Complim 8 anys i en cada celebració intentem compartir allò que hem après en estar constantment exposats a innovacions de tot el món i en àmbits molt diversos.
Celebrem 5 anys promovent la innovació social amb un informe en el qual compartim l'aconseguit en aquests anys i, sobretot, els aprenentatges dels nostres errors i encerts.
La Innovació Social consisteix a trobar noves formes de satisfer les necessitats socials, que no estan adequadament
cobertes pel mercat o el sector públic... o a produir els canvis
de comportament necessaris per resoldre els grans reptes de
la societat... capacitant a la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració. Són, per
tant, al mateix temps innovadores en si mateixes i útils per
capacitar a la societat a innovar...”
Innovació i Empresa social. Jordi Juanós, docent del Màster MBA de la UOC.uocterritori
Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
VIII Jornada Compartim. Bon govern de les organitzacions obertes i processos participatius.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3 de desembre de 2013
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
Se presenten comentades les diferents etapes per les que passen les comunitats de pràctica. La presentacion se base en la evolucion del programa Compartim.
Curs d'Innovació a AIFiCC
El curs PINNTS promou l'Aprenentatge pràctic de la innovació. Tots els conceptes i models que es proposen al curs s’apliquen d’una banda a entendre casos reals d’innovació i de l’altra a desenvolupar el projecte d’innovació triat i proposat des del propi entorn professional dels participants. El curs PINNTS aplica les tècniques de coLearning, classe inversa i aprenentatge basat en projectes, entre d'altres.
Celebrem 5 anys promovent la innovació social amb un informe en el qual compartim l'aconseguit en aquests anys i, sobretot, els aprenentatges dels nostres errors i encerts.
La Innovació Social consisteix a trobar noves formes de satisfer les necessitats socials, que no estan adequadament
cobertes pel mercat o el sector públic... o a produir els canvis
de comportament necessaris per resoldre els grans reptes de
la societat... capacitant a la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració. Són, per
tant, al mateix temps innovadores en si mateixes i útils per
capacitar a la societat a innovar...”
Innovació i Empresa social. Jordi Juanós, docent del Màster MBA de la UOC.uocterritori
Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
VIII Jornada Compartim. Bon govern de les organitzacions obertes i processos participatius.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3 de desembre de 2013
La publicació recull l’activitat d’ECAS al voltant dels tres eixos d’utilitat, representativitat i incidències política i es destaquen el projecte Alia’t, les tres jornades de debat i reflexió entorn al treball amb famílies, l’àmbit penitenciari i la inserció sociolaboral i les actuacions d’ECAS arrel de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció.
Se presenten comentades les diferents etapes per les que passen les comunitats de pràctica. La presentacion se base en la evolucion del programa Compartim.
Curs d'Innovació a AIFiCC
El curs PINNTS promou l'Aprenentatge pràctic de la innovació. Tots els conceptes i models que es proposen al curs s’apliquen d’una banda a entendre casos reals d’innovació i de l’altra a desenvolupar el projecte d’innovació triat i proposat des del propi entorn professional dels participants. El curs PINNTS aplica les tècniques de coLearning, classe inversa i aprenentatge basat en projectes, entre d'altres.
Diseño del reto: ¿ómo generar oportunidades de empleo de calidad en la economía verde para colectivos excluidos del mercado laboral en Oyón-Oion, Sestao y Urretxu (Euskadi)?
We are celebrating our eighth anniversary and on each anniversary we try to share what we have learned by being constantly exposed to innovations from all over the world and in very different spheres
Cumplimos 8 años y en cada celebración intentamos compartir aquello que hemos aprendido al estar constantemente expuestos a innovaciones de todo el mundo y en ámbitos muy diversos.
Sessió de formació per al tercer sector social sobre els Bons d'impacte socialUpSocial
UpSocial i l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona organitzem una sessió de formació sobre els Bons d'Impacte Social i la seva possible aplicació a Barcelona.
La sessió està dirigida al Tercer Sector Social perquè analitzarem casos de referència i els reptes per a la implantació a Barcelona
RECODE, una iniciativa liderada per McConnell Foundation, i UpSocial estan investigant com les institucions postsecundarias canadenques podrien adaptar-se per abordar de manera més adequada les necessitats de la comunitat.
RECODE, una iniciativa liderada por McConnell Foundation, y UpSocial están investigando cómo las instituciones postsecundarias canadienses podrían adaptarse para abordar de manera más adecuada las necesidades de la comunidad.
RECODE, an initiative lead by McConnell Foundation, and UpSocial are researching how Canadian post-secondary institutions could adapt to more adequately address community needs.
