1. VIA AERIA ÚNICA
(ONE AIRWAY)
Clara Padró Casas
Unitat Al·lergologia
Rotació Servei Pneumologia Gener-Març 2013
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
2. SUMARI
CONCEPTE
Via aeria única
Guia ARIA
DESENVOLUPAMENT
Similituds tisulars i fisiopatològiques
Associació epidemiològica
Rinitis com a factor de risc d'asma
Rinitis com a factor de mal pronòstic d'asma
GUIA ARIA (actualització)
Premises
Recomanacions: avaluació
Recomanacions: tractament
CONCLUSIONS
5. GUIA ARIA (Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma)
J Bousquet, N Khaltaev, AA Cruz, J Denburg, et al.
1999
Grup de treball ARIA de la OMS
Exhaustiva revisió bibliogràfica
Compliment normes de la OMS i
directrius Shekelle i cols.
Actualització 2008
Grup GALEN (Global Allergy and Asthma European Network)
I Annesi-Maesano, de bateman, A Ben Kheder, DA Boakye, J Bouchard, P Burney, WW Busse, M Chan-
Yeung, NH Chavannes, A Chuchalin, WK Dolen, R Emuzyte, L Grouse, M Humbert, C Jakson, SL Johnston,
PK Keith, JP Kemp, JM Klossek, D Larenas-Linnemann, B Lipworth, JL Malo, GD Marshall, C Naspitz, K
Nekam, B Niggerman, E Nizankowska-Mogilnicka, Y Okamoto, MP Orru, P Potter, D Price, SW Stoloff, O
Vandenplas, G Viegi, D Williams.
8. Anatomia tissular comuna
Does rhinitis lead to asthma?
Paul Van Cauwenberge, Jean-Baptiste Watelet, Thibaut VanZele, de al.
Rhinology, 45, 112-121, 2007
“Asthma and rhinitis are both manifestations of an inflammatory
process within a continuous airway system”
SIMILITUDS DIFERÈNCIES
Epiteli pseudoestratificat format per Mucosa nasal:
cel. cilíndriques ciliades Xarxa capil·lar i arterial submucosa
Sinusoids venosos.
Membrana basal
Submucosa: Funció nasal
vasos sanguinis Congestió = nasal
nervis
glándules mucoses
cèl estructurals (fibroblastos) Via aèria inferior (a partir de la tràquea)
cèl. Inflamatòries (monòcits, Presència de capa muscular.
limfòcits i mastòcits)
Broncoconstricció
10. Desencadenants comuns
National Institutes of Health Global Initiative for Asthma: Global Strategy for Asthma
Management and Prevention: A Pocket Guide for Physicians and Nurses.
Publication No. 95-3659B. Bethesda, MD: National Institutes of Health, 1998; Workshop Expert
Panel Management of Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma (ARIA) Pocket Guide. A Pocket
Guide for Physicians and Nurses, 2001.
Alergens externs
−
Pól·len
−
Fongs
Alergens domèstics
−
Àcars de la pols
−
Epitelis d'animales
−
Escarbat
AINEs (AAS)
12. REFLEXE NEURAL NASO-BRONQUIAL
Inervació nasal: Aferent: nervi trigèmi
Eferent: fibres parasimpàtiques
Inervació VA inferior aferent i eferent: nervi vague
Corren et al: la provocació nasal amb al·lergè produeix
hiperresposta bronquial.
Kaufman et al: si es secciona el trigèmin aquesta
resposta queda amputada.
Rosenberg et al, Schumacher et al.: No efectes sobre
FEV1 després de la provocació nasal.
GOTEIG POST-NASAL
Cèl ciliades empenyen
partícules atrapades en el
moc cap la faringe i son
deglutides/aspirades.
Bardin et al: va marcar amb Tc radiactiu sins maxil·lars i no
va trobar traçador a vía aéria inferior.
13. FUNCIONS VIA AÈRIA SUPERIOR
Humidificar i escalfar l’aire inhalat:
xarxa capil·lar i de sinusoids venosos
activació de glándules seromucoses
submucoses
Filtratge de partícules
Partícules de 5-10 um es dipositen
Filtratge de gassos
gassos hidrosolubles son eliminats
gassos irritants estimules secreció nasal
Paper protector a la via aèria inferior de NO nasal
● Efecte antiviral + bacteriostàtic (Croen K.J Clin Invest 1993)
● Millora oxigenació (Lundber JO et al. Acta Physiol Scand 1995)
● Efecte broncodil·latador (Kacmare F et al. Am J Respir Crit Care Med 1996)
● Modula hiperresposta bronquial (Ricciardiolo et al. J Allergy Clin Immunol 2001)
14.
