1. LA SEU
VELLA
ARNAU NOGUERA
ÁLVARO VICENTE
Religió 2012-13

2. LA SEU VELLA
2
ÍNDEX
Introducció......................................................................................................................pàg. 3
Història...........................................................................................................................pàg. 4
 Primera catedral cristiana............................................................................pàg. 4
 Catedral romànica......................................................................................pàg. 4
 Obres als segles XIV i XV.............................................................................pàg. 5
 Darrers anys................................................................................................pàg. 6
Gestió del conjunt..........................................................................................................pàg. 7
Arquitectura...................................................................................................................pàg. 7
 Edifici interior.............................................................................................pàg. 8
− Activitat escultòrica...................................................................... pàg. 9
− Retaule Major............................................................................. pàg. 10
− Cor............................................................................................... pàg. 10
− Capelles....................................................................................... pàg. 11
Capella de Sant Pere...................................................... pàg. 11
Capella de la Concepció................................................. pàg. 12
Sepulcre de Berenguer de Baturell................................ pàg. 12
Capella de l'Epifania o Requesens.................................. pàg. 12
Capella de sant Tomàs................................................... pàg. 13
Capella de Sant Joan Baptista......................................... pàg. 13
Capella de Jesús o Capella de la família Sescomes........ pàg. 13
Capella de santa Margarida o Crucifixió........................ pàg. 14
Capella de les Ànimes del Purgatori............................... pàg. 14
Capella de Sant Vicenç................................................... pàg. 14
Capella de Sant Erasme.................................................. pàg. 14
Capella de l'Ascensió.................................... ..................pàg. 14
Capella de santa Peronella o Tots els Sants................... pàg. 14
− Sepulcre reial.............................................................................. pàg. 15
 Exterior.................................................................................................... pàg. 15
− Portes.......................................................................................... pàg. 16
Porta de Sant Berenguer................................................ pàg. 16
Porta de l'Anunciata....................................................... pàg. 17
Porta dels Fillols............................................................. pàg. 17
Portes dels peus del temple........................................... pàg. 18
Porta dels Apòstols........................................................ pàg. 19
− Claustre........................................................................................ pàg. 20
− Campanar.................................................................................... pàg. 21
− Canonja........................................................................................ pàg. 23
Mestres d'obres de la Seu Vella de Lleida als segles XIII-XV........................................ pàg. 23
Anècdotes i curiositats................................................................................................ pàg. 24
Opinió personal............................................................................................................ pàg. 25

3. LA SEU VELLA
3
INTRODUCCIÓ
La Seu Vella o catedral antiga és
un monument arquitectònic de la
ciutat de Lleida. S'alça sobre un
turó que porta el seu nom, des del
qual es divisa tota la ciutat, el riu
Segre i gran part de l'horta de
Lleida. La Seu Vella forma part
d'un conjunt monumental
integrat també pel Castell del Rei
o La Suda i la fortificació militar
que els envolta. Tots tres
elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.
La catedral s'ubica al centre històric de la població, i es considera una obra
romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i
alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de
les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols,
considerades per part de la
historiografia com una mostra
paradigmàtica de l'anomenada
Escola de Lleida. Encarregada a
Pere de Coma el 1193, la
primera pedra del temple fou
instal·lada el 22 de juliol de
1203, quedant consagrat el
1278, per bé que l'obra no es va
donar per acabada fins la
construcció del cimbori i el
cobriment de les naus el 1286. El conjunt també està dotat d'un claustre,
situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer
terç del segle XIII i no es va acabar fins al segle següent. Fou llavors quan
es va procedir a finalitzar el conjunt, amb la construcció del campanar i la
porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de
monumentalitat gòtica arran de la persistència de les formes de l'art
romànic fins al segle XIII, tot i que davant les dificultats de categorització
del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més
representatius d'una arquitectura catalana del segle XIII.

4. LA SEU VELLA
4
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials són gestionats per
un consorci entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida.
HISTÒRIA
Primera catedral cristiana
Lleida ja era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de l'any 719, amb
documents de l'any 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.
Al mateix lloc on hi ha l'actual Seu Vella s'assentava la catedral
paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en
temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. Els
comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i
Ermengol VI d'Urgell van conquerir la ciutat
de Larida als sarraïns als anys 1149, i va ser el
bisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat de
la diòcesi de Roda d'Isàvena, qui va consagrar
la mesquita com a catedral cristiana sota
l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la
canònica quedava regida per la regla de Sant
Agustí.
El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres de
terrenys i cases a la ratlla del temple, va ser el que va decidir d'emprendre
l'obra d'una nova catedral a causa del gran augment de població que va tenir
lloc en aquells anys.
Catedral romànica
La construcció de la Seu Vella de Lleida va començar l'any 1203, sota la
direcció de Pere de Coma, que va ser el primer mestre d'obra i autor del
projecte. Aquest va dissenyar una catedral sota els estrictes cànons del
romànic (planta i alçats articulats "ad quadratum" amb rectangles de
proporcions 1,3; arrel quadrada de 2; 1,5 i arrel quadrada de 3.)
El dia 22 de juliol de 1203 el bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere el
Catòlic i el comte Ermengol VII d'Urgell van assistir a l'acte de la col·locació
de la primera pedra, segons consta a la inscripció d'una làpida, situada al

