1. Anàlisi del dibuix de la persona
índex
1. Introducció
3
2. Detalls
5
3. Perspectiva
19
5. Interrogatori posterior
22

2. Anàlisi del dibuix de la persona
1. INTRODUCCIÓ
El dibuix de la persona és, d’entre els tres dibuixos de l’HTP, el que genera més associacions conscients i, per tant, el que provoca més defenses en l’individu que ha de dibuixar. Aquest dibuix fa sorgir sentiments tan intensos que alguns individus especialment
trastornats poden arribar a refusar la tasca. És precisament per aquesta raó que es demana en darrer lloc, quan la persona ha tingut temps d’adaptar-se a la situació mitjançant els
dibuixos de les anteriors figures.
Dibuix realitzat per una nena de 4 anys. A
aquesta edat és comú que les extremitats es
dibuixin de forma unidimensional
La qualitat en el dibuix de la persona reflecteix l’habilitat del subjecte per funcionar en
les relacions personals i ambientals i per sotmetre el jo i les relacions interpersonals a
una avaluació crítica i objectiva. Les àrees addicionals per a la interpretació del dibuix de
la persona poden referir-se al concepte que té el subjecte sobre el seu rol sexual i la seva
actitud cap a relacions interpresonals específiques o relacions interpersonals en general.
Dibuix realitzat per un nen de 9 anys
diagnosticat de transtorn autista. En
aquest dibuix s’observa la representació d’una “persona-estel”; el sentiment d’identitat est{ tan profundament afectat que l’infant és incapaç de
realitzar una figura humana que pugui
reconèixer-se com a tal. El seu desig
d’allunyar-se dels altres i del món es veu
reflectit en la representació de la “persona-estel”.
3

3. Anàlisi del dibuix de la persona
La figura petita és, en general, una mostra d’inadequació, del jo inhibit i de preocupació per les interaccions amb l’ambient. Se sol trobar més freqüentment en població
clínica i en infants d’educació especial, però també està present en els infants introvertits i insegurs. En certs casos podria indicar l’existència d’un estat depressiu.
La figura gran, habitual en infants petits, no adquireix significació clínica fins als vuit
anys. S’associa amb conductes expansives, de tipus impulsiu, amb poc autocontrol i,
de vegades, també amb inmaduresa. En adolescents o adults pot ser un tret indicador de narcisisme i ideacions paranoides.
Una notòria diferència proporcional entre el costat dret i l’esquerre de la persona
suggereix de forma general cert desequilibri de la personalitat i, de forma més específica, podem trobar confusió en el rol sexual.
Dibuix realitzat per un nen de 7 anys. Presenta dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura i en
l’atenció sostinguda. La situació familiar és força complexa, ja que els pares estan separats, el pare
està a la presó i el seu germà rep tractament psiquiàtric. La característica principal d’aquesta figura
és la proporció petita, que segons Koppitz ha estat associada a inseguretat extrema, retraïment
i depressió. Machover, Jolles, Levy i Lewinson (1964) coincideixen en que la figura petita indica
sentiments d’inadequació, inhibició del jo, preocupació per les relacions amb l’ambient i, sobretot,
depressió.
4

4. Anàlisi del dibuix de la persona
2. DETALLS
Esquema de la persona: tipus de detalls
Persona
•Cap
•Tronc
•2 cames
•2 braços
•Trets facials: 2 ulls,
nas, boca, 2 orelles
Detalls
essencials
•Coll
•Mans
•Peus
•Cabell
•Roba
Detalls no
essencials
Detalls
irrellevants
•Objectes: bastons, espases, bosses, cigarros,
joguines, etc.
Detalls
degradants
•Pallassos, figures
grotesques, morts
Característiques irreals
que indiquen falla en el
sentit de realitat: transparència d’òrgans interns, monstres, barreja
de persones i animals,
més d’un nas, etc.
Detalls
extravagants
5

