SlideShare a Scribd company logo
ALGUNES ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR AMB
  L’ALUMNAT NOUVINGUT A L’AULA ORDINÀRIA


PROPOSTA PER ADAPTAR LES CIÈNCIES SOCIALS A 1ària i a l’ESO




             Montserrat Alsius de l’ ELIC del Vallès Oc. II
ADAPTACIONS CURRICULARS


•L’ansietat, la por al fracàs o al ridícul han
de ser desterrats de les aules, perquè tothom
s’ha de sentir capaç d’assolir allò que se li
demana, ja que mai no se li demanarà res
que estigui per sobre de les seves possibilitats.
Igualtat d´oportunitats/Dret a la diferència




Adaptar perquè tots tinguin l’oportunitat d’aprendre
Actituds davant la diversitat

   Hi ha escoles o professionals que
   observen el fenomen “des de fora”,
   com si no passés res i el discurs que
   fan és: “no hi ha cap problema,
   s’adapten bé a la dinàmica de
   l’escola(o de la classe)”.
El paper del professor/a
Adaptacions curriculars

  Altres aborden l’acollida d’aquests
  alumnes i de les seves famílies des de
  una     perspectiva    paternalista   i
  sobreprotectora que comporta una visió
  d’inferioritat dels nouvinguts i a la
  llarga crea desigualtats que fan
  augmentar els conflictes .
El paper del professor/a
Adaptacions curriculars

 Hi ha un tercer cas que acostuma a ser
 el de les escoles on hi ha una dinàmica
 interna de reflexió, que adonant-se de la
 nova realitat, busquen solucions que
 donin respostes a les necessitats i als
 canvis detectats.
El paper del professor/a
Adaptacions curriculars



  Les adaptacions curriculars són aquells ajustaments
  o actuacions dirigides a adequar el currículum a les
  necessitats d’un/a alumne/a o a un grup determinat.


En funció de les necessitats detectades, les adaptacions poden
suposar mesures de caràcter molt diferent.
Adaptacions poc significatives


Són aquelles modificacions que permetran a l'alumne desenvolupar
les competències bàsiques de l'Etapa. Solen ser adaptacions
transitòries o temporals que cada professor realitzarà sense que
calgui tràmit més enllà del centre. Cada professor/a en l'àmbit de la
seva competència realitzarà una programació adaptada a aquest
grup d'alumnes. Aquesta programació, respectarà els continguts
bàsics del curs corresponent, flexibilitzarà la seva matèria quant als:

                         a.Objectius
                         b.Continguts
                         c.Metodologia
                         d.Avaluació
Adaptacions significatives



Suposen una adequació en elements curriculars que es
consideren mínims o nuclears (continguts i objectius ).
Els canvis poden ser:



   per inclusió (cas dels alumnes superdotats),
   per temporalització fora de cicle.
   Per eliminació ( en casos extrems ).
QÜESTIONS PRÈVIES
 Sentir que formen part del grup classe, que fan el mateix que els
 altres i que el professor/a els té en compte afavorirà el seu rendiment.



 És important col·locar el llistó ni molt baix ni molt alt, ha d’estar en
 concordança amb el punt de partida de l’alumne/a i les seves
 capacitats.


 Les grans llacunes en uns camps concrets de coneixement
 condueixen molts nens/es a l’angoixa i al desencís.


  Cal que el treball que l’alumne/a realitzi a les classes de l’aula
ordinària estigui connectat amb el treball que realitzen la resta
de companys, per tant ens allunyarem d’aquelles pràctiques que
l’aparten dels aprenentatges que es realitzen en aquell moment.
Criteri general:



 •Qualsevol adaptació s’ha de fer en funció del currículum
 de referència i de les necessitats de l’alumne/a.

   Sempre que sigui possible, l’alumne/a utilitzarà el mateix
 material que la resta, seleccionant-ne continguts i activitats i
 elaborant una fitxa complementària si cal.
Fitxa complementària


  OBJECTIUS: Què aprendràs.

  LÈXIC BÀSIC DE LA UNITAT ( amb suports visuals, si cal ).

  EXPLICACIÓ DE CONCEPTES DE MANERA MÉS
  ENTENEDORA ( amb suports visuals, si cal )
  REFERÈNCIA DE LES ACTIVITATS DEL LLIBRE QUE HA DE
  FER.
  ACTIVITATS PER CONSOLIDAR ELS OBJECTIUS
  SELECCIONATS.
Criteris en relació a les capacitats lingüístiques *:

•Abans de començar el tema, introduir, anticipar el significat del
lèxic o destacar el lèxic més significatiu de la unitat.

•Simplificar els títols, sovint són complicats.

•Simplificar els textos: en frases simples, sintaxi directa.

•Facilitar la comprensió mitjançant fotos, dibuixos, esquemes,
mapes conceptuals...

•Proposar activitats d’omplir buits, seleccionar, relacionar... si les del
llibre són massa complexes.

•Proposar exercicis de resum i de síntesi.
* Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició
  a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
Criteris en relació a la selecció de continguts *:

Seleccionar els continguts que reforcin els aprenentatges previs de l’alumne/a.
Prioritzar aquells continguts que afavoreixin l’aprenentatge autònom de
l’alumnat.
Seleccionar els que siguin significatius de cara a aprenentatges
posteriors.
Diversificar els exercicis, en la mesura que es pugui, tant pel que fa a tipologies
com a la dificultat.
Prioritzar els que li permetin anar assolint les competències bàsiques.

Potenciar o seleccionar els exercicis amb: esquemes, símbols i gràfics.

Potenciar les activitats interdisciplinàries.

Proposar activitats que sintetitzin els coneixements apresos.

Potenciar els exercicis d’autocomprovació.

Seleccionar aquells amb què poden tenir més èxit.

*Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició
 a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
EXEMPLES D’ADAPTACIONS CURRICULARS


   Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre de
   text ( prèvia selecció d’objectius ).

    Exemple 2. Selecció de continguts i activitats del llibre de text
   ( prèvia selecció d’objectius ) i activitats complementàries i/o
    compensatòries .

     Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a
     referent el mateix material que fan servir la resta de la classe
     ( prèvia selecció d’objectius ).
Exemple 1. Selecció de continguts i activitats
 del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius).


PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
Matèria: Ciències Socials
Unitat: MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
Nivell: 2n d’ESO
Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE
                        2n d’ESO



11. MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

Introducció
 (Pàg. 172)
•Respon per escrit les tres preguntes d’aquesta pàgina
(nouvinguts, i si es creu convenient també els altres ).
(Prèviament es treballaran oralment amb tota la classe).

