1. 1. Hyperion,Hölderlin
Encara dins les tenebres, sense trobar res.
Pregunto als estels, però emmudeixen; pregunto
al dia i a la nit, però no em responen. Em
demano a mi mateix, i sorgeixen de dins meu
frases místiques, somnis indesxifrables. Des 1. Gustave Flaubert, Tres Contes
vegades, el meu cor se sent bé en aquest El noi es va posar a parlar de les collites i dels
capvespre. Desconec el que em passa quan notables del municipi; perquè el seu pare havia
contemplo aquesta insondable Natura; però són abandonat Colleville per anar al mas Des É cots, de
sagrades, benaurades llàgrimes, les que rodolen manera que ara resultaven ser ve ï ns. “Ah!”, va dir
silenciosament davant la visió de l’Estimada. ella. Ell va afegir que volien establir-lo. Però ell no
Tot el meu ésser calla i escolta amatent. tenia pressa, i esperaria una dona del seu gust. Ella
va abaixar el cap. Aleshores el noi li va preguntar si
2. Les desventures del jove Werther havia pensat a casar-se. Ella va respondre, somrient,
(fragments),J. W. Goethe que no estava bé burlar-se’n.
[1] Cada arbre, cada mata, són un ram de flors, “¡Que no! ¡T’ho juro!”, i amb el braç esquerre li va
i voldria ser una abella per submergir-me en el envoltar la cintura; ella caminava sostinguda per la
seu mar de fragàncies i poder-ne trobar tot seva estreta; van alentir el pas. El vent era tou, les
l’aliment. estrelles brillaven, l’enorme carretada de fenc
[2] Mai no passejo al clar de lluna, mai, que no oscil · lava davant d’ells; i els quatre cavalls,
vingui a trobar-me el pensament en els meus arrossegant el pas, aixecaven pols. Després, sense
morts, que no vingui a mi el sentiment de la que els ho manessin, van girar a la dreta. Ell la va
mort i de l’avenir. abraçar una altra vegada. Ella va desaparèixer dins
l’ombra.