5. LA SEU VELLA
5
pilar del presbiteri del costat esquerre, on també es fa menció del primer
mestre d'obres: Pere de Coma com "Magister Operis Sedis Ilerdensis" el qual
va treballar durant vint anys fins la seva mort l'any 1220.
L'obra de la catedral es va fer sobre l'antiga i va començar per la part del
braç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, seguint per l'absis
fins arribar al braç dret i la porta de l'Anunciata l'any 1215, es creu que amb
el mestre Pere de Coma van arribar les obres fins el segon tram de la nau i
la porta dels Fillols.
Estant a punt d'acabar-se l'edificació, el 31 d'octubre de 1278 va ser
consagrada pel bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó; així constava a una
làpida, avui desapareguda, col·locada damunt la porta principal dels peus de
la nau. Amb el mestre d'obres Pere de Pennafreita, mort el 1286, es creu que
es va construir el cimbori del creuer i es van cobrir amb voltes de creueria el
temple. Malgrat ser d'origen romànic les noves construccions de finals del
segle XIII van conformar nous conceptes arquitectònics gòtics sense grans
alteracions que van fer que l'edifici presentés una unitat equilibrada i
harmònica.
Segons Puig i Cadafalch, els plànols de les catedrals de Lleida i Tarragona
responen a un tipus estès a la França septentrional (Normandia) i lligat als
monjos benedictins, caracteritzat per grans absis i un creuer de grans
dimensions. El Císter va donar a conèixer solucions tecnològiques emprades
al final del romànic borgonyó com la sustentació de l'edifici mitjançant el arc
ogival o la volta de creueria. Així en aquestes dues catedrals es van
incorporar elements del final del romànic o protogóticos.
Obres als segles XIV i XV
A la fi del segle XIII estaven
pràcticament concloses les obres més
grans de la catedral, però les obres van
continuar sense parar durant els
següents anys, principalment a la
construcció de capelles, el claustre, el
retaule de l'altar major, obres funeràries,
la porta dels Apòstols i el campanar.
La construcció del claustre s'ha datat a la segona meitat del segle XIII, el
segle XIV i acabant-se durant el segle XV. El mestre d'obres Guillem d'Enill

6. LA SEU VELLA
6
el 1330 ja hauria treballat al claustre i el 1337 estava realitzada la capella
d'Hug de Cardona. Pere Piquer documentat entre 1340 i 1345 va construir
la capella del bisbe Ferrer Colom, dels Montcada i del bisbe Arnau
Sescomes. Guillem Seguer va ser el mestre que va treballar a mitjan segle
XIV, és el realitzador del primer projecte de la porta dels Apòstols, fins l'any
1378 va estar Bartomeu de Robió coincidint amb Jaume Cascalls, que
dirigia la porta dels Apòstols, en aquell temps Cascalls també treballava en
el monestir de Poblet. Robió va realitzar l'obra del cor de la catedral i el gran
retaule en pedra de l'altar major. El seu successor va ser Guillem Solivella,
(gendre de Cascalls), que va construir la torre del campanar i el pòrtic de la
porta del Fillols. Al segle XV treballaven a la catedral el francès Carles
Galtés de Ruan a la porta dels Apòstols i al coronament del campanar. Va
ser el mestre Mateu Alemany el que va construir l'any 1406 el primer
rellotge que va albergar la torre major de la Seu. L'any 1441 és nomenat
mestre major Marc Safont (tot i que no va treballar mai, ja que en el seu lloc
hi era el seu esclau Jordi Safont, que va estar mestre major de la Seu de
Lleida quan va estar alforrat pel seu senyor l'any 1442), sent succeït pels
mestres Bertran de la Borda entre 1462 i 1485 i per Francesc Gomar per
finalitzar la volta de creueria de la porta dels Fillols. El darrer mestre major
va ser Antoni Queralt, que va realitzar els acabats d'obra, principalment al
claustre, entre els anys 1494 i 1513.
Darrers anys
Als segles següents es van modificar i van substituir algunes capelles o
peces escultòriques, a causa d'encàrrecs propis de l'època.
L'11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropes
francoespanyoles de Felip V i la Seu Vella va estar a punt d'ésser destruïda
per ordre expressa del rei, ja que havia contribuït decisivament a la defensa
de la ciutat. Va signar l'ordre
d'enderrocament el 5 de juliol de 1746 però
finalment no es va produir per la defunció
del monarca. Traslladant-se les funcions
religioses a l'església de Sant Llorenç, fins
la consagració d'una nova catedral el 1781,
la Seu es va transformar en una caserna
militar d'acord a les especificacions de
l'aleshores enginyer en cap de Catalunya,

