La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
Complim 8 anys i en cada celebració intentem compartir allò que hem après en estar constantment exposats a innovacions de tot el món i en àmbits molt diversos.
La Innovació Social consisteix a trobar noves formes de satisfer les necessitats socials, que no estan adequadament
cobertes pel mercat o el sector públic... o a produir els canvis
de comportament necessaris per resoldre els grans reptes de
la societat... capacitant a la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració. Són, per
tant, al mateix temps innovadores en si mateixes i útils per
capacitar a la societat a innovar...”
Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer S...Asociación SIENA
Edita:
La Confederació Empresarial del Tercer Sector
Social de Catalunya
Amb la col·laboració del:
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
de la Generalitat de Catalunya
Autors:
Gestión Integral, SCCL | Hobest, SCCL | Vector 5
· Excel·lència i Sostenibilitat, SCCL
Disseny i maquetació:
L’Apòstrof, SCCL
Primera edició:
Barcelona, juliol de 2017
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
Complim 8 anys i en cada celebració intentem compartir allò que hem après en estar constantment exposats a innovacions de tot el món i en àmbits molt diversos.
La Innovació Social consisteix a trobar noves formes de satisfer les necessitats socials, que no estan adequadament
cobertes pel mercat o el sector públic... o a produir els canvis
de comportament necessaris per resoldre els grans reptes de
la societat... capacitant a la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració. Són, per
tant, al mateix temps innovadores en si mateixes i útils per
capacitar a la societat a innovar...”
Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer S...Asociación SIENA
Edita:
La Confederació Empresarial del Tercer Sector
Social de Catalunya
Amb la col·laboració del:
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
de la Generalitat de Catalunya
Autors:
Gestión Integral, SCCL | Hobest, SCCL | Vector 5
· Excel·lència i Sostenibilitat, SCCL
Disseny i maquetació:
L’Apòstrof, SCCL
Primera edició:
Barcelona, juliol de 2017
Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformac...Fundació Jaume Bofill
Els nous lideratges socials i polítics de Catalunya seran el resultat de trajectòries vitals que han experimentat i patit les transformacions rececents de la nostra societat.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformac...Fundació Jaume Bofill
Els nous lideratges socials i polítics de Catalunya seran el resultat de trajectòries vitals que han experimentat i patit les transformacions rececents de la nostra societat.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
Administració col·laborativa, el canvi de debòJordi Graells
Article 'Administració col·laborativa, el canvi de debò', de Jordi Graells, a la revista 'Àmbits' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya www.colcpis.org
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Enterprise mobile app development cycleDavid Dixit
Enterprise mobility is one of the most demanding thing these days where small and large enterprises are highly concerned to boost their productivity with enterprise mobile apps.
Presentació de suport a la cloenda de la Jornada Altern Finance: Recuperem els diners al servei de les persones, organitzada per ECAS i ACAF a Barcelona.
Innovació i Empresa social. Jordi Juanós, docent del Màster MBA de la UOC.uocterritori
Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014
Document resultant del projecte Suport en Comunicació a Entitats de les Altres Economies, dut a terme per Barcelona Activa en col·laboració amb La Clara Comunicació del maig al desembre de 2016.
El document vol ser un referent i un marc per saber com treballar la comunicació de forma social, responsable, sostenible, ètica i honesta en el marc de les Altres Economies i de la societat en general.
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria SocialFerranDalmau
Als anys 80 Bill Drayton descrivia l’Emprenedoria Social i els Emprenedors Socials com un tipus concret d’iniciatives i persones que utilitzaven mètodes propis de l’emprenedoria comercial tradicional per resoldre problemàtiques socials a través de canvis sistèmics. Quaranta anys després, milers d’iniciatives i persones s’identifiquen amb aquests conceptes i emprenen els seus projectes per donar resposta als problemes socials més punyents. Múltiples investigacions han demostrat que són capaços d’afrontar aquests reptes de forma més eficaç i eficient i de produir canvis socials sostenibles en el temps. La recerca també ha identificat les Administracions Locals com un dels actors clau que poden determinar l’èxit o fracàs d’aquestes iniciatives. A Barcelona, l’Ajuntament porta des del 2016 impulsant iniciatives de foment i enfortiment de l’Emprenedoria Social. Aquest estudi analitza la política pública del consistori mitjançant entrevistes a experts i l’anàlisi documental de fonts primàries. Els resultats mostren que si bé l’Ajuntament va ser pioner en el disseny i execució de les polítiques públiques, en va excloure els agents i iniciatives provinents del sector privat. La investigació exhorta al consistori a ampliar el focus del seu públic objectiu, a buscar aliances amb el sector privat i a aprofundir en alguns dels àmbits d’actuació.
