Según Pere Brachfield, profesor de EAE "A finals de 2014 es compliran deu anys de la promulgació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

1. 12 L'ECONÒMIC DEL 15 AL 21 DE NOVEMBRE DEL 2014
EDITORIAL
Amb el pas, podríem dir, dels segles, Catalunya, en virtut
de la seva condició de motor industrial i d’agent comercial
dinàmic, ha establert sòlides associacions amb tot el con-
junt de comunitats autònomes espanyoles. Amb totes hi
manté un saldo comercial positiu, i gaudeix de la condició
deproveïdoroclientpreferentd’unbonreguitzelldemer-
cats de la pell de brau, justament els de més pes. El procés
polític que viu Catalunya, i amb la ressonància de passats
boicots als productes catalans, podrien fer pensar que
aquesta relació privilegiada es malmet dia rere dia fins al
punt de perdre rellevància perillosament. Hom també po-
dria pensar que en una hipotètica transformació radical de
l’estatus jurídic de Catalunya, en assolir la independència,
Catalunya perdria els lligams empresarials i de mercat tan
profundament arrelats. En tot cas, i al marge que estem en
uns temps d’incertesa que impedeixen fer previsions d’on
s’aturarà exactament el procés, el cert és que el tarannà
pragmàticdelsempresaris,d’acíod’allà,elsaconsellarao-
nablement no fer-se ressò de la demagògia política i anar a
vendreocomprarjustamentallàonespuguicaçarelmillor
marge. En aquest sentit, els responsables polítics, i tot
l’aparell mediàtic associat, farien santament si en lloc
d’atiar el foc de la crispació, fessin menar el procés polític
pelsviaranysd’unaconfrontaciótranquil·la.Lacrisihafe-
rit el mercat interregional espanyol, que ha caigut en una
considerable contracció en els darrers anys, i això ha obli-
gat les empreses catalanes a explorar més intensament la
possibilitat de guanyar oportunitats de negoci a la UE,
l’Amèrica Llatina i Àsia. Tanmateix, això no vol dir que
l’economia catalana giri l’esquena a aquest mercat inte-
rior, amb el qual manté tantes afinitats i que de ben segur
haurà de tornar a ser la primera estació en la ruta comer-
cial.
Fa dues setmanes que el món empresarial qüestiona ober-
tament el govern espanyol. La indústria i el comerç de la
gran distribució retreualspolítics-ia lesempreses que vi-
uen dels contractes públics- que, amb la corrupció, han
perdut la credibilitat moral necessària per demanar més
esforçosalsciutadans.Lesgrans empresesfamiliarsdonen
la nota més baixa a la política des del començament de la
crisi, per la corrupció, que està fent enlairar les perspecti-
ves electoralsde Podem.Elsdirectiusd’empresa reclamen
que es recuperin els valors morals en la conducció de les
companyies. Les grans multinacionals espanyoles no fan
sang amb la corrupció, però qüestionen la política econò-
mica del govern en presentar una sèrie de propostes de re-
formesamblesquals,asseguren,lataxad’aturpotbaixara
la meitat en quatre anys. En aquesta allau de posicions so-
bre els efectes de la corrupció en l’economia de la patronal
CEOE, hi destaca l’absència, un silenci comprensible te-
nint en compte que un dels vicepresidents ha hagut de di-
mitir per la seva implicació amb les targetes opaques de
Bankiaiunaltrahahagutdeplegarperquèlasevaempresa
facturava despeses a la patronal.
El missatge del PP en el sentit que Espanya està sortint de
lacrisiiquelacorrupciónoméssón“algunescosesquehan
passat” no convenç l’empresariat.
NUSOSQUENO
CALDRIADESFER
PREOCUPACIÓPERLA
CORRUPCIÓ
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna
Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel
Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig.
Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010
C/ Santa Eugènia, 42. Girona. Redacció: Diputació, 284, 4t. Barcelona
Telèfon 93 227 66 21. redaccio@leconomic.cat
finals de 2014 es com-
pliran deu anys de la
promulgació de la Llei
3/2004, de 29 de de-
sembre, per la qual
s’estableixen mesuresdelluita contra
lamorositatenlesoperacionscomer-
cials. Cal fer notar que la Llei 3/2004
és el resultat de la transposició de la
Directiva 2000/35/CE. Malgrat les
successives reformes per reforçar la
implementació de la legislació anti-
morositat,Espanyasegueixsofrintun
problemacrònicielsterminismitjans
de pagament en lloc de disminuir han
augmentat fins als 95 dies segons da-
des d’un estudi sobre la Situació dels
terminis de pagament en el B2B pre-
sentat recentment per Iberinform i
Crédito y Caución en el marc de l’Ob-
servatorideRiscdeCrèditqueimpul-
sen amb el IE Business School. Ac-
tualment el termini màxim de paga-
ment per a les operacions comercials
és de 60 dies des del lliurament dels
béns. Així mateix, el Baròmetre de
Pràctiques de Pagament de Crédito y
Caución va revelar que el 43,4% del
valor total de les vendes a crèdit no es
paguenalseuvencimentiquelespèr-
dues per incobrables representen el
2,6% de les vendes (mentre que a Eu-
ropa és de l’1,7%).
