Presentació sobre la definició de La Història, fonts històriques, metodologia i etapes.

1. LA HISTÒRIA

2. Alba Sanmartí

3. Què aprendrem en aquesta unitat?
 El significat i la funció de la història
 El concepte de font i les seves tipologies
 Les diferències entre arqueologia i història
 L’element principal que distingeix la prehistòria de la història
 Les unitat de mesura del temps i el seu valor
 Les diferents etapes de la història i les seves característiques
Alba Sanmartí

4. Què en sabeu ...?
 Què és la història? Què la diferencia de la prehistòria?
 Per a què serveix la història?
 Què estudia l’arqueologia? Què la diferencia de la història?
 Què és una font? Quins tipus de fonts existeixen?
 A quin segle pertany l’any 450 a.C? I l’any 1548?
 Sabries dir en quantes etapes es divideix la història? Podries anomenar-les?
Alba Sanmartí

5. 1. Què és la història?
 LA HISTÒRIA
 PER A QUÈ SERVEIX LA HISTÒRIA?
Alba Sanmartí

6. 1. Què és la història?
 La història és la ciència que estudia les societats del passat a partir dels testimonis i/o vestigis que
aquestes societats han deixat. Aquests testimonis s’anomenen fonts i poden ser de diferent tipus:
materials, orals, escrites, gràfiques i/o visuals.
 Per tant, la història s’encarrega d’explicar l’evolució del passat de la humanitat tenint en compte les
causes i les conseqüències dels fenòmens i, d’aquesta manera, poder orientar o preveure el futur.
La història és una construcció social que està en
constant transformació.
La història no té un discurs tancat ni únic
sinó que està en constant revisió.
Alba Sanmartí

7. 2. Per a què serveix la història
 Permet entendre com funcionaven les coses al passat.
 Conèixer el passat permet donar sentit al nostre present.
 Permet aprendre a pensar de manera reflexiva i crítica.
Alba Sanmartí

8. 2. Per a què serveix la història?
 “La història és la mestra de la vida”  És una disciplina alliçonadora perquè saber el
què va passar ajuda a entendre el present i a trobar en aquest passat estratègies i
pautes que ens orientin a l’hora de preveure el futur.
 Aporta nocions de cultura general i prepara per la vida adulta
 Ajuda a entendre les nostres arrels culturals i el perquè de la nostra herència comuna.
Alba Sanmartí

9. 3. Els problemes de la història (I)
 Història dels vencedors / Història dels poderosos  Focus d’atenció: les guerres, les
batalles, els grans esdeveniments, els llinatges, els reis, les famílies importants.
 Altres sectors socials no es tenen en compte les dones, els marginats, la gran massa
de la població oblidada.
 Manca de testimonis vius als quals consultar.
Alba Sanmartí

10. 3. Els problemes de la història (II)
 Objectivitat / neutralitat relativa en les interpretacions historiogràfiques  Un
mateix fenomen pot interpretar-se de diferents maneres.
 Instrument del poder
 Parcialitat de les fonts  QUI, QUÈ, COM, QUAN, PERQUÈ ?
 Resultats i hipòtesis explicatives sempre provisionals
“Historia es, desde luego, exactamente lo que se escribió, pero ignoramos si es
exactamente lo que sucedió” E. Jardiel Poncela (1901-1952)
Alba Sanmartí

11. 4. Les ciències auxiliars de la història
 Geografia
 Antropologia
 Paleografia
 Arqueologia
 Cronologia
 Numismàtica
 Heràldica
 Diplomàtica
 Genealogia
 Epigrafia
Entre d’altres ...
Alba Sanmartí

12. 5. La història i l’arqueologia (I)
Excavacions arqueològiques (Balears)
Prestatges d’un arxiu
Què les diferencia?
Alba Sanmartí

13. 5. La història i l’arqueologia (II)
SIMILITUD
L’objecte d’estudi
Les societats del passat
DIFERÈNCIA
 La metodologia
 Treball de camp
 Excavacions
 Laboratori
 Les fonts que utilitza
Cultura material de les societats del passat
Vaixella domèstica del jaciment de Castellet de Bernabé (València) – s. III a. C
L’arqueologia estudia
les societats del passat a
través de les seves restes
materials
Recorda que...
Alba Sanmartí
Alba Sanmartí