5. Anàlisi del dibuix de la persona
2.1 Detalls essencials
La persona ha de tenir una cap i un tronc, i dues cames i dos braços (tret que solament se’n pugui veure un o que s’expliqui la seva absència d’alguna manera, com per
exemple una amputació).
Les caracteristiques facials han d’incloure dos ulls, un nas, una boca i dues orelles
(tret que la posició no permeti veure les orelles o que s’expliqui la seva absència verbalment).
Dibuix realitzat per un nen de
5 anys en què s’observen les
parts del cos separades entre
si. Els ulls i la boca (els primers
trets que s’integren cap als 3
anys en el dibuix del capgròs)
apareixen fora del cap. La integració pobra de les parts de la
figura (que en aquest cas seria
desintegració entre les parts
de la figura) és considerada un
indicador d’inestabilitat, impulsivitat i falta de cordinació.
La causa pot estar relacionada
amb immaduresa, retard evolutiu, deteriorament neurològic o
retard mental
6

6. Anàlisi del dibuix de la persona
2.1.1 Cap
Els investigadors pensen que el cap representa l’àrea de la intel·ligència, així com el
control dels impulsos i la fantasia.
El cap excessivament gran és dibuixat freqüentment per subjectes desajustats que
emfatitzen la intel·ligència o la fantasia com a font de satisfacció. Tot i això, dibuixar
el cap gran pot tenir diferents lectures. El cap gran és dibuixat sovint per infants petits. Durant l’etapa escolar, el cap gran s’associa amb esforç intel·lectual, immaduresa, agressió, migranyes... Com podem veure, les interpretacions són variades, per
la qual cosa cal anar amb cura i investigar les circumstàncies de l’individu per tal
d’aproximar-se al significat d’aquest element.
El cap desproporcionadament petit el dibuixen subjectes amb trastorn obsessivocompulsiu i pot representar la negació del lloc on es generen els pensaments dolorosos i els sentiments de culpa. Altres autors com Koppitz relacionen el cap excessivament petit amb sentiments intensos d’inadeqüació intel·lectual.
L’èmfasi en les línies perifèriques
del cap suggereix que l’individu
està realitzant grans esforços per
mantenir el control dels seus impulsos a causa de fantasies pertorbadores o d’ideació obsessiva.
Dibuix realitzat per una nena d’11 anys. El
cap gran ha estat associat amb èmfasi en
les funcions intel·lectuals, preocupació
pel rendiment acadèmic o problemes físics com el mal de cap. La posició un tant
rígida de la figura suggereix tensió per
sentir-se observada (diu que li estan fent
una foto). Els detalls de la roba indiquen
un bon nivell d’inteligència. Els ulls grans
han estat associats, en persones adultes,
amb paranoia; no obstant, Koppitz no els
considera un indicador emocional.
7

7. Anàlisi del dibuix de la persona
2.1.2 Tronc
El tronc és la base dels impulsos i necessitats bàsiques, i aquesta condició determina
la interpretació de la seva representació gráfica.
Un tronc desproporcionadament gran indica la possible presència d’impulsos no
satisfets, mancança que el subjecte pot estar sentint intensament.
Un tronc desproporcionadament petit suggereix la negació dels impulsos corporals,
sentiment d’inferioritat, o les dues possibilitats.
Un tronc llarg i prim té connotacions esquizoides.
Les proporcions de les espatlles són un índex del sentiment de poder o força bàsica,
tant física com psicològica.
Les espatlles massa grans indiquen sentiments de força o preocupació extrema.
Les espatlles petites suggereixen sentiments d’inferioritat.
La desigualtat en la mida de les espatlles indica l’existència d’un estat de desequilibri
de la personalitat del subjecte, que pot ser temporal en infants.
Dibuix realitzat per un nen de
8 anys que presenta trastorn
generalitzat del desenvolupament
amb trets psicòtics. En aquest dibuix
destaca l’asimetria pronunciada
de les extremitats, que Koppitz ha
associat amb l’agressivitat. Aquesta
característi-ca es troba més sovint
en pacients amb lesió cerebral i
pacients clínics. Segons Machover,
reflecteix falta de coordinació,
inadequació física o confusió en la
dominància lateral. En aquest cas
en particular podria relacionar-se
amb el deficient control de si mateix
i l’agressivitat que manifesta cap
als seus companys durant les crisis.
D’altra banda, es pot observar que en la representació de la figura humana només s’hi diferencien
dues parts: el cap i el cos, que no presenta detalls de roba ni res que indiqui una diferenciació entre
les extremitats i el tronc, la qual cosa suggeriria falles en la integració de les parts dins l’esquema
corporal.
8

