POWER POINT UTILITZAT EN CLASSE I ACTIVITATS

1. Tema
7

2. 1.. La RECUPERACIÓ del segle XV
1 La RECUPERACIÓ del segle XV
SEGONA MEITAT segle XVI
EUROPA
SUPERA LA GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA
SUPERA LA GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA
VISIBLE EN:
CREIXEMENT ECONÒMIC
CREIXEMENT ECONÒMIC
ENRIQUIMENT de la BURGESIA
ENRIQUIMENT de la BURGESIA
ENFORTIMENT de la MONARQUIA
ENFORTIMENT de la MONARQUIA
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC iiAGRÍCOLA
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC AGRÍCOLA
INCREMENT de la POBLACIÓ
MOTIU
DESAPARICIÓ de les EPIDÈMIES i iL’AUGMENT de la NATALITAT
DESAPARICIÓ de les EPIDÈMIES L’AUGMENT de la NATALITAT
L’AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES
L’AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES
TORNEN A CULTIVAR-SE i iSE N’HI VAN INCORPORAR NOVES
TORNEN A CULTIVAR-SE SE N’HI VAN INCORPORAR NOVES
GENERARÀ EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARAN
GENERARÀ EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARAN

3. 1.. La RECUPERACIÓ del segle XV
1 La RECUPERACIÓ del segle XV
EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL
EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL
LES NECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR
LES NECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR
L’ACTIVITAT COMERCIAL
L’ACTIVITAT COMERCIAL
COMERÇ TERRESTRE
COMERÇ TERRESTRE
ES VA REVITALITZAR
ES VA REVITALITZAR
LES RUTES MARÍTIMES del
LES RUTES MARÍTIMES del
MEDITERRANI ,del BALTIC i idel MAR del
MEDITERRANI ,del BALTIC del MAR del
NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT
NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT
COMERCIAL
COMERCIAL
CONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇ
CONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇ
L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANA
L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANA
EL DESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURES
ELDESENVOLUPAMEN de les MANUFACTURES
DESENVOLUPAMENT
DESENVOLUPAMEN
El CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL o MARITIM important
El CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL o MARITIM important

4. 1.. La RECUPERACIÓ del segle XV
1 La RECUPERACIÓ del segle XV
L’ESPENDOR de la BANCA
MERCADERS NECESSITAVEN CAPITAL PER FINANCIAR els GRANS VIATGES i iles
MERCADERS NECESSITAVEN CAPITAL PER FINANCIAR els GRANS VIATGES les
MERCADERIES que VOLIEN VENDRE i iCOMPRAR
MERCADERIES que VOLIEN VENDRE COMPRAR
BANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A PRESTAMISTA de
BANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A PRESTAMISTA de
CAPITALS
CAPITALS
L’ASCENS de la BURGESIA
BURGESIA es BENEFIACIA del CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES
BURGESIA es BENEFIACIA del CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES
i ide la BANCA
de la BANCA
PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ en la POSSESIÓ de
PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ en la POSSESIÓ de
CAPITAL,,que INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVES
CAPITAL que INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVES
CAPITALISME
CAPITALISME
COMERCIAL
COMERCIAL

5. 1.. La RECUPERACIÓ del segle XV
1 La RECUPERACIÓ del segle XV
L’ENFORTIMENT de la MONARQUIA
Segle
xv
REIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODER
REIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODER
MONARQUIA AUTORITARIA
REFORMES PER ENFORTIR LA SEUA AUTORITAT::
REFORMES PER ENFORTIR LA SEUA AUTORITAT
VAN CREAR EXERCITS PERMANENTS
VAN CREAR EXERCITS PERMANENTS
VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA i iuna HISENDA PER
VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA una HISENDA PER
CONTROLAR el INGRESSOS i i les DESPESES
CONTROLAR el INGRESSOS les DESPESES
VAN CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATS
VAN CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATS
EXEMPLES DE MONARQUIES
EXEMPLES DE MONARQUIES
AUTORITÀRIES FOREN:
AUTORITÀRIES FOREN:
REIS CATÒLICS aaCASTELLA
REIS CATÒLICS CASTELLA
LLUÍS XI a FRANÇA
LLUÍS XI a FRANÇA
ENRIC VIII a ANGLATERRA
ENRIC VIII a ANGLATERRA

