1. Els pintors i les seues
obres mestres
Greco – Velázquez - Goya
MUSEU NACIONAL
DEL PRADO
2. El Greco
Doménikos Theotokópoulos, conegut
universalment com “El Greco” va ser
un pintor, escultor i arquitecte del
Renaixement, d'origen grec i que va
treballar principalment a Espanya.
Les seves obres, juntament amb les
de Velázquez, Goya, Picasso i Dalí
constitueixen l'epítome de la pintura
espanyola de tots els temps.
3. Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
(Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid,
6 d'agost de 1660) va ser un dels
majors exponents de la pintura
espanyola, ja no només en el seu
període barroc, sinó al llarg de tota la
seva història. De fet, Velázquez està
actualment considerat com un dels
majors pintors de la història.
4. Francisco de Goya
Francisco José de Goya i Lucientes
(Fuendetodos, Saragossa, 30 de març
de 1746 - Burdeos, França, 15 d'abril
de 1828) va ser un pintor i gravador
espanyol. La seva obra abasta la
pintura de caballete i mural, el gravat
i el dibuix. En totes aquestes facetes
va desenvolupar un estil que dóna
començament al Romanticisme. L'art
goyesc suposa, així mateix, el
començament de la pintura
contemporània i es considera
precursor de les avantguardes
històriques pictòriques del segle XX.
57. El bautisme de Crist El Greco
El bautismo de Cristo
El bautismo de Crist és un quadre pintat per El Greco (Domenikos
Theotokopoulos, 1541-1614). Aquest oli sobre tela mesura 350
centímetres d'alt i 144 cm d'ample, i va ser executat entre 1596 i
1600, sent una obra realitzada per al retaule del Col·legi d'Agustinas
de donya María d'Aragó, a Madrid. Actualment es troba en el Museu
del Prado de Madrid, Espanya.
La composició es divideix en dos plànols. Una inferior, terrenal, en
la qual Juan el Bautista està batejant a Jesucrist, i una altra superior,
celestial, en la qual apareix Déu Pare. Ambdues estan separades per
la figura de l'Esperit Sant en forma de coloma.
En la zona terrenal pot veure's a àngels que sostenen un mantell
vermell per sobre de la figura de Crist. San Juan està vessant aigua
amb una venera sobre el cap de Jesús, mentre que la seva altra mà
adopta una postura típica d'El Greco: unió dels dits anular i cor. En
la zona celeste hi ha altres àngels petits que ascendeixen en un
moviment centrifugo; es retuercen en distintes postures, amb el que
aconsegueixen donar dinamisme a la composició.
Pintor manierista, El Greco conserva aquí influències de Miguel
Àngel en la musculatura dels cossos. No obstant, aquests adopten ja
l'estilització típica del pintor.
El centre del quadre està dominat pel monumental cos de Crist,
representat segons les proporcions tradicionals i allunyat de
l'estilització de les figures que dominen en obres posteriors d'El
Greco.
58. Les tres gràcies Rubens
Las tres grácias
La composició respecta el model clàssic
que representa a les Gràcies completament
nues i reunides, però canvia la relació entre
les tres figures que estan connectades entre
si a través dels braços, el vel transparent
que les cobreix, i les seves mirades, és a
dir, psicològicament, donant així nova
unitat al grup. La disposició de les Gràcies
forma un triangle, estant la d‘ enmig
d'esquenes, amb el cap tornat i recolzada
en les seves companyes.
59. El Comte-Duc d’Olivares a cavall Diego de Velázquez
El Conde-Duque de Olivares a caballo
L'objecte de l'obra és retratar al valgut del rei
Felipe IV Gaspar de Guzmán, un influent
noble i polític espanyol, comte d'Olivares i duc
de Sanlúcar la Major, conegut com el Comte-
Duc d'Olivares
És retratat a lloms d'un cavall, un honor
generalment reservat als monarques del seu
temps. El quadre tenia com destinació el Saló
de Regnes del palau del Bon Retiro, en el qual
hi havia escenes de batalles i retrats eqüestres
de la reialesa. El comte duc mira a
l'espectador, assegurant-se que sigui testimoni
de la seva feta. El cavall sobri alça les seves
potes del darrere, realitzant una cabriola
davant un precipici, i mira cap a un camp de
batalla. Aquest cavall traça una diagonal pel
que fa als pujols que s'aprecien en el paisatge,
composició que proporciona energia al retrat.
El noble vas veure un barret d'ala ampla
emplomat i la banda de l'estat, en la mà sosté
un bastó de mariscal amb el qual marca
l'adreça de la batalla.
El ric cromatisme i el tractament de la llum
atorguen a l'escena una gran vitalitat.
La batalla en sí està tractada amb petites
taques. De fons apareix la serra de Madrid.
60. Duel a garrotazos o La Rinya Francisco de Goya
Duelo a garrotazos o La Riña
El quadre presenta a dos villanos lluitant a bastonazos en un paratge desolat enterrats fins als genolls.
Aquests duels es produïen en l'època igual que els de cavallers sol que, a diferència d'aquests, les armes
eren garrotes i mancaven de regles i protocol: padrins, compte de passos, elecció d'armes... Els villanos
s'enterraven perquè no poguessin fugir i així, a l'alba, s'apallissaven fins a morir, freqüentment, els dos
combatents.
61. L‘anunciació Fra Angélico
La anunciación
El pòrtic és de marbre, La
Verge està situada a la dreta.
Sembla que davant l'arribada
de l'àngel ha suspès la lectura
del llibre que ara manté
sobre el regaç. Tant ella com
la figura de l'àngel, són dos
personatges rossos, de blanca
pell i de mans fines i
allargades. La Verge duu una
túnica de color rosat i un
mantell blau ultramar.
L'àngel està vestit amb un
vestit de color rosa amb
franges d'or, cenyit a la
cintura, que cau en grans
plecs fins als peus.
62. L’emperador Carles V Tiziano Retrat eqüestre de l’emperador Carles
El emperador de Carlos V V (1500-1558) commemoratiu de la
victòria a Mühlberg de les tropes
imperials sobre les protestants.
L’aparent senzillesa de la composició
amaga una complexa simbologia que
mostra a Carles en la seva doble
condició de cavaller cristià i d’hereu
de la tradició imperial romana. N’és
un exemple clar la llança que sosté
l’Emperador amb la seva mà dreta
que, a més de símbol del poder dels
cèsars, també fa referència a l‘arma de
sant Jordi i a la llança que portava
Longí durant la Passió de Crist (soldat
romà que clavà la seva llança al costat
de Crist i que, a continuació, es
convertí al cristianisme).
Els antecedents formals de la
composició s’han citat en l’estàtua
eqüestre romana de l’emperador Marc
Aureli (121-180), en diversos models
dels gravats de Durero, com El
cavaller i la mort, i en els de Hans
Burgkmain.
L’armadura de l’emperador es
conserva a l’Armeria Reial del Palau
Reial de Madrid.