14. 6.Eltreballdel’historiador
Alba Sanmartí

15. 6. El treball de l’historiador (metodologia)
 Elaboració d’hipòtesis
– Fer-se preguntes: Què va passar? On va passar? Qui ho va
fer? Quan va passar? Per què va passar? Quines conseqüències
Va tenir? Quin personatge va destacar?
– Basant-se en els seus coneixements elabora una hipòtesi
de treball que després de la investigació confirmarà o rebutjarà.
 Cerca d’informació  ON?  A les fonts
 Anàlisi de les fonts d’informació
– Actitud crítica i reflexiva davant la informació que aporten.
– Parcialitat, intencionalitat i rigorositat de les fonts.
 Elaboració de conclusions que intenten respondre les preguntes i que confirmen o desmenteixen la hipòtesis
inicial de l’investigador.
Una hipòtesi és una idea que es considera vertadera
o encertada i que s’ha de confirmar o modificar si no
és correcta a partir de la investigació.
RECORDA QUE...
Alba Sanmartí

16. 7. Què són les fonts ?
 Són qualsevol prova o testimoni (escrit, oral, material) deixats per societats pretèrites
que permeten als historiadors (també als arqueòlegs) aproximar-se i reconstruir les
formes de vida dels humans del passat.
Alba Sanmartí

17. 7.1. Tipus de classificació de fonts (I)
 Primàries:
– Són de l’època que s’està estudiant.
– Són testimonis de primera mà
contemporanis als fets.
– Ex. Lleis, tractats, memòries, censos de
població, articles de premsa, imatges,
objectes de vida quotidiana, etc.
 Secundàries
– Són posteriors al període que s’estudia i
són obra d’historiadors.
– Ex. Els llibres de text, estudis científics,
articles especialitzats, gràfics i mapes
elaborats a partir de fonts primàries.
Pel seu origen:
Alba Sanmartí

18. 6.1. Tipus de classificació de fonts (II)
 Textuals (poden ser primàries o secundàries)
– Qualsevol tipus de document escrit
 Primàries  documents diversos (lleis, testaments, cròniques, censos, memòries, registres
parroquials, diaris privats, premsa, textos literaris, etc..
 Secundàries  els llibres d’història i altres treballs dels historiadors.
 Iconogràfiques (són primàries)
 Qualsevol tipus d’imatge  pintura, fotografia, gravat, il·lustracions, cartells, caricatures,
còmics, etc.
Pel seu suport:
Alba Sanmartí

19. 7.2. Tipus de classificació de fonts (III)
 Materials (són primàries)
– Qualsevol tipus de resta o objecte material
 Ex.  Restes d’un jaciment, construccions, escultures, objectes quotidians, monedes, armes, etc.
 Orals (són primàries)
– Són aquelles que ens arriben via oral (per la veu).
– Són bastant fiables perquè ens arriben mitjançant persones que encara estan vives.
– Ex.  Entrevistes, discursos, programes de ràdio, cançons, rondalles, contes, etc
 Cartogràfiques (primàries o secundàries)
 Ex.  Mapes.
Pel seu suport:
Alba Sanmartí

20. Exemple de Font escrita
Pergamí segle XV – Redempció d’un censal mort -
El Vendrell
Alba Sanmartí

21. Exemple de fonts materials
Eines musterienses pertanyents a neandertals – 33.000
anys d’antiguitat
Alba Sanmartí

22. Exemple de fonts oral
 Entrevista a supervivent de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Alba Sanmartí

23. Exemples de fonts gràfiques/visuals
Venda de llibres per recollir diners per a les milícies, davant la Casa Comella, seu
de la CNT de Vic. La llibertat guiant el poble – Eugène Delacroix (1830)
Alba Sanmartí

24. Exemples de fonts cartogràfiques
Font: Centre Excursionista de Catalunya. Mapa de Catalunya elaborat per Camilo Vacani l’any 1823. Títol: “Carta militare della Catalogna : per servire alla storia delle truppe italiane nelle diverse
posizioni e spedizioni di pui eserciti dal 1808 al 1813.
Mapa de les comarques de Catalunya
Alba Sanmartí

