Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer S...Asociación SIENA
Edita:
La Confederació Empresarial del Tercer Sector
Social de Catalunya
Amb la col·laboració del:
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
de la Generalitat de Catalunya
Autors:
Gestión Integral, SCCL | Hobest, SCCL | Vector 5
· Excel·lència i Sostenibilitat, SCCL
Disseny i maquetació:
L’Apòstrof, SCCL
Primera edició:
Barcelona, juliol de 2017
Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer S...Asociación SIENA
Edita:
La Confederació Empresarial del Tercer Sector
Social de Catalunya
Amb la col·laboració del:
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
de la Generalitat de Catalunya
Autors:
Gestión Integral, SCCL | Hobest, SCCL | Vector 5
· Excel·lència i Sostenibilitat, SCCL
Disseny i maquetació:
L’Apòstrof, SCCL
Primera edició:
Barcelona, juliol de 2017
2009-02_Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i OTS. Taller sobre eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials, Barcelona
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
Presentació de l’informe del Moviment Associatiu Juvenil elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i l’Observatori del Tercer Sector.
2009-02_Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i OTS. Taller sobre eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials, Barcelona
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
Presentació de l’informe del Moviment Associatiu Juvenil elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i l’Observatori del Tercer Sector.
La transparència i la rendició de comptes són temes claus a incorporar dins el funcionament diari de les entitats. Estem preparats per fer-ho? Una bona eina per a fer-ho, és la memòria. Quina informació hi posem? Són clares? Són útils i efectives? Surten a temps? Com les utilitzem?
Jcuevas avaluacio pol-pubAvaluació de polítiques públiques d'impuls del terce...Joan Cuevas
Ponència de Roger Buch i Joan Cuevas celebrada al III Congrés del Tercer Sector Social. La ponència posa en discussió la rendició de comptes que fa l'administració de les polítiques d'impuls del tercer sector. Més enllà de comptabilitzar les partides econòmiques, es proposen una sèrie d'instruments i idees innovadores per a avaluar aquest tipus de polítiques. (Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés)
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sectorm4Social
Aquest document dibuixa una fotografia de l’impacte de les TIC i el seu grau d’adopció en les organitzacions socials, i també vol respondre qüestions com: les entitats socials estan incorporant la transformació digital a llarg termini i en quines àrees necessiten suport per ser més madures digitalment.
2015 06 EU-RUSSIA CIVIL SOCIETY FORUM: curtailing freedom of assembly and association. EU-RUSSIA LEGAL DIALOGUE: Designing a road map for the civil society conference
2010-06_Taller_codesenvolupament_FEDELATINA
Taller introductorio de codesarrollo: Reflexiones sobre el valor de la aportación del codesarrollo. Reflexiones sobre los agentes implicados y los elementos claves del codesarrollo.
2010-06_Taller_codesenvolupament_FEDELATINA
Taller introductorio de codesarrollo: ¿Qué entendemos por codesarrollo? Origen y evolución del codesarrollo
4. Similituds i diferències
Empreses, Administracions públiques,
Organitzacions no lucratives, ….
¿Què tenen en comú?
I de diferent?
3
Són organitzacions formades per persones per
Assolir objectius pels quals treballen
Precisament, els objectius d’existència, la seva
raó de ser
5. • Associacions i fundacions majoritàriament
i les organitzacions informals? i les mútues?
i els sindicats? i els partits politics?
i les patronals? i els col·legis professionals?
I les entitats religioses? i les cooperatives?
i els organismes públics autònoms?
Tercer sector…
Busca transformació social
amb finalitats d’interès general
DEFINICIÓ
COMPLEXA
6. Gestionar organitzacions
Les eines i tècniques per gestionar les organitzacions no
lucratives, en relació amb els altres tipus
d’organitzacions, es poden classificar en tres grups
(A + A + I):
Les que són iguals, que es poden Aprofitar
Les que cal Adaptar
Les que cal Inventar
Repte:
Identificar-les
correctam
ent per
tal d’utilitzar els
escassos
recursos
on
fan
m
és
falta!
7. Entendre les ONL
Especificitats de les ONL en l’àmbit de la gestió. És un llistat
no tancat i necessàriament individualitzable per a cada
organització:
1. Públics simultanis
2. Organitzacions de serveis
3. Inexistència d’una forma clara de mesurar el resultat
4. La importància dels professionals tècnics
5. El voluntariat
6. Especificitat dels òrgans de govern
7. Importància de les influències polítiques
8. La Gestió interorganitzacional i intersectorial
9. Els valors com a eix central
10. ......
8. 1. Públics simultanis
Organització
no lucrativa
Altres
ONL
Administ.
Públiques
EmpresesPersones
Particulars
Comunitat
USUARIS
BENEFICIARIS
FINANÇADORS
DONANTS
9. 2. Organitzacions de serveis
Els serveis
no es poden
emmagatzemar
Les OS són
intensives en
mà d’obra
El servei
és intangible
Cada usuari
és diferent i
és coproductor
10. 3. No hi ha una forma clara de mesurar els
resultats
En altres tipus d’organitzacions, el resultat es mesura
clarament a través del compte d’explotació
En les ONL, el compte d’explotació mostra el
funcionament, però no el resultat
Reflexió: dues organitzacions una amb el doble
pressupost i activitats que l’altra: quina és millor o pitjor?
