Art medieval
Escultura ipintura
• Art romànic
• Caràcter simbòlic (no és
tan important la semblança
amb la realitat com la idea
que es vol il·lustrar).
• Poc coneixement i interès
per l’anatomia humana.
• Colors plans i uniformes.
• Absència total de
profunditat i perspectiva.
• Pintura mural o sobre
taules.
• Art gòtic
• Caràcter més naturalista.
• Interès per l’anatomia
humana.
• Intent de donar sensació
de volum.
• Intent de donar profunditat i
perspectiva.
• Pintura en retaules i taules.
- Però, lesde la façana nord, les figures
de patriarques i profetes de l’Antic
Testament, del segle XIII, tenen més
moviment i estan millor elaborades.
- Reflecteixen la unió de la monarquia
amb l’església.
Les estàtues-columna a la portada occidental són del segle XII i són
completament hieràtiques, com les del romànic.
6.
Estàtues dels brancals(jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra
a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.
Porta sud delbaptisteri de Florència: vida de sant Joan Baptista
(Andrea Pisano, mitjan s. XIV)
16.
PINTURA GÒTICA
1.- GÒTICLINEAL 1200-1330
(Anglaterra i França)
-Miniatures.
- Predomini línia (vidrieras)
Cantigas de Santa María.
17.
2.- PINTURA GÒTICAA ITÀLIA.
A:_L’ESCOLA FLORENTINA.
Mare de Déu de Sant Francesc. Asís
Asís.
- Pintura mural
- Volum
- Profunditat
Cimabue (1240-1302)
18.
• Cimabue, Sta.Trinità Madonna (c.1280)
• Giotto, Ognissanti Madonna (c. 1310)
e
,
S
t
a
.
T
r
i
n
i
t
à
M
a
d
o
n
n
a
(
t
o
,
O
g
n
i
s
s
a
n
t
i
M
a
d
o
n
n
a
(
c
B.- ESCOLA SIENESA
•Duccio, Simone Martí, germans Lorenzetti (Ambroggio i Pietro).
• Fons daurat, estil refinat; formes delicades, expressió delicada,
corbes, cossos allargats. Duccio. Maestà. P.135
29.
Simone Martini -Anunciació (1333). [Uffizzi, Florencia]
Santa JulietaSant “Ansano”:
30.
Germans Lorenzetti (Pietroi Ambrogio). Verge amb
el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la
llet d’Ambrogio (Seminari de Siena)
31.
Ambrogio Lorenzetti. Pintaquatre grans frescos al·legòrics al Palau
Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.
32.
3.-Gòtic internacional ocortesà (1350-1440).
-Corts europees. Aristocràtiques i elegants
- Síntesi gòtic lineal i el naturalisme italià.
- Formes estilitzades.
- La importància de la miniatura;el detallisme.
- Fons daurats amb paisatges místics i irreals
Verge amb el
Nen
(Jean
Fouquet,
cap al 1450)
33.
Les Molt RiquesHores del Duc de Berry
(germans Limburg, 1411-16)
34.
4.- El gòticflamenc o primitius flamencs (segle XV) .
- Importància del simbolisme i del paisatge, que
es plasma amb molta minuciositat
i es converteix en un protagonista més de l’obra.
fins i tot en les obres religioses.
-Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es
representa la realitat, sense idealitzacions i fins
el mínim detall. reflectint l’estil de vida burgés i
l’interior de les seves cases.
- Pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet
rectificacions, transparències,...
Hubert y JanVan Eyck
L'adoració de l'Anyell Místic (1432).
134,3 x 257,5 cm.
38.
És, junt alseu germà,(Humbert) el precursor de l’estil, destacant
sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva
Entre les seves obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge
del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant
Jan van Eyck (1390-1441)
MIRALL
5,5 cm
Marc: Viacrucis
Santa Margarida
Patrona dels parts
(drac)
Santa Marta
Patrona de la llar
(escobeta)
“Bruixes” espantar la mala
sort
La puressa
“Sátira pintada delos pecados y desvaríos de los hombres”(Fray José de Sigüenza)
50.
EL BOSCH. ELJARDÍ DE LES DELÍCIES (1510-1515) Oli sobre fusta 2,20 x 1,95 m
Tríptic. Museu del Prado a Madrid.
Paradís. Jardí de les delícies Infern
51.
Tercer dia (simbolisme)
dela creació,
no hi ha
animals, ni persones.
Contrast amb interior.
IPSE DIXIT ET
FACTA S(U)NT /
IPSE MAN(N)DAVIT
ET CREATA S(U)NT,
que vol dir «Ell ho va
dir, i tot va ser fet. Ell
ho va manar, i tot va
ser creat»
Font de lavida eterna
Forma fàlica.
Arbre del
bé i el mal
Avisos del pecat.
La maldat amagada
Arbre de
la vida
54.
La humanitat hasucumbit al
pecat,de la luxúria, i es dirigeix
a la seva perdició
Un fals paradís en el qual tot el
que en ell es representa no és
el que sembla o s'estaria
representant el paradís tal
com, el va crear Déu, el que
hagués hagut de ser si Eva no
hagués pecat
55.
