletes tot l'arbre.

14. Per últim m'he vuigut fer una foto grafia mab el meu arbre amic igual que ho vaig fer al principi:
14

15. CONCLUSIÓ
Per a finalitzar vull dir que m'ha agradat molt fer aquest treball, l'he realitzat amb molta
gana ja que em pareixia molt interessant veure com evoluciona aquest arbre que tant de temps he
estat seguint, a partir d'ara em resultarà inevitable no fixar-me en ell perquè ara entenc tot el que
li ocorre. També m'ha agradat molt perquè aquest treball m'ha unit molt a mon pare respecte al
tema acadèmic, ja que amb ell tinc molt bona relació, però gracies aquest treball ell s'ha pogut
sentir útil en els meus estudis universitaris, ell m'ha contat moltes anècdotes i coses sobre aquest
arbre i m'ha ensenyat com cuidar-lo. M'haguera agradat poder haver vist en aquest estudi les flors
i els fruits del meu arbre amic, ja que tenia molta curiositat per saber com apareixien. Per açò he
decidit seguir amb aquest anàlisi de forma personal, per veure com ocorren aquests canvis al meu
arbre, he pensat que per a que això ocorrega no haurem de podar-lo el pròxim any.
A més, encara que és independent
d'aquest treball, m'agradaria dir que
l'anàlisi del meu arbre amic i el
coneixement de totes les seves parts, em va
motivar a realitzar el arbre genealògic per a
Didàctica del coneixement del medi social i
cultural en relleu, és a dir fixant-me en el
meu arbre i fent-lo com pensava que seria.
Ací podem veure la comparació entre
l'arbre realitzat manualment i el meu arbre
amic.
15