SlideShare a Scribd company logo
Lluís Marquès U. Al·lèrgia Hospitals Arnau de Vilanova – Santa Maria. Lleida Al·lèrgia a Himenòpters
Insectes hematòfags: piquen/mosseguen per alimentar-se MOSQUITS ( Aedes, Culex ...) MOSCA NEGRA ( Simulium spp ) TÀBANS  (Haematopota spp, Tabanus spp) TRIATOMA  ( KISSING BUG ) PODEN PROVOCAR  REACCIONS AL·LÈRGIQUES DÍPTERS PAPARRES (Argas reflexus)
Insectes que injecten verí HIMENÒPTERS (ABELLES, VESPES, FORMIGUES),  Poden provocar al·lèrgia No fan al·lèrgia (!) ARANYES, ESCORPINS,...
Classificació Himenòpters   ORDRE FAMILIA SUBFAMILIA GENERE HYMENOPTERA APIDAE VESPIDAE VESPINAE POLISTINAE APIS BOMBUS VESPA DOLICHO VESPULA VESPULA POLISTES
Morfologia Ordre HYMENOPTERA   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ABELLA ( Apis Mellifera )
APICULTURA
[object Object],[object Object],[object Object]
VESPES ( Vespula y Polistes ) Ve Ve Po Po
POLISTES
VESPULA
NIUS Polistes Vespula
Pacient amb reacció per picada d’insecte ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Reaccions pel verí  d’himenòpters ,[object Object],[object Object],[object Object]
Acció propia del verí   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Reaccions per picada múltiple ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Reaccions locals gegants ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
REACCIÓ NORMAL REACCIÓ LOCAL GEGANT
Reaccions Sistèmiques ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Altres Reaccions Sistèmiques Atípiques ,[object Object],[object Object]
ANAFILAXIA
Prevalença de reaccions a Espanya Muñoz. REAIC 1989 (enquesta; 47% rural; 15% apicultors). Fernández. CEA 1999 (rural). Navarro. JIACI 2004 (41% rural; homes). Sensibilització asimptomàtica: 16,4% - 28,5%.  5,3% 26,4% 16,9% Reaccions locals gegants 2,3% 2,3% 3,1% (apic: 10%) Reaccions sistèmiques Navarro 04 Fernández 99 Muñoz 89
REGISTRE SCAIC MAIG 02 – 07 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
26 215 20 36 94 87 19 NUMERO DE REACCIONS
53 % POLISTES FREQUÈNCIA DE SENSIBILITZACIONS 37,2 %  VESPULA 33,6 % APIS
[object Object],[object Object],[object Object],   Po    Ap 248 4 229 11 4 AL·LÈRGICS   VESPIDS 0 4 11 SENSE DADES 64 107 TOTAL 61 48 360  NO APICULTORS 2 27 42  FAMILIARS APICULTORS 1 28 34  APICULTORS NEGATIUS MONOSENSIBLES   APIS 447 PACIENTS
497 REACCIONS   p<0,001 ABELLA RS > 45,7% R. LOCALS 54,3% R. SISTEMIQUES
ACTIVITAT I PICADA p<0,01  Ve  Po    Po 31 (12%) 20 (15%) 51 (12,6%) VEHICLE 153 (59,3%) 42 (31,6%) 203 (50,1%) LLEURE 74 (28,7%) 33 (24,8%) 111 (27,4%) TREBALLANT 0 38 (28,6%) 40 (9,9%) BRESCANT VESPES ABELLA TOTAL
ATENCIÓ URGENT  ,[object Object],[object Object],8 (2%) 117 (30,6%) 130 (34%) 141 (36,8%) SERVEI MÓVIL HOSPITAL C.A.P. METGE 87,2% S4 87,5% S3 90,6% S2 85,7% S1 66,2% RL
Risc de reacció ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Un vecino de Villanueva de Azoague fallece tras sufrir la picadura de una avispa en la mano El hombre, que fue atacado por el insecto en el momento de coger un racimo de uvas para merendar, ingresó cadáver en el Hospital Comarcal donde fue trasladado por su hijo Viernes,  20 de octubre de  2006 SANABRIA-CARBALLEDA Crónica de una muerte inesperada Una mujer fallece en el pueblo de Terroso minutos después de ser picada por una avispa mientras paseaba por el campo   Martes,15 de agosto de  2006
 