Totes les fruites(cireres, gerds maduixes, raïm i cireretes
d'arboç, etc.), són una clara al·lusió als plaers sexuals i la
seva caducitat
Aquestes aus, són
també símbols
eròtics, en concret de
la lascívia.
El pecat s'apodera de l'ésser humà, el
corromp i atrapa per sempre.
#38 Aquest políptic és l'obra més famosa de Jan van Eyck iniciada pel germà gran, Hubert, a petició de Jodocus Vijd, alcalde adjunt de Gant, i de la seva esposa Elisabeth Borluut. Combina el concepte de "la salvació" que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la "fi del món" representada amb l'Apocalipsi. Conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions.[3] Va ser inaugurat el 6 de maig de1432.
Amb el retaule obert, la caixa alta (fila) mostra Crist entre la Mare de Déu i santJoan Baptista; les ales representen uns àngels cantant i fent música i, més a l'exterior, es mostren Adam i Eva. A la caixa baixa, en el plafó central hi ha representada l'adoració de l'Anyell de Déu, amb uns quants grups de figures que es dirigeixen cap el centre de la imatge per venerar l'anyell, i tota l'escena és presidida, en el pla celestial, per l'Esperit Sant. Els dies feiners les ales estaven tancades, mostrant l'Anunciació a Maria i els retrats dels donants, Joost Vijdt i la seva esposa, al costat de dues grisalles de sants. Els dos grups del fons surten dels boscos caminant cap al centre de la composició. El grup de la dreta el formen les sagrades verges, algunes de les quals es poden reconèixer pels atributs que porten. Es pot identificar a Agnès (xai), Bàrbara (torre), Caterina (espasa i roda), Dorotea (pom de flors) i Úrsula; la majoria porten corones de flors i la palmadel martiri. Finalment, el grup de l'esquerre està compost pels confessors de la fe, un grup compacte en el que gairebé tots vesteixen molt luxosament i de color blau. Confessors de la fe pòstols, papes i sants Escriptors pagans i profetes jueus En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pelsjueus durant la commemoració anual de la Pasqua. Aquest títol li fou aplicat pel profeta Joan Baptista, durant l'episodi del baptisme de Jesús en el riu Jordà, segons elsevangelis.[1]
#39 va ser un pintor de cort a sou, desvinculat del gremi Tanmateix, el fet de tenir un sou li permetia poder dedicar molt de temps a l'estudi i realització perfeccionista de la seva obra El seu innovador estil combina naturalisme de vívids colors amb un estil decoratiu propi de les miniatures de l'alta edat mitjana pel que fa a la meticulositat dels detalls, la precisió de les textures i la recerca de nous sistemes de representació de l'espai tridimensional. Les figures humanes s'emmarquen en un espai naturalista.
#41 Home amb turbant l marc original sobreviu (els costats verticals són de fet una sola peça de fusta amb el panell central), i té la inscripció pintada JOHES DE Eyck em fecit MCCCC.33 ANO. 21. OCTOBRIS ("Jan Van Eyck em va fer el 21 octubre 1433") a la part inferior i en la part superior el lemaALC IXH XAN ("Faig el que puc"), que apareix en altres pintures de Van Eyck.
#53 En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís, on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central, apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'ésser humà havia perdut la gràcia. Finalment, tenim la taula de la dreta, on es representa la condemna a l'infern; en aquesta, el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat. El pecat femení es personifica en els personatges que s'arrosseguen per la terra (insectes i rèptils) o neden per l'aigua (amfibis i peixos), ja que, dels quatre elements (terra, aigua, foc i aire), la terra i l'aigua eren considerades essències passives plenes de fecunditat que, com la dona, reben la llavor.
El pecat masculí es representa per les feristeles que volen (insectes voladors, aus, ratpenats…), ja que l'aire és considerat un element actiu, associat al foc i oposat a la terra, per tant masculí
El dimoni està amagat en els estanys i les roques que són, per al Bosch, el cau dels esperits malignes. Per exemple, en la font de la vida veiem una estructura entre mineral i orgànica, amb un orifici pel qual n'apunta una òliba, un explícit símbol de la malícia, que també apareix a El carro de fenc.
#55 És la idea del "'món al revés" Totes aquestes escenes mostren que ens trobem davant d'un fals paradís en el qual tot el que es representa no és el que sembla. obre qui és l'home vestit hi ha diverses teories. Bax, per exemple, l'identifica amb Adam, mentre que l'home que apareix per darrere sortint d'una cova seria Noè anunciant una nova era després del diluvi. Mateu té una altra teoria. El baró vestit és Joan Baptista, que sempre es representa amb una pell esfilagarsada i assenyalant sempre alguna cosa, l'Anyell normalment. Aquí, tanmateix, el Bosch ens sorprendria una vegada més. El Baptista no apareix assenyalant el que treu els pecats del món (l'Anyell) sinó precisament la que els va portar, Eva. La cova per la qual irromp sant Joan seria el símbol d'entrada als llimbs tal com es descriu a l'evangeli apòcrif segons Nicodem
#58 S'ha interpretat en nombroses ocasions com el rostre del mateix artista, que amb un matusser embenat intenta ocultar una nafra produïda per la sífilis.