1. Embat /S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril
La Seu: un juego de alturas
Conocida como “la Catedral de la Luz” la altura de
la nave central ilumina los grandes ventanales
La catedral de Ma-
llorca tiene una
planta basilical de
tres naves forma-
das por ocho tra-
mos cada una
(9’20 m), excepto
el quinto, donde
están los portales
laterales (12’40
m). La nave central
(43’30 m de altura
por 19’30 de an-
chura) es más an-
cha y alta que los
laterales (29 m de
altura por 10 de
anchura), a los la-
dos se abren ocho
capillas entre los
contrafuertes. El
exterior de esta ca-
tedral gótica, los
c o n t r a f u e r t e s
(soportes) refuer-
zan el edificio; los
arbotantes, arcos
que soportan las
bóvedas y mantie-
nen la estructura;
y los pináculos,
situados en la
parte superior del
templo hacen que
se mantengan
verticales. El inte-
rior de la catedral
tiene un gran es-
pacio y 14 pilares
octogonales sepa-
ran las naves y di-
viden los tramos
de las mismas. Se
encuentran a una
distancia de 7,74
m son extremada-
mente delgados y
muy altos (21,47
m). La catedral
mide 109,40 m de
alto y ocupa un
área de 6.600
metros cuadra-
dos. Gaudí rede-
coro de 1904 has-
ta 1914 esta cate-
dral con el obispo
Campins porque
quería una nave
para el ábsides,
un altar para Dios
y una silla para el
obispo. Miquel
Barceló, ha sido el
último que ha de-
corado las partes
interiores que
Gaudí no había
resuelto. Las na-
ves y capillas es-
tán cubiertas por
bóvedas de cruce-
ría, la nave cen-
tral es una de las
más grandes y
anchas de Euro-
pa. A través de los
siete rosetones y
los 83 ventanales
diseñados por
Gaudí, puede en-
trar mucha luz
que ilumina el al-
tar.
Imagen de las partes de una catedral
Imagen del interior de la
magnífica catedral de Palma

2. Embat/S’Arenal, del 30 de març a l’1 de abril
Història i exterior de la seu
Vos explicarem la conquista de Mallorca, inicis
de la construcció, terratrémol important del
1851, la interveció de Gaudí i per últim l’exte-
rior i els portals portals de la seu
La catedral és el monu-
ment més emblemàtic
de mallorca perquè sin-
tetitza els darrers 8
segles. Es començà just
desprès de la conquesta
de Jaume I el 1229, so-
bre l’antiga mesquita
musulmana. Des del
1230 hi ha indicis de
l´obra de la Seu. Al
segle XIV, hi hagué els
darrers vestigis de la
mesquita. La construc-
ció començà per la ca-
pella de la Trinitat.
Al començament del
S.XV hi hagué una no-
va
fase
constructiva. S’ inicià el
projecte de la catedral
gòtica que tingué l’ ex-
plandor constructiu
quan intervengué el
cèlebre Guillem Sagre-
ra. Quan morí,el seu fill
Joan, fou el continua-
dor.
No va haver-hi ferits ni
víctimes mortals, però
sí que hi va haver con-
seqüències en la façana
de la Catedral. Joan
Baptista Peyronet va
ser l’ encarregat de
substituïrla per la que
encara existeix.
Aquí es veu la cate-
dral
Al 1902 s’adaptà a les
noves exigències litúrgi-
ques i pastorals. El bisbe
Pere Joan Campins en-
Aquí es veu la cate-
dral abans
Aquí es veu la catedral
ara

