Com a continuació de la carta del passat dia 5 de setembre en la que la Cambra va demanar la participació de les empreses en LES PROPOSTES ALS PARTITS POLÍTICS PER LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA, ens plau adjuntar-vos el document definitiu que s’ha fet arribar als Diputats d’Osona al Parlament de Catalunya i als presidents de les seccions locals de tots els partits polítics que es presenten a les properes eleccions generals del dia 20 de novembre.

1. Oficines i serveis: Seu corporativa:
Avinguda Diagonal, 452 Casa Llotja de Mar
08006 Barcelona Passeig d’Isabel II, 1
Tel. 902 448 448 08003 Barcelona
Fax 934 169 301
www.cambrabcn.org
CARTA ALS DIPUTATS D’OSONA AL PARLAMENT DE CATALUNYA
I ALS PRESIDENTS D’OSONA DE TOTS ELS PARTITS POLÍTICS
QUE ES PRESENTEN A LES PROPERES ELECCIONS GENERALS
DEL 20 DE NOVEMBRE DE 2011
Benvolguts Srs.,
Ja fa tres anys i mig que estem suportant la crisi econòmica que, en diferents graus,
colpeja a quasi bé tots els sectors, a diferència de les crisi ja passades del tèxtil, dels
pellaires o les periòdiques del sector porcí, per citar-ne unes quantes, que se circumscri-
vien a sectors molt específics i permetien transferències de treballadors que ara només
romanen, i per massa temps, en les llistes d’atur.
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació d’Osona, ens creiem obligats a fer
tot el que puguem per ajudar a pal·liar una situació que encara s’està deteriorant i sumar
entre tots per donar-li la volta. A més, ens concert l’ideari del nostre President Sr. Miquel
Valls, que va assolir la Presidència en les darreres eleccions del 2010 desenvolupant Un
programa per acompanyar les empreses en la recuperació econòmica.
Una vegada palesat que ni tan sols en els alts nivells de responsabilitat econòmica hi ha
criteris clars de com podrem sortir d’aquesta situació angoixant,1 creiem que totes les
nostres accions han de constituir petites passes en la direcció correcta, en el que es
refereix a sortir de la crisi.
Dins d’aquestes «petites passes», el Consell de la Delegació d’Osona s’atreveix a propo-
sar-ne unes quantes de ben senzilles. Tanmateix, es tracta que tots els actors, administra-
cions (locals, nacionals o estatals), partits polítics, agents econòmics, etc. ajudin a retornar
la confiança als ciutadans, consumidors i empresaris, pas indispensable per la sortida
de l’actual aporia. Aquesta confiança només pot venir de la mà de decisions assenyades i
lògiques, que s’adaptin i reaccionin amb major rapidesa a la situació que tenim.
En aquesta direcció, la Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació d’Osona, va fer una
tramesa de 2.970 correus electrònics a empreses de la comarca, animant-les a participar
en aquest procés.
A partir de les respostes i comentaris, segueixen les que creiem que són petites passes,
i que demanem que després de reflexió, si les creuen oportunes, es puguin reflectir en el
programa electoral de les properes generals a les Corts de Madrid.
1. Alts nivells. Criteris poc clars. Jornades del Cercle d’Economia de Sitges 2011. El governador del Banc
d’Espanya Miguel Àngel Fernández Ordóñez, que deu ser el més ben informat sobre l’economia nacional i
un dels majors responsables, indica que el camí a seguir implica restriccions del crèdit bancari, més estalvi
(i per tant menys consum). El Premi Noble d’Economia Joseph Stiglitz, potser amb no tanta informació nacio-
nal, però amb més experiència internacional, el mateix dia, apunta que si no s’estimula el consum i s’obre el
crèdit, entrarem en una deflació perversa. Dues direccions divergents = INCERTESA.

2. El grup de les 3 primeres tenen a veure amb HISENDA:
1. OBLIGACIONS FISCALS HISENDA. MODEL 347. DECLARACIÓ 3000 €.
MODEL 340
Fa més de 10 anys que estem emprant l’euro, i encara totes les nostres empreses i
comerços es veuen obligats a declarar la suma de les operacions anuals amb tercers,
clients i proveïdors, que depassin els 3.000 € hereus canviaris de les 500.000 pessetes
de quan ja fa uns 20 anys es va introduir l’obligació.2 Creiem que seria hora de donar un
pas per actualitzar la xifra.
