2. L’autor Guillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
3. Poema Cançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple. No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
4. Comentari "Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,
5. Figures retòriques Hipérbaton: No és de fill cristiana un costum tan poccortès. Sinestèsia: Cançonetalleu i plana. Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
6. Conclusió Fou un trobador que escribiapoesia en provençal. El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.