7. LA SEU VELLA
7
Miguel Marín.
La major part dels béns que els canonges no s'havien endut, es van perdre o
van destruir. Durant la segona meitat del segle XIX, dins de la Renaixença
catalana es va iniciar la revaloració de l'antiga catedral, fins arribar al 12 de
juny de 1918 que es va declarar la Seu Vella monument nacional. Durant la
guerra civil espanyola es va fer servir com a camp de concentració. El 1948
els militars la van cedir i cap a 1950 se'n va iniciar la restauració.
L'any 2003 es va commemorar els vuit-cents anys de la col·locació de la
primera pedra, amb una gran exposició d'obres artístiques de la catedral que
es trobaven disperses.
El 12 de desembre de 2012 s'iniciaren les obres de restauració del campanar,
amb l’objectiu de consolidar els murs i restituir tots els elements per
garantir-ne la seguretat. Amb una durada prevista de 10 mesos, es farà una
neteja integral de tota la façana així com la restauració dels elements
esculturals, la regeneració de tot l’enllosat i l’aïllament de les terrasses.
GESTIÓ DEL CONJUNT
L'edifici interior de la Seu Vella és propietat de la Generalitat de Catalunya
mentre que l'entorn del conjunt, les muralles i el Castell de la Suda són de
titularitat municipal. El 18 de juny de 2009 s'aprovà la creació del Consorci
del Turó de la Seu Vella de Lleida, format a parts iguals per la Generalitat
(a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) i
l'Ajuntament de Lleida amb a finalitat de gestionar de manera comuna tot
el conjunt monumental.
El director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida és l'historiador de
l'art Josep Tort.

8. LA SEU VELLA
8
ARQUITECTURA
La construcció arquitectònica de la catedral de Lleida, va desenvolupar uns
tallers molt actius que tindrien repercussió com a exemples d'influència de
"l'escola de Lleida" a esglésies de la mateixa ciutat com les de Sant Martí o
Sant Llorenç i la de Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera.
L'estructura de la capçalera és molt similar a la de la Catedral de
Tarragona. El curt espai de temps en què es va construir la Seu Vella, fa
pensar en un programa molt unitari i amb poques modificacions. Malgrat
les modificacions que s'hi van fer a partir del segle XIII l'edifici és un
conjunt equilibrat y pròpia de l'època romànica.
Edifici interior
La catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques,
fet que la converteix en un clar exponent d'edifici de
transició. La catedral presenta una planta basilical de
creu llatina de tres naus. Les naus estan formades per
tres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria.
Als braços del creuer s'obren les portes de la façana nord
i sud.
L'encontre de la nau central i el creuer es va solucionar
amb un gran cimbori octogonal, amb galeria superior
transitable i grans finestrals que il·luminen el centre de la
catedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobre
trompes.
La capçalera està composta per un gran absis central i
quatre més petits reconvertits en capelles per les famílies
il·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis de
la part nord ha desaparegut per l'explosió del polvorí del
castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat
Església
Claustre
Edificis dels canonges
1.-Porta dels Apòstols,
2.-Torre Campanar,
3.-Porta principal,
4.-Porta dels Fillols,
5.-Porta de L'Anunciata,
6.-Porta de sant Berenguer.

9. LA SEU VELLA
9
a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV.
L'absis central és el que està pràcticament igual que a
la seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conserva
parcialment els seus murs i l'últim absis també es troba pràcticament
desaparegut.
Les proporcions de la planta de l'església van haver d'estar condicionades
per la topografia del seu terreny. Les mides de la nau central són de setanta
metres de longitud, tretze d'amplada i dinou d'alçada, les naus laterals
tenen trenta de longitud, vuit d'amplada i deu i mig d'alçada, el creuer té la
mateixa alçada que la nau central per deu d'amplada i cinquanta-tres de
llarg des de la façana nord a la façana sud.
El sistema de suport és de pilars cruciformes
amb semicolumnes adossades per apuntalar
els arcs formers. Els capitells interiors que
sostenen les ogives i els arcs torals així com la
separació entre les naus i els de l'entrada a la
capçalera, són profusament esculturats amb
representacions variades: vegetals, geomètrics,
zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i
Nou Testament. Amb dos estils de tallers
diferenciats, els
de la part de la capçalera occitans i l'altre
taller de l'escola lleidatana.
El temple conserva importants restes de
pintures murals i escultura monumental,
encara que gran part de les seves escultures i
obres d'art foren espoliades durant la Guerra
de Successió.
Situat als peus de la nau es troba el claustre
amb les seves dependències i la torre del
campanar.
Activitat escultòrica
La primera activitat escultòrica en uns capitells historiats presenten un
estil paral·lel al nord d'Itàlia, inspirat en els treballs que Benedetto
Antelami havia desenvolupat en el baptisteri de Parma, i relacionats amb la
figura de Ramon de Bianya, són uns relleus amb gran sentit descriptiu i