Aquest termini de pagament de 95
dies facilitat per Crédito y Caución
coincideix plenament amb les dades
publicadesenl’estudisobreCompor-
tament de pagaments d’empreses a
Espanya, realitzat en el tercer tri-
mestre de 2014 per Informa D&B,
companyia del Grup CESCE. Segons
aquest estudi el termini mitjà de pa-
gament real de les empreses és de
94,75 dies; i per més inri ha augmen-
tat 3,45 dies respecte al segon trimes-
tredel’any.Amésl’Estatespañolsurt
moltmalparatenl’informedel’Índex
deRisc2014desenvolupatperIntrum
Justitia, ja que per a Espanya el rating
d’impagament va ser de 176; qualifi-
cació que la col·loca en la categoria de
megamorosos.
A més, no són les pimes i microem-
preses les que més tard paguen, sinó
les grans empreses i les companyies
cotitzades. En suport d’aquesta afir-
mació les dades publicades per la Pla-
taforma Multisectorial contra la Mo-
rositat (PMCM) va revelar que el ter-
mini mitjà de pagament de les socie-
tats no financeres del selectiu ascen-
deixa169dies,gairebéeltripledelter-
mini màxim que marca la llei. Aquest
informe va fer palès que les empreses
del sector de la construcció i immobi-
A
liari són les que registren el major re-
tard en l’abonament de les seves fac-
tures. El termini de pagament mitjà
dels senyors del maó arriba als 288
dies, seguit pel sector de serveis i co-
merç, el termini del qual de pagament
és de 253 dies, l’industrial, amb 230
dies, i el d’energia amb 108.
Aquestes elevades xifres referents
als terminis de pagament que presen-
tenlessocietatscotitzades,contrasten
amb els períodes mitjans de cobra-
ment que aquestes empreses amb va-
lors admesos en borsa mostren en els
seus estats financers, ja que es tracta
deperíodesdepagamentnotablement
menors. Per això no val la tradicional
excusa que han de pagar tard perquè
cobren molt tard dels seus clients. Les
grans cotitzades cobren en mitjana a
sols78dies,elssenyorsdeltotxo,a125,
el sector industrial cobra a 112 i el sec-
tor de serveis i comerç fa caixa en 74.
Aquestes informacions evidencien
que moltes d’aquestes companyies
cotitzadesesfinancenacostadelsseus
propis proveïdors, en la seva majoria
pimes i microempreses. A més, el
2013, els balanços de la CNMV van po-
sar de manifest que les empreses del
selectiu van pagar més de 47.300 mi-
lions d’euros sobrepassant els 60 dies
legals.
Un model diametralment oposat és
el de França, on es va aprovar recent-
ment la Loi n° 2014-344 du 17 mars
2014 peraconseguirunmajorcompli-
ment dels terminis de pagament de 60
dies introduïts en el 2009 per la Loi de
Modernisation de l’Économie.
Aquesta llei ha establert noves san-
cions administratives en cas que un
comprador no respecti els ajorna-
ments de pagament. L’incompliment
pot ser sancionat amb una sanció ad-
ministrativa de fins a 375.000 € per a
lessocietatside75.000€peralesper-
sones físiques. L’import de la sanció
serà el doble en cas de reincidència en
l’incompliment. Els resultats han es-
tat molt positius, ja que abans de la
promulgació de la LME, a França, el
termini mitjà de pagament per a les
operacions comercials estava en 67
diesiactualment elterminimitjàésde
44 dies.
PERE
BRACHFIELD
Professor de EAE Business School
Lesempresesnorespecten
lalleicontralamorositat
Caltenirpresentque,a
més,nosónlespetitesi
mitjanesempresesiles
microempreseslesque
méstardpaguen,sinóles
gransempresesiles
companyiescotitzades
LLUÍS ROMERO
OPINIÓ