WEBINAR RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL: Empreses petites però responsable...SOMPirineu
Autores: Mireia Font i Anna Gallart
Segur que us sona el concepte de “responsabilitat social empresarial”, que implica assumir compromisos voluntaris respecte la societat i l’entorn. Les grans empreses s’hi han abocat. Però, té sentit en empreses petites d’ambients rurals com les del Pirineu? Val la pena dedicar-hi esforços i recursos? La resposta és sí, i amb més raó en sectors econòmics molt arrelats al territori. En aquest seminari explicarem com esdevenir empreses socialment responsables i quins beneficis us pot aportar.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Els Quaderns Treball i Ciutadania són tres publicacions que donen continuïtat a la temàtica tractada durant el Congrés que, sota el mateix títol, es va celebrar al juliol del 2009. Aquesta col·lecció recull les diferents qüestions que es varen presentar durant la jornades i manté obert el debat, tot revalidant el compromís d’ECAS amb la lluita per que el dret al treball sigui una realitat a l’abast de tothom.
El programa municipal Sant Feliu Innova ha estat una de les conferències convidades a l'assignatura de "Disseny i anàlisi de polítiques públiques" del Master en Gestió Pública Avançada 2015-2016 de la Universitat de Barcelona (UB).
L'exposició, amb el títol d'"Innovació i co-producció de serveis públics" i s'ha centrat en el rol del facilitador de la innovació i la intraemprenedoria a l'administració pública així com el co-disseny i la co-producció de serveis públics i ha divulgat el projecte municipal "JobLab".
Similar to 2014 02 Resum cicle de canvi d'època al tercer sector (20)
2015 06 EU-RUSSIA CIVIL SOCIETY FORUM: curtailing freedom of assembly and association. EU-RUSSIA LEGAL DIALOGUE: Designing a road map for the civil society conference
2014 02 Resum cicle de canvi d'època al tercer sector
1.
2. Diàlegs
1. Donar resposta al canvi d’època que viu el tercer sector
2. Complicitat social, les persones són més que euros amb cames
3. Noves competències claus per construir organitzacions del S.XXI
4. Col·laboració, treballar junts per la societat
5. Impacte, fer visible l’aportació a la societat
3. Canvi d’època al tercer sector
Societat en
transformació
Complicitat
social
ORGANITZACIONS
ÀGILS
Avaluació impacte
ORGANITZACIONS
ÀGILS
Equips i
lideratges
Col·laboracions
Capacitat de realitzar
ràpidament els canvis
estratègics
4. 1. UNA SOCIETAT EN
CANVI
Comprendre les transformacions polítics, socials, econòmics que s’estan
produint és essencial per abordar els nous reptes que es presenten per al
Tercer Sector i entendre quin és el paper de les organitzacions no
lucratives en aquest context.
“Estem davant d‟un veritable canvi d‟època” – Pau Vidal
...”una societat en transformació” – José Manuel Fresno
CREIXEMENT DE
LA POBRESA I
DE NOVES
FORMES
D’EXCLUSIÓ
CANVI EN LES
ESTRUCTURES
FAMILIARS
IMPACTE DE LES
TICs,
ENVELLIMENT
DE LA
POBLACIÓ
CANVI
CLIMÀTIC
INCREMENT DE
LES
DESIGUALTATS
SOCIALS
5. José Manuel Fresno
“Las
necesidades
cambian, los
actores
cambian, el
contexto
cambia. Ya no
volverá la
„normalidad‟
perdida"
"¿Hacia donde vamos en los próximos
años?"
“Muchas entidades han emergido
alrededor políticas sociales públicas.