1. Els moviments migratoris
Pàg.174
•Fes el dibuix “emigrants-immigrants”
•Respon la pregunta núm.1 ( fa referència a un esquema)
Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE
                       2n d’ESO


Pàg. 175
•Respon la pregunta núm 3 “ Te’n recordes ?”
•Dibuixa el gràfic ( se’ls ha d’explicar) i respon les preguntes 2 i 4
( si en saps alguna altra respon-la ).


2. Moviments migratoris avui
•Fes el gràfic de la pàg. 176 i respon la pregunta núm. 1
•Fes el mapa dels corrents migratoris

3. Conseqüències i control de les migracions
•Copia el mapa conceptual
•Ara escriu-lo en forma de text (posant els verbs)

 ........./ ( continua amb els apartats 4 i 5 )
Exemple 2. Selecció de continguts i activitats
   del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius )
 i activitats complementàries i/o compensatòries.


PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
Matèria: Ciències Socials
Unitat: L’EDAT MITJANA
Nivell: 2n d’ESO
Estructura de al unitat treballada*


QUÈ EN SÉ DEL TEMA ?         Preparar una preavaluació amb continguts molt bàsics.

                             1. Unir amb fletxes
                             2. Subratllar paraules, omplir buits
                             3. Seleccionar imatges, paraules, símbols...



TREBALL D’IMATGES I
                             Comentar les imatges, gràfics del llibre o dossier i
SUPORTS VISUALS I DE LÈXIC
                             altres suports visuals

                              Buscar al diccionari
                              Ordenar alfabèticament
                              Utilització de diversos tipus de diccionari



 PROCEDIMENTS                •Treball dels continguts procedimentals seleccionats..
                             •Ampliació dels continguts i del treball de llengua
ACTIVITATS DE REPÀS I DE SÍNTESI
                                                         •Esquemes
                                                         •Resums
                                                         •Mapes conceptuals
                                                         •Treball en petit grup de resum del tema



PROPOSTA DE TREBALL COOPERATIU/GRUP AMB LA RESTA D’ALUMNES DE L’AULA



AVALUACIÓ
                    •Fer una avaluació contínua, sistemàtica i global de la tasca diària, del treball a casa,
                    del treball en grup etc...
                    •Facilitar instruments d’autoavaluació.
                    •Diversificar els instruments d’avaluació ( proves orals, proves amb material consulta,
                    valoració tasca diària, proves amb preguntes tancades...)




 Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició
 a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
2. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES SEGÜENTS                                                     :
                     ( Cal treballar aquest lèxic abans de l’explicació del tema )

        Cerimònies:

        Pelegrinatge:

        Expedició:

        Conseqüència:

        Monjos i monges:

        Arquitectura:

        Escultura:

        Monestir:

        Pintura:

        Poder: Aconseguir que els altres facin el que tu vols.
        Cristiandat: Conjunt de persones cristianes que senten que són de la mateixa comunitat.
        Església:
               1Edifici on es celebren cerimònies religioses.
        També vol dir:
               2Conjunt de tots els ministres d’una església: Papa, cardenals, arquebisbes bisbes,
               priors, sacerdots, frares, monjos , monges ( mira el dibuix de la pàgina 43 ).

        Croades: Expedició de cristians per reconquerir Terra Santa.
        Romànic: Estil arquitectònic propi de l’Europa occidental durant l’Edat Mitjana.
        Estil arquitectònica: Manera característica de fer edificis.
3. QUÈ EN SAPS ?

                    Posa una creu            X a l’opció correcta. Si no ho saps deixa-ho en blanc.
A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA...                                                             SÍ   NO


1. La majoria de la població era cristiana

2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses

3. L’Església tenia molt poder

4. L’Església era pobre

5. Les Croades eren persones que feien creus

6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res

7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat

8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra

9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana

10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos

11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges
4 . ESCRIU OCCIDENT I ORIENT A LES ETIQUETES BLANQUES :




Referent adaptació : MARCA 2   VICENS VIVES
5 . OBSERVA AQUESTS MAPES DE TERRA SANTA




Referent adaptació : MARCA 2   VICENS VIVES
6 . FIXA’T BÉ ON ÉS TERRA SANTA




Referent adaptació : MARCA 2   VICENS VIVES
7 . ON ÉS ESPANYA? I TERRA SANTA ? FES-HI UN CERCLE




Referent adaptació : MARCA 2   VICENS VIVES
8. ESCOLTA L’EXPLICACIÓ I MARCA AMB UNA CREU                                       x TOT EL QUE VAGIS ENTENENT
 DEL TEMA.

                                             1. EL PAPER DE L’ESGLÉSIA

            1.1. UNA EUROPA CRISTIANA


            Cap a l’any 1000 la majoria de població era cristiana


            L’església fixava les obligacions dels cristians



             1.2 L’ESGLÉSIA REGULAVA LA VIDA SOCIAL


             A l’edat mitjana totes les festes eren religioses.

             L’Església tenia molt poder



             1.3 L’ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÉSIA


             L’Església era molt rica


             A l’època feudal, reis i nobles i Església lluiten pel poder. Guanya l’Església.




Referent adaptació : MARCA 2             VICENS VIVES
2. L’EXPANSIÓ DE L’EUROPA CRISTIANA


        2.1 L’ORIGEN DE LES CROADES


        Terra Santa ( Jerusalem i zones on havia viscut Jesús ) eren llocs de pelegrinatge pels cristians.


        Terra Santa era dels musulmans


        Durant molts anys els musulmans permetien als cristians que visitessin Terra Santa


        Quan els turcs ocupen Jerusalem prohibeixen que els cristians hi vagin


        Comencen expedicions de cristians cap a Terra Santa. Són les Croades


        Hi va haver tres Croades




        2.4 CONSEQüèNCIES DE LES CROADES


        El comerç d’occident s’extén cap Orient


        A través dels àrabs els europeus aprenen moltes coses




Referent adaptació : MARCA 2               VICENS VIVES
9. RELACIONA amb una fletxa :




                    CAUSA                                   CONSEQÜÈNCIA


 La majoria eren pagesos,                       i per això hi havia imatges a les esglésies

 L a major part de la gent eren analfabets,     i per tant els vassalls els pagaven diners

 L’Església tenia moltes terres,                motiu pel qual gran part del dia pregaven

 Els monjos volien fugir del món,               per això sovint s’enfrontava amb els nobles

 L’Església tenia molt poder                    per tant els monestirs eren al camp.