10. LA SEU VELLA
10
figures amb gran energia, on es pot veure als seus fons el senyal
del treball amb trepà, la iconografia que representa són escenes bíbliques
juntament amb animals fantàstics i motius vegetals i es troben
principalment als capitells que comuniquen el transsepte amb les naus
laterals. A partir de l'any 1215, els treballs escultòrics mostren una tècnica
menys detallada i amb uns valors volumètrics més plans, predomina la
representació ornamental sobre el figuratiu, es relacionen aquests temes de
composició i tècnica amb els capitells del claustre de Toulouse de la Basílica
de la Daurada, es troben aquests treballs a la catedral de Lleida, en els
capitells del nivell superior del creuer i la nau central així com als capitells
de la galeria del claustre més propera a la façana. L'obra més important
dins de la catedral d'aquest taller escultòric va ser principalment les portes
de l'Anunciata, dels Fillols i la principal del temple.
Retaule Major
Realitzat entre els anys 1360 i 1362 per Bartomeu Robió, aleshores mestre
d'obres de la catedral, va ser executat amb alabastre portat de Sarral. El
retaule tenia l'estructura pensada per dividir l'espai absial, deixant la part
posterior per servei de sagristia.
Va sofrir una modificació durant el segle XV (1439), amb la incorporació
d'un nou bancal amb relleus realitzat per Carles Galtés de Ruan i Jordi
Safont. Es va realitzar en aquest temps també, la policromia dels antics
relleus.
Durant el segle XVIII es va desarmar, i dels seus relleus se'n coneixen
només cinc:
La Pentecosta. Museu Diocesà de Lleida.
Grup de quatre Profetes, asseguts amb llibres entre les mans. Museu
Diocesà de Lleida.
Reprovació d'Adam i Eva. Fine Art Museum of San Francisco.
Rei mag de l'Epifania. Musée Goya de Castres.
Una fotografia d'un cinquè relleu, representant quatre personatges
asseguts, com una rèplica del guardat al Museu Diocesà de Lleida. Se
sap que aquest relleu havia pertangut a un col·leccionista italià, i que
el va vendre en 1932 als Estats Units.

11. LA SEU VELLA
11
Cor
El primer cor, va ser construït en el segle XIV per Benet Martorell i canviat
per un altre més gran sota la direcció de Climent Carbonell entre els anys
1497 i 1501, seguint el model del de la Catedral de Saragossa, van
participar a la seva realització els artistes Antoni Barber, Antoni Queralt i
Joan de Gainça. Del cor i cadirat solament es disposa d'un petit fragment.
Tapissos
Repartits a l'interior de la Seu, hi ha en
exposició permanent, una gran col·lecció
de quinze tapissos flamencs del segle
XVI, representant passatges bíblics,
composicions mitològiques i cortesanes.

12. LA SEU VELLA
12
Capelles
Capella de Sant Pere
Primera capella del costat de l'epístola de l'època romànica dedicada a santa
Peronella al segle XIII. Va ser enterrat el bisbe Guillem de Montcada i
d'Aragó. Reconstruïda l'any 1328 per la família Montcada va ser
transformada pel mestre d'obres Pere
Piquer a l'estil gòtic per dedicar-la a
panteó sota l'advocació de Sant Pere a
l'altar major i als laterals a Sant Pau i
Sant Joan. La seva decoració escultòrica es
concentra a les voltes de creueria de molt
bona qualitat encara que de mans
diferents, al tram preabsidal amb una volta estrellada representa el
lliurament a sant Pere de les claus de mans de Jesús, aquesta composició
està encerclada per una sanefa de pàmpols i raïms. Al tram absidal es
representa a la seva clau de volta, a Crist mostrant les llagues de la Passió
amb les figures de Sant Joan i la Mare de Déu.
Capella de la Concepció
Reconstruïda per la família del bisbe Ferrer Colom al segle XIV segons la
clau de volta. Del seu sarcòfag es conserva la part d'un fris representant una
processó funerària, atribuït al Mestre d'Anglesola. Es van traslladar aquí les
restes de les tombes d'Ot de Montcada i la seva dona Teresa amb estàtues
jacents en posició frontal i luxosament vestits.
Com conseqüència de la conversió de la catedral en caserna militar, l'espai
de la capella se'n dividí l'alçària en dos pisos com la resta de la seu. Al nivell
superior s'hi va allotjar el regiment de Navarra i la part baixa va ser
magatzem d'artilleria. Això va comportar la mutilació gairebé de tota
l'escultura. L'any 1925 segons el comandant Combelles, al enderrocar la
paret que tancava la capella, van sorgir:
...24 fragments de figures, sentades, unes amb els caps trencats, les altres
con las caps trobades i pegades
D'aquestes vint-i-quatre figures només se'n conserven una quinzena, totes
decapitades.
L'escultura que avui es pot veure a la capella és la que mostren les mènsules
de l'acabament dels nervis de les voltes de caràcter vegetal i la de les seves
claus de volta figuratives, destacant la de la part absidal que representa la

13. LA SEU VELLA
13
Verge Maria en avançat estat de gestació, emmarcada amb unes arcuacions
trilobades.
Sepulcre de Berenguer de Baturell
Al mur del presbiteri al costat de l'epístola i en el seu lloc original es troba el
sepulcre del ardiaca major de la catedral Berenguer de Baturell, sota un
arcosoli amb un arc conopial i molt decorat. Consta de tres cossos
horitzontals representant al superior escenes del enterrament, al central la
imatge del difunt i a l'inferior una cartel·la sostinguda per àngels i a tots
dos costats l'escut del ardiaca. Va ser realitzat el 1437 per Rotllí Gautier.
Capella de l'Epifania o Requesens
Realitzada a la fi del segle XIV amb funció de panteó funerari. Construïda
per Bartomeu Robió per encàrrec del bisbe Guerau de Requesens junt amb
la cripta dedicada a la Nativitat i situada a l'esquerra de la Porta del Fillols
sortint de la catedral. Capella amb estructura de tres trams amb les claus
esculturades i policromades, a una d'elles hi
ha la representació del bisbe orant davant
la Verge. Els nervis que arrangen la volta
estelada estan tots profusament decorats
amb motius florals i heràldics.
El mausoleu va ser realitzat pels escultors
Pere de Sarabia i Joan de Palacios el 1510
per Lluís de Requesens, governador de
Catalunya. Es troben en aquesta capella
dues imatges reconstruïdes d'apòstols de la
porta del mateix nom. A l'exterior s'aprecien
els seus contraforts i els amplis vitralls que
posseeix.
La seva recent restauració, la ha dut a
terme el Museu Nacional d'Art de
Catalunya fent palesa una esplèndida escultura arquitectònica amb restes
de policromia original.
Capella de sant Tomàs
Amb volta apuntada i un conjunt de pintures murals representant els
apòstols, de l'època original de la seva construcció del segle XIII.