ACSI és una iniciativa per donar resposta a reptes socials amb innovacions provades i catalizar la transferència d'innovacions exitoses entre ciutats europees. Les cinc ciutats sòcies (Atenes, Barcelona, Lisboa, Rotterdam i Estocolm) han treballat juntes en la identificació de les respostes més eficients i escalables, per després explorar individualment la seva implantació local. Aquest one-page explica com funciona el projecte.
ACSI es una iniciativa para dar respuesta a retos sociales con innovaciones probadas y catalizar la transferencia de innovaciones exitosas entre ciudades europeas. Las cinco ciudades socias (Atenas, Barcelona, Lisboa, Rotterdam y Estocolmo) han trabajado juntas en la identificación de las respuestas más eficientes y escalables, para luego explorar individualmente su implantación local. Este one-page explica cómo funciona el proyecto.
ACSI is an initiative to address social challenges with proven innovations and catalyse the transfer of successful innovations among European cities. The five partner cities (Athens, Barcelona, Lisbon, Rotterdam and Stockholm) have searched together for the most efficient and scalable responses and then explore individually their local implementation. This one-page explains how the project works.
1. Amb el suport de:
Upgrading
Social Innovation
8 anys,
8 aprenentatges
2018
2. Fem 8 anys i a cada celebració intentem
compartir allò que hem après en estar
constantment exposats a innovacions de
tot el món i en àmbits molt diversos.
És molt estimulant descobrir allò que
funciona i que està generant un gran im-
pacte, però també ho és entendre i apren-
dre d’allò que deixa de funcionar. A més a
més, hi ha molt a celebrar per allò acon-
seguit entre tots els actors que d’una
manera o altra participem en l’ecosis-
tema d’innovació social. Per això, volem
prendre certa distància de la tirania del
dia a dia per centrar-nos en els aprenen-
tatges d’aquests anys i les preguntes que
ens sorgeixen a la nostra feina.
Aquest breu document recopila 8
aprenentatges en temàtiques i idees que
podem començar a treballar conjunta-
ment per enfortir l’ecosistema d’innovació
social.
Miquel de Paladella
CEO d’UpSocial
Esta publicació es
complementa amb el
vídeo que pots veure aquí.
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
3. Quines innovacions
necessitem?
Veiem que estan passant dos tipus d’inno-
vacions: les que sostenen organitzacions
existents i les que les qüestionen. Les
primeres proposen millores o desenvolu-
pen les estructures existents; les segones
són disruptives i plantegen reinventar-les
o transformar-les.
Tenim la tendència a centrar-nos en inno-
vacions que complementen o milloren el
que ja existeix: les nostres organitzacions,
els actors que ja estan participant, etc.
Però hi ha grans oportunitats explorant
innovacions disruptives que permetin
reinventar el que existeix, per exemple
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
1.
Millorar
Reinventar
Complementar
Transformar
Innovacions
disruptives
Formal Informal
Innovacions
sostenidores
2010 Cisco Systems, Inc.:
Learning from the Extremes, Charles Leadbeater.
pensant no només en millorar les escoles,
sinó creant nous rols per a elles. O anant
més enllà d’allò formal i transformar-les,
activant actors que tradicionalment no
estan al sistema educatiu com poden ser
les famílies, les empreses, les institucions
públiques, etc.
El següent marc teòric ens està ajudant a
entendre quines innovacions tenim davant
i on es pot generar un canvi.
4. Com casar millor les idees
amb equips i habilitats?
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
Seguim fallant a l’hora de posar les
millors idees en mans de grans equips:
Qui lidera
el canvi?
Del heropreneur al
systemic entrepreneur
Els grans canvis passen per la intel·ligència
col·lectiva que pensi en canviar rols, funcions
i relacions. Davant de problemes cada vegada
més complexos, amb tants sectors i disciplines
involucrades, és essencial acostar i integrar
més gent en la millora o transformació del sis-
tema. Ajuntar emprenedors capaços de repen-
sar el sistema i de mobilitzar actors diferents.
“Sabent que no hi ha respostes fàcils per a
problemes realment complexos, els líders del
sistema cultiven les condicions en què emer-
geix la saviesa col·lectiva a través del procés
de maduració que gradualment genera noves
formes de pensar, actuar i ser.”
— Peter Senge
A vegades ens obsessionem en buscar
equips nous quan podríem construir sobre
la base d’equips que ja existeixen i posar
grans idees a la seva disposició.
2. 3.
A la fase d’ideació
Necessitem millorar els processos
d’ideació per millorar l’impacte
potencial de les innovacions que
desenvolupem. Sovint, ens precipitem
a incubar i accelerar idees a les quals
els falta madurar.
Amb els equips
Necessitem crear equips millors,
capaços d’impulsar grans idees.
Moltes innovacions que no arriben
a bon port per la falta d’un equip
multidisciplinari potent.