Reaccions Al·lèrgiques: Mortalitat ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pacient amb reacció per picada d’insecte ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Normal Elevada Triptassa basal No Sí Malaltia Pulmonar / Cardiovascular /   Bloq / IECA Vespes Abella Insecte Nens Adults Edat Lleu Greu Reacció prèvia Local Sistèmica Reacció prèvia >25 <25 Nombre picades/any Llarg Curt Interval picades MENOR MAJOR FACTOR RISC
Factors de risc ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pacient amb reacció per picada d’insecte ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Tractament en cas de picada ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Actuació urgent ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
Via d’administració d’adrenalina ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1. Muraro A et al. Allergy 2007.  2. Simons KJ, Gu X, Johnston LM, et al. J Allergy Clin Immunol 2001
Temps fins fallada cardíaca / respiratòria després de l’exposició a l’al·lergen Adrenalina IM Adrenalina SC Simons.  Epinephrine absorption in adults: intramuscular versus subcutaneous injection. J Allergy Clin Immunol. 2001;108:871–3 Pumphrey. Clin Exp Allergy. 2000;30:1144-50
[object Object],[object Object],[object Object]
Actuació del MAP ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Tapón gris de seguridad Cartucho Aguja Visor
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
CONSERVACIO ALTELLUS®  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pacient amb reacció per picada d’insecte ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Actuació de l’al·lergòleg ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Insecte culpable ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Mes i picada Fernández. CEA 99 (sense apicultors) Registre SCAIC  (amb apicultors) Vespes Abelles
PROVES CUTÀNIES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
REACTIVITAT ENCREUADA SUBFAMILIA FAMILIA APIDAE VESPIDAE FORTA DEBIL VESPINAE POLISTINAE GENERE APIS BOMBUS VESPA DOLICHOV VESPULA POLISTES
PRODUCCIÓ I ESTANDARITZACIO D’AL·LÈRGENS APIS VESPULA POLISTES Fosfolipassa A2 Fosofolipassa A1 Fosofolipassa A (Api m 1) (Ves v 1) (Pol a 1) Hialuronidassa Hialuronidassa Hialuronidassa (Api m 2) (Ves v 2) (Pol a 2) Melitina Antigen 5 Antigen 5 (Api m 3)  (Ves v 5) (Pol a 5)
Immunoteràpia. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Indicacions Immunoteràpia No (!) Positiu o Negatiu Local gegant No Negatiu Si    qualitat de vida o risc   Positiu Cutània No Negatiu Sí Positiu Símptomes respiratoris i cardiovasculars EAACI Estudi Reacció
Immunoteràpia: Eficàcia INSECTE CAP REACCIÓ CAP ó < REACCIÓ Mosbech et al Golden et al Müller et al Przybilla et al Gillman et al Müller et al Vespa Vespa Vespa V / Ab Abella Abella 100% 100% 97 91 80 78 77 97 98 94 89 88
Tolerància ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Mosbech H. Allergy 2000 ;55 : 1005-1010.
Risc de recaiguda després de parar IT Sexe Atòpia IgE o IgG al parar IT Disminuït si: IDR i IgE neg. (al parar IT) Adults (vs nens) Abella (vs vespes) RS severa preIT RS per IT  IT durant 3 anys (vs 5) Triptassa basal elevada Mastocitosi Elevada sensibilitat cutània (al parar IT) No influenciat per: Elevat en:
Immunoteràpia amb verins, a destacar: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Golden. Insect sting allergy and venom immunotherapy. Ann Allergy Asthma Immunol 2006.
Repicada Intrahospitalaria ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Importancia de l’al·lèrgia a  himenòpters  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Importancia de l’al·lèrgia a  himenòpters
Recursos ,[object Object],[object Object],GRÀCIES! L’al·lèrgia a himenòpters és una malaltia potencialment mortal que podem diagnosticar fàcilment i tractar amb gran eficiència.