15. Inhalació d'al·lergens
reacció inflamatoria local IgE
mediada
Alliberació de factors quimitàctics a
la circulació (IL5)
Activació mèdul·la òssea
Producció i maduració incrementada
d'eosinòfils
Eosinòfils a via aèria superior i
inferior
17. Resposta al·lèrgica sistèmica
Paper de la mèdul·la óssea
Activació mèdul·la òssea
▼
Augment diferenciació
de progenitors cel·lulars.
▼
S'alliberen a sang perifèrica
eosinòfils, mastòcits i basòfils
▼
Reclutats a vía aèria
IL 5 (lligand de la resposta de la
MO a l'estímul de l'antígen)
18. Símptomes bifàsics (fase precoç i tardía)
Varner AE, Lemanske RF Jr.
In: Asthma and Rhinitis. 2nd ed. Oxford: Blackwell Science, 2000; 1172-85;
Togias A J Allergy Clin Immunol 2000; 105:S599-S604
100
FEV1
50
(% canvi)
0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 24
Temps (hr)
Fase Tardía Asma
Fase precoç
Rinitis al·lèrgica
Puntuació
de
símptomes
1 3-4 8-12 24
Provocació
amb al·lergè Temps pot-provocació (hr)
19. Evidència bibliogràfica
Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.
Objectiu: determinar l'existència d'inflamació de la mucosa nasal
en asmàtics amb independència de la presència de rinitis en
individus atòpics de 20 a 66 anys
40 (n=17)
35
30
Eosinòfils en 25
la mucosa
20
nasal en
asmàtics 15
10
5
r=0,851, p<0,001
0
0 5 10 15 20 25 30
Eosinòfils en la mucosa bronquial en asmátics
20. Changes in bronchial responsiveness following nasal provocation with allergen
Corren J et al. J Allergy Clin Immunol 1992;89:611–618.
Investigació al·leatorizada i creuada de dos dies de duració sobre la
relació entre rinitis al·lèrgica i disfunció de les víes aérias en
pacients amb rinitis al·lèrgica i asma (promig d'adat 31,4 anys)
Variació de la PC* respecte el moment basal
Placebo (n=5) La provocació
3
alergè (n=5) p=0,0009
Mitjana p=0,011 nasal
gesomètrica
de la PC20 amb al·lergè
2
(metacolina,
mg/ml) incrementa
la HRB
0
Basal 0,5 h després de 4,5 h després de
la provocació la provocació
PC=posterior a la provocación
*A menor valor de PC ► major hiperreactivitat
21. Seasonal increase of bronchial reactivity in allergic rhinitis.
Madonini E et al. J Allergy Clin Immunol 1987;79:358–363.
Estudi de hiperreactivitat bronquial en pacients
amb rinitis polínica (promig d'edat 20a).
Analitzats a la tardor i 6 mesos després.
Prevalencia de la hiperrreactivitat bronquial*
60 (n=27)
p<0,02
50 Els pacients amb
% de 48
pacientes 40
rinitis al·lèrgica
amb DP 30
< 1mg experimenten un
(prov amb 20
carbacol) 10 augment de HRB
11
0
Fora de l'estació En l'estació
*DP20 <1 mg tras la provocación con carbacol
DP=dosis de provocación
22. Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.
Estudi realizat per determinar l'existència d'inflamació nasal
en l'asma amb independencia de la presència de rinitis
al·lèrgica en individuos atòpics de 20 a 66 anys d'edat.
Recompte d'eosinòfils en la mucosa nasal
(n=9) (n=8) (n=10)
18
16
14 Asmàtics
Eosinòfils/ 12 presenten
camp de 10
biopsia 8 inflamació
nasal
6
nasal
4
2
p<0,001 p<0,001
0
Amb rinitis Sense rinitis Control
Asmátics
23. Segmental bronchial provocation induces nasal inflammation in allergic rhinitis patients.
Braunstahl G-J et al. Am J Respir Crit Care Med 2000;161:2051–2057.