14. LA SEU VELLA
14
Capella de Sant Joan Baptista
En origen dedicada al baptisteri fins la reconstrucció a la fi del segle XIV per
encàrrec de la família Pinell i modificada al segle XVI amb elements
decoratius del renaixement. És planta quadrada i amb volta estelada a les
seves claus s'observen la Verge amb Nen i escuts heràldics.
Capella de Jesús o Capella de la família
Sescomes
Construïda entre 1334 i 1340 per la família
del bisbe Arnau Sescomes. Coneguda com a
capella de Jesús, el seu accés es realitza per
l'exterior al costat dret de la porta del Fillols i
va ser el bisbe Arnau Sescomes el que la va
encarregar en 1334 a Reinard des Fonoll.
Consta d'una planta amb un tram recte i
d'altre poligonal, a les seves claus de volta hi
ha representades la figura de Déu Pare i el
Agnus Dei i a les mènsules de les arrencades
dels nervis de la volta els símbols dels quatre
evangelistes. Conté els sarcòfags del bisbe
Arnau i del seu nebot també bisbe de Lleida i President de la Generalitat de
Catalunya Romeu Sescomes a més a més d'altres familiars.
Capella de santa Margarida o Crucifixió
Al costat de la porta meridional. Conté unes pintures murals de l'Edat
Mitjana les pintures representen la crucifixió en un espai limitat per un arc
fent d'eix central del conjunt, s'observen un grup de dones, entre elles la
Verge, i a l'altre costat el centurió Longinus en aptitud de pregar a Crist.
Capella de les Ànimes del Purgatori
Situada al costat de l'evangeli de la nau lateral, antigament estava ocupada
per la capella del Corpus Christi. Realitzada pel mestre d'obres Francesc
Gassol l'any 1698, va ser l'última reconstruïda a la catedral, encarregada pel
bisbe Miguel Jerónimo de Molina, a l'actualitat hi ha un arc cec ja que la
capella va ser destruïda per l'expansió de l'explosió del polvorí del castell de
la Suda l'any 1812.
Al seu mur es troba el sepulcre de l'any 1322 de Pere Moliner, atribuït a
l'artista Pere Seguer amb la figura del canonge i amb decoració d'arcuacions.

15. LA SEU VELLA
15
Capella de Sant Vicenç
Construïda pel canònic Ramon de Montpeller el 1285, té una coberta amb
volta d'aresta. Al seu costat es troba el sepulcre de Berenguer de Gallart
encarregat a Bertran de la Borda que el va realitzar als anys 1452 i es va
col·locar el 1484. Es troba col·locat damunt la porta anomenada de
lavacrum, ja que havia de comunicar amb un recinte amb font de l'antiga
canònica.
Capella de Sant Erasme
De planta rectangular molt allargada i
construïda al segle XIII.
Capella de l'Ascensió
Fundada pel canonge Cassola a inicis del
segon quart del segle XIII.
Capella de santa Peronella o Tots els Sants
És la darrera abans d'arribar al creuer amb restes de pintures murals.
Sepulcre reial
Al costat de la porta de sant Berenguer, al transsepte es troba un sepulcre
amb les restes del rei Alfons el Benigne, que es va casar en primeres noces
amb Teresa d'Entença en aquesta mateixa catedral el 10 de setembre de
1314, i hi va voler ser enterrat. Traslladades a la Seu Nova, el 1986 van ser
retornades a la Vella, instal·lant-s'hi llavors un nou sepulcre de pedra. A
dins hi ha les restes de:
Alfons el Benigne, comte de Barcelona i rei d'Aragó
Elionor de Castella i Portugal, la seva segona esposa
L'infant Ferran d'Aragó (1329-1363), marquès de Tortosa, casat el 1354
amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal.