8. Anàlisi del dibuix de la persona
Les espatlles ben dibuixades i arrodonides indiquen una expressió de poder suau,
flexible i equilibrada.
Les espatlles quadrades connoten actituds hostils i sobredefensives.
La incapacitat per tancar la base de la pelvis és un fort indicador de dificultats en
l’{mbit sexual del subjecte. A molts adolescents els resulta difícil dibuixar la part
baixa del tronc (el lloc dels impulsos sexuals).
La línia de la cintura pot considerar-se com la coordinadora dels impulsos de poder
(tronc superior) i els impulsos sexuals (tronc inferior).
L’èmfasi excessiu en la cintura, generalment expressat per la dificultat de dibuixar el
cinturó o per un cinturó massa ombrejat, implica conflictes en l’expressió i el control
dels impulsos sexuals.
L’omissió del tronc és freqüent en infants amb discapacitat intel·lectual, dificultats
d’aprenentatge o lesions cerebrals. Tot i que no és significativa en infants petits, pot
ser un signe de psicopatologia a partir dels sis anys.
Dibuix realitzat per un nen de 4 anys. En aquesta figura es
pot observar l’omissió del tronc, però a aquesta edat és
habitual la representació de la figura humana com el que
s’ha denominat “el capgròs”, composta per un cercle per
representar el cap, del qual en surten línies per representar
les extremitats.
9

9. Anàlisi del dibuix de la persona
Dibuix realitzat per un
nen de primer de primària. L’omissió del cos
o del tronc no és habitual
entre infants d’aquesta
edat. Segons Koppitz,
podria reflectir retard
mental, immaduresa severa a causa de retard
evolutiu o pertorbació
emocional amb forta ansietat pel cos.
2.1.3 Braços
Els braços es consideren el mitjà per controlar o realitzar canvis en l’entorn del
subjecte.
Els braços massa llargs (arriben als genolls) indiquen que el subjecte està realitzant
un esforç ambiciós en el seu desenvolupament. Són dibuixats amb certa freqüència
per infants agressius.
Els braços molt curts (no arriben a la cintura) indiquen una pobra presència
d’impulsos per controlar l’ambient o sentiments d’incapacitat per fer-ho. Són
dibuixats per individus amb dificultats per interaccionar amb l’ambient i amb altres
persones.
Els braços enganxats al cos reflecteixen un control intern rígid i dificultats per
connectar amb els demés, així com certa tendència a la introversió. En alguns
individus també poden manifestar la necessitat de protegir-se de l’exterior mitjançant
un control rígid del jo.
Els braços amples suggereixen que l’individu té un sentiment b{sic de força per
lluitar.
Els braços prims indiquen sentiments de debilitat del subjecte.
10

10. Anàlisi del dibuix de la persona
L’omissió d’ambdós braços implica forts sentiments d’inadequació.
Els braços en forma d’ales sovint són dibuixats per individus que pateixen un trastorn
esquizofrènic.
L’omissió dels braços reflecteix ansietat i culpa per conductes socials inacceptables
en què estan implicats braços i mans.
Dibuix realitzat per una
nena de 9 anys. Presenta
dificultats d’aprenentatge
i una situació familiar complicada. En aquest dibuix
podem observar els braços
curts, que indiquen absència d’impuls i que en aquest
cas es poden relacionar
amb un possible sentiment
de tristesa ocasionat per
l’absència de vincles afectius importants.
2.1.4 Cames
Les cames es poden considerar la representació de la vivència del subjecte en
relació a la seva autonomia dintre de l’ambient.
Les cames desproporcionadament llargues representen una lluita intensa per
l’autonomia, mentre que les cames molt curtes impliquen sentiments de constricció.
La disparitat en la mida de les cames connota ambivalència respecte a la lluita per
l’autonomia o la independència.
Les cames juntes es troben de forma freqüent en població clínica i en infants amb
tendències psicosomàtiques. Es pot interpretar com un signe de tensió en l’infant i
un intent rígid de controlar els propis impulsos sexuals, o bé com un temor a patir un
atac d’aquest tipus. Algunes nenes abusades presentaven aquesta característica en
els seus dibuixos.
L’omissió de les cames és extremadament rara fins i tot en infants petits. Es tracta
11