 10. FES LES SEGÜENTS ACTIVITATS DEL LLIBRE


 Pàgina 43 ( te’n recordes ?) núm: 1, 2
 Pàgina 45 ( te’n recordes ?) núm: 1, 3
 Pàgina 47 ( te’n recordes ?) núm: 1
 Pàgina 51 ( te’n recordes ?) núm: 1
 Pàgina 53 ( te’n recordes ?) núm: 1

Referent adaptació : MARCA 2     VICENS VIVES
11. RESPON:

                            a)     Quina era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana ?

                                 b) Fes una creu   x   als edificis més importants del romànic:




                                                        TEATRES


                                                       ESGLÉSIES


                                                   SUPERMERCATS


                                                          CIRCS


                                                       MONESTIRS




    12. RESUMEIX LA SÍNTESI DEL FINAL DEL TEMA ( Per recordar ) ( PÀG. 55 )




Referent adaptació : MARCA 2           VICENS VIVES
13. CORREGEIX-TE LA PREGUNTA 3: QUÈ EN SAPS ?


A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA...                                              SÍ   NO



1. La majoria de la població era cristiana

2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses


3. L’Església tenia molt poder

4. L’Església era pobre

5. Les Croades eren persones que feien creus

6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res

7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat

8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra

9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana

10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos

11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges
14. ESCRIU AQUESTES PARAULES ALS ESPAIS QUE ESTAN EN BLANC


 Castells, vassalls, senyors, monestirs, oració, llibres, serfs, feudal, protecció.
15. POSA ELS NOMS DE LES DIFERENTS PARTS DEL MONESTIR. POTS MIRAR EL DIBUIX DEL LLIBRE
16. EN GRUP FEU UN MURAL SOBRE ALGUN D’AQUESTS ASPECTES DE L’EDAT
          MITJANA. DESPRÉS L’EXPOSAREU AL GRUP




                          •El paper de l’església cristiana
                           a l’Europa occidental

                          •Les Croades

                          •El romànic




Referent adaptació : MARCA 2   VICENS VIVES
Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a
 referent el mateix material que fan servir la resta de la
 classe( prèvia selecció d’objectius ).



PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
Matèria: Ciències Socials
Unitat: L’EDAT MITJANA
Nivell: 5è de primària
El treball previ


Selecció d’objectius i continguts a partir del
currículum de 5è i del material utilitzat per al grup
classe.
OBJECTIUS SELECCIONATS:
                             - Què aprendran.
                               - Què saben ?


 1. Conèixer lèxic bàsic relacionat amb l’Edat Mitjana.*
 2. Iniciar-se en la comprensió del temps històric. *
 3. Iniciar-se en la comprensió de les relacions de causa-efecte.*
 4. Identificar les grans etapes de la història d’Occident. *
 5. Aprendre les dates d’inici i d’acabament de l’Edat Mitjana. *
 6. Saber els períodes de l’Edat Mitjana.
 7. Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.
 8. Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana.
 9. Completar un esquema sobre la societat medieval.
10. Completar un text sobre l’Alta Edat Mitjana.
11. Completar un esquema sobre la Baixa Edat Mitjana.
12. Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica,
   Catalunya i la Corona Catalanoaragonesa. *
13. Adquirir una actitud respectuosa amb totes les creences i cultures. *

  * Objectius comuns treballats a totes les unitats d’història.
Exemple de selecció de continguts a partir del material utilitzat pel grup classe

                                 Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric,
     Objectius seleccionats      identificar les grans etapes de la història d’Occident i
                                 aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.




Material grup-classe




  Material adaptat
Objectiu:
                   Identificar els tres estaments medievals i els grups
                   que els formaven.


          Material grup-classe                              Material adaptat
Material grup-classe
Objectiu:
                       Identificar els tres estaments medievals i els grups
                       que els formaven.
Material grup classe




 Material adaptat
Objectius:
                                    •Iniciar-se en la comprensió de les
                                    relacions de causa-efecte.
                                    •Aprendre característiques bàsiques
                                    de la Baixa Edat Mitjana.




Material grup classe




                 Material adaptat
Objectius:
•Iniciar-se en la comprensió de les
relacions de causa-efecte.
•Aprendre característiques bàsiques
de la Baixa Edat Mitjana.
Estructura de la unitat adaptada:

 Lèxic amb imatges.
 Presentació dels conceptes de forma visual.
 Activitats
Objectiu: 1            Presentació del lèxic del
                                tema                          SOCIETAT
                                 CASTELL




   FEU
      DINERS                           ÀRAB     VISIGOT




IMPOSTOS          POBRES




               NOBLE
CAMPEROL
  SERF
              SENYOR    SOLDAT   REI       CAVALLER   MONJO    BISBE
              FEUDAL
QUAN VA PASSAR ?                                                             INFORMACIÓ
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric,
identificar les grans etapes de la història d’Occident i                     ARA
aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.




                            Edat                 Edat               Edat           Edat
    Prehistòria                                                               Contemporània
                           Antiga               Mitjana            Moderna



                                      E. MITJANA




                  Any 476 d C                                Any 1492 d C
Objectius:
                                                               INFORMACIÓ
•Saber els períodes de l’Edat Mitjana.
•Aprendre les dates d’inici i d’acabament de
l’Edat Mitjana.


                QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ?
Objectius: Saber els períodes de l’Edat Mitjana.                                      INFORMACIÓ
           Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana


                  QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ?




     Hi trobem                       hi ha L’EDAT MITJANA hi ha
                                                  A LA
                                                                                   Anys que van bé
                             ALTA EDAT         PENÍNSULA       BAIXA EDAT
                                                IBÈRICA
                              MITJANA                           MITJANA
                                              TÉ 2 ETAPES
                                                                                  Anys que no van bé
Objectiu: 8   L’ALTA EDAT MITJANA   INFORMACIÓ
Objectius: 3, 8 LA BAIXA EDAT MITJANA   INFORMACIÓ
INFORMACIÓ
Objectiu:

•Identificar els tres
estaments medievals i
els grups que els
formaven.




