Presentació del tema 10 del temari per a la PAU de valencià, "La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressó social. Explica-ho i raona-ho"

1. LA POESIA DE MIQUEL
MARTÍ I POL

2. ÍNDEX
1. Biografia
2. Un gran ressò social
3. Obres poètiques
3.1. Paraules al vent
3.2. Després de tot
4. Premis
5. Bibliografia

3. BIOGRAFIA
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és
el poeta més llegit i popular de les darreres
dècades a Catalunya.
• Va cursar estudis primaris a l’escola
parroquial del seu poble.
• L'any 1973 va suposar un canvi en la seua
vida, una esclerosi múltiple l’obliga a deixar
la feina i el converteix en un pensionista de
gran invalidesa.

4. BIOGRAFIA
• Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia.
• A més té editats un volum de narracions, dos llibres de
‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el
poeta Joan Vinyoli.
• La seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció
‘Clàssics Catalans del segle XX’ d’edicions 62.

5. BIOGRAFIA
• Ha traduït una vintena de llibres,
principalment del francès, amb esporàdiques
incursions a l’espanyol i l’italià.
• Alguns dels autors els llibres dels quals ha
traduït són: Neruda, Saint-Exupéry,
Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine,
Huysmans, Gianni Rodari, etc..

6. UN GRAN RESSÒ SOCIAL
 Accesible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques.
 Els seus poemes van ser citats per polítics i altres dirigents socials.
 La seua popularització es va incrementar perquè les seues creacions van ser musicalitzades
per autors com Lluís Llach.
 La seua poesia és una reflexió sobre les limitacions humanes i tracta temes com:
 La por
 La mort
 La solitud
 El dolor
 El destí
 Va tractar també la poesia amorosa i nacionalista

7. UN GRAN RESSÒ SOCIAL
 Poesía i vida estàn intimament lligats en la seua obra.
 "L'expressió de l'experiència viscuda"
 Pretén emocionar i suggerir més que convèncer al lector.
 Els seus poemes reflecteixen les etapes del poeta:
 Reflexió metafísica
 Poesia realista i compromesa
 Malaltia i la seua superació
 Compromís nacional
 Pas del temps
 Balanç de la vida

8. UN GRAN RESSÒ SOCIAL
 En un temps va ser interior, personal i subjectiva i es va juntar amb un temps obert,
exterior i social.
 La seua poesia ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia
personal i els canvis en la societat catalana.
 En 1955 va expressar interés pels problemes socials i quotidians de la postguerra.
 Va participar en actes de denúncia social i organitzà accions reivindicatives contra el
règim dictatorial.
 Va construir la seua experiència biogràfica sobre tres grans valors humans:
 Sinceritat
 Autenticitat
 Solidaritat

9. UN GRAN RESSÒ SOCIAL
 Va destacar la seua dimensió social, intimista i la d’un compromís inequívoc amb el
país, amb les aspiracions de construir un poble lliure, just i solidari.
 En 1997 el Parlament català el va reclamar per al premi Nobel.
 Alguns dels seus llibres s’han traduït a l’anglès, l’asturià, el castellà, l’eslovè, el francès i
l’italià.

10. OBRES POÈTIQUES
 Paraules al vent, amb un pròleg de Joan Teixidor, Barcelona, Edicions Proa,
1954 (‘Els Llibres de l’Óssa Menor’, 19).
 Quinze poemes, Ciutat de Mallorca, Ed. La Font de les Tortugues, 1957 (‘La
font de les Tortugues’, 5).
 El llarg viatge. Obra poètica II, amb un pròleg de Miquel Desclot i Jaume
Medina, Barcelona, Eds. del Mall, 1976 (‘Llibres del Mall’, 26).
 L’àmbit de tots els àmbits, amb un pròleg de Salvador Espriu, Barcelona, Eds.
del Mall, 1981 (‘Llibres del Mall’, 59). També Edicions 62 i Empúries, 1996
(‘Poesia’, 4).
 Bon profit!, amb il.lustracions de Carme Solé i Vendrell, Barcelona, Empúries,
1986 (‘La poma verda’, 2).

11. OBRES POÈTIQUES
 Les clares paraules, Barcelona, Edicions 62, 1992 (‘Els llibres de l’Escorpí
/ Poesia’, 150). També Edicions 62, 1997 (El Cangur, 232).
 Haikús en temps de guerra. Barcelona, Ed. 62. 2002.
 Després de tot. Barcelona, Proa, 2002. ;-)

12. PARAULES AL VENT
Un dia seré mort
I encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s'apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i clar,
o potser en els meus
versos.

13. PARAULES AL VENT
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop deles coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

14. DESPRÉS DE TOT
Després de tot és això: un diàleg permanent, una
meditació profunda sobre la condició humana, en
aquest cas centrada en la biografia del poeta,
plaçada a la vellesa que el poeta no amaga i que,
diverses vegades, afirma amb el nom que li
correspon. És una poesia que, progressivament,
pren un caire reflexiu sobre el pas del temps, el pes
de la memòria, els efectes de la solitud i el
cansament, l'adaptació al trànsit del present o la
vida viscuda.

15. DESPRÉS DE TOT
Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.

16. PREMIS
 Premi Óssa Menor (1953): Paraules al vent.
 Premi Lletra d’Or (1977): El llarg viatge.
 Premi de la Crítica de la Poesia Catalana (1991): Suite Parlavà.
 Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (1998): Llibre de les solituds.
 Premi Laureà Meià (2002): Després de tot.

17. POEMA ARA MATEIX
TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE. ACTE DE CONCENTRACIÓ PER LA UNITAT
EN EL PROCÉS SOBIRANISTA, CONVOCAT PER L’ANC I ÒMNIUM EL 19 D’OCTUBRE
DE 2014. EL MOMENT MÉS EMOTIU, AMB L’ACTRIU SÍLVIA BEL I EL CANTAUTOR
LLUÍS LLACH, INTERPRETANT EL POEMA ARA MATEIX, DE MIQUEL MARTÍ I POL.

18. BIBLIOGRAFIA
 http://www.miquelmartiipol.cat/
 http://blogs.elpunt.cat/ricardplanas/2012/03/31/despres-de-tot-lart-
de-la-paraula-miquel-marti-i-pol/
 http://www.casadellibro.com/libro-paraules-al-
vent/9788429743890/609593
 http://www.casadellibro.com/libro-despres-de-
tot/9788484374541/843975
 http://josequesada.blogspot.com.es/2010/04/paraules-al-vent-miquel-
marti-i-pol.html
 https://www.youtube.com/watch?v=uw1Eh3Nb0IA#action=share