More Related Content

Similar to C:\Fakepath\Sitges2010

Lug Aula09
Lug Aula09Lug Aula09
Lug Aula09
mariam
 
Neutropènia en pediatria 2017
Neutropènia en pediatria 2017Neutropènia en pediatria 2017
Neutropènia en pediatria 2017
Pediatriadeponent
 
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
Equip Pediàtric Alt Penedès
 
Asma greu
Asma greuAsma greu
Asma greu
carmeac
 
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius   patricia gonzalez juradoIns comte de rius   patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius patricia gonzalez juradoCRP del Tarragonès
 
MALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APMALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en AP
Jordi Casanovas
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaPediatriadeponent
 
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primariaTaller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primariaMaria Martinez
 
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primariaTaller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Maria Martinez
 
Actualització en urticària
Actualització en urticàriaActualització en urticària
Actualització en urticàriaPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Pediatriadeponent
 
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007Infeccions tracte digestiu gea versió 2007
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007xevialde
 
Cas crioglobulinèmia
Cas crioglobulinèmiaCas crioglobulinèmia
Cas crioglobulinèmia
Anna Pardo
 
Reaccions al·lèrgiques
Reaccions al·lèrgiquesReaccions al·lèrgiques
Reaccions al·lèrgiques
martina romu
 
Trastorns immunitaris
Trastorns immunitarisTrastorns immunitaris
Trastorns immunitaris
Jordi Morillas Perez
 
Les al lergies
Les al lergiesLes al lergies
Les al lergiesnco94
 
Hemograma: què ens aporta? 2018
Hemograma: què ens aporta? 2018Hemograma: què ens aporta? 2018
Hemograma: què ens aporta? 2018
Pediatriadeponent
 
Cas clínic hcp r2
Cas clínic hcp r2Cas clínic hcp r2
Cas clínic hcp r2Anna Pardo
 

Similar to C:\Fakepath\Sitges2010 (20)

Lug Aula09
Lug Aula09Lug Aula09
Lug Aula09
 
Neutropènia en pediatria 2017
Neutropènia en pediatria 2017Neutropènia en pediatria 2017
Neutropènia en pediatria 2017
 
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
Diagnostiquem i tractem correctament els nens amb asma?
 
Asma greu
Asma greuAsma greu
Asma greu
 
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius   patricia gonzalez juradoIns comte de rius   patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
 
MALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APMALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en AP
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
 
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primariaTaller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
 
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primariaTaller de antibioticoterapia en la atencion primaria
Taller de antibioticoterapia en la atencion primaria
 
Actualització en urticària
Actualització en urticàriaActualització en urticària
Actualització en urticària
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007Infeccions tracte digestiu gea versió 2007
Infeccions tracte digestiu gea versió 2007
 
Cas crioglobulinèmia
Cas crioglobulinèmiaCas crioglobulinèmia
Cas crioglobulinèmia
 
Reaccions al·lèrgiques
Reaccions al·lèrgiquesReaccions al·lèrgiques
Reaccions al·lèrgiques
 
Trastorns immunitaris
Trastorns immunitarisTrastorns immunitaris
Trastorns immunitaris
 
Viure més, viure millor
Viure més, viure millorViure més, viure millor
Viure més, viure millor
 
Les al lergies
Les al lergiesLes al lergies
Les al lergies
 
Hemograma: què ens aporta? 2018
Hemograma: què ens aporta? 2018Hemograma: què ens aporta? 2018
Hemograma: què ens aporta? 2018
 
One airway copia
One airway   copiaOne airway   copia
One airway copia
 
Cas clínic hcp r2
Cas clínic hcp r2Cas clínic hcp r2
Cas clínic hcp r2
 

Recently uploaded

B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSAB.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
Badalona Serveis Assistencials
 
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
Badalona Serveis Assistencials
 
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent GranC.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
Badalona Serveis Assistencials
 
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral perifericaC.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
Badalona Serveis Assistencials
 
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
Badalona Serveis Assistencials
 
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones PràctiquesA.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
Badalona Serveis Assistencials
 
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
Badalona Serveis Assistencials
 
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IAB.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
Badalona Serveis Assistencials
 
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopiesB.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
Badalona Serveis Assistencials
 

Recently uploaded (9)

B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSAB.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
 
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
 
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent GranC.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
 
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral perifericaC.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
 
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
 
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones PràctiquesA.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
 