16. LA SEU VELLA
16
Exterior
L'accés al recinte emmurallat del castell de la
Suda i la Catedral es fa per la Porta del Lleó.
A l'exterior es pot observar les façanes a la
seva majoria de gran sobrietat, solament amb
les portes d'arquivoltes i amb escultura en els
seus capitells i impostes, sobre algunes
d'elles es troben grans rosasses, com a les
portes de sant Berenguer i de l'Anunciata.
Flanquejant la Porta del Fillols, destaca la capella de l'Epifania amb amplis
finestrals i contraforts i l'altre capella, sufragada per Arnau Sescomes,
coneguda amb el nom de capella de Jesús o extra Sedem per la seva situació
a l'exterior del mur, al costat dret de la porta del Fillols tot sortint de la
catedral.
L'absis està decorat amb lesenes, arcuacions llombardes i tres finestres amb
arc de mig punt i dues arquivoltes llises reposant en uns capitells amb
escultures, un fris uneix les tres finestres.
Les cobertes de l'edifici són còniques en els absis i a dues aigües a la nau
central.
Un dels elements més visibles en l'exterior és el campanar d'estil gòtic i
d'una alçada que supera els seixanta metres.
Pel mur sud es pot apreciar a més a més de les portes, les cinc grans arcades
gòtiques de la galeria meridional del claustre.
Portes
Són molt interessants les portalades romàniques sant Berenguer,de
l'Anunciata , i dels Fillols, clars exemples de la famosa "Escola romànica de
Lleida" la influència de la qual es va estendre per un ampli territori que
abasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel de
Foces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València).
Aquestes portalades es caracteritzen per mancar de timpà i estar
construïdes amb un cos sortint del mur principal, l'objectiu del qual és el
d'augmentar el nombre d'arquivoltes, les quals mostren una minuciosa
decoració a base d'entrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, de
clara influència islàmica.

17. LA SEU VELLA
17
Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus que
donen al claustre. I a la façana oest, que dona accés al claustre es troba la
porta dels Apòstols formant part del recinte
claustral.
Porta de Sant Berenguer
Anomenada també del Castell per estar
emplaçada davant d'ell mateix. És la primera
de les portes construïdes al segle XII i situada
en el braç de la part nord del creuer.
Composta per un cos rectangular que
sobresurt del mur, es remata amb una cornisa
i unes mènsules ricament decorades amb
elements vegetals a base de tiges ondulades
que inscriuen palmetes i figures d'ocells o la
lluita entre humans i monstres.
La resta és d'una gran sobrietat i sense
una altra classe d'ornamentació. Les seves
arcades són l'exterior apuntada de tipus
islàmic que sobresurt una mica del mur i
semicirculars les dues interiors.
Sobre els arcs es troba un crismó amb el
monograma de Jesucrist.
Porta de l'Anunciata
Anomenada així per la inscripció esculpida sota la
cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació
evangèlica:
«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM
BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

18. LA SEU VELLA
18
Es troba situada en el costat sud del braç del creuer.
Consta d'un cos rectangular sobresortint del mur, segons la tipologia de les
portalades romàniques, amb una cornisa amb mènsules representant caps
humans de forma ovalada i amb gests grotescs. La porta està formada per
arquivoltes sostingudes per pilars i columnes sobre un sòcol, amb capitells.
A les arquivoltes, capitells i impostes es troben decoracions amb motius
geomètrics i vegetals vinculades a un origen tolosà i que es relacionen amb
elements escultòrics de la catedral de Tarragona. A tots dos costats de la
porta es troben dos fornícules amb corones lobulades que contenien imatges
al·lusives a l'Anunciació i de l'arcàngel Sant Gabriel i que es conserven al
Museu Diocesà de Lleida. Sobre els arcs de la porta es pot veure un crismó
amb el monograma de Crist i a la part dreta de la porta hi ha una làpida
amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu així:
«10 de les calendes de maig de 1215.»
Porta dels Fillols
Construïda cap a l'any 1220, va ser durant
molt de temps l'entrada principal i la
d'ingrés obligatori, fins al segle XVII, de
tots els que havien de rebre el sagrament
del baptisme.
Es troba situada en la façana sud al tram
central de la nau de la catedral i és la que
representa un dels exemples més clars de
l'escola de Lleida junt amb la porta Major
de la façana de l'oest.
Consta d'arc de mig punt amb nombroses arquivoltes decorades per un
repertori d'elements tolosans, amb motius geomètrics de ziga-zaga, palmes i
pinyes, arcs entrecreuats i puntes de diamant. Reposen sobre un fris continu
amb una decoració semblant a la descrita i sobre pilars i columnes amb
capitells esculpits amb animals fantàstics lluitant i figures humanes
barrejats amb motius vegetals. Sobre la porta es troba una cornisa amb un
fris decorat completament i amb les mènsules amb diversitat de flors, caps
d'animals, motius zoomòrfics i figures humanes.

19. LA SEU VELLA
19
Sobre l'any 1386, quan era mestre d'obres Guillem Solivella, es va realitzar
un nàrtex, per protegir la porta, de planta rectangular i cobert amb una
volta de creueria amb la representació de la Verge amb Nen envoltada
d'àngels a la seva clau, les mènsules, on descansen els nervis de la volta,
estan decorades amb àngels i verges orants. Per la part exterior està
rematat per un gran arc amb un sanefa de fulles esculpides.
Portes dels peus del temple
Datades a la fi del segle XIII, constituïen l'entrada principal de la catedral
la central junt amb altres dues laterals, que coincideixen amb les tres naus
del temple i que van haver de quedar anul·lades en edificar-se davant seu el
claustre.
La central o la major, s'inscriu en un cos que sobresurt del mur de la façana
i destaca per la gran decoració de les seves arquivoltes, pràcticament
idèntiques a la porta dels Fillols, els capitells de les columnes que sostenen
les arquivoltes té un tipus d'escultura amb molt volum i un treball que
sembla d'orfebreria, la cornisa està força malparada quedant només uns
fragments amb motius decoratius de vegetació entrellaçada, escuts i
guerrers.
Les portes laterals són de mesura més petita també amb arcs de mig punt i
guardapols decorat amb puntes de diamant i amb més senzillesa a
l'escultura de les arquivoltes. A les mènsules que sostenen la cornisa d'una
d'aquestes portes es mostren dos caps de monstres com un bocabadat i
traient la llengua en aptitud burlesca, es la porta del costat de l'Evangeli,
dita també de les Fonts.