11. Anàlisi del dibuix de la persona
d’un dels primers elements que es reprodueixen en les primeres etapes maduratives. L’absència de cames indica conflicte en aquesta àrea, o bé intensos sentiments
d’angoixa i inseguretat.
2.1.5 Ulls
Els ulls, receptors dels estímuls visuals, són el detall més revelador de les característiques facials. Generalment són el primer detall facial que dibuixa un infant petit.
Els ulls molt petits poden indicar que la persona desitja “veure” el menys possible.
Els ulls buits, sense intent d’indicar els globus oculars o les pupil·les, indiquen una forta tendència a evitar els estímuls visuals pertorbadors.
Els ulls guenyos solen estar presents en infants o individus que senten hostilitat cap
als demés, i s’interpreten com a indicadors de ràbia i rebel·lia.
L’omissió dels ulls es considera patològica i fa sospitar de la presència d’al·lucinacions
visuals.
2.1.6 Orelles
L’omissió de les orelles pot indicar la presència d’al·lucinacions auditives, encara que
les orelles són omeses amb freqüència per subjectes amb dificultats intel·lectuals
però ben ajustats.
L’èmfasi exagerat en les orelles generalment
es veu en dibuixos de subjectes amb trastorns
paranoides. Aquests individus poden estar expressant un desig gairebé aclaparador d’escoltar
clarament el que creuen que els demés diuen
sobre ells.
Dibuix realitzat per un nen d’11 anys que presenta trets
psicòtics. En aquest dibuix, a més d’una pobra integració
de les parts reflectida en el descentrament del cap respecte del tronc, hi destaca l’èmfasi en el dibuix de les orelles, la qual cosa pot indicar al·lucinacions auditives, el desig d’emmudir les crítiques dels altres o susceptibilitat en
relació a les opinions dels altres.
12

12. Anàlisi del dibuix de la persona
2.1.7 Nas
L’èmfasi exagerat en el nas suggereix preocupació fàl·lica i possible por de castració.
L’omissió del nas s’associa a conducta tímida i introvertida, amb absència
d’agressivitat manifesta i/o pobre interès social.
2.1.8 Boca
La boca, que es considera el receptor de les primeres sensacions agradables,
pot considerar-se també un instrument d’agressió; la probabilitat que sigui així
augmenta quan es dibuixen les dents.
Una boca massa gran implica erotisme oral, tendències agressives orals o les
dues coses. L’omissió de la boca és un tret altament significatiu i el trobem en un
alt percentatge de població clínica. Reflecteix sentiments d’angoixa, inseguretat
i introversió. S’interpreta com una incapacitat o rebuig per part del subjecte de
comunicar-se amb els altres.
2.2 Detalls no essencials
En el dibuix de la persona s’hi solen incloure coll, mans, dits, peus, cabell i roba.
2.2.1 Coll
El coll representa la unió entre el cap (àrea del control) i el cos (àrea dels impulsos), i
s’interpreta com un índex de la coordinació entre les dues parts.
L’omissió de la línia de la barbeta en els dibuixos frontals o de la línia del coll en els
dibuixos de perfil implica dificultats en el impulsos corporals bàsics, probablement
amb una dificultat per exercir el control adequat. La mateixa interpretació se sosté
quan s’omet el coll completament. En aquestes circumstàncies el subjecte sent que
no controla els seus impulsos corporals.
L’èmfasi exagerat de la barbeta denota una necessitat de domini social; el contrari
pot indicar un sentiment d’impotència social.
13

13. Anàlisi del dibuix de la persona
Un coll llarg i prim indica la possibilitat de trastorns de tipus esquizoides.
Dibuix realitzat per un nen de 8 anys. Presenta dificultats en lectoescriptura (inverteix lletres i nombres), manifesta conductes agressives, a l’escola, cap als seus companys i els adults. Al dibuix, la
persona sosté un ganivet i el que podria ser un nino a les mans, la qual cosa representa gràficament
l’agressivitat manifesta i la manca de control de la mateixa. A més, es pot observar l’omissió del cabell,
relacionada amb carències afectives o de satisfacció de necessitats b{siques; l’omissió del nas, la qual
cosa suggereix angoixa pel cos i conflictes en relació a la sexualitat; i l’omissió del coll, que indica
pobra coordinació dels impulsos i la conducta, falta de control racional, o absència de coordinació
entre el pensament i els impulsos corporals.
2.2.2 Mans i dits
Les mans són les eines mes refinades per a l’acció defensiva o ofensiva dintre de
l’ambient.
Les mans grans se solen trobar de forma més freqüent en infants amb necessitats
educatives especials i en infants que es mostren obertament agressius. Altres autors
14