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
 
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IAB.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
 
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopiesB.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
 

C:\Fakepath\Sitges2010

  • 1. Lluís Marquès U. Al·lèrgia Hospitals Arnau de Vilanova – Santa Maria. Lleida Al·lèrgia a Himenòpters
  • 2. Insectes hematòfags: piquen/mosseguen per alimentar-se MOSQUITS ( Aedes, Culex ...) MOSCA NEGRA ( Simulium spp ) TÀBANS (Haematopota spp, Tabanus spp) TRIATOMA ( KISSING BUG ) PODEN PROVOCAR REACCIONS AL·LÈRGIQUES DÍPTERS PAPARRES (Argas reflexus)
  • 3. Insectes que injecten verí HIMENÒPTERS (ABELLES, VESPES, FORMIGUES), Poden provocar al·lèrgia No fan al·lèrgia (!) ARANYES, ESCORPINS,...
  • 4. Classificació Himenòpters ORDRE FAMILIA SUBFAMILIA GENERE HYMENOPTERA APIDAE VESPIDAE VESPINAE POLISTINAE APIS BOMBUS VESPA DOLICHO VESPULA VESPULA POLISTES
  • 5.
  • 6. ABELLA ( Apis Mellifera )
  • 8.
  • 9. VESPES ( Vespula y Polistes ) Ve Ve Po Po
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18. REACCIÓ NORMAL REACCIÓ LOCAL GEGANT
  • 19.
  • 20.
  • 22. Prevalença de reaccions a Espanya Muñoz. REAIC 1989 (enquesta; 47% rural; 15% apicultors). Fernández. CEA 1999 (rural). Navarro. JIACI 2004 (41% rural; homes). Sensibilització asimptomàtica: 16,4% - 28,5%. 5,3% 26,4% 16,9% Reaccions locals gegants 2,3% 2,3% 3,1% (apic: 10%) Reaccions sistèmiques Navarro 04 Fernández 99 Muñoz 89
  • 23.
  • 24. 26 215 20 36 94 87 19 NUMERO DE REACCIONS
  • 25. 53 % POLISTES FREQUÈNCIA DE SENSIBILITZACIONS 37,2 % VESPULA 33,6 % APIS
  • 26.
  • 27. 497 REACCIONS p<0,001 ABELLA RS > 45,7% R. LOCALS 54,3% R. SISTEMIQUES
  • 28. ACTIVITAT I PICADA p<0,01  Ve  Po  Po 31 (12%) 20 (15%) 51 (12,6%) VEHICLE 153 (59,3%) 42 (31,6%) 203 (50,1%) LLEURE 74 (28,7%) 33 (24,8%) 111 (27,4%) TREBALLANT 0 38 (28,6%) 40 (9,9%) BRESCANT VESPES ABELLA TOTAL
  • 29.
  • 30.
  • 31. Un vecino de Villanueva de Azoague fallece tras sufrir la picadura de una avispa en la mano El hombre, que fue atacado por el insecto en el momento de coger un racimo de uvas para merendar, ingresó cadáver en el Hospital Comarcal donde fue trasladado por su hijo Viernes,  20 de octubre de 2006 SANABRIA-CARBALLEDA Crónica de una muerte inesperada Una mujer fallece en el pueblo de Terroso minutos después de ser picada por una avispa mientras paseaba por el campo Martes,15 de agosto de 2006