6. 1. La RECUPERACIÓ del segle
XV
 QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1. QUE VA COMENÇAR A EUROPA, CAP A LA SEGONA MEITAT DEL
SEGLE XVI, UNA VEGADA SUPERADA LA GREU CRISI DEL FINAL DE
L’EDAT MITJANA?
2. PER QUIN MOTIU ES VA INCREMENTAR LA POBLACIÓ AL SGLE XV, i
QUE VA PRODUÏR L’AUGMENT DE LA DEMANDA EN
L’AGRICULTURA i QUE ES VA FER AMB ELS EXCEDENTS?
3. QUINES FOREN LES CONSEQÜÈNCIES DE L’EXPANSIÓ COMERCIAL?
4. PER QUIN MOTIU, LA BANCA,VA ADQUIRIR MOLTA IMPORTÀNCIA
COM A PRESTAMISTA DE CAPITALS i QUE ES VA CREAR PER A
PODER FACILITAR ELS INTERCANVIS i PAGAMENTS?
5. LA BURGESIA, D’ON OBTENIA ELS SEUS BENEFICIS, EN QUE BASAVA
EL SEU PODER ECONÒMIC i DE QUE VA ESTABLIR LES BASES?
6. LA MONARQUIA AUTORITARIA, QUINES REFORMES VA CREAR PER
ENFORTIR LA SEUA AUTORITAT i ASSENYALA EXEMPLES DE
MONARQUIES AUTORITÀRIES i els SEUS REIS?

7. 2..L’HUMANISME
2 L’HUMANISME
DEFINICIÓ
MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURAL que es va
MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURAL que es va
ESCAMPAR per EUROPA,,CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVI
ESCAMPAR per EUROPA CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVI
CARACTERÍSTIQUES
POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓN
POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓN
EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i iel CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i ide LLIBERTAT
EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ de LLIBERTAT
S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA
S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA
S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i iel PROGRÈS TÈCNIC, ,BASANT-SE EN
S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA el PROGRÈS TÈCNIC BASANT-SE EN
L’EXPERIMENTACIÓ i iL’OBSERVACIÓ
L’EXPERIMENTACIÓ L’OBSERVACIÓ
UTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ
UTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ
CULTURAL, ,EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i iel GREC
CULTURAL EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ el GREC
ERASMO de ROTTERDAM
ERASMO de ROTTERDAM
FOU EL REPRESENTANT MÉS
FOU EL REPRESENTANT MÉS
DESTACAT DE L’HUMANISME CRISTIÀ
DESTACAT DE L’HUMANISME CRISTIÀ

8. 2..L’HUMANISME
2 L’HUMANISME
EXPANSIÓ de L’HUMANISME
VA SER IMPULSADA PER:
VA SER IMPULSADA PER:
La INVENCIÓ de l’IMPREMTA
VA FACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i iL’AUGMENT dels
VA FACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DELLIBRE L’AUGMENT dels
LLIBRES
LLIBRE
LECTORS
LECTORS
Les ACADÈMIES
VAN SER ELS GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA i ies VAN
VAN SER ELS GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA es VAN
CENTRAR en els ESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i ila FILOSOFIA
CENTRAR en els ESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA la FILOSOFIA
Les
UNIVERSITATS
VAN TINDRE UN PES IMPORTANT en la FORMACIÓ i iTRANSMISSIÓ dels
VAN TINDRE UN PES IMPORTANT en la FORMACIÓ TRANSMISSIÓ dels
NOUS CONEIXEMENTS
NOUS CONEIXEMENTS
RENAIXEMENT
SIGNIFICAT
RENAIXEMENT de la CULTURA de l’ANTIGUITAT, al INTERESSAR-SE el
l’ANTIGUITAT
LITERATS i ARTISTES pels AUTORS i OBRES dels CLASSICS
GRECOLLATINS

9. 2. L’HUMANISME
 QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1.DEFINEIX HUMANISME i INDICA LES
SEUES CARACTERÍSTIQUES i el
REPRESENTANT MÉS DESTACAT DE
L’HUMANISME CRISTIÀ?
2.PER QUINS TRES MITJANS i DE QUINA
FORMA, ES VA EXPANDIR i IMPULSAR
L’HUMANISME?
3.QUE EREN ELS MECENES i ASSENYALA EL
NOM D’ALGUNS D’ELLS?