25. 7.3. Tipologia de fonts
Alba Sanmartí

26. 8. La cronologia
 Ciència que té per objectiu establir les dates dels esdeveniments històrics.
 Datar un esdeveniment significa saber quants anys el separen d’un punt de partida.
 No totes les cultures i civilitzacions han mesurat el temps històric de la mateixa manera perquè no
totes han viscut els mateixos esdeveniments ni ho han fet al mateix temps.
Alba Sanmartí

27. 8.1. Les diferents cronologies
 Món occidental:
– Naixement de Jesucrist = punt de partida (any 0)
 Fets ocorreguts abans del naixement de Crist  a.
C
 Fets ocorreguts després del naixement de Crist 
d. C
 Món romà:
– Inicien la seva datació l’any 753 a.C,  fundació
de la ciutat de Roma.
 Món musulmà:
– Hègira = punt de partida (any 0)
 Món grec:
– Tenen com a punt de partida l’any 766a.C en el
qual se celebraren les primeres olimpíades.
L’Hègira és el nom donat a l’emigració que va realitza el
profeta Mahoma des de la Meca a Medina i que es
correspon a l’any 622 segons
“l’era cristiana”
Entre d’altres...
Alba Sanmartí

28. 8.2.Les unitats de mesura del temps
 Les principals mesures de temps:  Equivalència dels nombres romans en la nostra
numeració:
Mil·leni 1000 anys
Segle 100 anys
Decenni /dècada 10 anys
Lustre / Quinquenni 5 anys
I 1
V 5
X 10
L 50
C 100
D 500
M 1000
Les lletres són sempre majúscules
Esta PROHIBIT posar més de tres lletres iguals seguides.
Per no repetir una lletra més de tres vegades s’escriu la lletra immediatament superior i a
l’esquerra d’aquesta s’escriu la unitat més petita que resta.
Una ratlla al damunt d’una lletra multiplica per 1000 el seu valor.
ATENCIÓ !!!
Alba Sanmartí

29. 8.3.Com sabem a quin segle o mil·leni pertany un any determinat?
 Cal sumar-li una unitat a la centena o al miler.
– Exemple 1: L’any 476 pertany al segle V
– Exemple 2: L’any 1512 pertany al segle XVI
Perquè el 4 és la xifra de les centenes a la qual li sumo 1  4+ 1= 5  V
Perquè el 15 pertany a les unitats de miler i a les centenes a les quals els sumo 1  15 +1 = 16  XVI
Alba Sanmartí

30. Per si no ha quedat clar....
Aspectes bàsics sobre cronologia
Alba Sanmartí

31. 9. Les etapes de la Història (I)
 Són convencions historiogràfiques  Els historiadors per facilitar el seu
estudi s’han posat d’acord per dividir la història en diversos períodes o edats
PERÒ...
 Classificació basada en la història de la civilització occidental  caràcter
eurocentrista.
 Els períodes en què dividim la història a occident no són aplicables a altres
parts del món ni per altres cultures, les quals, al seu torn, tenen la seva pròpia
periodització de la història  Impossibilitat d’una única divisió universal
Alba Sanmartí

32. 9. Les etapes de la història (II)
 El pas d’una edat a una altra no es produeix de forma immediata sinó que és fruit d’un
canvi gradual.
 El que marca el pas d’una edat a una altra acostuma a ser un esdeveniment que es
considera molt important i que implica un canvi o un punt d’inflexió.
Edat  període de temps, més o menys llarg, que té característiques pròpies i en el qual es
produeixen una sèrie d’esdeveniments històrics.
Alba Sanmartí

33. Les etapes de la història (III)
Alba Sanmartí

34. 9.1. La prehistòria (2.000.000 – 3.500 a.C) (I)
 Caça, pesca i recol·lecció  societat depredadores
 Nòmades (itinerants)
 Vida en coves o petites cabanes
 Eines de pedra tallada i altres materials
 Descoberta del foc
 Vida en comunitat (hordes i clans) i certa divisió del treball
 Sistema de creences  rituals funeraris / pintures rupestres
/estàtues i gravats
La Prehistòria és una etapa de la història que va des de l’aparició dels primers éssers humans fins
a la invenció de l’escriptura.Recorda que...
Paleolític (2.000.000 – 8.000 a.C)
Alba Sanmartí