14. Anàlisi del dibuix de la persona
les relacionen amb conductes compensadores de sentiments d’inadequació, mancança en les habilitats manipuladores, i/o dificultats per relacionar-se amb els altres.
Les mans petites suggereixen resistència a establir contactes propers i íntims en les
relacions interpersonals.
L’omissió de les mans és més freqüent en població clínica, lesions cerebrals i infants
amb necessitats educatives especials. També representen un indicador de sentiments
d’inadequació o de culpa per no poder actuar “correctament”.
Dibuix realitzat per una nena d’11 anys, immigrant, que no coneix l’idioma de la cultura d’acollida i no ha estat escolaritzada anteriorment. Com es pot observar en aquest
dibuix, el tipus de traç irregular per a les formes
geomètriques (per exemple el cap) representa un indicador de la manca d’estimulació ambiental i de la falta d’escolarització de la nena.
Els braços, considerats com les eines per interaccionar amb l’ambient, són extremadament
curts i no es diferencien de les mans, la qual
cosa suggereix, a més de manca de control de
la motricitat fina, escassa interacció social.
Les mans fortament ombrejades poden estar indicant sentiments de culpa.
Les mans ocultes (mans a les butxaques, mans al darrere...) s’associen amb dificultats
en els contactes, evasivitat, sentiments de culpa i passivitat. Tot i això, molts infants,
adolescents i adults prefereixen amagar les mans abans d’enfrontar la difi- cultat de
dibuixar-les i, en aquest sentit, no esdevindria un indicador patològic. En qualsevol
cas, és aconsellable contrastar aquest indicador amb altres expressions de l’individu
abans d’otorgar-li un significat.
15

15. Anàlisi del dibuix de la persona
Els dits dibuixats com punxes, dibuixats de forma rudimentària o que semblen sortir
de l’avantbraç, connoten hostilitat.
Els dits dibuixats com pètals són una representació habitual en infants petits.
Quan es dibuixen dits unidimensionals tancats en una línia com si estiguessin enllaçats, es poden interpretar com a que l’individu est{ fent un esforç conscient per
suprimir els impulsos agressius.
Dibuix realitzat per una adolescent de 14 anys que presenta retard mental. Les característiques de la figura
corresponen a una edat considerablement inferior a la
del subjecte. Caldria diferenciar si els dits de les mans i
els peus es relacionen amb una actitud hostil i agressiva o responen, més aviat, a la deficiència intel·lectual.
2.2.3 Peus
Els peus són eines refinades per controlar i modificar la locomoció; de vegades també són armes d’atac.
Els peus molt grans indiquen la necessitat de seguretat i suggereixen l’obligació de
demostrar virilitat.
Els peus desproporcionadament petits impliquen sentiments de constricció i dependència.
16

