Download to read offline
![Simone Martini - Anunciació (1333). [Uffizzi, Florencia]
Santa JulietaSant “Ansano”:](https://image.slidesharecdn.com/gotic2015-151216110122/85/Plastica-Gotica-29-320.jpg)
More Related Content
Plàstica Gòtica
- 1.
- 2. Art medieval Escultura ipintura • Art romànic • Caràcter simbòlic (no és tan important la semblança amb la realitat com la idea que es vol il·lustrar). • Poc coneixement i interès per l’anatomia humana. • Colors plans i uniformes. • Absència total de profunditat i perspectiva. • Pintura mural o sobre taules. • Art gòtic • Caràcter més naturalista. • Interès per l’anatomia humana. • Intent de donar sensació de volum. • Intent de donar profunditat i perspectiva. • Pintura en retaules i taules.
- 3.
- 5. - Però, lesde la façana nord, les figures de patriarques i profetes de l’Antic Testament, del segle XIII, tenen més moviment i estan millor elaborades. - Reflecteixen la unió de la monarquia amb l’església. Les estàtues-columna a la portada occidental són del segle XII i són completament hieràtiques, com les del romànic.
- 6. Estàtues dels brancals(jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.
- 7. Portalada principal dela catedral d’Amiens (segle XIII)
- 8. Porta del Sarmentalde la catedral de Burgos (cap al 1240)
- 9. Sepulcre de Felipl’Atrevit (Claus Sluter, 1385-89)
- 11. Claus Sluter, Virginand Child c. 1393 Stone Charterhouse of
- 12. El Pou deMoisès (1395-1403)
- 14. Púlpit del baptisteride Siena (Nicola i Giovanni Pisano, 1265-68)
- 15. Porta sud delbaptisteri de Florència: vida de sant Joan Baptista (Andrea Pisano, mitjan s. XIV)
- 16. PINTURA GÒTICA 1.- GÒTICLINEAL 1200-1330 (Anglaterra i França) -Miniatures. - Predomini línia (vidrieras) Cantigas de Santa María.
- 17. 2.- PINTURA GÒTICAA ITÀLIA. A:_L’ESCOLA FLORENTINA. Mare de Déu de Sant Francesc. Asís Asís. - Pintura mural - Volum - Profunditat Cimabue (1240-1302)
- 18. • Cimabue, Sta.Trinità Madonna (c.1280) • Giotto, Ognissanti Madonna (c. 1310) e , S t a . T r i n i t à M a d o n n a ( t o , O g n i s s a n t i M a d o n n a ( c
- 19. Paolo Uccello. Giotto diBondone (1267-1337) Precursor Renaixement
- 20. - Naturalisme, sentiments,perspectiva, volum, ... Escenes de Sant Francesc d’Asís, expulsió dels diables d’Arezzo
- 22.
- 23. 1250-1300 Manuscrit Bommont Llantosobre el Cristo muerto (1305) Fresc. 200 x 185 cm. Capella Scrovegni. Padua Autor: Giotto di Bondone Trànsit Verge Estrasbourg. Enterrament Crist Manuscrit Bonmort.
- 24. Maria Magdalena S. Joan Maria SJosep Nicodem
- 28. B.- ESCOLA SIENESA •Duccio, Simone Martí, germans Lorenzetti (Ambroggio i Pietro). • Fons daurat, estil refinat; formes delicades, expressió delicada, corbes, cossos allargats. Duccio. Maestà. P.135
- 29. Simone Martini -Anunciació (1333). [Uffizzi, Florencia] Santa JulietaSant “Ansano”:
- 30. Germans Lorenzetti (Pietroi Ambrogio). Verge amb el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la llet d’Ambrogio (Seminari de Siena)
- 31. Ambrogio Lorenzetti. Pintaquatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.
- 32. 3.-Gòtic internacional ocortesà (1350-1440). -Corts europees. Aristocràtiques i elegants - Síntesi gòtic lineal i el naturalisme italià. - Formes estilitzades. - La importància de la miniatura;el detallisme. - Fons daurats amb paisatges místics i irreals Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450)
- 33. Les Molt RiquesHores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16)
- 34. 4.- El gòticflamenc o primitius flamencs (segle XV) . - Importància del simbolisme i del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat i es converteix en un protagonista més de l’obra. fins i tot en les obres religioses. -Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall. reflectint l’estil de vida burgés i l’interior de les seves cases. - Pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,...