3. Embat / S’Arenal, del 30 de Març a l’1 d’Abril
Master Charm
Gaudí, the most innovative world wide archi-
tect, shows us his life and his architectural
Antoni Gaudí I Cornet
was born in 25 of June
1852 in Reus. He had
four brothers, they
were: Rosa (5 May
1844-1879), Maria (27
June 1845-10 January
1850), Francesc (26
March 1848-20 April
1850), Francesc (1851-
27 March 1876). His
mother was called An-
tonia Cornet Bertran.
When Gaudí was a
child he was suffering
from rheumatic pro-
blems that prevented
him from playing with
children.
This is a photo of Gaudi
when he was young
This is a sculpture of Jesus
in the ‘’Sagrada Familia’’
Gaudí was a religious
man, when people as-
ked him when he
would finish the
“Sagrada Familia” he
answered “My boss
isn’t in a hurry”( God).
He used nature, crea-
ted by God, in his
works
Liturgical parts of a
cathedral are:
handshake, glory, ho-
milia, prayer of the
faithful, prefaccio,
consignations, accla-
mation, communion,
blessing. Gaudí made
liturgy different by
doing some changes
like proportionality,
and the harmonic ba-
lance of size, both in-
side and outside.
Pere Campins and
Barceló (Palma, 1859-
1915) was bishop of
Mallorca (1898-
1915).In 1905, the fa-
mous Gaudì arrived in
Mallorca. He helped
Campins with his
worksin the Cathedral.
Palma Catedral’s his-
tory and it’s outsi-
de.:It’s the main buil-
ding of the island of
Mallorca. It is gothic
style temple built on
the shore of the bay of
Palma. it was declared
a Historic-Artistic Mo-
nument in 1933.
Cathedral of Mallorca

4. Embat/ S’Arenal , del 30 de març a l ‘1 d’abril
Gaudí y su creación, la
catedral de Palma
En 1904 , el obispo de Mallorca encargó al arquitecto catalán la
restauración de la catedral, donde desarrolló su creatividad
Campins conoce a
Gaudí:
Pere Joan Campins,
obispo de Mallorca,
quería emprender
una restauración en
la Seu (La catedral de
Mallorca). En 1899
Campins visitó Bar-
celona para consultar
la opinión de Antoni
Gaudí sobre ese pro-
yecto. Campins se
quedó asombrado de
las ideas de Gaudí así
que en 1901 al ar-
quitecto se propuso
hacerse cargo de la
restauración. Gaudí
decidió pasar unos
días en Palma para
desarrollar sus pla-
nes e ideas. Al cabo
de unos meses pre-
sentó un proyecto
junto con una ma-
queta al obispo.
La reforma consistía
en la reparación de la
Fachada y la reorde-
nación del espacio
interior. La interven-
ción de Gaudí duró
aproximadamente
diez años (1904-
1914). El 8 de di-
ciembre de 1904, el
obispo Campins pre-
sidió la inauguración
de las obras. Consis-
tieron en la recupera-
ción, ordenación y
decoración del espa-
cio de la nave central
y de la Capilla Real.
Los sucesivos Cabil-
dos han continuado
el mantenimiento, la
restauración y la me-
jora de la Catedral.
Entre los más signifi-
cativos cabe destacar
la apertura de venta-
nales, un proyecto
sistematizado duran-
te la década de 1920.
Siguiendo la tónica
de constante actuali-
zación del edificio, se
invitó al artista Mi-
quel Barceló a reali-
zar una intervención
en la Capilla del San-
tísimo. La interven-
ción de Barceló, dedi-
cada a la Eucaristía
(multiplicación de los
panes y los peces) se
inauguró el 2 de fe-
brero de 2007.
Obras de Gaudí en la
Seu:
A continuación resu-
mimos las principa-
les actuaciones que
Antoni Gaudí llevó a
cabo en la iglesia:
- Traslación de la si-
llería gótica del coro
del centro de la nave
hasta colocarla en el
presbiterio, alrededor
del altar mayor. Ade-
más, Jujol dio color a
la sillería con vivos
colores que no gusta-
ron mucho a los canó-
nigos
El bisbe Campins (esq.) i Antoni Gaudí (dreta).
A. Colomina, C. Hur-
witz, C. Goebel, R. Ser-
vera, A. Vilapriu.