16. Anàlisi del dibuix de la persona
El detallat meticulós dels peus, parant atenció a les sabates, al disseny dels dits,
etc., suggereix característiques obsessives amb un component significativament
narcisista-exhibicionista.
L’omissió dels peus no és significativa fins als set-nou
anys. En individus més grans pot ser un indicador
de forts sentiments de constricció. Tot i això, en
els dibuixos de persones ben ajustades amb bona
capacitat pel dibuix, els peus generalment són el
detall corporal més mal dibuixat.
Dibuix realitzat per un nen de 6 anys. A l’HTP, es considera que
la primera figura realitzada és aquella amb la qual s’identifica
el subjecte. En aquest cas, el fet de realitzar en primer lloc una
figura femenina sent un nen suggereix certa confusió de gènere
o una forta presència femenina. L’asimetria de les cames,
juntament amb la direcció oposada dels peus, podria indicar
ambivalència respecte a la lluita per l’autonomia.
2.2.4 Altres
La presentació franca dels genitals de la persona no és significativa en infants petits.
És més probable que els genitals curosament dibuixats en una persona nua indiquin
patologia quan són dibuixats per un infant més gran o per un adolescent.
L’èmfasi en certs detalls de la roba sembla tenir
implicacions especifiques. L’èmfasi excessiu en
el cinturó indica possible preocupació i inquietud
sexual. La sobreemfatització de la corbata
connota
preocupació
fàl·lica
i
sentiments
d’impotència. Una gran quantitat de botons
suggereix
regressió
i
estreta
dependència
materna.
Dibuix realitzat per una adolescent de 13 anys, nascuda
aquí, d’origen oriental. No s’identifi ca ni amb els joves
d’aquí ni amb els de cultura oriental. Com es pot
observar, la figura humana està representada per una
silueta semblant a un fantasma, això podria reflectir les
dificultats en el procés de reelaboració de la identitat que
es produeix durant l’adolescència. La debilitat del traç
suggereix inseguretat, indecisió, jo dèbil i/o por.
17

17. Anàlisi del dibuix de la persona
2.3 Detalls irrellevants
Amb freqüència es dibuixen objectes que tenen una relació propera amb el subjecte i
que donen informació addicional sobre aquest.
Una pipa o un cigar poden indicar un lleu erotisme oral.
Els bastons, les espases o qualsevol altra arma impliquen la presència de tendències
agressives i també poden tenir associacions fàl·liques per al subjecte.
2.4 Seqüència dels detalls
En la majoria de casos, primer es dibuixa el cap, els trets de la cara (ulls, nas, etcètera), el coll, després el tronc, els braços (amb mans i dits), i per últim les cames i els
peus (o primer les cames i després els braços).
La seqüència es considera patològica quan el subjecte comença per dibuixar un peu
i deixa pel final el cap i els trets facials.
El retard en la presentació dels trets de la cara pot reflectir una tendència a negar
els receptors d’estímuls externs o un desig per retardar tant com sigui possible la
identificació de la persona.
Dibuixar els dits o les mans al final, o gairebé al final, connota resistència a establir
contacte íntim i immediat, de vegades amb un desig d’evitar la revelació de sentiments d’inadequació.
18

18. Anàlisi del dibuix de la persona
3. Perspectiva
3.1 Marges del full
Si les cames estan tallades per la vora inferior del full, probablement el subjecte
té forts sentiments de manca d’autonomia. Quan les cames es dibuixen així,
l’examinador ha de demanar-li al subjecte que li mostri fins a on s’estenen les cames
més enllà del marge del full.
3.2 Relació amb l’observador
La persona rares vegades es dibuixa com si estigués per sobre de l’observador.
Quan això succeeix, podem inferir que el subjecte desitja mantenir-se relativament
aïllat de les relacions psicosocials, o que se sent oprimit i dominat per la persona
representada.
Dibuix realitzat per un nen de
7 anys diagnosticat de trastorn
autista. Com es pot observar, la
figura sembla que està per damunt
de l’observador, tant per la direcció
de la mirada com per la diferència
de tamany en relació amb les fi
gures de la dreta; això indica una
forta necessitat de mantenir-se
aïllat de les relacions psicosocials
(característic en l’autisme). La
figura extremadament gran ha
estat associada a immaduresa,
expansivitat i controls interns
deficients. Els peus grans impliquen
necessitat de seguretat. El dibuix
de més de tres figures en el Test de
la figura humana no és infreqüent
en infants d’educació infantil, però
en nens més grans s’ha relacionat
amb dany orgànic o falles en el
sentiment d’identitat. Finalment,
la figura nua podria indicar
exhibicionisme, forta inseguretat, o
sentiments de desprotecció.
19

19. Anàlisi del dibuix de la persona
3.3 Postura
Una persona dibuixada totalment de front, sense indicació de profunditat i amb els
braços completament estesos en angle recte respecte al tronc, indica que el subjecte és essencialment rígid i intransigent; tot i així, té una forta necessitat d’amagar els
seus sentiments d’inadequació i inseguretat amb una aparent disposició a enfrontarho tot directa i fermament.
És comú presentar la persona parcialment de perfil. Una persona dibuixada completament de perfil, sense cap indicació que existeixi l’altre costat, implica fortes tendències oposicionistes i d’aïllament. Aquesta presentació és força utilitzada per subjectes que experimenten estats paranoides declarats.
Una persona dibuixada d’esquenes a l’observador indica un aïllament en el qual
l’individu rebutja francament les relacions psicosocials i, en la majoria dels casos,
també la realitat.
Pintura de Francis Bacon,
1949.
20