Hem suportat durant aquests anys augments per IPC que fan que ni que es portés a
6.000 €, es pogués respectar aquest nivell de partida. Creiem, però, que almenys apuntar
a aquesta xifra pot descarregar de feina a petites empreses, que malgrat disposar d’ajuts
informàtics per acomplir l’obligació, apreciarien aquesta modernització o posada al dia
de l’Agència Tributària (i com aquesta algunes més en el mateix paquet), com una forma
d’augment de la confiança.
Tanmateix, la tasca de complimentar el model 340 (i el model 349) comporta a les empre-
ses exportadores –fonamentals per a la recuperació econòmica– una despesa gran per
recollir i donar una informació que l’agència ja té per altres conductes.
2. EXECUCIONS DELS DEUTES TRIBUTARIS DE LES EMPRESES AMB REQUERI-
MENTS A CLIENTS
També per part de l’Agència Tributària (Ministeri d’Economia i Hisenda) i en les seves Di-
rectrius, es dóna el fet que empreses i comerços que tenen deutes amb ella veuen com
els seus clients (precisament evidents mercès als informes emesos en el punt anterior)
reben unes cartes comminant a que paguin directament a Hisenda les seves factures
pendents amb ella. La sentència de mort és quasi segura. Qui rep aquesta carta deixa
de confiar (i tractar) amb l’empresa marcada, ni que sigui com a precaució davant un
proveïdor sentenciat.
Creiem que de 10 empreses en aquesta situació, 9 han de tancar a mesos vista. Pro-
bablement de no emetre aquestes cartes, també 7 estarien condemnades (ja que quan
s’arriba a segons quins nivells de deute, amb els crèdits tancats i perspectives de consum
poc airoses, la remuntada és feixuga), però si hi ha un diferencial de 2 empreses que es
podrien salvar o aguantar, són llocs de treball que encara no sumen a les llistes d’atur,
recaptacions per SS positives, activitat, etc.
Per salvar aquestes dues, la proposta aniria en el sentit de que durant les recessions
oficialment establertes,3 i fins uns trimestres després que passessin, per ajudar a la recu-
peració, s’aturessin aquestes directrius que agreugen la situació de l’economia de petites
i mitjanes empreses.
2. Referent a la proposta, el 5 d’abril de 2011, al Il·lm. Sr. Luciano A. Losada, Delegat de l’Agència Tributària
de Barcelona, en motiu d’una presentació als local de la Cambra a Osona, ja se l’hi va donar en mà una
petició en aquest sentit.
3. Als USA, existeix el National Bureau of Economic Research (NBER) que anuncia recessions i sortides (a
partir de dos trimestres consecutius de contracció o expansió del PIB). Deu haver-hi quelcom semblant aquí,
referent acceptat, ni que sigui en institucions privades.

3. 3. RETORN A LES DISPENSES D’AVAL
Quan una empresa o particulars, enfronten liquidacions paral·leles per inspeccions de
Renta, Societats, Actes d’IVA no conformes etc. es troben que el TEAR (Tribunal Econò-
mic Adm. Regional), tarda uns 3 anys en resoldre el recurs, obligant en aquest temps a
que es presenti un AVAL sigui quin sigui l’import en disputa.
Fa pocs anys quan un contribuent no podia presentar AVAL perquè les entitats financeres
no l’hi atorgaven, presentant dos certificats negatius s’eximia del aval. Ara quan és molt
més difícil assolir avals d’entitats financeres elles mateixes molt apurades, s’obliga a pre-
sentar aquests avals, incidint en la mortalitat per motius fiscals de les empreses.
La proposta aniria en un retorn del mecanisme anterior de les dispenses d’aval.
Segueixen propostes d’altres d’àmbits diferents:
4. LLEI DE MOROSITAT. EXECUCIÓ INCORRECTA
Referent a la nova llei de morositat que en alguns aspectes semblava un avanç, es troben
les empreses que els seus clients que sobre elles tenen situacions de domini (sobre tot
grans empreses, institucions etc...), que els hi fan signar documents per alliberar-los de
complir amb la dita Llei. La proposta a estudiar aniria en el sentit, tant en aquesta Llei com
en d’altres similars on passa el mateix, de «Deixar totalment clar que als efectes judicials
en cas de conflictes, que aquests tipus de documents entre dues parts, que intenten “es-
quivar” la Llei respectiva, tinguin menys valor, és a dir cap, enfront la norma universal, la
Llei, sancionada per els poders públics amb àmbit general».