5. En Gaudí sempre re-
presentava la natura
en les seves obres,
deia que “La creació
continua i el Creador
es val de les seves
criatures; els qui bus-
quen les lleis de la na-
tura per conformar-hi
les seves noves obres,
col·laboren amb el
Creador”.
Ell considerava la na-
tura mestre seva. Era
un contemplatiu cons-
tant i profund, i corre-
gia i assajava. Conside-
rava que la llum medi-
terrània era la millor,
de 45 graus, ni encega-
dora, ni apagada.
Dins la Seu podem tro-
bar diferents repre-
sentacions de la natu-
ra, per exemple, bran-
ques d’olivera, flors,
esclata-sangs…
El bisbe Campins con-
tractà Gaudí per a la
reforma de la Seu de
Palma, les úniques ins-
truccions que li donà
foren: vull una nau pel
poble, un altar per
Déu i una capella pel
capellà.
Gaudí, a partir d’a-
questes mínimes ins-
truccions, emprengué
una gran reforma, i,
com sempre, en la ma-
joria de figures, repre-
sentà la natura, d’una
manera o una altra,
però sempre els va fer
aparèixer.
-Al llarg de les seves
obres Gaudí repre-
sentà els següents és-
sers vius:
Plantes amb flors ,
Gimnospermes i An-
giospermes com: se-
quoia, ciprer, garballó,
etc.
Invertebrats com:
Cargols, abelles, cefa-
lòpodes (calamars,
Nautilus...)
Vertebrats com: peix
manta, gripau, serp,
dragó, tortugues, galls,
etc.
Embat/ S’Arenal, del 30 de març al 1 d’abril
La natura, inspiració
del gran arquitecte
Antoni Gaudí va reformar la Seu de Palma en-
tre l’any 1903 i 1914 per ordre del Bisbe Cam-
pins. Volien introduir la llum del Mediterrani
dins la Catedral i donar un gran espai litúrgic
Escultures en forma de serp i cocodril dissenyats per Gaudí.

6. Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril
Els innovadors materials
usats per Gaudí a la Seu
Vidre, ceràmica, trencadís i ferro forjat són uns
dels materials mes revolucionaris introduïts
per Gaudí en les seves construccions i edificis
.Entre els segles XIII I
XVI es va construir la
catedral gòtica de Pal-
ma de Mallorca (La
Seu). Fou manada fer
per Jaume I i al llarg
del anys s’incorpora-
ren nombrosos refor-
mes. L´any 1946,Gaudí
va fer una intervenció
molt important. A la
natura hi ha varis tipus
de roques:
Sedimentàries: solen
presentar-se amb una
disposició en capes
que s´anomenen es-
trats.
Magmàtiques: Forma-
des per una mescla de
roca fosa i gasos que
es diu magma.
Metamòrfiques :Es
formen a partir de ro-
ques sedimentaries o
magmàtiques sotme-
ses elevades pressions
i temperatures però
sense fondre- se. Les
propietats de les ro-
ques depenen dels mi-
nerals que les formen.
Les roques més utilit-
zades a La Seu són les
pedres de marès que
estan a Santanyí, Gal-
dent, Felanitx i Puigde-
rós.
A part dels materials
naturals Gaudí utilitzà
molts de materials ela-
borats.
Vidre: Es una matèria
sòlida aconseguida a
partir del refredament
d’un líquid ,evitant-ne
la cristal·lització.
Ceràmica: Antoni Gau-
dí utilitzà molt la cerà-
mica florida de for-
mes , de colors i de
símbols.
Ferro Forjat: Es un
producte derivat del
ferro, aquest material
té la propietat de po-
der ser forjat al ver-
mell. S’endureix refre-
dant-se ràpidament.
Trencadís: Es un tipus
de aplicació ornamen-
tal del mosaic a partir
de fragments ceràmics
units amb argamassa
molt habitual en la ar-
quitectura catalana
modernista i que Gau-
dí utilitzà moltíssim.
Altres: Josep Maria Ju-
jol va ser un estret
col·laborador de Anto-
ni Gaudí , va ser crea-
dor d’una obra arqui-
tectònica amb un mer-
cat caràcter personal
amb la seva imaginació
La Seu de Mallorca . Monument mallorquí.