  • 32.  
  • 33.
  • 34.
  • 35. Normal Elevada Triptassa basal No Sí Malaltia Pulmonar / Cardiovascular /  Bloq / IECA Vespes Abella Insecte Nens Adults Edat Lleu Greu Reacció prèvia Local Sistèmica Reacció prèvia >25 <25 Nombre picades/any Llarg Curt Interval picades MENOR MAJOR FACTOR RISC
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.  
  • 41.  
  • 42.
  • 43. Temps fins fallada cardíaca / respiratòria després de l’exposició a l’al·lergen Adrenalina IM Adrenalina SC Simons. Epinephrine absorption in adults: intramuscular versus subcutaneous injection. J Allergy Clin Immunol. 2001;108:871–3 Pumphrey. Clin Exp Allergy. 2000;30:1144-50
  • 44.
  • 45.
  • 46. Tapón gris de seguridad Cartucho Aguja Visor
  • 47.
  • 48.  
  • 49.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53. Mes i picada Fernández. CEA 99 (sense apicultors) Registre SCAIC (amb apicultors) Vespes Abelles
  • 54.
  • 55. REACTIVITAT ENCREUADA SUBFAMILIA FAMILIA APIDAE VESPIDAE FORTA DEBIL VESPINAE POLISTINAE GENERE APIS BOMBUS VESPA DOLICHOV VESPULA POLISTES
  • 56. PRODUCCIÓ I ESTANDARITZACIO D’AL·LÈRGENS APIS VESPULA POLISTES Fosfolipassa A2 Fosofolipassa A1 Fosofolipassa A (Api m 1) (Ves v 1) (Pol a 1) Hialuronidassa Hialuronidassa Hialuronidassa (Api m 2) (Ves v 2) (Pol a 2) Melitina Antigen 5 Antigen 5 (Api m 3) (Ves v 5) (Pol a 5)
  • 57.
  • 58. Indicacions Immunoteràpia No (!) Positiu o Negatiu Local gegant No Negatiu Si  qualitat de vida o risc  Positiu Cutània No Negatiu Sí Positiu Símptomes respiratoris i cardiovasculars EAACI Estudi Reacció
  • 59. Immunoteràpia: Eficàcia INSECTE CAP REACCIÓ CAP ó < REACCIÓ Mosbech et al Golden et al Müller et al Przybilla et al Gillman et al Müller et al Vespa Vespa Vespa V / Ab Abella Abella 100% 100% 97 91 80 78 77 97 98 94 89 88
  • 60.
  • 61. Risc de recaiguda després de parar IT Sexe Atòpia IgE o IgG al parar IT Disminuït si: IDR i IgE neg. (al parar IT) Adults (vs nens) Abella (vs vespes) RS severa preIT RS per IT IT durant 3 anys (vs 5) Triptassa basal elevada Mastocitosi Elevada sensibilitat cutània (al parar IT) No influenciat per: Elevat en:
  • 62.
  • 63.
  • 64.  
  • 65.
  • 66.
  • 67.