Se han limitado opciones estratégicas
en entidades”
“El profesionalismo en entidades se ha
hecho aminorando base social y
órganos de gobierno”
- MODEL DE SOCIETAT PARTICIPATIVA
El protagonisme de la societat civil és la base d’un
model adreçat a la responsabilitat de cada individu
sobre les seves vides. L’Estat deixa de ser
proveïdor dels serveis socials i el benestar social
es sustenta en la promoció i implicació de la
societat a través de la filantropia i el voluntariat.
- MODEL DEL WELFARE MIX
Tercer
Sector
Sector
Públic
Mercat
- MODEL NORD-AMERICÀ
Els programes socials tenen un caràcter pal·liatiu,
adreçant-se només a les persones que es troben
en les situacions més extremes. Sota aquest
model, els serveis socials es privatitzen.
- MODEL DEPENENT DEL DIA
La manca d’iniciativa per part dels poders públics
pot conduir a un Estat del Benestar sense
perspectiva ni visió estratègica. Es tractaria d’un
model ad hoc, amb un funcionament basat en els
recursos disponibles i segons interessos.
6. Hora de CANVIAR
Canvi de
Paradigma
El Tercer
Sector en la
societat
Reconversió radical amb visió estratègica
> COMPLICITAT SOCIAL
> NOVES COMPTÈNCIES ALS EQUIPS
> COL·LABORACIÓ I DIMENSIÓ
> APOSTA DECIDIA PER LES TICs
> RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ
> IMPACTE SOCIAL I RETORN A LA SOCIETAT
7. 2. COMPLICITAT SOCIAL
La complicitat social forma part de l’ADN de les organitzacions del Tercer
Sector i és motor de la societat civil.
- No obstant això, la trajectòria del sector en les darreres dècades, condicionada
per les fonts públiques de finançament i la prestació de serveis, ha relegat a un
segon pla, almenys en ocasions, la cerca de complicitat social.
- En l’actual context, la complicitat social pren protagonisme com a element
indispensable per donar continuïtat als projectes i engegar de nous
Ara és el moment de recuperar-la, prioritzar-la i donar-li un rol
clau en l’estratègia organitzativa
“Les persones no són euros amb cames” – Pau Vidal
Capacitat de
comunicar
Proximitat i
arrelament
Participació i
dedicació
Implicar a les
persones amb la
missió de
l’organització
8. Reflexions dels
ponents
Fernando Fantova
“Un dels problemes
de la crisi ha estat la
delegació de
l'autoritat, podem fer
una societat
participativa?”
“...hay que reorganizar la vida comunitaria,
fortalecer la comunidad y pensar en
inovación social”
“Crisi del model de benestar, no és només un
tema econòmic es un tema sistèmic”
“El que ha entrat en crisi és l'equilibri entre l'
Estat, el Mercat, la Familia i la Comunitat”
Pau Vidal
“Una de les claus
per l exit de les
entitats es un Visio
somiadora i una
estrategia i misio
clara”
“Somiem en un entorn diferent, que pot fer la
nostra organització? Implica inversió? Cal gestió
del canvi i cal emocionar”
“El nostre ADN ens permetra reeinventar-nos
fent una reflexio estrategica obrint-nos així a
noves formes de complicitat social”l
10. Experiències d'èxit
Fruit de la reflexió estratègica es va
1. Amic de la Gent Gran (Fundació)
evolucionar
el
concepte
de
presentada per Jaume Granja
comunicació i es va unificar els
departaments de sensibilització i
captació que fins llavors funcionaven
de forma independent.
Participació de la ciutadania en un canvi de
model energètic a nivell local. Es promou la
creació de grups locals, formats per socis i
sòcies, que de forma voluntària difonen el
projecte, animen a sumar-se, busquen
projectes renovables a la zona...
2. Som Energia (Cooperativa)
presentada per Miquel Mirò
3. Assemblea Nacional Catalana
(associació) – Pere Pugès
Mostra la capacitat de traduir les
emocions en un argu-mentari racional
basat en idees força, en un mínim comú
denominador, capa-ces d’aglutinar moltes
per-sones. Basat en l’adscripció personal,
la transversalitat i la unitat d’acció =
capilaritat social
11. 3. NOVES COMPETÈNCIES
Quines competències necessitem per adaptar les
organitzacions del tercer sector al segle XXI?
