PERE J. BRACHFIELD, PROFESOR DE EAE BUSINESS SCHOOL Y DIRECTOR DE ESTUDIOS DE LA PLATAFORMA MULTISECTORIAL CONTRA LA MOROSIDAD, DEFIENDE QUE SE DEBERÍAN DICTAR MENOS LEYES Y HACERLAS CUMPLIR MÁS.

1. 20 L'ECONÒMIC DEL 4 AL 10 DE MAIG DEL 2013
EDITORIAL
L’última reforma laboral va posar data per a la desaparició
delaultraactivitatenlanegociaciócol·lectiva,queprorro-
gavaelsconveniscaducatsfinsquese’nfirmavaundenou.
Limitant la pròrroga a un any, s’evita que les negociacions
s’eternitzin,peròperaltrabandaescreal’incentiuperales
empreses d’anar-les allargant tot esperant que s’exhau-
reixinelsdotzemesosiespassiafuncionarambunconveni
d’àmbit superior -normalment amb condicions menys
avantatjosesperalstreballadors-ofinsitotamblanorma-
tiva laboral bàsica. Les patronals asseguren que a les em-
preses no els interessa quedar-se sense conveni, però de
moment la possibilitat que això pugui passar s’està fent
servir per pressionar per a la firma d’acords que eliminin
avantatgesde la plantilla; aixís’explica en bonapart que hi
hagi prop de 800.000 treballadors catalans dependents de
convenis caducats i que deixaran de ser vigents el 8
d’agost.
Els sindicats avisen que si aquests convenis no es desen-
callens’acostaunatardorambmoltaconflictivitatalscen-
tresdetreball,iaixòésl’últimqueinteressaalesempreses,
que prou dificultats ja passen. Per això, no han de caure en
la temptació de tibar massa la corda aprofitant l’avantatge
que els dóna la reforma laboral. Si més no, perquè aquesta
mateixa reforma els permet firmar convenis col·lectius
amb la tranquil·litat que els poden deixar d’aplicar i des-
penjar-se’n si les circumstàncies econòmiques hi obli-
guen.
El model econòmic català és molt diferent del que hi ha a
l’Estatespanyol.D’entrada,elprimerquesorprènésqueel
teixit empresarial català està format de forma majoritària
per petites i mitjanes empreses, mentre que a l’altre costat
predominencompanyiesmésgrans,moltesd’ellesfruitde
privatitzacions que venien d’empreses nacionalitzades en
èpoquesdeladictadurafranquista.Tambéespodriadesta-
carelscriterisilamaneradeserdelsempresarisd’aquíiels
d’allà.Almargedelmodelempresarial,elquesícaldriare-
visarés si la dimensió demilers d’empresescatalanes hau-
ria de continuar tal com està o bé l’aposta per al futur hau-
ria d’esdevenir cap a una major grandària. En molts casos,
una dimensió més gran permetria assegurar-se la partici-
pació en projectes i concursos, sobretot a àmbit interna-
cional.Unfetquefariapossiblecompetirambempresesde
midamésgran,quetambépredominenmésenllàdelsPiri-
neus. No es tracta de créixer perquè sí, sinó d’avaluar les
oportunitats que podrien oferir acords de col·laboració
amb altres empreses d’una mateixa activitat o sector, que
en molts casos podrien resultar complementàries. A tall
d’exemple, aquesta setmana obrim la secció d’Empreses
amb Arrossaires del Delta de l’Ebre. Una empresa que fac-
tura 45 milions d’euros i que gràcies a la compra ara fa un
any de la marca Nomen ja ha augmentat la facturació més
del 50%. És un exemple, però el cas resulta interessant.
MASSACONVENIS
ENCALLATS
LADIMENSIÓ
EMPRESARIAL
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna
Pinter, Berta Roig, Marc Rovira. Disseny i maquetació: Miguel Fontela.
Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig. Gerència: Ricard
Forcat. Directora de publicitat: M.Àngels Taulats. Dipòsit legal: GI-653-2010
c/ Tàpies, 2. 08001. Barcelona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat
enéDescartes,paredela
filosofia moderna, va
ser,amésdematemàtic,
físic i llicenciat en dret.
Descartes està també
considerat com el pare de la geome-
tria analítica, així com un dels savis
mésdestacatsdelarevoluciócientífi-
ca. El seu principi “cogito ergo sum”
(“penso, llavors existeixo”) formulat
enplesegleXVIIs’hafetcèlebreatra-
vés dels segles. En relació amb les lleis
quehadedictarunestat,Descartesva
afirmar que “els estats més ben orga-
nitzatssón elsquedicten poqueslleis,
però de rigorós compliment”. Un al-
tre cèlebre personatge francès, Fran-
çois Rabelais, escriptor, metge i hu-
manista,vaescriureel1540lasegüent
màxima: “Les lleis són com les tera-
nyines,jaquelesmosquetesilespeti-
tes papallones hi queden atrapades,
però els grans tàvecs nocius les tren-
quen i les travessen.”