Evaluació de la inflamació al·lèrgica en les víes aèries
superiors i inferiors després de la provocació bronquial
en pacients amb rinitis al·lèrgica no asmàtics en
comparació amb controls (edat: 18–31 anys)
* Pacientes control (n=8)
600 Pacientes alérgicos (n=8)
**
500
400
Eosinòfils en
sang perifèrica 300
(106 células/l) La provocació
200
amb al·lergè
100
bronquial eleva els
0
T0 T24
marcadors
T0= abans de la provocació;
T24=24 horas després de la provocació; sistèmics
*p<0,05;
**p<0,01
d'inflamació
dades en forma de mediana ± intèrval
24. Teixit nasal Teixit bronquial
(lámina propia) (capa subepitelial)
b
100 a 1600
d
80 1200
(cèl·lules/mm2)
60
Eosinòfils
800 c
40
400
20
0 0
a
T0 T24 T0 Pulmó esq Lóbul mig
sense pulmón dret
provocació provocat amb
Pacients control (n=8) al·lergè
Pacients alèrgics (n=8)
T24
La provocació amb
T0= abans de
la provocació
al·lergè bronquial
T24=24 hores després augmenta els eosinòfils
de la provocació en els teixits nasal i
a
p<0,05 bp<0,01
c
p=0,001 dp=0,002
bronquial
25. Comparison of orally exhaled nitric oxide in allergic versus nonallergic rhinitis.
A. Fusun Kalpaklioglu; Ilkay K. Kalkan.
American Journal of Rhinology & Allergy. IP 193.140.216.203 April 2012
Pacients dividits segons clínica. Mesura: FeNO
130 dones / 41 homes; edat 32,6 +/- 13,2
AR 122 (78,2%); NAR 34 (21,8%); 15 controls
Mesures: Prick-Test, Test asma, anàlisis sang, espirometria,qüestionaris qualitat de vida.
Comparasion of FeNO in study groups
45
40 FeNO superior en AR
35
(no significatiu) en
30
comparació a NAR i
25
20
controls,
15 independent de asma
10
5
0
AR AR + ASMA NAR NAR + ASMA control
27. Asociació d'asma i rinitis en estudis
internacionals
Links between rhinitis and asthma. J. Bousquet et al. Allergy 2003
60-90% de pacients amb asma tenen rinitis
20-50% de pacients con rinitis tenen asma
Si la rinitis es al·lèrgica el risc d'asma és 3
vegades major que si la rinitis es no
al·lèrgica
28. Asociació d'asma i rinitis en estudis
nacionals
Estui ONEAIR
Estudi RINAIR
Estudi RINOASMAIR
Estudi AIR
Projecte IRIS-ASMA
29. Coexistence of Asthma and Allergic Rhinitis in Adult Patients Attending Allergy Clinics:
ONEAIR Study
A Navarro, A Valero, B Juliá, S Quirce. J Investig Allergol Clin Immunol 2008; Vol. 18(4): 233-238
Estudi Prospectiu entre 2004-2005
170 al·lergòlegs espanyols. 968 pacients al·lèrgics.
Dades demogràfiques, dades clíniques i antecedents familiares.
Avaluació rinitis (ARIA) i avaluació asma (GINA)
89,5%
Asma Asma + rinitis
Gravetat asma Edat
30. RINAIR Study: Rhinitis and Asthma Comorbidity in Spain
José Antonio Castillo Vizuetea,b and Joaquim Mullol Miretb
Arch Bronconeumol. 2008;44(11):593-9
Estudi Prospectiu.
15% dels Pneumòlegs espanyols. 703 asmàtics majors de 16 anys.
Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar,
proves al·lèrgiques i tractament.
Asma + Rinitis Asma
Edat 43,8 anys P<0,0001 55,4 anys
71%
OR:6,25
Atopia 81,00% 48,00%
IC (95%) 4,3-9,1
FEV1 85,70% P<0,001 79,70%
El tractament de la rinitis es va associar a un
increment de FEV1 amb independencia de sexe,
edat, gravetat d'asma o hàbit tabàquic.
(P=0,057)
31. RINOASMAIR study: Prevalence and characteristics of rhinitis in asthmatic patients
attending primary care in Spain
José A. Castillo, Jesús Molina, Antonio Valero, Joaquim Mullol.
Rhinology 2010;48:35-40
Estudi Propectiu
1.027 Centres d'atenció Primaria
4.174 asmàtics
Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar,
atopia i tractament de la rinitis
Asma + Rinitis Asma
71%
Edat 42,8 anys P<0,0001 50,2 anys
FEV1 80,20% P<0,002 76,10%
32. Estudio AIR: Prevalencia y características de la rinitis en pacientes asmáticos de las
consultas de Atención Primaria, Alergologia y Neumologia en España
José Antonio Castillo, Ana Navarro, de al.
