1. ELS ORGÀNULS CEL·LULARS

2. ÌNDEX ELS RIBOSOMES RETICLE ENDOPLÀSMATIC L’APARELL DE GOLGI ELS LISOSOMES VACÚOLS PEROXISOMES I GLICOXISOMES MITOCONDRIS CLOROPLASTS

3. ELS RIBOSOMES Estructures globulars sense membrana formats per ARN i proteïnes. Es troben dispersos al citoplasma o enganxats a la membrana del reticle endoplàsmatica. Formats per dos subitats: Aquestes subitats es troben separades i s’uneixen per ‘‘llegir’’ l’ARNm i sintetitzan les proteïnes. A mesura que els ribosomes es desplaçen per l’ARNm es van enllaçant aa per formar una proteïna.

4. RETICLE ENDOPLÀSMATIC Es un sistema membranós que s’esten per tot el citoplasma. Format per tres Sàculs aplanats o cisternes Sàculs globosos o vesícules Túbuls sinuosus

5. En ell se sintetitzen i transporten proteïnes i lípids de membrana o per excretor. Hi da dos tipus de reticles: · RER – reticle endoplàsmatic rugós, presenta ribosomes engatxats a la membrana i comunica amb la coberta nuclear. Funció: -- Sintetitzar proteïnes als ribosomes de la membrana. -- La proteïnes s’introdueixen a les cisternes i es glicosilen. -- Es transporten pels túbuls cap als orgànuls que les necessiten per construir membranes. · REL – reticle endoplàsmatic llis, xarxa de túbuls conectats al RER, sense ribosomes. Funció: -- Sintetitza, emmagatzema i transporta lípids de membrana colesterol, fosfolípids, glicolípids.

6. L’APARELL DE GOLGI Sistema membranós format per: -- Un o diversos dictiosomes, grups de cisternes discoïdals. -- Vesícules de secreció. Se sol situar a pror del nucle, i en les cèl·lules animals envoltats els centrúols. L’aparell de Golgi està poloritzat, presenta dues care: · Cara cris , propera al RER, té els sàculs petits i de paret prima i gran quantitat de vesícules de transició procedents del reticle endoplàsmatic que es van unint per formar cisternes. · Cara trans , propera a la membrana plàsmatica, sàculs grans i de membranes gruixuda. El contingut de les vesícules es concentren i es van secretant a l’exterior de la cèl·lula per exocitosi.

7. Funcions: - Les membranes de l’aparell de golgi tenen gran varietat d’enzims que actuen sobre les molècules procedents del reticle endoplàsmatic. - Transporta, madura i secreta molècules fabricades al RE. - Sintetitza mucopolisacàrids de la matriu extracel·lular o de la paret vegetal.

8. ELS LISOSOMES Vesícules procedents de l’AG que contenen enzims digestius: proteases, lipases, glicosilases. La membrana és molt rica en glicoproteïnes, protegeixen de la pròpia digestió. Funció , digestió de matèria orgànica pot ser de dos maneres: - Extracel·lular, els enzims se secreten a l’exterior. - Intercel·lular, si s’uneixen a una vesícula que conté matèria orgànica.

9. Se’ls anomena de diferents formes: · Lisosoma primari , només conté enzims. · Lisosoma secundari , contenten sustrats en vies de digestió. Té dos tipus: - Vacúol heterofàgic, el sustrat que s’està digerint s’ha incorporat per fagocitosi o pinocitosi. - Vacúol autòfagic, estan digerint molècules o orgànuls propis.

10. VACÚOLS Són vesícules que contenen substàncies no enzimàtiques: olis, essències, colorants. En cèl·lules animals són petites i s’acostumen a dir vesícules, lisosomes primaris o secundaris, autofagosoma. En la cèl·lula vegetal són grans, generalment hi ha un o dues, es diuen vacúol i el conjunt de vacúols es diu Vacuona . Funció: - Acumular aigua que dóna turgència. - Emmagatzenar substàncies de reserva o de rebuig, pigments, essències.

11. PEROXISOMES I GLICOXISOMES Els peroxisomes són vesícules semblants als lisosomes, però els enzims són oxidases, oxiden substàncies i alliberen en forma de color. Els glicoxisomes són peroxisomes exclusius de les cèl·lules vegetals amb enzims que permeten fabricar glúcids a partir de lípids. Són importants en la germinació de les llavors.

12. ELS MITOCONDRIS, orgànuls de totes les cèl·lules eucariotes on s’obté enregia mitjançant la respiració cel·lular . En el mitocondri és diferencia quatre parts Membrana externa amb moltes protïnes transmembranoses que actuen com a canals de penetració de substàncies. Espai intermembranós Membrana interna amb molts replecs anomentats crestes mitocondrials, en ella es troben proteïnes. Membrana mitocondrial espai intern on es produeixen les reaccions metabòliques de la respiració cel·lular.

13. En el mitocondris hi ha reaccions i aquestes reaccions són reaccions d’oxidació de la matèria orgànica (glúcids i lípids) que alliberen protons i electrons que són transportats a través de diferents protïnes de la membrana interna. Aquest tranport porta associada la síntesi d’ATP, molècules que emmagatzema l’energia per poder-la utilitzar en les diferents activitats cel·lulars. C 6 H 12 O 6 + 6O 2 --------- 6CO 2 + 6H 2 O + 38ATP Els mitocondris també disposen d’ADN propi i ribosomes per a la síntesi de proteïnes mitoocndrials.

14. ELS CLOROPLASTS , orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals, contenen clorofil·la i duen a terme la fotosíntesi (procés que transforma energia lluminosa en energia química en forma d’ATP). Aquest ATP s’utilitzarà per a sintetitzar glucosa a partit de CO2 i H2O. El cloroplasts poden ser de formes diverses, però la més freqüent és la lenticular amb les següents parts. Membrana externa molt permeable. Membran interna amb permeases o proteïnes translocadores. Espai intermembranós Estroma medi intern amb nombrosos sàculs aplanats anomenats tilacoïdes, en les seves membranes es troben els pigments fotosintètics.

15. Els pigments fotosintètics capten l’energia solar, s’exciten i alliberen electrons. Aquests electrons són transportats juntament amb protons a través de les proteïnes de la membrana, transport que fa possible la síntesi d’ATP. 6 CO 2 + 6 H 2 O + nATP --------- C 6 H 12 O 6 + 6 O 2 Els cloroplasts també tenen ADN i ribosomes i poden sintetitzar proteïnes específiques.