10. 3.. La REFORMA RELIGIOSA
3 La REFORMA RELIGIOSA
REFORMA
SON
CANVIS QUE ES DONEN EN LLESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTAR PEL
CANVIS QUE ES DONEN EN ’ ’ESGLÉSIA DAVANT EL MALESTAR PEL
ESGLÉSIA,
ESGLÉSIA
RUMB QUE HAVIA PRES
RUMB QUE HAVIA PRES
CAUSES
LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA
LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA
L’ESCASSA CULTURA i iel RELAXAMENT dels COSTUMS del CLERO
L’ESCASSA CULTURA el RELAXAMENT dels COSTUMS del CLERO
La COMPRAVENDA de CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR
La COMPRAVENDA de CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR
BENEFICIS ECONÒMICS i i NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSA
BENEFICIS ECONÒMICS NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSA
La VENDA de BUTLES iiINDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ dels
La VENDA de BUTLES INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ dels
PECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA
PECATS EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA
PECATS,
PECATS
LECTURA DE LA BIBLIA
LECTURA DE LA BIBLIA

11. 3.. La REFORMA RELIGIOSA
3 La REFORMA RELIGIOSA
La RUPTURA de MARTÍ LUTER
MARTÍ LUTER
MARTÍ LUTER
ERA
SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR LA
SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR LA
DECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA
DECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA
VA CRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i iva ELABORAR UNA NOVA
VA CRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA va ELABORAR UNA NOVA
DOCTRINA
DOCTRINA
95 TESIS, en 1517
CRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA i ila JERARQUIA
CRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA la JERARQUIA
ECLESIÀSTICA
ECLESIÀSTICA
NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES iiel PODER de
NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES el PODER de
l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LES
l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LES
PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA
PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA

12. 3.. La REFORMA RELIGIOSA
3 La REFORMA RELIGIOSA
La RUPTURA de MARTÍ LUTER
MARTÍ LUTER
MARTÍ LUTER
VA TINDRE el SUPORT dels PRÍNCEPS i iNOBLES ALEMANYS que
VA TINDRE el SUPORT dels PRÍNCEPS NOBLES ALEMANYS que
VOLIEN FER-SE amb les PROPIETATS de l’ESGLÉSIA i iREFORÇAR el SEU
VOLIEN FER-SE amb les PROPIETATS de l’ESGLÉSIA REFORÇAR el SEU
PODER
PODER
PROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS:
REFORMA
SALVACIÓ per la FE ii NO PER les BONES OBRES
SALVACIÓ per la FE NO PER les BONES OBRES
SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIX en SACERDOT
SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIX en SACERDOT
AUTORITAT de la BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENT
AUTORITAT de la BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENT
LUTER TAMBÉ:
LUTER TAMBÉ:
NEGAVA L’AUTORITAT del PAPA iide la JERARQUIA
NEGAVA L’AUTORITAT del PAPA de la JERARQUIA
ECLESIÀSTICA
ECLESIÀSTICA
ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES
ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES
PROHIBIA el CULTE aales IMATGES
PROHIBIA el CULTE les IMATGES
SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTS: BAPTISME i iEUCARISTIA
SOLS CONSERVABA dosSAGRAMENTS BAPTISME EUCARISTIA
SAGRAMENTS:
SAGRAMENTS