5. Compartir
estàndards bàsics
Quan parlem de processos de trans-
formació innovadors, ens adonem que
utilitzem indicadors diferents per mesurar
les coses. Estaria molt bé començar a
treballar conjuntament en estàndards que
ens permetessin identificar quan estem
parlant del mateix tipus de processos o de
resultats.
Un exemple és l’ESSA, un estàndard que
analitza les intervencions tenint en comp-
te la seva evidència d’impacte i com està
documentada. Però també podem fer-ho
sobre el nivell d’empaquetatge o el de
consolidació del model d’ingressos. O bé
sobre el nivell d’experiència d’adaptació/
adopció en altres contextos.
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
Fort
Moderada
Prometedora
Teoria fort
Every Student Succeeds Act (ESSA)
del Departament d’Educació dels Estats Units
Superar les relacions
transaccionals per integrar
capacitats i impulsar
respostes híbrides
Cada vegada som més capaços d’involucrar
als sectors públic i privat. Però encara ens
basem massa en relacions transaccionals
on tu em dones això i jo et dono allò altre.
Si volem solucionar problemes, solucio-
nar-los de veritat en tota la seva dimensió,
és clau pensar com integrem capacitats,
com convoquem tots els actors perquè
cada un de nosaltres pensi més enllà de la
seva organització, i que complementem i
pautem les nostres accions, construint un
procés de canvi més potent.
Evidència d’Impacte
ESSA
S’aïlla, és impacte a través
del grup de control.
Es demostra canvi positiu
però no s’estableix causalitat
(quasi experimentals).
Estudis que apunten a una
correlació entre canvi
i activitat.
Teoria de canvi fortament
documentada.
5.4.
6. Què volem
escalar?
Moltes vegades ens centrem en fer créixer
les organitzacions per augmentar l’impac-
te: això és el que s’anomena scaling out.
No obstant això, la solució a problemes
socials pot requerir l’scaling up; és a dir,
canviar polítiques, canviar o crear noves
institucions, o fins i tot crear lleis noves.
La LISMI (Llei d’Integració Social dels Mi-
nusvàlids) és un exemple de transformació
a Espanya que està sent replicat a molts
països. O l’Organització Nacional de Tras-
plantaments, que ha convertit Espanya en
el país número u en trasplantaments d’òr-
gans gràcies a aquest model de referència.
I tot va començar per una innovació d’una
institució pública.
Una altra opció per solucionar problemes a
escala és l’scaling deep. Això implica can-
viar la cultura d’un país, els valors d’una
societat o les normes socials.
Com deia Montserrat Roig: “la cultura és
l’opció política més revolucionària a llarg
termini”.
Tot això és important perquè implica que
la resposta no sempre és intentar escalar
una organització: el gran repte és escalar
l’impacte.
Scaling out
Créixer en nombre, replicar,
disseminar...
Scaling up
Canviar institucions,
lleis, política pública...
Scaling deep
Canviar nomes culturals, rela-
cions, valors...
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
6.
7. — El canvi passa per buscar
el canvi sistèmic
Hem d’enfocar part del nostre esforç
en buscar la manera de redefinir les
interconnexions i els rols, en canviar les
regles que regeixen la nostra societat
i les relacions de poder. Aquest ha de
ser el propòsit últim de la innovació
social. I podem fer molt si comencem a
analitzar i dissenyar més pensant en el
canvi del sistema.
— El canvi també es produeix fent
l’adjacent possible
De vegades, és significatiu fer un pas
endavant en una direcció perquè, de
sobte, s’obrin nous camins. El poder
d’aquest pas sovint genera possibilitats
que abans no eren possibles. Això és
evident amb JUMP Math, que és un
programa d’ensenyament-aprenentatge
de matemàtiques: podria semblar
un simple però bon programa de
matemàtiques. No obstant això, la seva
implantació en centres escolars està
fent que molts docents descobreixin les
capacitats de molts estudiants, canviïn
la seva percepció de la pedagogia i es
comencin a plantejar més innovació
educativa. Un canvi en una assignatura
obre les portes a un canvi més profund
i sistèmic.
Intentar entendre com se solucionen realment problemes socials
és difícil, però potser sigui l’aprenentatge més important.
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
— Creant moments caòtics on ajuntem
persones diferents amb idees diferents
Un altre camí és crear moments caòtics
on les idees col·lisionin, on les persones
més inesperades es trobin. Moltes de les
millors innovacions han nascut d’ajuntar
gent diferent en espais inversemblants
perquè sorgeixi el canvi.
— Creant espais segurs per
l’experimentació rigorosa
La innovació és una disciplina que
requereix espais segurs per l’assaig-error,
i un rigor que permeti aprendre i obtenir
millors resultats.
Com passa
el canvi?7.
8. The Economist Intelligence Unit,
2015 Social Innovation Index
Ranking
1 Estats Units 79,4
2 Regne Unit 77,3
3 Canadà 75,7
...