5. PLUSVÀLUES MUNICIPALS. POSSIBILITATS DE SUPRESSIÓ EN HERÈNCIES.
RECUPERACIÓ POSTERIOR
Seguint en la línia de les darreres modificacions del Parlament de Catalunya sobre l’Im-
post de Successions, la problemàtica dels hereus de qualsevol grau enfront les Plus-
vàlues Municipals (excepte l’habitatge municipal habitualment bonificat i altres casos
puntuals), segueix existint. Pagaments quantiosos en moments inesperats o inoportuns
econòmicament trasbalsen a qui hereta.
La proposta aniria en el sentit que la Llei de Règim Local permetés als Ajuntaments bo-
nificar totalment o quasi la plusvàlua de tots els bens i en tots els graus de qui hereta,
però amb la possibilitat que quan el bé objecte de la PV es transmet posteriorment (una
decisió voluntària entre dos actors vius, no com en herència, que és un acte involuntari),
es pugui cobrar la plusvàlua comptabilitzant (amb el màxim dels 20 anys) des del moment
de la darrera adquisició del difunt que va llegar el bé. Amb això l’Ajuntament resta amb els
seus drets econòmics latents de plusvàlua sobre els béns, i els hereus veuen alleujada
la seva càrrega.
6. REGULACIONS BANCÀRIES
Les empreses que encara estan resistint (és molt important que en surtin de noves, però
es VITAL que no en vagin tancant), pateixen d’una inseguretat enfront les regulacions
bancàries que no ajuda gens a generar una confiança obligada per la recuperació. Així:
• S’hauria de reduir fins quasi anular els terminis que tenen de retencions de saldos per
l’ingrés de xecs, pagarés o abonaments de remeses.

4. • No s’hauria de permetre que un xec o rebut bancari pugui ser retornat per part de lliurat,
passat un termini tant dilatat de temps, sigui quin sigui el mètode d’abonament utilitzat
per la Banca (norma 19 o 58). Actualment un client pot retornar fins a 13 mesos després
del venciment, si no ha aconseguit l’autorització de càrrec en compte per a cada client,
i que sigui abonat per la norma 58.
• S’ha de procurar que els mitjans de pagaments siguin segurs entre proveïdors i clients.
Un xec, un pagaré poden ser paper fàcilment mullat i així es fomenta la desconfiança.
7. COMERÇ DE PROXIMITAT
Cal fer tots els esforços possibles per tal de trencar aquesta sagnia de tancaments d’es-
tabliments comercials que provoquen, a part de la lògica pèrdua de llocs de treball, una
discontinuïtat comercial molt perjudicial per a la resta de comerços, per als barris i per a
les ciutats.
Al nostre entendre, es parteix de la base que el comerciant ha de demostrar sempre la
seva innocència, i quant des de les administracions es fan campanyes informatives rara-
ment es té en compte la problemàtica en la que es troben molts comerços que sofreixen
amenaces, extorsions, furts, vandalisme, enganys, morositat, picaresca i exigències des-
mesurades per part de consumidors a vegades esperonats per informacions poc clares.
N’hi ha algunes més, però entenem que no podem estendre’ns més per risc de perdre
eficàcia, són només les «petites passes» que esperem recorrin amb les nostres empre-
ses i comerços.
Malgrat tot, els hi incloem en documents adjunts les aportacions d’Ausa Futur i la Farga
Lacambra que van ser entregades al M.H. Sr. Artur Mas en la seva visita a la comarca el
passat mes de maig, i també les del Consell Empresarial d’Osona, per tal que en puguin
tenir constància en la seva literalitat.
Moltes gràcies per les seves atencions. Restem disposats a ampliar converses i fer el
seguiment de les proposicions, ajudant-los fins on puguem.
Josep Pujadas i Gil
President de la Delegació a Osona Cambra de Comerç de Barcelona
Vic, a 4 d’octubre de 2011