BIOGRAFIA Pintor igrabador barroc que va néixer a Xátiva en 1591 En 1608 se´n va anar a Roma on va va ingressar en l'Acadèmia de San Lucas En 1616 va arribar a Nàpols, ciutat en la qual va a desenvolupar tota la seva carrera. En Nàpols va gaudir de la protecció dels virreis, que li van anar adoptant com pintor de càmera. Va treballar per a l'església napolitana de Jesús Nou. La capella de Sant Jenaro de la catedral. I per a la cartuja de San Martín.
3.
En Nàpols ésconegut com “ Lo Spagnoletto” per la seva estatura. Del seu origen espanyol va conservar sempre el gust per la temàtica religiosa amb figures aïllades de sants, abundant els penitents i màrtirs, de rostres atezats, fronts arrugats, plasmats amb cru realisme.
Etapes de laseva obra La primera obra destaca una serie dels cins sentits pero no existeix tota. El Tacte , quadre de la serie de “ Los sentidos” Museu Norton Simon, Pasadena (EE.UU).
7.
Dècada de 1620En aquesta època ja mostrava els seus gust per als models de la vida cotidiana. També es nota la influencia que rep de Caravaggio. La seva pasta pictòrica es fa més densa, modelada amb el pinzell i subratllada per la llum amb una quasi obsessiva búsqueda de la veritat material. En esta època Ribera va dedicar més temps als seus grabats, ho va fer amb la finalitat de difondre el seu art i trobar treballs.
8.
Entre els anys1626 i 1632 va realitzar les seves obres més rotundes que mostren la seva fase més tenebrista. Composicions severes de grans diagonals lluminoses que omplin la superfície, subratllant sempre la solemne monumentalidad del conjunt amb elements de poderosa horitzontalitat, com gruixudes làpides de pedra o enormes troncs. En 1629 el duc de Alcalá li encarrega “La dona barbuda” en el que mostra el naturalisme radical.
Dècada de 1630Es la més important de Ribera per el apogeu del seu art i per el seu èxit comercial. Agafa la influencia de Van dyck per fer un millor art pero sense deixar a part la fidelitat naturalista. Els seus temes son religiosos, representa escenes de martiris. També fa representacions de mig cos dels apòstols. A part de les religioses fa temes profans com representacions de filòsofs i mitòlogics.
Dècada de 1640i últims anys Les seves composicions tenen un cert clasicisme sense renunciar a la energia de certs rostres individuals. La seva última obra torna a les composicions tenebristes de la seva primera etapa. Va ser mestre de Luca Giordano. En esta etapa no fa quasi obres degut a un escàndol de la seva filla.
Estil Fins a1634 el seu estil es va caracteritzar per un acusat tenebrisme, amb violents contrastos de llum. Un cru realisme en els detalls i certa tendència a la monumentalidat. Utilització del clarobscur. Després, va optar per una pictoricitat més lliure, amb obres més lliures i una major riquesa cromática. Temes i formes més amables, assimilant influències venecianes i bolonyeses.
16.
Es caracteritza perun excel·lent dibuix i una pinzellada pastosa. Amb aixó aconseguix superfícies aspres i fa les arrugues de la pell. En la seva producció última torna al tenebrisme i els contrastos lumínics. Destaca per el seu t impecable y realista tractament de la pell y de les arrugues.
El pie varoEl quadre representa un jove captaire amb aspecte humil. Tons gairebé monocroms i una estructura compositiva simple. Molts detalls són realistes, per exemple, el peu deforme.
19.
San Andrés ApóstolÉs un exemple del tenebrisme de la primera època de Ribera. La llum li cau des de l'esquerra, violentament. La figura està representada amb gran realisme. Representa a l'apòstol Andrés abraçat a la creu en forma d'aspa del seu martiri. En la mà, du un peix, recordant el seu ofici de pescador.
#19 Aquest llenç es troba al Museu de Louvre a París.
#22 Mite: Marsias era un expert tocant el aulos, una espècie de flauta doble. Havia trobat l'instrument en el sòl, on ho va deixar la seva inventora Atenea, després que els altres déus es burlessin de com inflava les galtes al tocar-lo. Apol·lo i Marsias es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podria tractar al perdedor com volgués. Els jutges van ser les Muses, pel que naturalment Marsias va perdre i va ser escorxat viu en una cova prop de Celea. Apol·lo va clavar llavors la pell de Marsias en un arbre, prop del llac Aulocrene, i la seva sang va formar el riu Marsias (afluent del Meandre, que desemboca en aquest prop de Celea).