13. 3.. La REFORMA RELIGIOSA
3 La REFORMA RELIGIOSA
El PROTESTANTISME a EUROPA
ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT per GRAN PART d’EUROPA i i
ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT per GRAN PART d’EUROPA
PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTES
PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTES
CALVINISME
ES VA PROPAGAR PER SUÏSSA
ES VA PROPAGAR PER SUÏSSA
ERA MÉS RADICAL que el LUTERANISME i iDEFENSAVA la DOCTRINA
ERA MÉS RADICAL que el LUTERANISME DEFENSAVA la DOCTRINA
de la PREDESTINACIÓ
DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de
de la PREDESTINACIÓ
DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de
la CREACIÓ del MÓN
la CREACIÓ del MÓN
TAMBÉ DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i iper
TAMBÉ DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ per
tant l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADA
tant l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADA
AQUESTES DOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PER:
AQUESTES DOCTRINESCALVINISTES ES VAN ESCAMPARPER
CALVINISTES,
PER:
CALVINISTES
PER
--FRANÇAi iVAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTS
FRANÇA VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTS
--ANGLATERRA,ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANS
ANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANS
--ESCOCIA,ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANA,,BASADA
ESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANA BASADA
en la idea DE LA PREDESTINACIÓ
en la idea DE LA PREDESTINACIÓ

14. 3.. La REFORMA RELIGIOSA
3 La REFORMA RELIGIOSA
El PROTESTANTISME a EUROPA
ANGLICANISME
EL VA CREAR aaANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIII
EL VA CREAR ANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIII
MOTIU
AL NEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIII L’ANUL.LACIÓ
AL NEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VII L’ANUL.LACIÓ
VIII
VII
del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ
del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ
MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIA,,en 1534
MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIA en 1534
ON es DECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA i ies
ON es DECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA es
PROCLAMAVA, ENRIC VIII,,com CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA
PROCLAMAVA, ENRIC VIII com CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA
d’ANGLATERRA
d’ANGLATERRA

15. 3. La REFORMA
RELIGIOSA
QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1. PER QUIN MOTIU i CAUSES ES VA PRODUIR LA
REFORMA DE L’ESGLÉSIA?
2. QUI ERA MARTÍ LUTER, EN QUINS PRINCIPIS ES BASAVA
LA REFORMA QUE PROPOSAVA, QUE NEGAVA,
ELIMINAVA,PROHIBIA i de QUI VA REBRE EL SUPORT?
3. EL CALVINISME, QUE DEFENSAVA, PER ON ES VA
ESTENDRE i QUIN NOM REBIA EN TERRES de FRANÇA,
ANGLATERRA i ESCOCIA?
4. L’ANGLICANISME, QUI EL VA CREAR, PER QUÈ i QUE ES
DECLARAVA EN L’ACTA DE SUPREMACIA de 1534?

16. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
FORMES PER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANA
FORMES PER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANA
PERSEGUIR els PROTESTANTS
1 PERSEGUIR els PROTESTANTS
FER una REFORMA de l’ESGLÉSIA
2 FER una REFORMA de l’ESGLÉSIA
La LLUITA CONTRA els PROTESTANTS
1 La LLUITA CONTRA els PROTESTANTS
FORMES
La CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANA
ERA UN TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES
ERA UN TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES
DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i ide CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE,
DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA de CASTIGAR els DELICTES CONTRA laFE
FE,
FE
SOTMETENT als SOSPITOSOS aaun JUDICI: ACTE de FE, ,on els CONDEMNATS HAVIEN
SOTMETENT als SOSPITOSOS unJUDICI ACTE de FE on els CONDEMNATS HAVIEN
JUDICI:
JUDICI
D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i iALESHORES PODIEN TORNAR AL SI
D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES ALESHORES PODIEN TORNAR AL SI
de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS aala FOGUERA
de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS la FOGUERA
La CONGREGACIÓ de l’INDEX
ENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS aala DOCTRINA CATÒLICA
ENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS la DOCTRINACAT
CATÒLICA
CAT
i ique els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR
que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR

17. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
2
El CONCILI de TRENTO
El CONCILI de TRENTO
CONTRAREFORMA
ES
MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA
MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA
ECLESIÀSTICA
ECLESIÀSTICA
OBJECTIUS
CORREGIR els ERRORS PROPIS
CORREGIR els ERRORS PROPIS
DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA
DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA
CONCILI de TRENTO, ,convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i i
CONCILI de TRENTO convocat pel PAPA PAU III, entre 1545
1563
1563
VA CONFIRMAR
VA CONFIRMAR
ELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT
ELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINACATÒLICA PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT
CATÒLICA,
CATÒLICA
PERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRES
PERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRES
ELS SETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i iel CULTE aala MARE de DÉU i ials
ELS SETSSAGRAMENTS
SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA el CULTE la MARE de DÉU als
SAGRAMENTS
SANTS
SANTS
VA DECLARAR LA VULGATA, ,LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA
VA DECLARAR LA VULGATA LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA
INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIA
INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIA

18. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
CONCILI de TRENTO, ,convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i i
CONCILI de TRENTO convocat pel PAPA PAU III, entre 1545
1563
1563
MESURES per REFORMAR l’l’ADMINSTRACIÓi ila DISCIPLINA ECLESIÀSTICA
MESURES per REFORMAR ADMINSTRACIÓ la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA
PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES
PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES
CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO
CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO
OBLIGAR AL CLERO aaRESIDIR en la SEUA DIOCESIS i ials SACERDOTS en la
OBLIGAR AL CLERO RESIDIR en la SEUA DIOCESIS als SACERDOTS en la
seua PARROQUIA
seua PARROQUIA
QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i iRESPECTARA EL CELIBAT
QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR RESPECTARA EL CELIBAT
LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES
LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES
FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA
FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA

19. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA
La DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMA
CREACIÓ iiREFORMA de les ORDES RELIGIOSES
CREACIÓ REFORMA de les ORDES RELIGIOSES
REFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS
REFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS
CREACIÓ de la COMPANYA de JESUS, ,els JESUITES, FUNDADA
CREACIÓ de la COMPANYA de JESUS els JESUITES, FUNDADA
PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540,
PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540,
VA CONVERTIR
INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de
INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de
la CONTRAREFORMA
la CONTRAREFORMA
MITJANS
D’ACTUACIÓ
La PREDICACIÓ, la CONFESSIÓ, els MISSIONS i iSOBRETOT
LaPREDICACIÓ laCONFESSIÓ els MISSIONS SOBRETOT
PREDICACIÓ, CONFESSIÓ,
PREDICACIÓ CONFESSIÓ
ENSENYAMENT per mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS
ENSENYAMENT per mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS
L’
L’
COL.LEGIS
COL.LEGIS

20. 4. La CONTRAREFORMA
CATÒLICA
QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1. QUINS DOS MITJANS, VA UTILITZAR L’ESGLESIA CATÒLICA, PER
DETENIR LA RÀPIDA DIFUSIÓ DE LA REFORMA LUTERANA PER
EUROPA?
2. QUE ERA LA CONGRAGACIÓ DEL SANT OFICI i COM ACTUAVA EN
ELS ANOMENATS ACTES DE FE?
3. QUE ES LA CONTRAREFORMA,QUINS OBJECTIUS TENIA i QUE ES VA
CREAR i QUANT VA DURAR, PER ACONSEGUIR LA SEUA FINALITAT?
4. QUINES MESURES ES VAN ADOPTAR AL CONCILI DE TRENTO, PER
REFORMAR L’ADMINISTRACIÓ i DISCIPLINA ECLESIÀSTICA?
5. QUINA NOVA ORDE RELIGIOSA VA SORGIR PER FER CONÉIXER EL
NOU ESPERIT RELIGIÓS, QUI LA VA FUNDAR i QUINS EREN ELS SEUS
MITJANS D’ACTUACIÓ?
6. EN BASE AL QUADRE de la PÀGINA 117 del LLIBRE,INDICA 5
DIFERENCIES ENTRE CATÒLICS i PROTESTANTS