                             Necessito
       Jo et deixaré
                             les terres
       terres perquè
      les treballis i et
      protegiré, però
                           Faré el que em
     m’hauràs de pagar
         impostos.         manis, senyor
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica   INFORMACIÓ

                               EL REGNE VISIGOT I L’ANDALUS
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya.   INFORMACIÓ
                                CATALUNYA A L’EDAT MITJANA
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Corona Catalanoaragonesa.   INFORMACIÓ

       LA CORONA CATALANOARAGONESA
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans      ACTIVITATS
etapes de la història d’Occident i aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat
Mitjana.

 QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA



          1. Completa amb els noms de cada etapa




               1.   A quin any va començar l’Edat Mitjana ?
               2.   A quin any es va acabar l’Edat Mitjana ?
               3.   Quina Edat hi va haver abans de l’Edat Mitjana?
               4.   Quina Edat hi va haver després de l’Edat Mitjana?
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans etapes de   ACTIVITATS
la història d’Occident i saber les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.

        QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
       2. Completa amb els noms que falten i amb l’any que va acabar l’Edat Mitjana
Objectius: 2, 4                                   ACTIVITATS
                  3. Relaciona:


                             Edat Contemporània



                              Edat Mitjana




                              Edat Moderna




                              Edat Antiga



                              Prehistòria
Objectius: 6, 8                                                                                              ACTIVITATS
                  QUAN VA PASSAR ? ELS PERÍODES DE L’EDAT MITJANA

       4. Completa


                                                                                                       visigots


                                                                                                      ....................

            EDAT MITJANA

                                                                                                     anys que van bé


                                                                                                      anys que ...............


             5. En quins períodes es divideix l’Edat Mitjana ?

             ............................................................................................................
Objectius: 6, 8                 ACTIVITATS
                  6. Completa
Objectius: 8, 10                                                                                      ACTIVITATS
                                  L’ALTA EDAT MITJANA


       7 . Escriu les paraules que hi falten:

       L’any 476 s’acaba l’................... ..................... i comença l’Alta Edat ...................Arriben
       els.................., sorgeixen els primers................i es fan.........................on hi viuen
       els.................. La religió dels monjos és el ........................i la dels àrabs ...................
       Els musulmans preguen a les......................., i els cristians a les .....................
Objectius: 8, 11                                                   ACTIVITATS

          LA BAIXA EDAT MITJANA

              8. Completa:



                    Anys que van bé          Anys que no van bé


                    Les collites van bé   Les collites no van bé




                                          Revoltes
Objectiu: 1                                                      ACTIVITATS
               LA BAIXA EDAT MITJANA. ELS OFICIS


              9. Escriu cada nom d’ofici al seu lloc:
                                Boter Fuster          Pelleter
Objectius: Temps/ Causalitat/ Característiques ( 2, 3, 8 )                ACTIVITATS

          LA BAIXA EDAT MITJANA. MALES COLLITES I PESTA
         10. Què passa primer i què passa després ?. Posa-hi els números que hi falten
         seguint l’ordre de la història.
Objectiu: 8                                                                 ACTIVITATS

                       L’ EDAT MITJANA. LES ACTIVITATS DE CADASCÚ


          11. Escriu a sota de cada dibuix la frase que hi va:
          Els serfs treballaven al camp / Els cavallers lluitaven / Els monjos pregaven
Objectiu: 1                                                             ACTIVITATS

               L’EDAT MITJANA. ELS IMPOSTOS


              12. Fes una creu X al costat del dibuix que representa els impostos.
Objectius: 7, 9                                     ACTIVITATS
           L’EDAT MITJANA. LA SOCIETAT
           13. Posa-hi els números que hi falten:
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica.     ACTIVITATS

         L’EDAT MITJANA ELS REGNES HISPÀNICS

       16. Pinta Al Andalus d’un color i els regnes cristians d’un altre. Escriu el nom
          a l’etiqueta.



                                                                                    Pinta la
                                                                                 llegenda del
                                                                                     mapa




                                                                                   AL ANDALUS

                                                                                   Regnes
                                                                                   cristians
Objectiu:7
                              ACTIVITATS
14. Relaciona:
Objectiu: Completar un esquema de la societat medieval             ACTIVITATS

          15. Escriu a sota de cada dibuix els noms que hi corresponen.
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya    ACTIVITATS

        L’EDAT MITJANA A CATALUNYA

  17. Escriu a l’etiqueta que correspongui:Catalunya Vella/ Catalunya Nova/ Al
  Andalus
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya
i la Corona Catalanoaragonesa.
                                                                                  ACTIVITATS

    L’EDAT MITJANA A CATALUNYA

           18. Relaciona :



                                                          Territoris catalans a la Mediterrània




                                                           Catalunya Nova i Catalunya Vella




                                                            Catalunya Vella
ACTIVITATS
Objectius: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,11, 12



                       Activitat de síntesi

  19. Feu en grup un mural. Escolliu un d’aquests temes.
      L’explicareu als companys

  •   Les paraules del tema
  •   El temps. Quan va passar ? Les etapes de la història i de l’Edat
      Mitjana
  •   L’Alta Edat Mitjana
  •   La Baixa Edat Mitjana
  •   Els oficis
  •   La societat
  •   El cristianisme i l’Islam
  •   L’Edat Mitjana en mapes

More Related Content

What's hot

Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunya
pep59
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
Empar Gallego
 
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
Historiaespanya
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlicsSílvia
 
L'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESOL'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESO
Mario Montal
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicaPushkin1799
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
AranBonamusa
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanyahankezhou
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
ramonagusba
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
Julia Valera
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
MAICA CIMA
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
Marcel Duran
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
I.E.S. Joanot Martorell in València
 
Nobles
NoblesNobles

What's hot (20)

Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunya
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANATEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
L'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESOL'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESO
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Edat moderna arte
Edat moderna arteEdat moderna arte
Edat moderna arte
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 

Similar to Adaptacio Ciències Socials

Escriptura d'articles de didàctica
Escriptura d'articles de didàcticaEscriptura d'articles de didàctica
Escriptura d'articles de didàctica
jdomen44
 
Aprenentatge per projectes PROTOTIP
Aprenentatge per projectes PROTOTIPAprenentatge per projectes PROTOTIP
Aprenentatge per projectes PROTOTIP
Manuel Guzmán Almagro
 
Avaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialAvaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialNuria Alart
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Avaluacio competencial
Avaluacio competencialAvaluacio competencial
Avaluacio competencialviviya19
 