- 35.
- 36. Hubert y JanVan Eyck L'adoració de l'Anyell Místic (1432). 134,3 x 257,5 cm.
- 38. És, junt alseu germà,(Humbert) el precursor de l’estil, destacant sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva Entre les seves obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant Jan van Eyck (1390-1441)
- 39. Mare de Déu. JanVan Eyck.
- 42. Línies de fuita Mirall Noupla invisible Escena costumista i Sagrament del matrimoni Giovanni Arnolfini Jeanne Cenami Benestar Format petit.
- 43.
- 44. Johannes de Eyckfuit hic 1434 La puressa
- 45. Flama de l’amor, Símbolde Crist.
- 46. MIRALL 5,5 cm Marc: Viacrucis Santa Margarida Patrona dels parts (drac) Santa Marta Patrona de la llar (escobeta) “Bruixes” espantar la mala sort La puressa
- 47. Riquessa, origen delsprotagonistes Fruita prohibida de l’eden Fidelitat
- 49. “Sátira pintada delos pecados y desvaríos de los hombres”(Fray José de Sigüenza)
- 50. EL BOSCH. ELJARDÍ DE LES DELÍCIES (1510-1515) Oli sobre fusta 2,20 x 1,95 m Tríptic. Museu del Prado a Madrid. Paradís. Jardí de les delícies Infern
- 51. Tercer dia (simbolisme) dela creació, no hi ha animals, ni persones. Contrast amb interior. IPSE DIXIT ET FACTA S(U)NT / IPSE MAN(N)DAVIT ET CREATA S(U)NT, que vol dir «Ell ho va dir, i tot va ser fet. Ell ho va manar, i tot va ser creat»
- 52. EL PARADIS intensi variat cromatismo. Terra i aigua. Aire i foc
- 53. Font de lavida eterna Forma fàlica. Arbre del bé i el mal Avisos del pecat. La maldat amagada Arbre de la vida
- 54. La humanitat hasucumbit al pecat,de la luxúria, i es dirigeix a la seva perdició Un fals paradís en el qual tot el que en ell es representa no és el que sembla o s'estaria representant el paradís tal com, el va crear Déu, el que hagués hagut de ser si Eva no hagués pecat
- 55. Totes les fruites(cireres, gerds maduixes, raïm i cireretes d'arboç, etc.), són una clara al·lusió als plaers sexuals i la seva caducitat Aquestes aus, són també símbols eròtics, en concret de la lascívia. El pecat s'apodera de l'ésser humà, el corromp i atrapa per sempre.
- 56. El Bosch associala música amb el pecat.
- 57. En la partcentral', apareix un món oníric,;«home-arbre»,
- 58. L'infern musical, l'intercanvide papers
- 59. • http://tom- historiadelarte.blogspot.com/2010/01/la- arquitectura-gotica.html • http://en.calameo.com/read/000099842c2 77119a739f •http://www.artifexbalear.org/diccon_c.htm • http://artetorreherberos.blogspot.com/201 0/01/las-catedrales-goticas- elementos.html
Editor's Notes
- #38 Aquest políptic és l'obra més famosa de Jan van Eyck iniciada pel germà gran, Hubert, a petició de Jodocus Vijd, alcalde adjunt de Gant, i de la seva esposa Elisabeth Borluut. Combina el concepte de "la salvació" que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la "fi del món" representada amb l'Apocalipsi. Conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions.[3] Va ser inaugurat el 6 de maig de1432. Amb el retaule obert, la caixa alta (fila) mostra Crist entre la Mare de Déu i santJoan Baptista; les ales representen uns àngels cantant i fent música i, més a l'exterior, es mostren Adam i Eva. A la caixa baixa, en el plafó central hi ha representada l'adoració de l'Anyell de Déu, amb uns quants grups de figures que es dirigeixen cap el centre de la imatge per venerar l'anyell, i tota l'escena és presidida, en el pla celestial, per l'Esperit Sant. Els dies feiners les ales estaven tancades, mostrant l'Anunciació a Maria i els retrats dels donants, Joost Vijdt i la seva esposa, al costat de dues grisalles de sants. Els dos grups del fons surten dels boscos caminant cap al centre de la composició. El grup de la dreta el formen les sagrades verges, algunes de les quals es poden reconèixer pels atributs