Med Clin 2011; doi: 10.1016/j.medcli.2010.07.007
Estudi Prospectiu.
1.369 metges. 5.616 asmàtics majors de 18 anys.
Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar,
proves al·lèrgiques, tractament i exacerbacions.
Asma + Rinitis Asma
Edat 41,3 anys P<0,0001 50,4 anys
75% OR:4,80
Atopia 81,00% 48,00%
IC (95%) 4,2-5,5
FEV1 86,60% P<0,0001 79,30%
La rinitis es va associar a un major número de
exarcerbacions de l'asma P<0,001.
33. Proyecto IRIS-ASMA: PRevalencia, gravedad e Impacto de la RInitis y de la rinoSinusitis
según el nivel de gravedad y control del Asma.
Investigadores Principales: José Antonio Castillo Vizuete y Joaquim Mullol Miret
OBJECTIU:
Determinar la prevalènça i gravetat de la rinitis i rinosinusitis amb o sense pòlips en pacients asmàtics
estratificats segons gravetat.
MÈTODE:
Estudi pilot, prospectiu, descriptiu i multicèntric.
S'efectuarà en centres hospitalaris seleccionats de Llatinoamèrica i Espanya.
Cada investigador mèdic neumòleg incluirà 25 pacients estratificats segons la gravetat de l'asma,
d'acuerd amb els criteris de GINA/GEMA (6 amb asma intermitent, 6 amb asma persistent lleu, 6 amb
asma persistent moderada i 7 amb asma persistent greu).
La valoració objetiva de la patología nasosinusal (endoscopia nasal i TC) la realitzarà un especialista
ORL.
Tamany de la mostra total: 450 pacients.
CALENDARI:
Inici Gener 2010 – Final: Juny 2012
34. High prevalence and young onset of allergic rhinitis in children with bronchial asthma.
Masuda S, Fujisawa T, Katsumata H, Atsuta J, Iguchi K.
Pediatr Allergy Immunol. 2008 Sep;19(6):517-22. doi: 10.1111/j.1399-3038.2007.00675.x
130 nens (2-10 anys) amb asma.
Símptomes nasals persistents Símptomes nasals persistents
en pacients amb asma en pacients amb asma
(Valoració subjectiva: qüestionari de símptomes) (Valoració objectiva: rinoscopia, citologia, IgE específica)
Rinitis 83,8%
no rinitis 16,2% Rinitis 77,70%
no rinitis 22,3%
Rinitis inicial 33,7%
Asma inicial 31,70%
Simultani 26,70%
36. Plaschke PP et al. Am Respir Crit Care Med 2000
Rinitis: OR 5 per asma
OR 6 per asma en atòpics
OR 3,5 per asma en no atòpics
Guerra S et al. J Allergy Clin Immunol 2002
Rinitis: OR 4,1 per asma
OR 3,2 ajustat per edat, sexe, atòpia, tabac
37. Long-term risk factors for developing asthma and allergic rhinitis:
a 23-year follow-up study of college students.
Settipane RJ, Hagy GW, Settipane GA. Allergy Proc. 1994 Jan-Feb;15(1):21-5.
Seguiment a 738 universitaris durant 23 anys.
Qüestionaris, presència d'asma, rinitis al·lèrgica i prick test.
12
p<0,002
10 10,5
% de pacients 8
que van
desenvolupar 6
asma
4
3,6
2
0
Sense rinitis Amb rinitis al·lérgica
al·lérgica (n=528) (n=162)
38. Perennial rhinitis: An independent risk factor for asthm in nonatopic subjects:
a
results from the E uropean Com unity R
m espiratory H ealth S urvey.
Le y na e rt B, Bo us q ue t J, N ukirc h C, Lia rd R, N ukirc h F. J
e e
A rg y Clin I m uno l. 1 9 9 9 A ; 1 0 4(2 Pt 1 ): 3 0 1 -4.
lle m ug
25
controls
20 rinitis
% pacients amb asma
15
20% nens amb rinitis
al·lèrgica
10 desenvoluparan asma
en 10 anys
5
0
atòpics No atòpico
39. Rhinitis and onset of asthma: a longitudinal population-based study
Rafea Shaaban, Mahmoud Zureik, David Soussan de al.
The Lancet 2008. DOI 10.1016/S0140-6736(08)61446-4
Incidència d'asma
4.00%
26 centre; 14 països est Europa.
6461 participants, 20-44 anys.
No asmàtics en el moments d'inclusió.