Pdsalavert
PdsalavertPdsalavert
PdsalavertSIAL
 
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
PERE MARQUES
 
Estructura projectes cm
Estructura projectes cmEstructura projectes cm
Estructura projectes cm
Manuel Guzmán Almagro
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
Lara Martinez
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
rteixidol
 
Contextos
ContextosContextos
Contextos
Carme Barba
 
Seminari telemàtic d'inclusió digital
Seminari telemàtic d'inclusió digitalSeminari telemàtic d'inclusió digital
Seminari telemàtic d'inclusió digital
Claudia Benitez Enrich
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Nuria Alart
 
Organització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre CantonsOrganització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre Cantons
Ramon Grau
 
Dea Presentacio
Dea PresentacioDea Presentacio
Dea Presentacio
Pili Royo
 
Tema 1 acis
Tema 1 acisTema 1 acis
Tema 1 acisTDAH
 
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuRamon Grau
 
Sessió 4 Publicació
Sessió 4  PublicacióSessió 4  Publicació
Sessió 4 Publicació
cristofolferrer
 

Similar to Adaptacio Ciències Socials (20)

Escriptura d'articles de didàctica
Escriptura d'articles de didàcticaEscriptura d'articles de didàctica
Escriptura d'articles de didàctica
 
Aprenentatge per projectes PROTOTIP
Aprenentatge per projectes PROTOTIPAprenentatge per projectes PROTOTIP
Aprenentatge per projectes PROTOTIP
 
Avaluacio Competencial
Avaluacio CompetencialAvaluacio Competencial
Avaluacio Competencial
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Avaluacio competencial
Avaluacio competencialAvaluacio competencial
Avaluacio competencial
 
Pdsalavert
PdsalavertPdsalavert
Pdsalavert
 
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
Guia del curriculum bimodal (v.. 6.3)
 
Estructura projectes cm
Estructura projectes cmEstructura projectes cm
Estructura projectes cm
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
 
Contextos
ContextosContextos
Contextos
 
Seminari telemàtic d'inclusió digital
Seminari telemàtic d'inclusió digitalSeminari telemàtic d'inclusió digital
Seminari telemàtic d'inclusió digital
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
Organització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre CantonsOrganització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre Cantons
 
Dea Presentacio
Dea PresentacioDea Presentacio
Dea Presentacio
 
Tema 1 acis
Tema 1 acisTema 1 acis
Tema 1 acis
 
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
 
Sessió 4 Publicació
Sessió 4  PublicacióSessió 4  Publicació
Sessió 4 Publicació
 

More from MAICA CIMA

Comencem
ComencemComencem
Comencem
MAICA CIMA
 
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
MAICA CIMA
 
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
MAICA CIMA
 
Fichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
MAICA CIMA
 
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
MAICA CIMA
 
Palabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
MAICA CIMA
 
Fichas de lectura
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
MAICA CIMA
 
Abecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
MAICA CIMA
 
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
MAICA CIMA
 
Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
MAICA CIMA
 
Material lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
MAICA CIMA
 
Material lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
MAICA CIMA
 
Material lectoescritura II
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
MAICA CIMA
 
Material de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
MAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TLECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: T
MAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SLECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y S
MAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LLECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: L
MAICA CIMA
 
LECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PLECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y P
MAICA CIMA
 
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESLECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
MAICA CIMA
 
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
MAICA CIMA
 

More from MAICA CIMA (20)

Comencem
ComencemComencem
Comencem
 
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
 
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
 
Fichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
 
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
 
Palabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
 
Fichas de lectura
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
 
Abecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
 
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
 
Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
 
Material lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
 
Material lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
 
Material lectoescritura II
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
 
Material de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
 
LECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TLECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: T
 
LECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SLECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y S
 
LECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LLECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: L
 
LECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PLECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y P
 
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESLECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
 
