Escola Mn Josep Arques
Mireia Sucarrats
Pi pinyoner
 Català:pi pinyoner
 Castellà: pino piñero
 Científic: Pinus pinea
 Pot arribar als 20-25 m d'alçada.
 La capçada és densa i arrodonida, agafant forma de para-sol.
 El tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes
 l'escorça és de color marró rogenc i es va esquerdant amb el pas
del temps.
Les fulles tenen forma d'agulla, estan agrupades de dos en dos, són
gruixudes i fan 10-15 cm de longitud.
Són de color verd intens i acaben en punxa.
 L’època de floració és al març, l’abril i el maig. Les flors masculines
i femenines conviuen en un mateix arbre.
 Les pinyes tenen forma d’ou, amb els pinyons amb la closca molt
dura. Les flors masculines són grogues les femenines formen cons
que miren cap a dalt.
 El fruit, la pinya, és grossa, de forma ovoide i va passant del color
verd al color marró; fa entre 8 i 14 cm.
 Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals són
comestibles i estan protegits per una forta closca; fan 15-20 mm
de longitud.
 Es reprodueix per llavors.
 Viu a la terra baixa ocupant les zones pedregoses i
sorrenques; fa boscos en comarques properes al mar i
és més raro en les comarques interiors.
 Els pinyons necessiten molta mà d'obra, cal escalfar les pinyes
perquè s'obrin.
 Travesses de ferrocarrils .
 Els pinyons comestibles, són molt apreciats i s'utilitzen en
pastisseria.
ELAEAGNUS
 Català: elaeagnus
 Castellà: elaeagnus
 Científic: elaeagnus
 Elaeagnus és pertanyent a la família de les Elaeagnaceae
 Són arbusts o petits arbres caducifolis o perennifolis amb fulles
alternes.
 Les fulles solen estar cobertes de diminutes escates, donant a les
plantes una aparença blanquinosa a marró grisenca des de lluny.
 Les flors són menudes, oloroses i sense pètals.
 El fruit és una drupa carnosa que té una sola
llavor, sense gaire gust.
 Aquesta planta és molt resistent i suporta un gran
nombre de situacions perilloses per a altres plantes. No
obstant això, no tolera molt de temps l’aigua
estancada.
 La gran majoria de les espècies són natives de les regions
d'Àsia que s'estén fins a Austràlia i una altra restringida a
Amèrica del Nord.
 La foto es de Nord America
 Té altes quantitats de licopè, un antioxidant del qual s'ha
demostrat que disminueix la probabilitat de patir càncer de
próstata.
Pi pinyoner:
 http//bloc.xtec.cat/itinerarideviladecavallsacansanah
ujapipinyoner/
 www.xtec.cat/¬ftumo/d108/arbres/pipinyoner.htm
 http//ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyoner#usos
Eleagnus:
 http//.ca.wikipedia.org/wiki/eleagnus
 http//www.plantfor.es/compra.eleagnus,2190,ES
 www.horticultura.tw/el-eleagnus

Els arbres de l'escola

  • 1.
    Escola Mn JosepArques Mireia Sucarrats
  • 2.
  • 3.
     Català:pi pinyoner Castellà: pino piñero  Científic: Pinus pinea
  • 4.
     Pot arribarals 20-25 m d'alçada.  La capçada és densa i arrodonida, agafant forma de para-sol.  El tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes  l'escorça és de color marró rogenc i es va esquerdant amb el pas del temps.
  • 5.
    Les fulles tenenforma d'agulla, estan agrupades de dos en dos, són gruixudes i fan 10-15 cm de longitud. Són de color verd intens i acaben en punxa.
  • 6.
     L’època defloració és al març, l’abril i el maig. Les flors masculines i femenines conviuen en un mateix arbre.  Les pinyes tenen forma d’ou, amb els pinyons amb la closca molt dura. Les flors masculines són grogues les femenines formen cons que miren cap a dalt.
  • 7.
     El fruit,la pinya, és grossa, de forma ovoide i va passant del color verd al color marró; fa entre 8 i 14 cm.  Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals són comestibles i estan protegits per una forta closca; fan 15-20 mm de longitud.
  • 8.
     Es reprodueixper llavors.
  • 9.
     Viu ala terra baixa ocupant les zones pedregoses i sorrenques; fa boscos en comarques properes al mar i és més raro en les comarques interiors.
  • 10.
     Els pinyonsnecessiten molta mà d'obra, cal escalfar les pinyes perquè s'obrin.  Travesses de ferrocarrils .  Els pinyons comestibles, són molt apreciats i s'utilitzen en pastisseria.
  • 11.
  • 12.
     Català: elaeagnus Castellà: elaeagnus  Científic: elaeagnus
  • 13.
     Elaeagnus éspertanyent a la família de les Elaeagnaceae  Són arbusts o petits arbres caducifolis o perennifolis amb fulles alternes.
  • 14.
     Les fullessolen estar cobertes de diminutes escates, donant a les plantes una aparença blanquinosa a marró grisenca des de lluny.
  • 15.
     Les florssón menudes, oloroses i sense pètals.
  • 16.
     El fruités una drupa carnosa que té una sola llavor, sense gaire gust.
  • 17.
     Aquesta plantaés molt resistent i suporta un gran nombre de situacions perilloses per a altres plantes. No obstant això, no tolera molt de temps l’aigua estancada.
  • 18.
     La granmajoria de les espècies són natives de les regions d'Àsia que s'estén fins a Austràlia i una altra restringida a Amèrica del Nord.  La foto es de Nord America
  • 19.
     Té altesquantitats de licopè, un antioxidant del qual s'ha demostrat que disminueix la probabilitat de patir càncer de próstata.
  • 20.
    Pi pinyoner:  http//bloc.xtec.cat/itinerarideviladecavallsacansanah ujapipinyoner/ www.xtec.cat/¬ftumo/d108/arbres/pipinyoner.htm  http//ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyoner#usos Eleagnus:  http//.ca.wikipedia.org/wiki/eleagnus  http//www.plantfor.es/compra.eleagnus,2190,ES  www.horticultura.tw/el-eleagnus