que porten. Es pot identificar a Agnès (xai), Bàrbara (torre), Caterina (espasa i roda), Dorotea (pom de flors) i Úrsula; la majoria porten corones de flors i la palmadel martiri. Finalment, el grup de l'esquerre està compost pels confessors de la fe, un grup compacte en el que gairebé tots vesteixen molt luxosament i de color blau. Confessors de la fe pòstols, papes i sants Escriptors pagans i profetes jueus En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pelsjueus durant la commemoració anual de la Pasqua. Aquest títol li fou aplicat pel profeta Joan Baptista, durant l'episodi del baptisme de Jesús en el riu Jordà, segons elsevangelis.[1]
- #39 va ser un pintor de cort a sou, desvinculat del gremi Tanmateix, el fet de tenir un sou li permetia poder dedicar molt de temps a l'estudi i realització perfeccionista de la seva obra El seu innovador estil combina naturalisme de vívids colors amb un estil decoratiu propi de les miniatures de l'alta edat mitjana pel que fa a la meticulositat dels detalls, la precisió de les textures i la recerca de nous sistemes de representació de l'espai tridimensional. Les figures humanes s'emmarquen en un espai naturalista.
- #41 Home amb turbant l marc original sobreviu (els costats verticals són de fet una sola peça de fusta amb el panell central), i té la inscripció pintada JOHES DE Eyck em fecit MCCCC.33 ANO. 21. OCTOBRIS ("Jan Van Eyck em va fer el 21 octubre 1433") a la part inferior i en la part superior el lemaALC IXH XAN ("Faig el que puc"), que apareix en altres pintures de Van Eyck.
- #53 En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís, on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central, apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'ésser humà havia perdut la gràcia. Finalment, tenim la taula de la dreta, on es representa la condemna a l'infern; en aquesta, el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat. El pecat femení es personifica en els personatges que s'arrosseguen per la terra (insectes i rèptils) o neden per l'aigua (amfibis i peixos), ja que, dels quatre elements (terra, aigua, foc i aire), la terra i l'aigua eren considerades essències passives plenes de fecunditat que, com la dona, reben la llavor. El pecat masculí es representa per les feristeles que volen (insectes voladors, aus, ratpenats…), ja que l'aire és considerat un element actiu, associat al foc i oposat a la terra, per tant masculí El dimoni està amagat en els estanys i les roques que són, per al Bosch, el cau dels esperits malignes. Per exemple, en la font de la vida veiem una estructura entre mineral i orgànica, amb un orifici pel qual n'apunta una òliba, un explícit símbol de la malícia, que també apareix a El carro de fenc.
- #55 És la idea del "'món al revés" Totes aquestes escenes mostren que ens trobem davant d'un fals paradís en el qual tot el que es representa no és el que sembla. obre qui és l'home vestit hi ha diverses teories. Bax, per exemple, l'identifica amb Adam, mentre que l'home que apareix per darrere sortint d'una cova seria Noè anunciant una nova era després del diluvi. Mateu té una altra teoria. El baró vestit és Joan Baptista, que sempre es representa amb una pell esfilagarsada i assenyalant sempre alguna cosa, l'Anyell normalment. Aquí, tanmateix, el Bosch ens sorprendria una vegada més. El Baptista no apareix assenyalant el que treu els pecats del món (l'Anyell) sinó precisament la que els va portar, Eva. La cova per la qual irromp sant Joan seria el símbol d'entrada als llimbs tal com es descriu a l'evangeli apòcrif segons Nicodem
- #58 S'ha interpretat en nombroses ocasions com el rostre del mateix artista, que amb un matusser embenat intenta ocultar una nafra produïda per la sífilis.