21. 5.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA i la
6
PINTURA ITALIANES
RENAIXEMENT
DEFINICIÓ
DEFINICIÓ
NOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADA en les IDEES HUMANISTES, que va
NOVA CONCEPCIÓ deL’ART BASADA en les IDEESHUMANISTES que va
L’ART,
HUMANISTES,
L’ART
HUMANISTES
COMENÇAR a ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTO))i ique va tindre el seu
COMENÇAR a ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTO que va tindre el seu
MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO)
MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO)
CARACTERÍSTIQUES:
S’INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC
S’INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC
CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i ila NATURALESSA,,com un TOT HARMÒNIC
CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ la NATURALESSA com un TOT HARMÒNIC
INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓ
INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓ
ARTISTES VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEAL,
ARTISTES VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESAIDEAL
IDEAL,
IDEAL
CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i iper això es van
CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu per això es van
PREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESA i il’ANATOMIA HUMANA
PREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESA l’ANATOMIA HUMANA
L’ART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i ies va OBRIR a
L’ART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA es va OBRIR a
TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA
TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA
ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES i iVAN COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI i i
ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES VAN COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI
rebre RECONEIXEMENT SOCIAL
rebre RECONEIXEMENT SOCIAL

22. 5.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA i la
6
PINTURA ITALIANES
ARQUITECTURA
ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES
CARACTERÍSTIQUES
INSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNES, PILARS
INSPIRADA amb als MODELSGRECOROMANS com FOREN elsCOLUMNES PILARS
GRECOROMANS,
COLUMNES,
GRECOROMANS
COLUMNES
dels TRES ORDRES GRECS i iROMANS, els ARCS de MIG PUNT, FRONTONS, CORNISES i i
dels TRES ORDRES GRECS ROMANS, els ARCS de MIGPUNT FRONTONS CORNISES
PUNT, FRONTONS,
PUNT FRONTONS
CÚPULES
CÚPULES
ESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA
ESGLÉSIES amb PLANTACENTRALITZADA PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA
CENTRALITZADA,
CENTRALITZADA
PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS
PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS
ARQUTECTES DESTACATS i OBRES:
AL QUATTROCENTO:
-- FILIPPO BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA
FILIPPO BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SANLORENZO de FLORÈNCIA
LORENZO,
LORENZO
-- LEON BAPTTISTA ALBERTI
LEON BAPTTISTA ALBERTI
AL CINQUECENTO:
-- DONATO BRAMANTE,,va INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO
DONATO BRAMANTE va INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO
-- MIGUEL ANGEL, ,que va ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO
MIGUEL ANGEL que va ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO
i iVA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA
VA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA

23. 5.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA i la
6
PINTURA ITALIANES
ESCULTURA
ESCULTURA
CARACTERÍSTIQUES
CARACTERÍSTIQUES
INTERÉS PER REPRESENTAR EL COS HUMÀ, ,PRENENT COM A REFERÈNCIA ELS MODELS
INTERÉS PER REPRESENTAR EL COS HUMÀ PRENENT COM A REFERÈNCIA ELS MODELS
DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA
DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA
INTRODUCCIÓ de TEMES MITOLÒGICS,,AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL del
INTRODUCCIÓ de TEMES MITOLÒGICS AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL del
NUS,,el RETRAT de BUSTOS i iel RETRAT EQÜESTRE
NUS el RETRAT de BUSTOS el RETRAT EQÜESTRE
S’UTILITZEN COM A MATERIALS el MARBRE i iel BRONZE
S’UTILITZEN COM A MATERIALS el MARBRE el BRONZE
ESCULTORS DESTACATS i OBRES:
-
-
DONATELLO, amb la seua obra del DAVID
LORENZO GHIBERTI, que va fer les PORTES del BAPTISTERI, de la CATEDRAL de
GHIBERTI
BAPTISTERI
FLORÈNCIA
MIGUEL ÀNGEL, que amb el PREDOMINI de les LÍNIES CORBES, que REFORCEN
CORBES
el DINAMISME, la recerca de les PROPORCIONS i L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ dels
DINAMISME
SENTIMENTS. En OBRES com: la PIETAT, el DAVID i el MOISÉS