Editor's Notes

  1. Los himenópteros se dividen en abejas y avispas. Los géneros más comunes e importantes son abeja ( apis ), avispa tipo vespula y avispa tipo polistes . Existe una reactividad cruzada variable en la alergenicidad de los venenos de las distintas familias, subfamilias y géneros de himenópteros. Encontramos una reactividad cruzada muy fuerte entre apis y bombus , así como entre vespa , dolichovespula y vespula . existe una reactividad fuerte entre vespinae y polistinae, mientras que es débil entre apidae y vespidae .
  2. Las abejas tienen un color marrón con débiles franjas amarillentas y con pelosidad en el tórax. Son insectos laboriosos que se hallan en flores con néctar.
  3. Viven en colmenas, con miles de individuos, que están bajo la supervisión de los apicultores.
  4. En el brazo vemos una reacción normal por la picadura de abeja (una vez extraído el aguijón). Las abejas dejan el aguijón clavado en la piel y a continuación mueren por eventración.
  5. Las avispas también pueden provocar las mismas reacciones en caso de picar. Es más dificil distinguir las distintas especies de avispas. Es importante poder hacerlo ya que no es lo mismo ser alérgico a una variedad que a otra. A veces las pruebas diagnósticas no permiten realizar dicha distinción. De ello depende la correcta vacunación del paciente.
  6. Los polistes tienen un abdomen fusiforme y claras franjas amarillentas.
  7. Las vespulas son algo mayores, su abdomen està cortado perpendicularmente en su unión con el tórax y también tienen claras franjas amarillas.
  8. Las avispas forman comunidades de menor tamaño que las abejas, con nidos de papel, anuales. No suelen estar ocupadas como las abejas y es habitual que busquen alimento en sitios como basura o comidas al aire libre (carne, pescado, bebidas dulces...). Las larvas de avispa requieren proteina animal para su crecimiento.
  9. Uno de los aspectos que debemos de conocer en el estudio y el tratamiento de las reacciones por picadura de himenópteros es intentar averiguar cuál fue el insecto responsable. De ello depende el éxito del tratamiento. A continuación explicaremos como identificarlos y algunos aspectos de la epidemiología de esta alergia.
  10. Podemos distinguir 3 efectos provocados por la picadura de abejas: las reacciones “normales” por el efecto del veneno tras una o varias picaduras y las reacciones tóxicas por las picaduras múltiples, las reacciones locales gigantes o intensas y las reacciones alérgicas que puede provocar anafilaxia.
  11. Tras una picadura de abejas o avispas se produce una reacción en la piel que generalmente es efímera, con enrojecimiento e hinchazón alrededor del sitio de la picadura, de un diámetro menor de 10 cm, dolor más o menos intenso dependiendo del lugar seguido de picor,  de unas pocas horas de duración, aunque en algunas ocasiones puede durar más tiempo. Generalmente estas reacciones aparecen entre 24 y 48 horas posteriores a la picadura.
  12. En individuos con un buen estado general de salud y no alérgicos al veneno de abeja, se ha demostrado que se pueden soportar bastante bien de 1 a 25 picaduras. Cuando se producen de 200 a 300 picaduras simultáneas ocurre una gran intoxicación de todo nuestro organismo con trastornos característicos como la aceleración del pulso,, enrojecimiento de toda la piel, sensación de fatiga y perdida del equilibrio, vómitos, enrojecimiento de los ojos, convulsiones, parálisis y afecciones al sistema respiratorio. Existe un caso descrito que va sobrevivió a unas 2500 picaduras de abeja. Las muertes por picadura múltiple (serian por intoxicación y no por Alergia) solo representan el 5% de todos los casos de muerte por himenópteros. En estos casos no hay reacción alérgica.
  13. Consisten en una zona de inflamación alrededor del sitio de la picadura con un diámetro superior a los 10 cm y permanece por más de 48 horas; en los niños la inflamación puede afectar a 2 articulaciones contiguas. El tratamiento incluye medidas tales como compresas frías, antihistamínicos y antiinflamatorios. Estas reacciones no suponen riesgo vital salvo en el caso de que la picadura se produzca en cabeza o cuello. En esas localizaciones podrían verse afectadas las vías respiratorias con el consiguiente riesgo de asfixia, por lo cual es conveniente acudir a un servicio médico como precaución.
  14. En el brazo vemos una reacción normal por la picadura de abeja (una vez extraído el aguijón). En estas manos observamos reacciones locales gigantes fotografiadas a las 24-48 h de la picadura. En la inferior se ve la picadura.
  15. En un artículo publicado en la Revista Española de Alergología en 1989 por A. Miranda y cols., se comprueba que dentro de las reacciones sistémicas como consecuencia de la picadura de un himenópteros aparece, como más frecuente, la anafilaxia (83%) seguida de la urticaria (17%). En otros casos se han descrito reacciones infrecuentes tales como enfermedad del suero, vasculitis, alteraciones renales, neurológicas o cardiovasculares.
