24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Inversió estrangera a Catalunya i inversió catalana a l'estranger 2015Barcelona Activa
La inversió estrangera productiva1 a Catalunya ha estat de 1.959,2 M€ el primer semestre de 20152, el que suposa un increment interanual del 280,3% i el valor més alt en aquest període3 de la sèrie estadística iniciada al 1993. El pronunciat increment que experimenta la IED a Catalunya també es dóna —de forma més moderada— al conjunt d’Espanya, on aquest indicador registra un augment del 73,4% respecte al mateix període de 2014.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Inversió estrangera a Catalunya i inversió catalana a l'estranger 2015Barcelona Activa
La inversió estrangera productiva1 a Catalunya ha estat de 1.959,2 M€ el primer semestre de 20152, el que suposa un increment interanual del 280,3% i el valor més alt en aquest període3 de la sèrie estadística iniciada al 1993. El pronunciat increment que experimenta la IED a Catalunya també es dóna —de forma més moderada— al conjunt d’Espanya, on aquest indicador registra un augment del 73,4% respecte al mateix període de 2014.
La inversió estrangera productiva a Catalunya ha estat de 4.783,2 milions d'euros el 2015, el que suposa un creixement interanual del 57,8% i la segona xifra més alta
de la sèrie històrica –molt propera a la de 2010 (4.900 milions d’€), l’any que es va registrar el volum màxim d’IED de la sèrie històrica disponible-.
La inversió estrangera productiva a Catalunya ha estat de 4.783,2 milions d'euros el 2015, el que suposa un creixement interanual del 57,8% i la segona xifra més alta
de la sèrie històrica –molt propera a la de 2010 (4.900 milions d’€), l’any que es va registrar el volum màxim d’IED de la sèrie històrica disponible-.
Seguint la tendència global, la inversió estrangera a Catalunya ha caigut un 22,7% el 2020, fins els 2.966,8 M€, com a conseqüència de la pandèmia. Si ho mirem en perspectiva, però, durant el quinquenni 2016-2020 ha augmentat un 26,2% captant més de 22.500 M€.
CiU demana que el Govern català reaccioni davant la disminució de la licitaci...Convergència i Unió
Així ho han anunciat els diputats de CiU i Portaveus de les Comissions de Política Territorial i de Foment, Josep Rull i Pere Macias, respectivament, durant la roda de premsa d’avui en la que han fet balanç del compliment de les inversions en infraestructures que preveu l’Estatut.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Presentació corresponent a la roda de premsa sobre conjuntura i perspectives de l'economia catalana, que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona, l'11 de juny de 2012.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera alhora constructiva i exigent, la llargament reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. La cambra de Comerç de Barcelona n'és part. En aquest document, es demana a l'administració pública catalana la seva reforna i racionalització.
Presentació de la roda de premsa sobre les infraestructures pendents de la Barcelona Metropolitana i del Corredor Mediterrani de mercaderies, que ha tingut lloc el 17 de juliol de 2013, a la Casa Llotja de Mar.
Anualment, la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona publiquen l'Informe Territorial de la província amb l'objectiu de posar a disposició una eina de treball útil per millor conèixer l'economia local provincial.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures"
1. 24 de juliol del 2014
CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ
TERRITORIAL DE LA INVERSIÓ
EN INFRAESTRUCTURES DE L’ESTAT
2. 1. Anàlisi de l’estoc de capital físic en infraestructures
públiques de transport a Catalunya i Espanya, 2004-2010.
2. Distribució de la inversió de l’Estat en infraestructures per
comunitats autònomes 2004-2014.
3. S’han seguit criteris de demanda en la distribució territorial
de la inversió de l’Estat en infraestructures?
1. Índex
3. 2. Estoc de capital públic en infraestructures de transport
En percentatge del PIB
El dèficit de Catalunya en relació a Espanya pràcticament no s’ha reduït
Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades IVIE-BBVA
4. 3. Estoc de capital públic en infraestructures de transport de Catalunya
en relació a Espanya
En percentatge
Catalunya no té una dotació d’infraestructures adequada a la seva
aportació al PIB estatal
Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades IVIE-BBVA
5. 4. Inversió del Grup Foment
Índex 2004=100
La caiguda de la inversió ha estat més intensa a Catalunya
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat 2014
6. 5. Inversió del Grup Foment. Variació entre 2004 i 2014
En percentatge
A Catalunya s’inverteix 50% menys que fa 10 anys, a Espanya un 25%
menys
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat
7. 6. Inversió del Grup Foment a Catalunya sobre el total d’inversió
regionalitzada
En percentatge
L’esforç inversor a Catalunya s’allunya del seu pes econòmic
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat 2014
8. 7. Relació entre distribució regional de la inversió del Grup Foment i el
seu pes econòmic. Mitjana anual 2004-2014
Diferència entre el % PIB i el % d’inversió, en punts percentuals
Catalunya és una de les comunitats amb major dèficit d’inversió en
relació al seu pes econòmic
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat 2014
9. 8. Inversió del Grup Foment per càpita
Euros per habitant
A partir de 2010, la inversió per càpita a Catalunya cau per sota de la
mitjana espanyola, fins arribar a ser un 42% inferior el 2014
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat 2014
10. 9. Inversió del Grup Foment per habitant.
Mitjana anual 2004-2014
En euros per habitant
La inversió per càpita el darrer decenni a Catalunya està en línia amb la
mitjana de comunitats
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat
11. 10. Grau d’execució de la inversió del Grup Foment.
Mitjana 2004-2012
Inversió liquidada / inversió pressupostada, en percentatge
A Catalunya s’executa menys inversió que a la mitjana de comunitats
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment i dels pressupostos de l’Estat
12. 11. Percentatge d’inversió a Catalunya per tipus d’infraestructura i
percentatge de trànsit sobre el total d’Espanya.
En percentatge sobre el total d’Espanya
En carreteres i ferrocarril la quota d’inversió rebuda no s’ajusta al
trànsit de passatgers i mercaderies
Font: elaboració pròpia a partir del Ministeri de Foment.
14. 13. Conclusions
1. L’ajust de la inversió de l’Estat a partir de 2010 no s’ha efectuat
seguint criteris d’eficiència econòmica.
2. Catalunya té actualment un dèficit important d’inversió en
carreteres i ferrocarrils.
3. Cal replantejar amb urgència la política d’inversions, prioritzant
el criteri d’eficiència i de rendibilitat social i econòmica de la
inversió per sobre d’altre tipus de criteris.
4. Cal preparar la redacció de nous projectes per tenir-los a punt en
el moment adient i explorar la seva execució per via
pressupostària o activant mecanismes de col·laboració
públicoprivada.