24. 5.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA i la
6
PINTURA ITALIANES
PINTURA
PINTURA
CARACTERÍSTIQUES
CARACTERÍSTIQUES
VOLUNTAD de REPRODUIR la REALITAT de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE,
VOLUNTAD de REPRODUIR la REALITAT de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE,
UTILITZANT COM A RECURSOS: :
UTILITZANT COM A RECURSOS
-LA PERSPECTIVA,,per crear una sensació de profunditat en una superfície plana
-LA PERSPECTIVA per crear una sensació de profunditat en una superfície plana
-La SSUBSTITUCIÓdel FONS DAURATS GÒTICS per PAISATGES ARQUITECTÒNICS i i
-La UBSTITUCIÓ del FONS DAURATS GÒTICS per PAISATGES ARQUITECTÒNICS
NATURALS
NATURALS
LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al PRINCIPI els FRESC i ila PINTURA
LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al PRINCIPI els FRESC la PINTURA
al TREMP i ial FINAL,,la PINTURA a L’OLI,,barrejat amb pigments naturals
al TREMP al FINAL la PINTURA a L’OLI barrejat amb pigments naturals
PINTORS DESTACATS i OBRES:
AL QUATTROCENTO:
-- MASACCIO, ,que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI
MASACCIO que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI
-- PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREU
PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREU
-- SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUS
SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUS

25. 5.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA i la
6
PINTURA ITALIANES
PINTURA
PINTURA
PINTORS DESTACATS i OBRES:
AL C INQUECENTO:
---
--
ELS GRANS ARTISTES
ELS GRANS ARTISTES
LEONARDO DA VINCI, ,INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA i ide la TÈCNICA
LEONARDO DA VINCI INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA de la TÈCNICA
del SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA i ila SANTA CENA
delSFUMATO DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA la SANTA CENA
SFUMATO.
SFUMATO
RAFAEL,,VA DER UN GRAN RETRATISTA i iva DESTACAR PEL DOMINI
RAFAEL VA DER UN GRAN RETRATISTA va DESTACAR PEL DOMINI
TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i iARMONIA de les seues COMPOSICIONS.
TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA ARMONIA de les seuesCOMPOSICIONS
COMPOSICIONS.
COMPOSICIONS
DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR
DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR
A les ESTANCES VATICANES
A les ESTANCES VATICANES
MIGEL ÀNGEL,,ESCULTOR i iTAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN
MIGEL ÀNGEL ESCULTOR TAMBÉPINTOR que tenia un GRAN
PINTOR,
PINTOR
CONEIXEMENT dels VOLUMS del COS HUMÀ i ila GESTUALITAT PER
CONEIXEMENT dels VOLUMS del COS HUMÀ la GESTUALITAT PER
EXPRESSAR SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els
EXPRESSARSENTIMENTS La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els
SENTIMENTS.
SENTIMENTS
FRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀ
FRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀ
PARALELAMENT, ,en L’ESCOLA DE VENECIA, ,van DESTACAR els PINTORS
PARALELAMENT en L’ESCOLA DE VENECIA van DESTACAR els PINTORS
GIORGIONE i iTICIÀ, ,que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGE i ials TEMES
GIORGIONE TICIÀ que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGE als TEMES
ANECDÒTICS
ANECDÒTICS

26. 5 i 6 . L’ESPERIT del RENAIXEMENT:l’ARQUITECTURA,L’ESCULTURA
i la PINTURA ITALIANES
 QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1. QUE VA SER EL RENAIXEMENT i QUE EL VA
CARACTERITZAR?
2. QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA
L’ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT i QUINS FOREN ELS
PRINCIPALS ARQUITECTES?
3. QUE VA CARACTERITZAR L’ESCULTURA DEL RENAIXEMENT
i QUINS ESCULTORS VAN DESTACAR?
4. LA PINTURA DEL RENAIXEMENT, PER QUÈ ES VA
CARACTERITZAR i QUINS PINTORS VAN DESTACAR AL
QUATTROCENTO?
5. ASSENYALA LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES i OBRES
dels TRES PINTORS PRINCIPALS DEL CINQUECENTO?