27 Kenia 45,4
28 Espanya 44,8
Enfortir
l’ecosistema
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
Hi ha moltes coses
a celebrar
Tenim un ecosistema que està donant els seus
primers passos:
— Finalment arriben els Bons d’Impacte Social:
Barcelona i Navarra estan explorant la seva
implementació…
— EuroPACE es pilota per a tot Europa des
d’Olot…
— En educació, s’està escalant Change Dyslexia,
JUMP Math, Science Bits, VoxPrima...
— El model de la Unitat Terapèutica i Educativa al
Centre Penitenciari de Villabona inspira canvis als
sistemes penitenciaris d’altres països...
— El modelo de BuildUp crece en todo el mundo
para promover la convivencia…
— Specialisterne està consolida i creix internacio-
nalment, i The Change Factory s’està adaptant
per millorar el benestar de la infància...
— Factoría F5 ha llançat la primera promoció
a Barcelona basada en el model educatiu de
Simplon....
— Creas llança el seu gran fons Creas Impacto...
8.
La innovació pot néixer de processos acci-
dentals, orgànics o aleatoris, però també
pot ser un procés organitzat gràcies a un
ecosistema conductiu i fèrtil.
Però lamentablement Espanya ocupa el
lloc 28 de 45 al rànquing que valora l’eco-
sistema d’innovació social elaborat per The
Economist Intelligence Unit. Aquest ràn-
quing valora el marc polític institucional, el
finançament, l’emprenedoria i la capacitat
de la societat civil de respondre a reptes
socials.
Això ens dona una agenda per treballar
junts, identificant els àmbits de millora i
dedicant part del nostre temps a desenvo-
lupar les possibilitats de l’ecosistema.
9. Com promoure l’experimentació i el
canvi de de l’administració pública?
— Fons d’experimentació
Creació d’un fons d’inversió amb
capacitat per assumir el risc del
possible fracàs a la fase d’experi-
mentació de noves intervencions,
permetent que es puguin provar
solucions innovadores i efectives.
— Social Impact Regulation Sandbox
Incidència per promoure aquesta
modalitat de flexibilitat reguladora
que permet experimentar i generar
evidència d’impacte sobre interven-
cions per a les quals la regulació
actual és una barrera.
Com desenvolupar mecanismes de
finançament capaços de superar
barreres a l’escala?
— Money Flow
Mapeig d’agents actuals i poten-
cials finançadors de la innovació
social a Espanya, en relació al
suport que ofereixen a les diverses
fases de la innovació social i amb
l’objectiu d’estructurar i activar
l’ecosistema.
— Xarxa de xarxes per
la rendinilidad social
Impuls de les connexions a les
comunitats locals per aprofitar
espais, recursos i connexions
existents, i promoure processos
d’innovació social.
Com promoure la innovació al sis-
tema educatiu?
— Plataforma col·laborativa sobre
innovació educativa
Desenvolupament d’una plata-
forma que serveixi com a punt de
referència i comunicació per als
agents de l’ecosistema d’innovació
educativa.
— Partners for better education
Creació d’una xarxa d’aprenen-
tatge i mentoring entre docents
i directius que possibiliti opcions
de formació a través d’un servei
8 idees cocreades
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
presencial i online.
Com crear equips multidisciplina-
ris potents per escalar la innova-
ció social?
— Innovate Lab
Desenvolupament d’una platafor-
ma en línia i fora de línia que faci-
liti compartir coneixement sobre
innovacions socials i els equips
que les promouen per generar
possibilitats de contacte, sinergia
i escalabilitat.
— Social Innovation Lab
Acceleració de processos d’innova-
ció social a partir de la identificació
de reptes prioritaris i transversals
per treballar de manera interdis-
ciplinària i connectada amb una
diversitat d’actors i sectors.
La proposta d’UpSocial és ser
conscients de l’ecosistema
d’innovació social, i unir-nos per
enfortir-lo i construir un país una
mica més just.
Per això, el maig del 2018 vam propo-
sar a un grup de persones i organit-
zacions, que des de diferents àmbits
i amb diferents estratègies impulsen
la innovació social, començar a ex-
plorar què podem fer junts a partir de
quatre temes de debat.
A continuació compartim les 8 idees
d’acció cocreades durant la jornada.
10. www.upsocial.org
@UpSocialBCN
2018
Upgrading Social Innovation. 8 anys, 8 aprenentatges
Des de l’equip d’UpSocial agraïm a tots
els que van participar en la cocreació
d’aquestes idees i et convidem a participar
en el seu desenvolupament.
Tant si vols estar al dia dels progressos
com si vols involucrar-te més activament,
escriu-nos a info@upsocial.org.
Assiri Valdés
Jorge Rovira
Laia Oto
Mamen Salcedo
Miquel de Paladella
Ona Argemí
Stefan Pahon
Tomás Kidd
Viviana Urani