  16. Diversos estudios nos ofrecen datos de prevalencia de reacciones alérgicas por himenóperos en España. La prevalencia de reaccions sistémicas es similar tres estudios de épocas y zonas distintas. Las diferencias en la prevalencia de las reacciones locales derivan del criterio de valoración y del tipo de población analizado.
  17. Total de sensibilitzacions (comptant les creuades)(% sobre 411 reaccions (497 – 65 negatius – 21 sense dades): Polistes 218 (53%) Vespula 153 (37,2%) Apis 138 (33,6%)
  18. 32 apicultores + 2 exapicultores 11 sin datos sobre si apicultores o no 419 + 15 sin datos + 13 otras sens = 447 pax Ve+Ap: 1 sin datos sobre si apicultor 2 sin datos sobre si apicultor no tienen datos sobre sensibilización Ve 66 pacientes (2 apicultores + 6 familiares+57 no apicultores+1sin datos) 68 reacciones Po 114 pax (1 apicultor+ 2 familiares+3 sin datos+108noapic) 131 reacciones Ap 108 pax y 124 reacciones V+P 68 pax (64 noapic+1 apicultor + 3 familiares) 74 reacciones Negativos 64 pax (1apic+2familiares+61noapic) 65 reacciones
  19. APIS VESPIDS RSG4 31 50 RSG3 62 64 RSG2 21 58 RSG1 25 36 RLI 17 157 total 122 (45%) 25 (9,2%) 46 (16,9%) 53 (19,4%) 26 (9,6%)
  20. Han rebut tractament urgent L 148 S1 48 S2 68 S3 84 S4 34
  21. Está demostrado que el riesgo de reacción alérgica por picadura de abeja es mayor cuanto mayor sea el número de picaduras que se padecen (a mayor exposición, mayor riesgo). Por ello los apicultores tienen un riesgo elevado de padecer esta alergia. En el caso de los apicultores, la exposición continuada al veneno puede provocar una desensibilización espontánea. No podemos fiarnos de este mecanismo para tratar esta alergia. Muchos apicultores tienen pruebas de alergia positivas a veneno de abeja pero no tienen manifestaciones de alergia con las picaduras. Este hecho es común a otras alergias. El hecho de tener unas pruebas positivas no implica realizar un tratamiento específico.
  22. Si nos centramos en las muertes causadas por reacciones alérgicas conviene resaltar que el 80% tienen lugar después de una sola picadura. No hemos hallado datoes de mortalidad en apicultores. Los datos se refieren a diversos estudios en población general y no distinguen alergia a abejas o avispas. No se puede decir que sean unas más peligrosas que las otras. Conviene saber que en casos de muerte súbita de causa inexplicada (personas que son encontradas muertas sin signos externos de agresión...) a menudo se halla alergia a abeja o avispa si se hacen analísis de sangre “postmortem”.
  23. Uno de los aspectos que debemos de conocer en el estudio y el tratamiento de las reacciones por picadura de himenópteros es intentar averiguar cuál fue el insecto responsable. De ello depende el éxito del tratamiento. A continuación explicaremos como identificarlos y algunos aspectos de la epidemiología de esta alergia.
  24. Uno de los aspectos que debemos de conocer en el estudio y el tratamiento de las reacciones por picadura de himenópteros es intentar averiguar cuál fue el insecto responsable. De ello depende el éxito del tratamiento. A continuación explicaremos como identificarlos y algunos aspectos de la epidemiología de esta alergia.
  25. En caso de picadura, se debe lavar la herida con agua y jabón. Si la picadura es de abeja hay que retirar el aguijón lo más rápido posible. Idealmente debe retirarse con la uña de abajo hacia arriba. Si se puede se deben aplicar compresas frías o hielo. Se aconseja no rascarse para evitar el riesgo de infección y aplicar una solución desinfectante.
  26. El paciente debe consultar a un especialista en alergia para que realice un estudio diagnóstico e indique un tratamiento que se compondrá de medidas preventivas, tratamiento en caso de nuevas picaduras y tratamiento curativo.
  27. El paciente debe consultar a un especialista en alergia para que realice un estudio diagnóstico e indique un tratamiento que se compondrá de medidas preventivas, tratamiento en caso de nuevas picaduras y tratamiento curativo.
  28. Uno de los aspectos que debemos de conocer en el estudio y el tratamiento de las reacciones por picadura de himenópteros es intentar averiguar cuál fue el insecto responsable. De ello depende el éxito del tratamiento. A continuación explicaremos como identificarlos y algunos aspectos de la epidemiología de esta alergia.
  29. El paciente debe consultar a un especialista en alergia para que realice un estudio diagnóstico e indique un tratamiento que se compondrá de medidas preventivas, tratamiento en caso de nuevas picaduras y tratamiento curativo.