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
 

Adaptacio Ciències Socials

  • 1. ALGUNES ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR AMB L’ALUMNAT NOUVINGUT A L’AULA ORDINÀRIA PROPOSTA PER ADAPTAR LES CIÈNCIES SOCIALS A 1ària i a l’ESO Montserrat Alsius de l’ ELIC del Vallès Oc. II
  • 2. ADAPTACIONS CURRICULARS •L’ansietat, la por al fracàs o al ridícul han de ser desterrats de les aules, perquè tothom s’ha de sentir capaç d’assolir allò que se li demana, ja que mai no se li demanarà res que estigui per sobre de les seves possibilitats.
  • 3. Igualtat d´oportunitats/Dret a la diferència Adaptar perquè tots tinguin l’oportunitat d’aprendre
  • 4. Actituds davant la diversitat Hi ha escoles o professionals que observen el fenomen “des de fora”, com si no passés res i el discurs que fan és: “no hi ha cap problema, s’adapten bé a la dinàmica de l’escola(o de la classe)”.
  • 5. El paper del professor/a
  • 6. Adaptacions curriculars Altres aborden l’acollida d’aquests alumnes i de les seves famílies des de una perspectiva paternalista i sobreprotectora que comporta una visió d’inferioritat dels nouvinguts i a la llarga crea desigualtats que fan augmentar els conflictes .
  • 7. El paper del professor/a
  • 8. Adaptacions curriculars Hi ha un tercer cas que acostuma a ser el de les escoles on hi ha una dinàmica interna de reflexió, que adonant-se de la nova realitat, busquen solucions que donin respostes a les necessitats i als canvis detectats.
  • 9. El paper del professor/a
  • 10. Adaptacions curriculars Les adaptacions curriculars són aquells ajustaments o actuacions dirigides a adequar el currículum a les necessitats d’un/a alumne/a o a un grup determinat. En funció de les necessitats detectades, les adaptacions poden suposar mesures de caràcter molt diferent.
  • 11. Adaptacions poc significatives Són aquelles modificacions que permetran a l'alumne desenvolupar les competències bàsiques de l'Etapa. Solen ser adaptacions transitòries o temporals que cada professor realitzarà sense que calgui tràmit més enllà del centre. Cada professor/a en l'àmbit de la seva competència realitzarà una programació adaptada a aquest grup d'alumnes. Aquesta programació, respectarà els continguts bàsics del curs corresponent, flexibilitzarà la seva matèria quant als: a.Objectius b.Continguts c.Metodologia d.Avaluació
  • 12. Adaptacions significatives Suposen una adequació en elements curriculars que es consideren mínims o nuclears (continguts i objectius ). Els canvis poden ser: per inclusió (cas dels alumnes superdotats), per temporalització fora de cicle. Per eliminació ( en casos extrems ).
  • 13. QÜESTIONS PRÈVIES Sentir que formen part del grup classe, que fan el mateix que els altres i que el professor/a els té en compte afavorirà el seu rendiment. És important col·locar el llistó ni molt baix ni molt alt, ha d’estar en concordança amb el punt de partida de l’alumne/a i les seves capacitats. Les grans llacunes en uns camps concrets de coneixement condueixen molts nens/es a l’angoixa i al desencís. Cal que el treball que l’alumne/a realitzi a les classes de l’aula ordinària estigui connectat amb el treball que realitzen la resta de companys, per tant ens allunyarem d’aquelles pràctiques que l’aparten dels aprenentatges que es realitzen en aquell moment.
  • 14. Criteri general: •Qualsevol adaptació s’ha de fer en funció del currículum de referència i de les necessitats de l’alumne/a. Sempre que sigui possible, l’alumne/a utilitzarà el mateix material que la resta, seleccionant-ne continguts i activitats i elaborant una fitxa complementària si cal.
  • 15. Fitxa complementària OBJECTIUS: Què aprendràs. LÈXIC BÀSIC DE LA UNITAT ( amb suports visuals, si cal ). EXPLICACIÓ DE CONCEPTES DE MANERA MÉS ENTENEDORA ( amb suports visuals, si cal ) REFERÈNCIA DE LES ACTIVITATS DEL LLIBRE QUE HA DE FER. ACTIVITATS PER CONSOLIDAR ELS OBJECTIUS SELECCIONATS.
  • 16. Criteris en relació a les capacitats lingüístiques *: •Abans de començar el tema, introduir, anticipar el significat del lèxic o destacar el lèxic més significatiu de la unitat. •Simplificar els títols, sovint són complicats. •Simplificar els textos: en frases simples, sintaxi directa. •Facilitar la comprensió mitjançant fotos, dibuixos, esquemes, mapes conceptuals... •Proposar activitats d’omplir buits, seleccionar, relacionar... si les del llibre són massa complexes. •Proposar exercicis de resum i de síntesi. * Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
  • 17. Criteris en relació a la selecció de continguts *: Seleccionar els continguts que reforcin els aprenentatges previs de l’alumne/a. Prioritzar aquells continguts que afavoreixin l’aprenentatge autònom de l’alumnat. Seleccionar els que siguin significatius de cara a aprenentatges posteriors. Diversificar els exercicis, en la mesura que es pugui, tant pel que fa a tipologies com a la dificultat. Prioritzar els que li permetin anar assolint les competències bàsiques. Potenciar o seleccionar els exercicis amb: esquemes, símbols i gràfics. Potenciar les activitats interdisciplinàries. Proposar activitats que sintetitzin els coneixements apresos. Potenciar els exercicis d’autocomprovació. Seleccionar aquells amb què poden tenir més èxit. *Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
  • 18. EXEMPLES D’ADAPTACIONS CURRICULARS Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius ). Exemple 2. Selecció de continguts i activitats del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius ) i activitats complementàries i/o compensatòries . Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a referent el mateix material que fan servir la resta de la classe ( prèvia selecció d’objectius ).
  • 19. Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius). PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR Matèria: Ciències Socials Unitat: MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ Nivell: 2n d’ESO
  • 20. Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE 2n d’ESO 11. MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ Introducció (Pàg. 172) •Respon per escrit les tres preguntes d’aquesta pàgina (nouvinguts, i si es creu convenient també els altres ). (Prèviament es treballaran oralment amb tota la classe). 1. Els moviments migratoris Pàg.174 •Fes el dibuix “emigrants-immigrants” •Respon la pregunta núm.1 ( fa referència a un esquema)
  • 21. Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE 2n d’ESO Pàg. 175 •Respon la pregunta núm 3 “ Te’n recordes ?” •Dibuixa el gràfic ( se’ls ha d’explicar) i respon les preguntes 2 i 4 ( si en saps alguna altra respon-la ). 2. Moviments migratoris avui •Fes el gràfic de la pàg. 176 i respon la pregunta núm. 1 •Fes el mapa dels corrents migratoris 3. Conseqüències i control de les migracions •Copia el mapa conceptual •Ara escriu-lo en forma de text (posant els verbs) ........./ ( continua amb els apartats 4 i 5 )
  • 22. Exemple 2. Selecció de continguts i activitats del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius ) i activitats complementàries i/o compensatòries. PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR Matèria: Ciències Socials Unitat: L’EDAT MITJANA Nivell: 2n d’ESO