20. Anàlisi del dibuix de la persona
La postura dels braços pot ser reveladora: els braços flexibles i relaxats indiquen
un bon ajustament; els braços tibants fortament enganxats al cos suggereixen
rigidesa; els braços creuats sobre el pit connoten suspicàcia, actituds hostils; els
braços dibuixats darrere l’esquena impliquen resistència a fer concessions als altres;
els braços creuats al capdavant de manera que les mans quedin sobre la pelvis
solen dibuixar-los nenes o noies amb conflictes sexuals; de vegades, els braços es
dibuixen com si no fossin una part integral del tronc, sembla que s’estenen a través
de l’esquena i després cap endavant per cada costat, donant l’aparença que estan
forçant la persona cap endavant (se’ls anomena braços compulsius i impliquen que
l’individu sent que de vegades actua de manera incontrolada).
La postura dempeus amb les cames separades pot representar desafiament, una
forta necessitat de seguretat, o les dues coses. Si les cames es dibuixen juntes en
actitud immòbil, indiquen possible desajustament sexual, rigidesa i tensió.
La posició dels peus pot ser molt expressiva. Per exemple, una persona dibuixada
de puntetes connota contacte dèbil amb la realitat o una forta necessitat d’escapar.
Els peus que apunten a direccions diametralment oposades, amb la persona parada
de front, poden indicar sentiments ambivalents.
3.4 Transparències
La transparència més habitual i menys significativa en el dibuix de la persona és un
braç que es veu a través de la màniga.
Quan els òrgans del cos són visibles, com el cor o els pulmons, ho hem d’interpretar
com un indicador patològic fortament significatiu.
3.5 Moviment
El moviment pot indicar sentiments d’ajustament satisfactori experimentats pel
subjecte. Per exemple, una persona caminant de manera despreocupada i relaxada
suggereix un bon ajustament. La carrera controlada, com en una competició, implica
una forta necessitat d’assoliment. La carrera “a cegues” suggereix que el subjecte de
vegades pateix estats de pànic.
21

21. Anàlisi del dibuix de la persona
4. Interrogatori posterior
1. És un nen o una nena (noi-noia, home-dona)? Un subjecte que diu que una figura
òbviament femenina vestida amb roba d’home és un home, o que una figura òbviament masculina vestida de dona és una dona, confirma verbalment la impressió
creada pel dibuix, és a dir, que el subjecte manifesta confusió i indecisió en el seu rol
sexual. Els subjectes molt introvertits o greument pertorbats amb freqüència afirmen
que la persona dibuixada és del sexe oposat al representat. Aquest error en la prova
de realitat sempre és significativa.
2. Quina edat té? El propòsit inicial d’aquesta pregunta és investigar com de propera
es troba l’edat representada en el dibuix a l’edat assignada pel subjecte. Ocasionalment, l’edat que diu el subjecte representa l’edat que sent o desitjaria tenir, no la
seva edat cronològica.
3. És algun parent o amic? Aquesta pregunta pot ajudar a establir el valor positiu o
ne-gatiu que la persona identificada té pel subjecte.
4. En qui estaves pensant quan la dibuixaves? En alguns casos la persona anomenada
no és la mateixa que es va dir que estava representada en el dibuix. La resposta “és
ningú” no és necessàriament evasió o falsificació, ja que el subjecte probablement no
estava pensant conscientment en algú quan dibuixava.
5. Què està fent? On ho està fent? Aquesta pregunta intenta establir com d’aproximada
és l’acció de la persona dibuixada a la descripció del subjecte. La pregunta també pot
provocar sentiments de pressió o compulsió. Les accions descrites pel subjecte, així
com la força i el grau amb què es conformen en la presentació gràfica, poden ser
alta-ment significatives. L’absència de moviment no necessàriament indica trastorn,
tret que presenti rigidesa o control excessiu.
6. Què està pensant? Aquesta pregunta pot provocar evidència de pensaments obsessius, delirants o ambdós. Si el subjecte considera el dibuix com un autoretrat,
en aquest punt revelarà sentiments de culpa, enuig, ressentiment o atordiment. Si
el subjecte considera el dibuix com la representació d’una altra persona, els pensaments expressats poden representar el que aquesta persona pensa del subjecte.
22

