Membrana celular

1. Unitats 5: L’estructura de la cèl·lula eucariota: embocalls cel·lulars La cèl·lula eucariota La membrana citoplasmàtica La paret cel·lular

2. Tema 5: L’estructura de la cèl·lula eucariota 5.1. La cèl·lula eucariota Tenen una complexitat molt més elevada que els procariotes. Molts éssers tenen cèl·lules eucariotes: Éssers unicel·lulars : com els protozous, algues unicel·lulars i els fongs unicel·lulars o llevats. Éssers pluricel·lulars : tots tenen cèl·lules eucariotes unides, d’una forma senzilla formant pseudoteixits o autèntics teixits. En la cèl·lula eucariota es diferencien tres parts fonamentals: 1. Membrana citoplasmàtica 2. Citoplasma 3. Nucli

3. Tema 9: L’estructura de la cèl·lula eucariota 5.1. La cèl·lula eucariota Ameba: organisme unicel·lular Fongs: organismes pluricel·lulars

4. 5.2. La membrana citoplasmàtica És un embolcall continu que envolta tota la cèl·lula i que separa el medi intern del medi extern. Això vol dir que és el lloc d’intercanvi d’aigua i substàncies (en els dos sentits), segons les necessitats de la cèl·lula: permeabilitat selectiva . A més aquesta estructura és dinàmica (els seus components es despalcen)

5. 5.2. La membrana citoplasmàtica Observada al microscopi electrònic (10nm) es veuen: dos zones fosques que corresponen a les zones hidrofíliques o caps polars una zona clara que correspon a les parts hidrofòbiques. Aquest estructura es repeteix en totes les membranes citoplasmàtiques, per això, també se l’anomena membrana unitària.

6. 5.2. La membrana citoplasmàtica La seva composició és bàsicament: 1. Lípids : del grup dels fosfolípids i colesterol (10-40%), menys a les cèl·lules vegetals i bacteris, que dóna rigidesa. 2. Proteïnes : són globulars i allargades. Poden ser: Intrínseques : *Transmembrana: *Intrínseques Perifèriques : * Externes * Internes

7. 5.2. La membrana citoplasmàtica 3. Glúcids : únicament en la cara exterior, units a proteïnes ( glucoproteïnes ) o a fosfolípids ( glucolípids ). Donen protecció en front de moltes substàncies. A la cara interna ja hi trobem una capa de proteïnes filamentoses que tindràn funcions de subjeccióp, donar forma, etc.

8. 5.2. La membrana citoplasmàtica L’estructura global rep el nom de mosàic (conjunt de diverses molècules) fluid , doncs no és estàtic.

9. 5.2. La membrana citoplasmàtica Entre les cèl·lules hi ha un espai intercel·lular on hi ha substàncies que fan de ciment. A més hi ha una sèrie d’unions cel·lulars que permeten una certa comunicació o interacció entre les cèl·lules: a) Interdigitacions : contacte encadellat

10. 5.2. La membrana citoplasmàtica b) Bandes de tancament o zonula occludens : no hi ha espai intercel·lular c) Desmosomes : estructures aïllades com botons adhesius. d) Unions tipus Gap o canals proteics : intercanvi directa de compostos e) Zonula adherens : proteïnes d’unió

11. 5.2. La membrana citoplasmàtica Aquestes unions permeten: Unió i cohesió entre cèl·lules iguals per donar lloc a teixits Coordinar l’acció entre cèl·lules. Intercanmvi de substàncies per mantenir un equilibri cel·lular

12. 5.2. La membrana citoplasmàtica A més hi ha adaptacions funcionals: 1. Microvellositats : són plecs de membrana molt fins i solen tenir més de mil per cèl·lula. Serveixen per augmentar la superfície de relació. 2. Invaginacions : són plecs grans i escassos: serveixen per l’intercanvi de substàncies 3. Sinapsis : serveixen per l’intercanvi de senyals en forma d’impuls elèctric.

13. 5.2. La membrana citoplasmàtica Funcions: La zona glucídica i proteica funciona com a receptora d’informació exterior. La zona glucídica és zona de reconeixement dels glòbuls blancs (antígen)

14. 5.2. La membrana citoplasmàtica Funcions: 3. Manté uns gradients electroquímics amb l’exterior que li permeten mantenir el medi intern constant (homeostasi cel·lular) 4. Controla el pas de substàncies en ambdues direccions de forma passiva o activa (despesa d’energia)

15. 5.2. La membrana citoplasmàtica 5. És la zona d’alimentació i excreció de molècules grans que obliguen a generar vesícules fagocítiques, endocítiques o de excreció-secreció

16. 5.3. La paret cel·lular Les cèl·lules la membrana citoplasmàtica sol estar envoltada d’un conjunt de substàncies que són una membrana de secreció. N’hi ha de dos tipus: a) animal o matriu extracel·lular : formada per glúcids (oligosacàrids) i proteïnes b) paret cel·lular : està present en diferents organismes: * Bacteris : formada fonamentalment per NAM (mureïna) i NAG * Algues : cel·lulosa * Fongs : el glúcid més abundant és la quitina * Cèl·lules vegetals cel·lulòsiques. La paret vegetal dóna: - protecció - rigidesa - suport mecànic - manté l’equilibri osmòtic.

17. 5.3. La paret cel·lular Paret bacteriana Gram+: paret més fina però més difícil de trencar pels antibiòtics Gram -: paret més gruixuda però més fàcilment atacble pels antibiòtics

18. 5.3. La paret cel·lular Paret vegetal Procés de turgència Procés de plasmolisi

19. 5.3. La paret cel·lular 1. Composició química de la paret cel·lular En la composició química poden trobar dos tipus de components: Components fibril·lars: fibres de cel·lulosa Fibril·les microfibril·les macrofibril·les fibres Components amorfs: diversos tipus de molècules: * aigua * sals minerals * pectines

20. 5.3. La paret cel·lular

21. 5.3. La paret cel·lular 3. Modificacions de la parte vegetal La paret vegetal pot patir modificacions gràcies al dipòsit de substàncies que afegeixen determinades propietats o característiques: a) mineralitzacions : dipòsits de sals com CO 3 Ca o de sílice que donen rigidesa. b) lignificació : transformació de cel·lulosa en lignina que és un lípid hidrofòbic, propi de cèl·lules de sosteniment i de conducció. c) cutinització : transformació de cel·lulosa en cutina que és un lípid impermeabilitzant propi de cèl·lules epidèrmiques d) suberificació : transformació en suberina o suro (lípid en capes)