  30. Para identificar el insecto culpable es util saber la época del año de la picadura y sus circunstancias. Las vespulas y los polistes tienen distintas dsitribuciones geográficas.
  31. Las abejas suelen picar sobretodo en primavera; las avispas pican más en verano y otoño.
  32. La prueba cutánea es el test diagnóstico de mayor utilidad; en intradermo, la concentración óptima es 0.01 - 0.1 mcg/ml para abejas (HB) y vespula (VG) , y 0.1 - 1 mcg/ml para Polistes (el veneno comercial disponible es una mezcla de varias especies); en prick-test hay que aumentar mucho la concentración (por encima de los 100 mcg/ml, hasta 300). Aún así, la prueba intradérmica es superior en sensibilidad y especificidad.
  33. Un aspecto importante dentro del diagnóstico es conocer la reactividad cruzada existente entre las distintas familias, subfamilias y géneros. Encontramos una reactividad cruzada muy fuerte entre APIS y BOMBUS , así como entre VESPA , DOLICHOVESPULA y VESPULA . Existe una reactividad fuerte entre VESPINAE y POLISTINAE, mientras que es débil entre APIDAE y VESPIDAE .
  34. En esta diapositiva podemos ver los componentes más frecuentes en los venenos de cada uno de los géneros ( APIS, VESPULA y POLISTES ). En todos ellos destaca, además de la presencia de aminas y péptidos activos, la presencia de tres alergenos mayoritarios.
  35. Hasta hace relativamente pocos años la medicina no podía cambiar el curso natural de la enfermedad. Los pacientes alérgicos sólo podían intentar evitar nuevas picaduras porque después de una reacción generalizada, la posibilidad de presentar una nueva reacción, similar o más grave, en el futuro se calcula que es del 50-60% en adultos y del 10% en niños. Hoy en día disponemos de una herramienta eficaz para evitar estas reacciones ulteriores: la inmunoterapia con extracto purificado de venenos.   La IT es el tratamiento habitual de las enfermedades alérgicas mediadas por IgE , su objetivo es modificar la respuesta inmunológica. En líneas generales consiste en la administración subcutánea de dosis inicialmente muy bajas del extracto alergénico, que progresivamente se van incrementando a intervalos regulares hasta alcanzar una dosis máxima. Una vez alcanzada ésta se continúa con una pauta de mantenimiento en la que se administra esta dosis máxima cada mes o cada dos meses durante un tiempo relativamente largo, que en la mayoría de los casos es de 3 a 5 años. En el caso que nos ocupa la inmunoterapia se realiza inyectando cantidades crecientes de veneno del himenóptero escogido hasta llegar a 100 ó 200 µg. La IT en general y también la IT con venenos puede administrarse de varias formas: - Pauta clásica : Las dosis se administran semanalmente, una dosis a la semana, hasta llegar a los 100 µ g . El tiempo empleado es de unas 14 semanas. Esta modalidad es la que hemos utilizado en la consulta durante estos años. - Pauta agrupada : se administran varias dosis al día, un día a la semana, permite llegar a la dosis máxima en un plazo mucho más breve, de dos semanas. - Pautas rápidas y ultrarrápidas : Se llega a la dosis de 100 µg a lo largo de uno o dos días. Tienen más efectos adversos que las previas.   Actualmente la pauta recomendada es la agrupada porque las reacciones adversas son similares a las de la pauta clásica y el paciente queda protegido en sólo 15 días. Es la forma de administración que queremos iniciar en nuestra Unidad. Aunque tiene el mismo índice de reacciones adversas, cada día el riesgo es mayor por el número de dosis administradas, por lo que se recomienda que se realice con el paciente bajo control estricto.
  36. Según JCAAI: Objetivos IT: Prevenir reacciones sistémicas Aliviar ansiedad del paciente Indicaciones (estudio +) Reacciones sistémicas anafilácticas Reacciones sistémicas cutáneas: excepto en &lt;16 a . “ some believe optional” Reacciones locales: “generally not recommended”
  37. En esta diapositiva podemos ver la eficacia de la inmunoterapia con veneno de himenópteros. En la tercera columna vemos el porcentaje de pacientes que, tras el tratamiento, no tuvieron ninguna reacción al ser repicados. El porcentaje varía entre el 91 y 100% para la avispa y entre el 77 y el 80% para la abeja. Pero si a tenor de los resultados publicados, contabilizamos el porcentaje de pacientes que, tras el tratamiento, tuvieron una reacción menor en la repicadura, estos porcentajes se incrementan tanto en el caso de la avispa (97 - 100%) como en el de la abeja (86 - 94%).
  38. Es conocido que las abejas no acostumbran a picar lejos de las colmenas, si no es por accidente (choque con los conductores de vehículos, por ejemplo) y si no se las molesta.
  39. Es conocido que las abejas no acostumbran a picar lejos de las colmenas, si no es por accidente (choque con los conductores de vehículos, por ejemplo) y si no se las molesta.