ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
La edat mitjana
1. Fa 1.000 anys la majoria de les persones eren
camperols i vivien en aldees menudes. Les terres
pertanyen als nobles y molts camperols eren
serfs, havien de pagar una part de la collida al
noble. Els camperols vivien probrament en cases
de fusta i fang, tenien una sola habitació, on
convivien les persones i elS animals domèstics.
1
2. Molt prop de la aldea hi havia un Castell, on
vivía el rei i els nobles. Els nobles es
dedicaven a la guerra. Lluitaven a cavall, per
això els anomenaven cavallers, es dedicaven a
caçar o entrenar-se per a la guerra. A vegades
organitzaven tornejos.
2
4. Al camp també hi havia monestirs, on vivien els monjos.
Aquest es dedicaven a resar i treballar. Uns conrreaven
els camps i cuidaven el ramat, i uns altres eren ferrers,
forners o confeccionaven llibres copiant-los a mà. Fa mil
anys el monjos vivien en monestirs. Aquests tenien
diverses dependències. Les mes importants eren
l’església, el claustre (claustro) o pati, els dormitoris, la
biblioteca, la cuina, el menjador i la sala capitular, que
era una sala de reunions.
4
5. En aquella época, les ciutats eren menudes i estaven
amurallades.
Estaven formades per barris que s’anomenaven burgs i els seus
habitants eren els burgesos. Els carrers eren molt estrets i molt
bruts. Hi havia una plaça central on se situaven els edificis més
importants de la ciutat, la catedral, l’ajuntament... A la plaça se
celebrava el mercat setmanal.
A les ciutats estaven els comerciants i els artesans, que
trevallaven en tallers i feien els seus productes a mà.
5
6. En aquesta época, els desplaçaments eren molt
lents. Les persones solien viatjar a peu, a cavall i
amb carros estirats per animals per camins mal
cuidats, i a vegades perillosos.
Per mar, la navegació es realitzava amb vaixells de
vela i rems.
6
7. Els castells eren la residencia dels reis i els cavallers. Hi
vivien acompanyats dels seus familiars, els soldats que
formaven l’exèrcit i els criats. També era el lloc en què
es defendien dels atacs enemics. Els castells eren
fortaleces que estaven protegides per muralles amb
merlets (almenas), torres, fossats (fosos) i pont
llevadissos(puentes levadizos).
El Castell tenia un pati central, anomenat pati d’armes,
en que estaven els magatzems per a guardar provisions,
la ferrería, els estables, la capella.
La casa del senyor i la seu cort se situava a la torre de
l’homenatge (torre del homenaje). Allí, a més de les
habitaciones, hi havia una gran sala on se celebraven esl
banquets i es rebien altres cavallers i persones il.lustres.
7
10. També es van contruir moltes esglésies i
catedrals. Al principi es van construir esglésies en
un estil artístic anomenat romànic. Les esglésies
romàniques eren petites tenien poques finestres
i poca llum a l’interior.
Més tard es van construir catedrals en estil gòtic,
eren més altes i tenien enormes finestres amb
vidres de colors, molt més lluminoses.
ESGLÉSIA ROMÀNICA
CATEDRAL GÒTICA I VIDRIERA
10
11. També van sorgir les primeres universitats. Cada
una s’organitzava en facultats, que estaven
especialitzades en una branca del saber, per
exemple, medicina, teología, dret (derecho) i
arts. L’ensenyament es feia en llatí.
11
17. La peste negra o muerte negra se refiere a la pandemia de peste más devastadora en la historia
de la humanidad que afectó a Europa en el siglo XIV . Se estima que la misma fue causa de muerte
de 25 millones de personas tan solo en Europa (aproximadamente un tercio de la población del
continente en aquel entonces) y unos 40 a 60 millones más en Asia. irrumpió en primer lugar en
Asia, para después llegar a Europa, a través de las rutas comerciales. Introducida por marinos, la
epidemia llegó por mar desde Crimea. Irrumpió en primer lugar en Asia, para después llegar a
Europa, a través de las rutas comerciales e introducida por marinos. El principal medio de
contagio de la peste eran las picaduras de las pulgas, que campaban a sus anchas en una
sociedad con tan poca higiene como la medieval. Parece que determinadas profesiones estaban
más expuestas a padecer peste, siendo más peligroso ser comerciante de paños (las pulgas se
esconden entre los tejidos) . De hecho, pronto se dieron cuenta del peligro de las vestiduras y
entre las primeras medidas que se emplearon en Europa para evitar el contagio fue el de quemar
la ropa de los infectados o prohibir la entrada de cargamentos de tejidos en las ciudades. Incluso
en algunas ciudades se permitía la entrada al viajero solo después de haberse deshecho de las
ropas que se traía puestas, cambiadas por otras «seguras» prestadas por la propia ciudad.6
17
18. Torneo es el nombre popular dado a las competiciones de caballerÍa o peleas por diversión
de la Edad Media. El día del evento había una gran expectación en el lugar elegido. Se
preparaban todos para acudir al sitio señalado desplegando según sus clases y posición,
gran lujo en vestimentas, trajes, caballos. Deriva el nombre Torneo del latín bárbaro tornare
(volver). Una de las reglas del torneo era evitar herir de muerte al contrincante.
18