22. Anàlisi del dibuix de la persona
7. Com se sent? Perquè? La resposta a aquesta pregunta generalment sembla
expressar els sentiments del subjecte cap a la situació en la qual es troba involucrada
la persona dibuixada. La pregunta també proporciona prou estímul per produir
comentaris directes referents als sentiments del subjecte sobre la situació actual o
sobre problemes que no ha estat capaç d’analitzar. De vegades la resposta “content”
és una simple evasió.
8. És feliç aquesta persona? Aquesta pregunta amb freqüència provoca expressions de
temors, queixes i ansietats que han estat parcial o totalment reprimides. De vegades
provoca comentaris hostils sobre la persona representada. Una resposta afirmativa pot
ser una evasió.
9. Què t’ho fa pensar? Molts subjectes se senten obligats a recórrer als seus sentiments
sobre ells mateixos per respondre satisfactòriament aquesta pregunta.
10. És així la majoria de gent? Per què? Aquesta pregunta intenta establir si els
sentiments del subjecte sobre la persona, especialment aquells poc plaents o hostils,
estan generalitzats a les relacions interpersonales. El “per què?” pot generar molta
informació sobre la simpatia i empatia del subjecte.
11. Quin clima fa en el dibuix? És estrany que el subjecte dibuixi detalls indicant el
clima, com gotes de pluja o flocs de neu en el dibuix de la persona. La representació
gràfica del clima, per tant, haurà de ser investigada curosament durant l’interrogatori
posterior, ja que es considera molt significativa. La descripció del clima en el dibuix
descriu el punt de vista del subjecte sobre el seu ambient i les seves relacions
interpersonals.
12. A qui et recorda aquesta persona? Per què? Aquesta pregunta pot provocar la clara
identificació de la persona. D’altra banda, la persona anomenada aquí pot ser, de fet,
la cinquena persona que el subjecte diu que representa el seu dibuix. Mentre que
tal multiplicitat d’identificacions és rara, és normal que la persona representi almenys
dos individus (el subjecte i algú més de particular importància per a ell). L’explicació
del subjecte de per què la persona dibuixada li recorda a algú sol ser reveladora.
23

23. Anàlisi del dibuix de la persona
13. Què és el que més necessita aquesta persona? Per què? No és estrany que el subjecte
utilitzi la primera persona del singular per respondre aquesta pregunta. Les preguntes
sobre les “necessitats” es troben entre les més productives de l’interrogatori. Les necessitats poden expressar-se de manera directa, simbòlica 0 d’ambdues formes, i poden
referir-se a les necessitats purament físiques o a les psicològiques més abstractes.
14. Algú ha fet mal alguna vegada a aquesta persona? Com? Freqüentment es revelen
aquí les experiències traumàtiques en les relacions amb els demés.
15. Si això fos una persona en lloc de (qualsevol objecte dibuixat a part de la persona), qui
seria? Per a tots els dibuixos, les respostes a aquesta pregunta són importants pel to
positiu o negatiu i per les associacions que generen.
16. Quin tipus de roba porta posada aquesta persona? Com més gran sigui la disparitat
entre l’aparença objectiva de la persona i el que el subjecte descriu, es considera que
serà menys efectiva la comprensió que tingui el subjecte de la realitat. El tipus de roba
pot proporcionar insight sobre les necessitats del subjecte. Per exemple, l’uniforme
d’un general suggerirà necessitats d’estatus i poder. La falta total de roba pot indicar un
sentiment de desemparament i nuesa o fortes tendències narcisistes i exhibicionistes.
També pot expressar el desig de desagradar a algú o de posar-lo en una situació difícil.
Extret i adaptat de JOHN N. BUCK i W.I. WARREN,
Manual i guia d’interpretació de la tècnica de
dibuix projectiu HTP, PrisMa Edicions
Psicopedagògiques
24