20. LA SEU VELLA
20
Porta dels Apòstols
Col·locada a la façana oest, és des d'aquesta
porta per la que s'accedeix de l'exterior al
claustre. La seva construcció data dels
segles XIV i XV prenent com a model
l'arquitectura gòtica francesa, semblant a la
catedral de Chartres.
Iniciada pel mestre d'obres Bartomeu Robió,
existint un projecte de Guillem Seguer de
mitjan segle XIV, consta d'una gran portalada amb arquivoltes apuntades
profusament decorades que se sostenen als pilars on es van col·locar tota la
iconografia dels apòstols, coronats per pinacles gòtics. Al mainell de la porta
es va col·locar la imatge de la Mare de Déu
del Blau i al timpà el passatge bíblic del
Judici Final, representant en el centre a
Crist entronitzat i amb uns relleus a tots dos
costats amb símbols de la Passió, aquests
treballs escultòrics van ser encarregats a
Jordi Safont, que va ser ajudat pel seu
deixeble Bertran de la Borda.
Amb el mestratge de Robió coincidí fins
al 1364 amb l'estada a la seu de Jaume
Cascalls que dirigia els treballs de la
porta.
Guillem Solivella entre els anys 1390 i
1394 va realitzar la Verge del mainell,
Sant Pau, Sant Pere, Sant Joan
Baptista i Sant Joan Evangelista. Les
imatges dels apòstols Pere i Pau van
ser substituïdes al segle XVII per
altres de Claudi Perret.
El mestre d'obres i escultor Carles Galtés de Ruan (mestre Carlí) va ser
l'autor de Sant Jaume el Major,Sant Bartomeu i Sant Andreu.
Cap als anys 1445, Jordi Safont va realitzar junt amb els seus col·laboradors
els apòstols Jaume el Menor, Sant Felip, Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant
Maties.

21. LA SEU VELLA
21
L'any 1490 es va construir per Francesc Gomar un pòrtic semblant al de la
porta dels Fillols, del qual es conserven només restes, aquest porxo tenia
tres voltes de creueria les dues laterals més petites.
Entre els anys 1982 i 1984 l'arquitecte Ignasi Miquel va realitzar les obres
de condicionament de l'esplanada dels Apòstols, el més significatiu és la
creació d'una fossa al llarg de tot el perímetre de la muralla com a funció de
barana i resolent així la visualització del paisatge sense cap impediment
arquitectònic. Com assenyala Miquel Espinet:
« ...es tracta d'una magnífica posada en escena d'una esplanada històrica en
el Turó de la Seu Vella. Expressió minimalista i austeritat de materials per
una obra d'arquitecte poc coneguda.»
Claustre
El claustre de la Seu Vella es troba
anòmalament emplaçat davant de la
façana principal de la basílica, s'accedeix a
ell per les tres portes interiors de les naus
de la catedral o per la porta exterior de la
part oest, l'anomenada dels Apòstols.
Té una planta lleugerament trapezoïdal
amb quatre galeries de quaranta-vuit
metres de llarg per nou d'amplada, destacant
per les seves excepcionals dimensions, que el
converteixen en un dels més grans claustres
d'Europa, cobertes amb voltes d'aresta, la
seva construcció va ser iniciada a la fi del
segle XIII pel mestre d'obres Guillem d'Enill,
corresponent a aquesta època l'ala est, els
arcs de la part nord-oriental i els contraforts
de la galeria sud. Un dels factors més
originals del claustre és la situació de la galeria meridional que es
converteix en un magnífic mirador mitjançant els seus cinc arcs, sobre la
ciutat amb una ampla vista panoràmica.
Les galeries estan realitzades amb 17 grans arcs ogivals de delicades
traceries totes diferents, sostingudes per fines columnes amb capitells
decorats amb elements vegetals barrejats amb altres representant animals o

22. LA SEU VELLA
22
figures humanes, entre aquests destaca un de la galeria nord amb una
escena de la verema, els dels animals es troben enfrontats en baralla. A l'ala
est es destaca una escena amb l'Anunciació i un altre capitell amb la
representació de David lluitant amb un lleó i una escena de la crucifixió.
El bisbe Jaume Sitjó l'any 1343 va ordenar la distribució de les sepultures
del claustre:
La galeria que correspon als peus de l'església es reservava als canonges de
la ciutat i als membres més importants de la noblesa i als ciutadans honrats
de Lleida.
La galeria nord es destinava als canonges forasters i pels membres
destacats a les arts (com Pere de Prennafeta, mestre d'obres de la catedral) o
de les lleis i medecina així com als fundadors dels altars.
Junt a la galeria nord es trobaven les dependències de l'antiga canònica, les
portes d'entrada són d'estil plateresc-renaixentista, la de la sala capitular
realitzada per Lope de Arrue el 1549 i la de la capella de Santa Maria
l'Antiga de l'any 1559/1562 de Jeroni Xanxo. La Pía Almoina, es troba dintre
d'aquestes dependències amb el refetor, les pintures murals romàniques es
conserven al museu Diocesà de Lleida, estant unes de les més importants de
la catedral, representant al seu fragment principal una taula darrere la qual
apareixen un gran nombre de personatges que estan bevent i menjant
organitzats en grups sota els quals està inscrit el nom del benefactor com els
bisbes Pere del Rei (1299-1305), Pere de Torrefeta i Ramon de Montasor.
Les pintures estan datades des de l'any 1300 d'estil rígid lligat a l'època
romànica fins mitjan segle XIV ja amb influència italianitzant.
El claustre també va patir desperfectes durant l'ocupació militar, va estar
dividit en dos pisos durant dos segles i totes les seves obertures van ser
tapiades, per evitar corrents d'aire i fer espais tancats. Es va acabar de
construir el 1256.