  • 23. Estructura de al unitat treballada* QUÈ EN SÉ DEL TEMA ? Preparar una preavaluació amb continguts molt bàsics. 1. Unir amb fletxes 2. Subratllar paraules, omplir buits 3. Seleccionar imatges, paraules, símbols... TREBALL D’IMATGES I Comentar les imatges, gràfics del llibre o dossier i SUPORTS VISUALS I DE LÈXIC altres suports visuals Buscar al diccionari Ordenar alfabèticament Utilització de diversos tipus de diccionari PROCEDIMENTS •Treball dels continguts procedimentals seleccionats.. •Ampliació dels continguts i del treball de llengua
  • 24. ACTIVITATS DE REPÀS I DE SÍNTESI •Esquemes •Resums •Mapes conceptuals •Treball en petit grup de resum del tema PROPOSTA DE TREBALL COOPERATIU/GRUP AMB LA RESTA D’ALUMNES DE L’AULA AVALUACIÓ •Fer una avaluació contínua, sistemàtica i global de la tasca diària, del treball a casa, del treball en grup etc... •Facilitar instruments d’autoavaluació. •Diversificar els instruments d’avaluació ( proves orals, proves amb material consulta, valoració tasca diària, proves amb preguntes tancades...) Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
  • 25. 2. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES SEGÜENTS : ( Cal treballar aquest lèxic abans de l’explicació del tema ) Cerimònies: Pelegrinatge: Expedició: Conseqüència: Monjos i monges: Arquitectura: Escultura: Monestir: Pintura: Poder: Aconseguir que els altres facin el que tu vols. Cristiandat: Conjunt de persones cristianes que senten que són de la mateixa comunitat. Església: 1Edifici on es celebren cerimònies religioses. També vol dir: 2Conjunt de tots els ministres d’una església: Papa, cardenals, arquebisbes bisbes, priors, sacerdots, frares, monjos , monges ( mira el dibuix de la pàgina 43 ). Croades: Expedició de cristians per reconquerir Terra Santa. Romànic: Estil arquitectònic propi de l’Europa occidental durant l’Edat Mitjana. Estil arquitectònica: Manera característica de fer edificis.
  • 26. 3. QUÈ EN SAPS ? Posa una creu X a l’opció correcta. Si no ho saps deixa-ho en blanc. A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA... SÍ NO 1. La majoria de la població era cristiana 2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses 3. L’Església tenia molt poder 4. L’Església era pobre 5. Les Croades eren persones que feien creus 6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res 7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat 8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra 9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana 10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos 11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges
  • 27. 4 . ESCRIU OCCIDENT I ORIENT A LES ETIQUETES BLANQUES : Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 28. 5 . OBSERVA AQUESTS MAPES DE TERRA SANTA Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 29. 6 . FIXA’T BÉ ON ÉS TERRA SANTA Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 30. 7 . ON ÉS ESPANYA? I TERRA SANTA ? FES-HI UN CERCLE Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 31. 8. ESCOLTA L’EXPLICACIÓ I MARCA AMB UNA CREU x TOT EL QUE VAGIS ENTENENT DEL TEMA. 1. EL PAPER DE L’ESGLÉSIA 1.1. UNA EUROPA CRISTIANA Cap a l’any 1000 la majoria de població era cristiana L’església fixava les obligacions dels cristians 1.2 L’ESGLÉSIA REGULAVA LA VIDA SOCIAL A l’edat mitjana totes les festes eren religioses. L’Església tenia molt poder 1.3 L’ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÉSIA L’Església era molt rica A l’època feudal, reis i nobles i Església lluiten pel poder. Guanya l’Església. Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 32. 2. L’EXPANSIÓ DE L’EUROPA CRISTIANA 2.1 L’ORIGEN DE LES CROADES Terra Santa ( Jerusalem i zones on havia viscut Jesús ) eren llocs de pelegrinatge pels cristians. Terra Santa era dels musulmans Durant molts anys els musulmans permetien als cristians que visitessin Terra Santa Quan els turcs ocupen Jerusalem prohibeixen que els cristians hi vagin Comencen expedicions de cristians cap a Terra Santa. Són les Croades Hi va haver tres Croades 2.4 CONSEQüèNCIES DE LES CROADES El comerç d’occident s’extén cap Orient A través dels àrabs els europeus aprenen moltes coses Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 33. 9. RELACIONA amb una fletxa : CAUSA CONSEQÜÈNCIA La majoria eren pagesos, i per això hi havia imatges a les esglésies L a major part de la gent eren analfabets, i per tant els vassalls els pagaven diners L’Església tenia moltes terres, motiu pel qual gran part del dia pregaven Els monjos volien fugir del món, per això sovint s’enfrontava amb els nobles L’Església tenia molt poder per tant els monestirs eren al camp. 10. FES LES SEGÜENTS ACTIVITATS DEL LLIBRE Pàgina 43 ( te’n recordes ?) núm: 1, 2 Pàgina 45 ( te’n recordes ?) núm: 1, 3 Pàgina 47 ( te’n recordes ?) núm: 1 Pàgina 51 ( te’n recordes ?) núm: 1 Pàgina 53 ( te’n recordes ?) núm: 1 Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 34. 11. RESPON: a) Quina era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana ? b) Fes una creu x als edificis més importants del romànic: TEATRES ESGLÉSIES SUPERMERCATS CIRCS MONESTIRS 12. RESUMEIX LA SÍNTESI DEL FINAL DEL TEMA ( Per recordar ) ( PÀG. 55 ) Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 35. 13. CORREGEIX-TE LA PREGUNTA 3: QUÈ EN SAPS ? A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA... SÍ NO 1. La majoria de la població era cristiana 2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses 3. L’Església tenia molt poder 4. L’Església era pobre 5. Les Croades eren persones que feien creus 6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res 7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat 8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra 9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana 10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos 11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges
  • 36. 14. ESCRIU AQUESTES PARAULES ALS ESPAIS QUE ESTAN EN BLANC Castells, vassalls, senyors, monestirs, oració, llibres, serfs, feudal, protecció.
  • 37. 15. POSA ELS NOMS DE LES DIFERENTS PARTS DEL MONESTIR. POTS MIRAR EL DIBUIX DEL LLIBRE
  • 38. 16. EN GRUP FEU UN MURAL SOBRE ALGUN D’AQUESTS ASPECTES DE L’EDAT MITJANA. DESPRÉS L’EXPOSAREU AL GRUP •El paper de l’església cristiana a l’Europa occidental •Les Croades •El romànic Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES
  • 39. Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a referent el mateix material que fan servir la resta de la classe( prèvia selecció d’objectius ). PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR Matèria: Ciències Socials Unitat: L’EDAT MITJANA Nivell: 5è de primària
  • 40. El treball previ Selecció d’objectius i continguts a partir del currículum de 5è i del material utilitzat per al grup classe.