35. La Prehistòria (II)
 Economia d’auto-subsistència  Ramaderia i agricultura “Revolució neolítica” (Creixent Fèrtil).
 Excedents  augment població + intercanvis de productes
 Sedentarisme (primers poblats estables)
 Pedra polida per fer eines + especialitzades.
 Ceràmica + filatura.
 Jerarquització progressiva de la societat + divisió treball (ramaders, agricultors, fabricants d’eines).
 MEGALITISME
Neolític (8.000 – 3.500 a.C)
Dibuix d’un hipotètic campament Neolític
Alba Sanmartí

36. La prehistòria (III)
L’EDAT DELS METALLS (V mil·leni a.C – I mil·leni a.C):
 Desenvolupament de la metal·lúrgia.
– Edat del coure / Calcolític
– Edat del bronze
– Edat del ferro
Subetapes amb cronologies d’inici i final
complexes i
Vàlides per l’àmbit euroasiàtic.
La metal·lúrgia consisteix en aconseguir una temperatura molt alta que permeti l’estovament o fusió
dels metalls per poder modelar-los al gust.
Dibuix que reconstrueix el procés de fosa dels metalls
Alba Sanmartí

37. En resum...
Alba Sanmartí

38. La Història i les seves etapes
– Història Antiga (3.500 a.C – 476 d.C)
– Història Medieval (segles V al XV)
– Història Moderna (1492 - 1789)
– Història Contemporània (1789 – 1989)
– Món Actual (1989 – actualitat)
L’element que marca l’inici de la Història és l’aparició de l’escriptura cap al 3.500 a.C a Mesopotàmia i una mica més tard a Egipte.
Alba Sanmartí

39. Història Antiga (3.500 a. C – 476 d.C)
 Aparició de l’escriptura a Mesopotàmia  escriptura cuneïforme.
 Aparició de les primeres civilitzacions urbanes al Creixent Fèrtil
– Sumèria, Acàdia, Babilònia, Egipte.
 Aparició i desenvolupament de les cultures mediterrànies
– Fenicis
– Cartaginesos
– Grecs
– Romans
 Esclavisme
L’Imperi romà en època d’August
Límits cronològics  1ª escriptura fins la
caiguda de l’Imperi romà d’Occident (476)
Alba Sanmartí

40. Història Medieval (segles 476 – 1492)
 Alta Edat Mitjana (segles V – XI)
– Penetració dels pobles germànics dins l’Imperi.
– Ruralització de la societat
– Feudalisme com a sistema econòmic, social i polític  vassallatge i submissió al senyor feudal.
– Societat estamental
 Baixa Edat Mitjana (segles XII – XV)
– Creixement econòmic i demogràfic (segles XII – XIII)
– Crisi  fams i les pestes del segle XIV -XV.
Límits cronològics  caiguda Imperi romà
occidental fins al descobriment d’Amèrica
(1492).
Castell de Loarre (Osca) (1016-1020)
Alba Sanmartí

41. Historia Moderna (segles XVI – XVIII)
 Implantació absolutisme i autoritarisme monàrquic
 Avenços tècnics  Revolució industrial
 Capitalisme com a sistema econòmic
 Desacords religiosos  Reforma Protestant
 Crisi del sistema feudal
 Revolucions liberals
 Il·lustració
Alba Sanmartí
Límits cronològics  Descobriment d’Amèrica fins a
la Revolució francesa (1789) Palau de Versalles per Pierre Patel (1668)

42. Història contemporània (segles XVIII – XX)
 Nous sistemes de producció gràcies a la Industrialització
 Societat de classes  proletariat “vs” burgesia  moviment obrer
 2 Guerres Mundials  1ª (1914-1918) / 2ª (1939-1945).
 Guerra Freda (1945 – 1989)  món bipolar
 Descolonització
Alba Sanmartí
Límits cronològics  Des de la Revolució
francesa (1789) fins la caiguda del mur de
Berlin 1989)

43. Món Actual
 Desintegració URSS  creació de NOUS estats
 Creació i consolidació de la Unió Europea
 Globalització
 Avenços tecnològics i digitals
 Estat del benestar
 Dependència i subdesenvolupament del “Tercer Món”
Alba Sanmartí

44. Practiquem!
– Activitats sobre fonts històriques:
 http://blocs.xtec.cat/geoh/?page_id=48
 http://montse.quintasoft.net/hot_potatoes/fonts_h/index_fonts_h.htm
 http://www.xtec.cat/~malsius2/hot_potatoes/fonts_h/encreuats_fonts.htm
Alba Sanmartí