Quantaraó tenienDescartes i Rabe-
lais en pronunciar els seus cèlebres
aforismes.Laveritatésquecadaanya
l’Estat espanyol es produeix un al·lu-
vió legislatiu impossible d’assimilar
fins i tot pel jurista més docte, per re-
cordar la gran quantitat de normes
promulgades. Com a mostra un botó:
solament al llarg de l’any 2012 el BOE,
Butlletí Oficial de l’Estat, va publicar
150.000pàgines.ElDOGC, DiariOfi-
cial de la Generalitat de Catalunya,
va imprimir el 2012 64.000 pàgines.
Enconjuntalllargdel2012esvanpro-
mulgar a l’Estat espanyol 7 lleis, 29
reialsdecretsllei, 1.744reials decrets,
gairebé 3.000 ordres i desenes de mi-
lersdenormesderangmenor.Aixíles
coses, a Espanya hi ha en vigor unes
100.000 lleis i normes, 67.000 de les
quals són de rang autonòmic.
Pel que fa a la legislació contra la
morositat i en particular l’última re-
forma establerta pel reial decret llei
4/2013 de 22 de febrer, incorpora una
norma imperativa que prohibeix que
el termini de pagament pugui ser am-
pliat per sobre dels seixanta dies. Ara
bé la nostra legislació antimorositat
pateix les síndromes encunyades per
Descartes i Rabelais.
Desprésdelapromulgaciódediver-
ses lleis, ens trobem davant dues im-
portants llacunes jurídiques que im-
pedeixen que s’implanti el termini
màxim de pagament de seixanta dies.
La primera llacuna legal és que el rè-
gim de pagaments en el comerç al de-
R
tall queda regulat per la LOCM Llei
7/1996, de 15 de gener, d’Ordenació
del Comerç al Detall; en particular pel
disposat per l’article 17. Aquesta nor-
ma permet als distribuïdors en l’àm-
bit del comerç al detall pactar amb els
seus proveïdors períodes de paga-
ment de noranta dies per als articles
de gran consum.
Per a la resta de productes, el citat
article 17 de la LOCM faculta ajorna-
ments de pagament per sobre dels
cent vint dies. En conseqüència, la
Plataforma Multisectorial contra la
Morositat (Pmcm)ha sol·licitat reite-
radament al govern la derogació dels
paràgrafsdel’article17delacitadallei
que actualment encara permeten que
els compradors paguin els articles a
terminis superiors als seixanta dies.
La segona llacuna legal es troba en el
reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de
novembre, pel qual s’aprova el text
refós de contractes del sector públic.
Aquest reial decret en l’article 228
“Pagaments a subcontractistes i sub-
ministradors” faculta al contractista
d’obra pública que pugui pactar amb
els terminis de pagament superiors
als seixanta dies, i sense limitació del
termini màxim de pagament. Per
tant, l’empresariat considera impe-
rativa la derogació de l’apartat 5 de
l’article228delreialdecretpertancar
definitivament la porta a la imposició
decondicionsdepagamentdraconia-
nes.
Consegüentment aquestes dues lla-
cunesjurídiquessuposenungreugeja
que eximeixen legalment el sector del
comerç aldetall ielde les constructo-
res d’obra pública de l’obligació de
complir el termini màxim de paga-
ment de seixanta dies establert per la
Llei 15/2010 de 5 de juliol i els atorga
patent legal per fixar terminis que en
alguns casos arriben als 300 dies.
Aquesta circumstància clarament
conculca l’esperit i la lletra de la Di-
rectiva2011/7/UEidelalegislacióan-
timorositat i ha de ser resolta pels le-
gisladors.
PERE
BRACHFIELD
Professor de l’EAE Business School
i director d’estudis de la Plataforma
Multisectorial contra la Morositat
Laveritatésquecadaany
al’Estatesprodueixun
al·luviólegislatiu
impossibled’assimilarfins
itotpeljuristamésdocte,
perrecordarlagran
quantitatdenormes
Queesdictinmenyslleis,
peròqueescompleixin
PEP DUIXANS
OPINIÓ
FE D’ERRADES
A les pàgines 20-21 de la darrera edició de L’Econòmic, en l’article
sobre fusions entre els centres tecnològics s’identificava Josep Lluís
Checa com a director general de Cetemmsa, quan el seu càrrec
correcte és el de director adjunt a la presidència.