27. 7.. La DIFUSIÓ del RENAIXEMENT a EUROPA
7 La DIFUSIÓ del RENAIXEMENT a EUROPA
RENAIXEMENT VA TRANSPASSAR el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va
CONVERTIR EN UN ART EUROPEU i UNIVERSAL
LLOCS,,CARACTERISTIQUES ii ARTISTES,,per on es va DIFONDRE::
LLOCS CARACTERISTIQUES ARTISTES per on es va DIFONDRE
FLANDES
GUST PELS DETALLS, el REALISME i iels RETRATS i iQUE NO S’INSPIRAVA en
GUST PELSDETALLS el REALISME els RETRATS QUE NO S’INSPIRAVA en
DETALLS,
DETALLS
l’ANTIGUITAT GRECOROMANA
l’ANTIGUITAT GRECOROMANA
ARTISTA DESTACAT va ser: :PIETER BRUEGHEL el VELL
ARTISTA DESTACAT va ser PIETER BRUEGHEL el VELL
FRANÇA
VA DESTACAR L’ARQUITECTURA, ,amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUS, ,per aala
VA DESTACAR L’ARQUITECTURA amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUS per la
REALESA i ila NOBLESA , ,CARACTERITZATS per les seues FORMES AGOSARADES i i
REALESA la NOBLESA CARACTERITZATS per les seues FORMES AGOSARADES
la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESA
la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESA
ALEMANYA
LA PINTURA es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i ivan DESTACAR els
LA PINTURA es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS van DESTACAR els
RETRATS, PAISATGES i iTEMES MITOLÒGICS
RETRATS, PAISATGES TEMES MITOLÒGICS
PINTORS DESTACATS FOREN: :ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i iLUCAS
PINTORS DESTACATS FOREN ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN LUCAS
CRANACH el VELL
CRANACH el VELL

28. 7 . LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT a EUROPA
 QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:
1. INDICA ELS LLOCS PER ON ES VA DIFONDRE i EXPANDIR EL
RENAIXEMENT FORA D’ITÀLIA i ASSENYALA LES CARACTERÍSTIQUES
QUE EL DIFERENCIAVEN DEL ITALIÀ i el NOM D’ALGUNS DELS
ARTISTES MES DESTACATS, D’AQUESTS LLOCS
2. IDENTIFICAR, CADA ARTISTA DEL RENAIXEMENT, amb L’ASPECTE
ARTISTIC EN QUE VA DESTACAR ( ARQUITECTURA, ESCULTURA o
PINTURA):
- MIGUEL ANGEL:
- DONATELLO:
- PIETER BRUEGHEL el VELL
- F. BRUNELLESCHI:
- HANS HOLBEIN:
- RAFAEL:
- BOTICELLI:
- L. GHIBERTI:
- D. BRAMANTE:
- TICIÀ:
- MASSACCIO:
- A. DÜRER:
- L. B. ALBERTI:
- LEONARDO DA VINCI:
- PIERO DE LA FRANCESCA:

29. TEMA
7: EL NAIXEMENT del MÓN MODERN
 ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA PROVA i
ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
 DEL PRACTICA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES PÀGINES
124 i 125 EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 5: APRÉN a ANALITZAR una
PINTURA RENAIXENTISTA
L’ACTIVITAT 6: COMPLETA LA TAULA

30. TEMA 7: EL NAIXEMENT del MÓN MODERN
 ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i
REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts
2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES
BÀSIQUES --- valor 1 punt
3. IDENTIFICAR, PRINCIPIS RELIGIOSOS SEGONS CORRESPONGUEN als
IDENTIFICAR
CATÒLICS o als PROTESTANTS, de L’ACTIVITAT 6, del PRACTICA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt
4. REALITZAR UN EIX CRONOLÒGIC, AMB LES DADES TREBALLADES DEL TEMA i
CRONOLÒGIC
SELECCIONADES DE L’EIX CRONOLÒGIC DE L’INICI DEL TEMA -- valor 0,5
punts
5. IDENTIFICAR, ARTISTA DEL RENAIXEMENT, amb L’ASPECTE ARTISTIC EN QUE
IDENTIFICAR
VA DESTACAR ( ARQUITECTURA, ESCULTURA o PINTURA) dels ACTIVITATS
PINTURA
CLAUS -- valor 0,5 punts
6. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES
EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES
i QUESTIONS CLAUS --- valor 1 punt
7. TEXT PER INTERPRETAR, RELACIONAT EN ASPECTES DEL TEMA i RESPONDRE
INTERPRETAR
ALS QUESTIONS PLANTEJADES--- valor 1 punts