Tenim un canvi d'entorn, un canvi estructural, un entorn de caos, cal buscar
nous entorns i nous models
ENTITATS
INTRAEMPRENDEDORES
CAPACITAT DE
RELACIONAR-SE
ENTITATS
ÀGILES
ÚS DE LES
TICs
12. Reflexions dels
ponents
Jordi Serrano
"Estem anant cap a
una cultura més
flexible, més
adaptable"
“Com s'adapten les organitzacions aquest nou
entorn? En un mon de caos el focus esta en
l'agilitat de canviar”
“El repte esta en la capacitat d'aprenentatge
„learning agility‟ així podran aportar valor a la
seva entitat”
“Cal capacitat d'aglutinar recursos d'il·lusionar
i emocionar a les entitats i persones, de dintre
cap a fora”
Pau Vidal
“Les entitats érem
àgils que ha
passat? Cal tornar
als orígens”
“Moments difícils però engrescadors”
“Com es que fem el mateix si l'entorn ha
canviat? Cal provar, innovar, cal recuperar el
valor en el centre i gestionar el talent”
“El canvi implica un esforç de l'equip. Cal crear
espais i mecanismes per desenvolupar entorns
àgils”
13. Taula d’experiències
Entitats i equips comunicatius
Montse Santolino
Presencia
en xarxes
socials
Mantenir
l’alt grau de
satisfacció
del servei
ofert
Polítiques i
indicadors
medi
ambientals
Camins on s’ha
de millorar
Major
igualtat
Major
participació
en decisions
estratègiques
i major
transparència
Augmentar
els
intercanvis
amb altres
entitats
Noves competències
i societat de l’informació
Jaume Albaigès
14. 4. COL·LABORACIÓ
La col·laboració ha estat i és un repte habitual per les ONL, a vegades es
coopera més des del deure que no pas des del desig i amb això es pot córrer el
risc de que es donin col·laboracions de mínims que no aprofundeixin en el
potencial de treballar plegats ni es trobin noves formes d’innovar.
Per què
col·laborar?
1. Símptomes/causes
2. Col·laborar entre ONL d’àmbit local i d’àmbit
3. Innovació social
4. Ajuda mútua i col·laboració
5. Per entendre la globalitat dels problemes
6. Actuar local i globalment
7. Incidència política
L’economia i els i les emprenedors i emprenedores emergents
15. Reflexions dels
ponents
Víctor Viñuales
“Es en el mestizaje
donde surge la
innovación"
Pau Vidal
“Col·laborar és
canviar egos per
resultats”
“O nos unimos o
nos hundimos"
“El que fa uns anys era director de l‟agència
europea del medi ambient, Domingo Giménez
Beltran, deia: la roda es va inventar fa milers
d‟anys i les maletes també… però la maleta amb
rodes fa poc temps. I per què? Perquè fa poc
que van començar a parlar les persones que fan
les maletes i les que fan les rodes”
“Els òrgans de govern han de creure en el valor
de la col·laboració per liderar el procés”
“En un clima comun las soluciones deberían
ser comunes”
“No podem oblidar que col·laborar pot servir per
guanyar en dimensió, millorar el nostre compte
d'explotació”
“Fomentar la participació i la transparència en
les decisions que es prenen conjuntament per
generar confiança”
16. Experiències d'èxit
Què se’n pot aprendre?
Presentat per Xavier Orteu
- Les diferències entre les organitzacions que
col·laboren constitueix un valor afegit
- Acords en termes de qualitat de la col·laboració
Presentat per Nekane Navarro
- La confiança entre els diferents grups d’interès
és la base per la cooperació empresarial
- Establir marcs de col·laboració estratègics
permet amplificar la missió
- El saber previ de les entitats
- Empoderar les persones precisa cercar sinèrgies.
- Construcció d’una identitat com a plataforma.
- Compartir eines i coneixements amb un
alt retorn social
- Comptar amb un equip de promoció i gestió
17. Canvi d’època al tercer sector
Societat en
transformació
Complicitat
social
ORGANITZACIONS
ÀGILS
Avaluació impacte
ORGANITZACIONS
ÀGILS
Equips i
lideratges
Col·laboracions
Capacitat de realitzar
ràpidament els canvis
estratègics