23. LA SEU VELLA
23
Campanar
Situat en el sud-oest del claustre, va ser iniciada
la seva construcció el segle XIV pel mestre
d'obres de la catedral Guillem Solivella i
acabada al segle següent.
Consta de planta octogonal amb dos cossos de
diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre
de nou, el primer format per quatre plantes amb
finestrals formats per columnes i traceries
calades i el segon cos amb galeries. A l'última
planta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquesta
última part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí a
començaments del segle XV. Posseeix una escala de cargol amb 238 graons
per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.
Existeix documentació que durant l'ocupació militar del segle XVII per les
tropes de Felip V,el capítol catedralici va comprar el campanar per 3000
monedes d'or per poder utilitzar les campanes com a avís dels serveis
religiosos.
Actualment, cada dia es pot escoltar la campana anomenada Mònica que
anuncia els quarts i la seva germana més gran Silvestra que anuncia les
hores. Les dues campanes pertanyen a l'estil gòtic, foses al segle XV.
L'any 1942 es va realitzar una restauració, sota el projecte de Cèsar
Martinell i Brunet.
El poeta Magí Morera i Galícia li va dedicà un sonet, que està gravat a una
làpida al peu del campanar des de l'any 1912:
«A dalt de la muntanya que domina
la hermosura dels termes lleidatans,
s'aixeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina.

24. LA SEU VELLA
24
Quan guayta cap a vall, l'ayguavehina
del riu li dona espill y l'horta encants;
y guaytant cap amunt, toca amb les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.
Pugemhi, donchs... l'escala cargolada
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.
Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada,
que ja ets a mitx camí del infinit!»
— Magí Morera i Galícia
Lleida al seu poeta, Maig 1912
Canonja
A més de l'antiga catedral, el claustre i el campanar, la Seu Vella inclou la
canonja, o l'edifici on vivien els canonges. Es troba al nord del claustre, i
l'any 2008 va ser oberta al públic.

25. LA SEU VELLA
25
MESTRES D’OBRES DE LA SEU
VELLA DE LLEIDA ALS
SEGLES XIII-XV
El 1821, Jaime Villanueva va edità el llibre Viageliterario á las iglesias de
España, on va fer una relació dels arquitectes que intervingueren a la
catedral de Lleida.
Pere de Coma (1203-1220)
Berenguer de Coma (?)
Mateu (?)
Pere de Penafreta I (?-1286)
Pere de Penafreta II (1297-?)
Francesc de Montflorit (1310-1312)
Pere Piquer (?-1340)
Guillem Seguer (?)
Pere Seguer (1356-?)
Jaume Cascalls (1359-1377)
Bartomeu Robió (1360-1372)
Guillem Solivella (1378-1405)
Desconegut (1405-1407)
Carles Galtés de Ruan (1410-1427)
Pol (?)
Rotlli Gautier (1436-1441)
Marc Safont (1441-1442)
Jordi Safont (1442-1454)
Andreu Pi (1457-1460)
Bertran de la Borda (1461-1485)
Francesc Gomar (1490-1491)
Exemeno (?)
Antoni Queralt (1494-1513)

26. LA SEU VELLA
26
ANÈCDOTES I CURIOSITATS
L'any 2011 la Seu Vella de Lleida va ser l'escenari on es va rodar un espot
internacional realitzat per Andrew Morahan amb el nom In search of
incredible - TheCry of thePeacocks, que promocionava un ordinador portàtil
de les empreses Asus-Intel. A l'espot, de ritme trepidant, un grup de joves
busquen un so increïble que aconsegueixen alliberant paons al temple. A
l'intuir que seran descoberts, fugen i hi deixen les aus, fet que sorprèn el
capellà.

27. LA SEU VELLA
27
OPINIÓ PERSONAL
Ens ha agradat molt fer aquest treball, perquè hem trobat molta informació
a Internet.Hi havia molta i variada, cosa que ens ha facilitat el poder triar i
contrastar amb diferents pàgines.
Referent al vocabulari, podem mencionar que moltes paraules eren difícils i
alguns escrits eren amb un català antic. En algunes ocasions hem hagut
d’utilitzar el diccionari per esbrinar el significat de les paraules.
Hem après moltes coses, ja que no sabíem gran cosa sobre la Seu Vella de
Lleida. No coneixíem gaires aspectes del treball, tot i que ja hi havíem anat
d’excursió. Hem aprofundit en les capelles i les portes perquè ho hem trobat
molt interessant.
Arnau Noguera
Álvaro Vicente