  • 41. OBJECTIUS SELECCIONATS: - Què aprendran. - Què saben ? 1. Conèixer lèxic bàsic relacionat amb l’Edat Mitjana.* 2. Iniciar-se en la comprensió del temps històric. * 3. Iniciar-se en la comprensió de les relacions de causa-efecte.* 4. Identificar les grans etapes de la història d’Occident. * 5. Aprendre les dates d’inici i d’acabament de l’Edat Mitjana. * 6. Saber els períodes de l’Edat Mitjana. 7. Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven. 8. Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana. 9. Completar un esquema sobre la societat medieval. 10. Completar un text sobre l’Alta Edat Mitjana. 11. Completar un esquema sobre la Baixa Edat Mitjana. 12. Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica, Catalunya i la Corona Catalanoaragonesa. * 13. Adquirir una actitud respectuosa amb totes les creences i cultures. * * Objectius comuns treballats a totes les unitats d’història.
  • 42. Exemple de selecció de continguts a partir del material utilitzat pel grup classe Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, Objectius seleccionats identificar les grans etapes de la història d’Occident i aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana. Material grup-classe Material adaptat
  • 43. Objectiu: Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven. Material grup-classe Material adaptat Material grup-classe
  • 44. Objectiu: Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven. Material grup classe Material adaptat
  • 45. Objectius: •Iniciar-se en la comprensió de les relacions de causa-efecte. •Aprendre característiques bàsiques de la Baixa Edat Mitjana. Material grup classe Material adaptat
  • 46. Objectius: •Iniciar-se en la comprensió de les relacions de causa-efecte. •Aprendre característiques bàsiques de la Baixa Edat Mitjana.
  • 47. Estructura de la unitat adaptada: Lèxic amb imatges. Presentació dels conceptes de forma visual. Activitats
  • 48. Objectiu: 1 Presentació del lèxic del tema SOCIETAT CASTELL FEU DINERS ÀRAB VISIGOT IMPOSTOS POBRES NOBLE CAMPEROL SERF SENYOR SOLDAT REI CAVALLER MONJO BISBE FEUDAL
  • 49. QUAN VA PASSAR ? INFORMACIÓ Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans etapes de la història d’Occident i ARA aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana. Edat Edat Edat Edat Prehistòria Contemporània Antiga Mitjana Moderna E. MITJANA Any 476 d C Any 1492 d C
  • 50. Objectius: INFORMACIÓ •Saber els períodes de l’Edat Mitjana. •Aprendre les dates d’inici i d’acabament de l’Edat Mitjana. QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ?
  • 51. Objectius: Saber els períodes de l’Edat Mitjana. INFORMACIÓ Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ? Hi trobem hi ha L’EDAT MITJANA hi ha A LA Anys que van bé ALTA EDAT PENÍNSULA BAIXA EDAT IBÈRICA MITJANA MITJANA TÉ 2 ETAPES Anys que no van bé
  • 52. Objectiu: 8 L’ALTA EDAT MITJANA INFORMACIÓ
  • 53. Objectius: 3, 8 LA BAIXA EDAT MITJANA INFORMACIÓ
  • 54. INFORMACIÓ Objectiu: •Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven. Necessito Jo et deixaré les terres terres perquè les treballis i et protegiré, però Faré el que em m’hauràs de pagar impostos. manis, senyor
  • 55. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica INFORMACIÓ EL REGNE VISIGOT I L’ANDALUS
  • 56. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya. INFORMACIÓ CATALUNYA A L’EDAT MITJANA
  • 57. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Corona Catalanoaragonesa. INFORMACIÓ LA CORONA CATALANOARAGONESA
  • 58. Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans ACTIVITATS etapes de la història d’Occident i aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana. QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA 1. Completa amb els noms de cada etapa 1. A quin any va començar l’Edat Mitjana ? 2. A quin any es va acabar l’Edat Mitjana ? 3. Quina Edat hi va haver abans de l’Edat Mitjana? 4. Quina Edat hi va haver després de l’Edat Mitjana?
  • 59. Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans etapes de ACTIVITATS la història d’Occident i saber les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana. QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA 2. Completa amb els noms que falten i amb l’any que va acabar l’Edat Mitjana
  • 60. Objectius: 2, 4 ACTIVITATS 3. Relaciona: Edat Contemporània Edat Mitjana Edat Moderna Edat Antiga Prehistòria
  • 61. Objectius: 6, 8 ACTIVITATS QUAN VA PASSAR ? ELS PERÍODES DE L’EDAT MITJANA 4. Completa visigots .................... EDAT MITJANA anys que van bé anys que ............... 5. En quins períodes es divideix l’Edat Mitjana ? ............................................................................................................
  • 62. Objectius: 6, 8 ACTIVITATS 6. Completa
  • 63. Objectius: 8, 10 ACTIVITATS L’ALTA EDAT MITJANA 7 . Escriu les paraules que hi falten: L’any 476 s’acaba l’................... ..................... i comença l’Alta Edat ...................Arriben els.................., sorgeixen els primers................i es fan.........................on hi viuen els.................. La religió dels monjos és el ........................i la dels àrabs ................... Els musulmans preguen a les......................., i els cristians a les .....................
  • 64. Objectius: 8, 11 ACTIVITATS LA BAIXA EDAT MITJANA 8. Completa: Anys que van bé Anys que no van bé Les collites van bé Les collites no van bé Revoltes
  • 65. Objectiu: 1 ACTIVITATS LA BAIXA EDAT MITJANA. ELS OFICIS 9. Escriu cada nom d’ofici al seu lloc: Boter Fuster Pelleter
  • 66. Objectius: Temps/ Causalitat/ Característiques ( 2, 3, 8 ) ACTIVITATS LA BAIXA EDAT MITJANA. MALES COLLITES I PESTA 10. Què passa primer i què passa després ?. Posa-hi els números que hi falten seguint l’ordre de la història.
  • 67. Objectiu: 8 ACTIVITATS L’ EDAT MITJANA. LES ACTIVITATS DE CADASCÚ 11. Escriu a sota de cada dibuix la frase que hi va: Els serfs treballaven al camp / Els cavallers lluitaven / Els monjos pregaven
  • 68. Objectiu: 1 ACTIVITATS L’EDAT MITJANA. ELS IMPOSTOS 12. Fes una creu X al costat del dibuix que representa els impostos.
  • 69. Objectius: 7, 9 ACTIVITATS L’EDAT MITJANA. LA SOCIETAT 13. Posa-hi els números que hi falten:
  • 70. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica. ACTIVITATS L’EDAT MITJANA ELS REGNES HISPÀNICS 16. Pinta Al Andalus d’un color i els regnes cristians d’un altre. Escriu el nom a l’etiqueta. Pinta la llegenda del mapa AL ANDALUS Regnes cristians
  • 71. Objectiu:7 ACTIVITATS 14. Relaciona:
  • 72. Objectiu: Completar un esquema de la societat medieval ACTIVITATS 15. Escriu a sota de cada dibuix els noms que hi corresponen.
  • 73. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya ACTIVITATS L’EDAT MITJANA A CATALUNYA 17. Escriu a l’etiqueta que correspongui:Catalunya Vella/ Catalunya Nova/ Al Andalus
  • 74. Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya i la Corona Catalanoaragonesa. ACTIVITATS L’EDAT MITJANA A CATALUNYA 18. Relaciona : Territoris catalans a la Mediterrània Catalunya Nova i Catalunya Vella Catalunya Vella
  • 75. ACTIVITATS Objectius: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,11, 12 Activitat de síntesi 19. Feu en grup un mural. Escolliu un d’aquests temes. L’explicareu als companys • Les paraules del tema • El temps. Quan va passar ? Les etapes de la història i de l’Edat Mitjana • L’Alta Edat Mitjana • La Baixa Edat Mitjana • Els oficis • La societat • El cristianisme i l’Islam • L’Edat Mitjana en mapes