Seguiment durant 8 anys 3.00%
4 Grups: 2.00%
No atopia-No rinitis (n:3163)
Atopia-No rinitis (n:704)
No atopia-Rinitis (n:1377) 1.00%
Atopia-Rinitis (n:1217)
0.00%
At
No
At
No
op
op
at
at
ia-
ia-
op
op
No
Ri
ia-
ia-
nit
No
Ri
rin
is
nit
itis
rin
is
itis
40. Risc Relatiu d'asma
(ajustat a país, sexe, edat, IMC, FEV1, IgE, historia familiar d'asma i tabac)
Atopia-No rinitis (CI 0,82-3,24)
No atopia-Rinitis (CI 1,64-4,46)
Atopia-Rinitis (CI 2,11-5,91)
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
42. Impacte sobre la severitat de l'asma
Association of chronic rhinosinusitis with nasal polyps and asthma: clinical and
radiological features, allergy and inflammation markers
Jūratė Staikūnienė, Saulius Vaitkus. Medicina (Kaunas) 2008; 44(4)
121 pacients amb rinosinusitis crònica i asma.
Avaluació amb TC i endoscopia nasal.
Classificació d'asma segons GINA.
43. Rhinosinusitis in severe asthma
Megon Bresciani, Louis Paradis, Anne Des Roches,ed al.
Journal of Allergy and Clinical Immunology. Volume 107, Issue 1, January 2001
Avaluació de presència de rinitis en asmàtics:
35 pacients amb asma severa que requeireixen dosi diària de corticoides orals
34 pacients amb asma lleu-moderada.
asma lleu-moderada
70%
Rinitis No rinitis
asma severa (corticodepenent)
74%
Rinitis No rinitis
44. Impacte sobre les exacerbacions
Bousquet J et al. Póster presentat en la European Academy of Allergology and Clinical
Immunology (EAACI), 12–16 de junio, 2004, Amsterdam. Póster 141.
Anàlisi post-hoc de l'ús de recursos mèdics/crisis
d'asma en pacients asmàtics amb i sense rinitis
al·lèrgica durant 52 setmanes
4,0
p=0,029
3,5
3,0 3,6
2,5
% de 2,0
pacients
1,5
1,0 1,7
0,5
0
Pacients Pacientes asma
asma + rinitis al·lèrgica
(n=597) (n=893)
La rinitis al·lèrgica va duplicar
el risc de visites a urgències en pacients amb asma
45. Effect of a concomitant diagnosis of allergic rhinitis on asthma-related health care use by adults
Price D et al. Clin Exp Allergy 2005. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2005.02182.x
Estudi retrospectiu de cohorts de la base de dades britànica Mediplus.
Anàlisi de l'ús de recursos sanitaris per adults de 16 a 55 anys amb asma i
rinitis al·lèrgica durant 1 any.
27 303 adults amb astma (4611 amb RA)
3,3 p<0,0001
3,2
3,1 3,2
Prescripcions 3,0
anuals de 2,9
tractament de 2,8
rescat per
2,7
pacient 2,7
2,6
2,5
2,4
0
Pacients amb asma Pacients amb asma
(n=22.692) + rinitis al·lèrgica
(n=4.611)
46. Risk factors for ER visits due to asthma exacerbations in patients enrolled in a program for
the control of asthma and allergic rhinitis in Feira de Santana, Brazil
Heli Vieira Brandão, Constança Sampaio Cruz de al.J Bras Pneumol. 2009;35(12):1168-1173
Prospective cohort study of 253 outpatients (children and
adults) with asthma who were monitored for 12 months.
47. Impacte sobre els símptomes
Measuring Asthma Gina Control (The MAGIC study).
S. Quirce et al. Póster presentado en: 29º Congreso europeo de la EAACI (European Academy of
Allergy and Clinical Immunology) ; Junio 2010, Londres (Reino Unido). Póster 531
48. Impacte sobre la qualitat de vida
Leynaert B. Am J Respir Crit Care Med 2000
49. Impacte sobre els costos de l'asma
Lack of control of severe asthma is associated with co-existence of
moderate-to-severe rhinitis
E. V. Ponte,et al; DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01624.x; 2008
557 pacients
Seguiment durant 1 any – evaluació cada 3 mesos.
