Violencia psicosociologia

1. AGRESSIVITAT I
VIOLÈNCIA
Factors psicosocials

2. El poder de la imitació: l’experiment d’Albert Bandura
D’on prové l’agressivitat de les persones? Potser prové de la
imitació de patrons agressius en la infantesa.
Albert Bandura
Experiment del ninot babau
Exposar a un grup
d’infants a
diferents patrons
de conducta dels
adults, algunes
altament
agressives i altres
sense
agressivitat.

4. 1. Els infants que han vist la conducta agressiva de
l'adult executen més conductes agressives que
aquells que han vist la conducta no agressiva?
2. Els infants que han vist a l'adult no agressiu són
menys agressius fins i tot que el grup que no ha tingut
cap model (grup control)?
3. Els infants són més proclius a imitar la conducta de
l'adult si és del mateix génere?
4. Els nois són més proclius que les noies a exhibir
conducta agressiva?
El poder de la imitació: l’experiment d’Albert Bandura

5. 1. Els nois que han vist al model agressiu tendeixen
en major mesura a agredir a Babau. L’agressivitat
té un component d’aprenentatge important.

6. 2. Va ser sensiblement menor l'activitat agressiva
mostrada pel grup exposat a models no agressius, però
no va ser menor que la del grup sense model, amb la
qual cosa queda refutada la hipòtesi que els models no
agressius inhibeixen l'agressivitat més que l'absència
de model.
3. Els subjectes copiaven mé les conductes agressives
quan les realitzava algú del mateix génere
4. 38,2 % d’agressió per als nois i del 12,7 % per a les
noies.

7. Mitjans de comunicació i violència
Són els mitjans de comunicació i entreteniment
sistemes de transmissió de valors i models de
comportament i, per tant, contribueixen a la
naturalització i normalització de conductes
violentes?
CULTURA DE LA VIOLÈNCIA

8. Estudis correlacionals: comparen la quantitat i el tipus de violència emesa a la
televisió amb el comportament agressiu o antisocial observat en els
telespectadors (baralles o altres incidents de delinqüència) mesurat mitjançant
apreciacions pròpies o alienes - normalment companys , pares o mestres – i fins
i tot mitjançant observacions directe fetes pels mateixos investigadors.
Estudis experimentals: Busquen possibles connexions causals entre la `
agressió simbòlica'derivada d'escenes violentes projectades en pel·lícules o en
televisió i la' agressió real dels subjectes exposats.

9. Estudi longitudinal d’Eron, Wald i Lefkowitz (1971): correlació positiva entre
agressivitat observada en continguts televisius durant la infantesa-adolescència i
agressivitat real practicada 10 anys després.

10. Una àmplia enquesta efectuada per la cadena nord-americana NBC al llarg dels anys
setanta a alumnes d'ensenyament elemental de tots dos sexes, va trobar una
correlació positiva significativa tant entre la quantitat total de televisió vista i el seu
nivell d'agressivitat, valorada per seus companys, com entre la quantitat d'escenes
violentes televisades i aquesta agressivitat.

11. Estudis correlacionals: comparen la quantitat i el tipus de violència emesa a la
televisió amb el comportament agressiu o antisocial observat en els
telespectadors (baralles o altres incidents de delinqüència) mesurat mitjançant
apreciacions pròpies o alienes - normalment companys , pares o mestres – i fins
i tot mitjançant observacions directe fetes pels mateixos investigadors.
Estudis experimentals: Busquen possibles connexions causals entre la `
agressió simbòlica'derivada d'escenes violentes projectades en pel·lícules o en
televisió i la' agressió real dels subjectes exposats.

12. Josephson (1987) va notar que l'exposició de nois i noies a senyals que acabaven de
veure en una pel·lícula violenta resultava especialment potent com a
desencadenant de l'agressivitat contra els seus companys. Aquest augment de
l'agressivitat quotidiana i d'una major facilitat en la seva provocació en situacions
experimentals després de veure pel·lícules violentes, s'ha observat tant en nois
prèviament catalogats com agressiu , com en altres no agressius.

13. TEORIES EXPLICATIVES:
1. Modelatge i imitació: la família, l'escola, l'ambient de treball, els mitjans de
comunicació, etc. serveixen de models per sentiments, pensaments i accions.
Per tant , l'exposició al comportament violent divulgat en mitjans de comunicació
-pot desencadenar reaccions similars en els qui l'observen, afavorint la seva
adquisició i subsegüent repetició.
2. Desensibilització fisiològica: Una excessiva exposició a la violència dels
mitjans disminuieix el nivell d'excitació davant de noves escenes violentes,
necessitant llavors una major dosi de violència per sentir una excitació similar.
Aquest procés produiria un canvi en actituds i valors, disminuint el llindar
desencadenant de conducta agressiva.
3. Desensibilització cognitiva: L'exposició a continguts violents fa que el públic
arribi a acceptar-los com a normals i tolerables, canviant així actituds sobre la
utilitat de la violència en la societat.

14. La hipòtesi de la frustració-activació: Dollard i Berkowitz (1939-1969)
•La frustració apareix quan a un individu se li bloqueja la
possibilitat d’aconseguir un objectiu.
•La frustració genera un activació (arousal) en l’individu que la
pateix i aquesta condueix a l’agressió. La frustració és, per tant,
una font d’agressió.
•L’activació produïda depén de les disposicions preexistents en
l’individu. L’agressió no és una resposta inevitable.

15. IMPULS ORIENTAT A UNA META
OBSTACLE
FRUSTRACIÓ
AGRESSIÓ
ACTIVACIÓ + DISPOSICIONS PREEXISTENTS
(personalitat, situació…)
COGNITIVA (idees,
pensaments)
FISIOLÒGICA
MOTORA
EMOCIONAL
CÀSTIGCATARSI

16. Factors implicats en l’agressió
FACTORS INDIVIDUALS
Gènere
- L'agressió física és més probable en els homes
- Els homes solen agredir de forma més directa que les dones
Personalitat
- Psicopatia
- Personalitat Tipus A (competitivitat, motivació de logro,
impaciència, tensió, hostilitat)
Processos Cognitius : biaix d'atribució hostil (tendència a atribuir
intencions hostils a les altres persones)

17. Carver i Glass (1978) van treballar amb dos grups de subjectes amb personalitat Tipus A i
Tipus B. La meitat de cada grup va ser assignada a una condició experimental d’instigació,
mentres que l’altra meitat va formar la condició de control.
En la condició d’instigació, cada subjecte treballava en una tasca difícil, al temps que era
molestat per un altre subjecte (col·laborador).
En una segona fase, el subjecte havia d’administrar xocs elèctrics a l’individu que l’havia estat
molestant.
0
2
4
6
8
10
12
Instigació A Control A Instigació B Control B
Descàrregueselèctriques

18. FACTORS AMBIENTALS
Calor: Relació curvilínia entre calor i agressió
Soroll: La incapacitat per controlar i predir el soroll es relaciona més
amb la conducta agressiva que els nivells de soroll
Dolor: L'afecte negatiu provocat per la sensació de dolor es
relaciona amb la conducta agressiva
Factors implicats en l’agressió

19. FACTORS SOCIO-CULTURALS
-Drogues
-Pobresa
-Exclusió social
-Contagi social
-Creences culturals
-Cultura de l'honor
-Violència familiar
-Subculturas violentes
Factors implicats en l’agressió