No rhinitis Mild rhinitis Mod/severe rhinitis P-value
(n = 21) (n = 84) (n = 50)
Cost for the family 6 (1–15) 6 (3–13) 9 (4–26) >0.05
Cost for the healthcare system 398 (315–457) 472 (328–575) 559 (392–670) <0.01
Annual cost of asthma 398 (315–457) 478 (352–579 568 (426–697) <0.01
Table 4. Cost of asthma according to severity of rhinitis in a subgroup analysis
54. Les directrius del ARIA recomanen l'estudi
combinat de l'asma i la rinitis
En els pacients amb rinitis al·lèrgica s'ha
d'avaluar la presència d'asma
En els pacients amb asma s'ha d'avaluar la
presència de rinitis al·lèrgica
Bousquet J et al. J Allergy Clin Immunol 2001;108(suppl 5):S147–S334.
58. persistente
intermitente persistente moderada
moderada leve grave
intermitente grave
leve
corticoide tópico nasal Fàrmacs amb efecte sobre
cromona tópica VAS + VAI
antagonista receptor cis-LT1 oral
antihistamínico H1 no sedante, oral o tópico
descongestionante tópico nasal (<10 días) u oral
evitación de alérgenos e irritantes
immunoterapia
Antihistamínics
Glucocorticoides orals
Antileucotriens
Immunoteràpia
Omalizumab
Does rhinitis lead to asthma?
Paul Van Cauwenberge, ed al.
Rhinology, 45, 112-121, 2007
59. Glucocorticoides Intranasals en asma
Resultats:
Pedersen et al, Foresi et al Els corticoides nasals milloren
símptomes d'asma, funció pulmonar i
la HRB en rinitis al·lèrgica amb asma.
Corticosteroides intranasales para el control del asma en pacientes con asma y rinitis coexistentes
(Revisión Cochrane traducida). Taramarcaz P, Gibson PG. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2.
Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane
Library, 2008 Issue 2. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
Anàlisi post-hoc: revisió de 14 assajos clínics.
Objectiu: avaluar l’eficàcia dels corticoides intranasals
en la clínica asmàtica en pacients amb asma i rinitis.
Resultats:
Els CI van tendir a millorar la simptomatologia del asma i el FEV1
però sense significació estadística.
La combinació de corticoides intranasals y inhalats seguirà sent la
pràctica clínica actual fins que es realitzin nous assajos.
60. Glucocorticoides inhalats + Antileucotriens
Effect of montelukast on lung function in asthma patients with allergic rhinitis: analysis
from the COMPACT trial
D. B. Price1, A. Swern2, C. A. Tozzi2, G. Philip2, P. Polos2
Montelukast as a Partner Agent to Corticosteroid Therapy (COMPACT) International Study Group*
ALLERGY DOI: 10.1111/j.1398-9995.2006.01007.x
216 patients with asthma and
allergic rhinitis
Budesonida Setm
400 µg/12 1
Setm
4
Montelukast Budesonida
10mg/24 800µg/12h
+ +
Budesonida Placebo
400µg/12h (n=441)
(n=448) Setm
16
62. ASMA – RINITIS
Trastorns inflamatoris relacionats des del punt de vista
espidemiològic, fisiopatològic i clínic: “una mateixa
malaltia de la via aèria”
A major gravetat de l'asma (GINA)
major gravetat de la rinitis (ARIA)
Rinitis incrementa la morbilitat, les necessitats
terapèutiques i els recursos sanitaris ens els pacients
asmàtics
La rinitis tractada resulta en un millor control de l'asma i
millora de la funció pulmonar.
Guia ARIA recomana...
66. International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC)
Steering Committee Lancet 1998;351:1225–1232.
Estudi sobre la prevalença mundial de les malalties atòpiques
en 463.801 nens de 13-14 anys d'edat.
Rinitis alérgica Asma
RU RU
Australia Australia
Canadà Canadà
Brasil Brasil
EE.UU. EE.UU.
Sudàfrica Sudàfrica
Alemanya Alemanya
França França
Argentina Argentina
Argelia Argelia
Xina Xina
Russia Russia
0 5 10 15 20 25 30 35 40 0 5 10 15 20 25 30 35 40
% de prevalencia % de prevalencia
Patrons de prevalència similars
67. OR (95% CI)
Any emergency room visit in the follow-up period
No rhinitis –
Mild rhinitis 1.90 (1.02–3.54)
Moderate-to-severe rhinitis 3.83 (2.00–7.35)
Uncontrolled asthma
No rhinitis –
Mild rhinitis 1.23 (0.17–8.69)
Moderate-to-severe rhinitis 12.68 (1.73–92.85)
<10% improvement in FEV1
No rhinitis –
Mild rhinitis 1.84 (0.98–3.44)
Moderate-to-severe rhinitis 2.94 (1.48–5.85)