Dificultat d’avaluar l’eficàcia (objectius vs. resultats;
dificultat de concretar i quantificar els objectius).
Dificultat d’avaluar eficiència (recursos emprats vs.
resultats)
11. 4. Importància professionals tècnics
Motivacions vinculades a la professió
Tradicionalment poca importància i atenció a la gestió
..... Moltes dosis de bona voluntat
..... Por a la professionalització
Preferència per treballar de forma independent
12. 5. El voluntariat
El repte de la motivació i
el compromís : la
continuïtat
Participació i integració
en l’organització
Dificultat de gestió
La relació
voluntaris/remunerats
Figura 3: El ciclo del voluntariado
Fuente: Observatorio del Tercer Sector, 2005
Figura 3: El ciclo del voluntariado
Fuente: Observatorio del Tercer Sector, 2005
13. Figura 3: El ciclo del voluntariado
Fuente: Observatorio del Tercer Sector, 2005
Figura 3: El ciclo del voluntariado
Fuente: Observatorio del Tercer Sector, 2005
5. El voluntariat
14. 6. Especificitat òrgans de govern
Patronats (Fundacions)
Juntes directives (Associacions)
Confusió de la funció estratègica/operativa
15. 7. Influència prioritats polítiques
Objectius vinculats a prioritats polítiques
Ex: Anys 80: L’atur
Recentment: Violència domèstica
Entorn molt determinat per les decisions polítiques
Dependència financera
16. 8. Gestió interrelacional/intersectorial
Treballar pel canvi social en una societat relacional
Estreta relació amb el sector públic
Forta interrelació dins del propi sector no lucratiu
Creixent obertura cap al sector empresarial
Sector públic Sector privat
Empreses
Sector no lucratiu
17. 9. Els valors com a eix
Els valors són fixats per les persones fundadores i són
perfilats i compartits per la resta de membres de
l’organització.
Alguns exemples de valors:
Tolerància
Igualtat
Compromís
Llibertat
Justícia
Responsabilitat, Etc.
Eix diferencial del tercer sector: els valors són essencials
per a les organitzacions no lucratives
18. Impacte en la societat
Missió: canvi social
Impacte: prestació serveis, comunicació,
participació…
Pressió política
20. Entorn: la societat relacional
ESTAT
MERCAT
3er
SECTOR
Cap a la societat de la
responsabilitat
compartida
21. La cultura de la qualitat
Tenir impacte
Més enllà de les
certificacions
Un treball sectorial
Qualitat des del punt de vista és fonamental dins el tercer sector social:
4,5 9,1 9,1 13,6 45,5
76,5
9,1 9,1
2,9
0
0
5,9 14,7 0
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Menys de 12.000
Més de 1,5 milions 1-Totalment en desacord
2
3
4
5-Totalment d'acord
NS
Altres
22. La rendició de comptes
L
E
G
I
T
I
M
I
T
A
T
És la explicació d’aspectes organitzatius tals com
la raó de ser i els valors de l’entitat, les activitats i
el seu impacte, el finançament, l’equip i les
polítiques de gestió i desenvolupament de
persones, la visió que tenen de la societat, les
polítiques de comunicació, etc.
Transparència
Rendició de comptes
La transparència és el grau d’informació i l’actitud
amb què s’afronta la rendició de comptes. Aquest
grau està influenciat per variables com els valors
organitzatius, l’activitat realitzada, els destinataris
de les actuacions, la cultura participativa de
l’organització o l’entorn social, entre altres.
23. L’eix central: la coherència
Importància de la missió i valors
Les activitats que fan les entitats
COHERÈNCIA
24. La responsabilitat social
Los involucrados
COHERENCIA
La transparencia
La gestión
medioambiental
La comunicación
La involucración social
Las personas en la
organización
La misión y los
valores
Los involucrados
COHERENCIA
La transparencia
La gestión
medioambiental
La comunicación
La involucración social
Las personas en la
organización
La misión y los
valores
Cal el
reconeixement del
tercer sector com
un actor rellevant
que actua amb
corresponsabilitat
social
25. Tangibilització dels valors aportats
TRANSFORMACIÓ
SOCIAL
PARTICIPACIÓ
ALTRUÏSME
IGUALTAT
Dificultat de fer visible el capital
social
Necessitat d’elaborar indicadors
de medició de resultats
Treball conjunt per a establir
criteris de medició
26. Estructuració sectorial i reconeixement
Cal treballar per
aconseguir consolidar el
reconeixement
del valor i del rol del tercer
sector a la societat
Editor's Notes
El obj de esta primera sesión es introducir una serie de conceptos, la mayoría ya los habeis leido en el capitulo, sobre la getsión estratégica en las organizaciones no lucrativas.
En efecto, es un instrumento de gestión (heredado del mundo empresarial) como sucede con muchos temas de management, pero adaptado a la idiosincrasia de las ONL, y que además puede ser muy util para este tipo de organziaciones,dada la importancia capital de los valores y de la misión,y los cambios en el entorno: las organizaciones deben ser capaces de adelantarse, no sólo adaptarse a su entorno.
En el libro en la introducción de PE haciamos referencia a una serie de casos hipotéticos:
. Una organización que hacía de todo y sin “orden ni concierto”
. Una organización hasta entonces muy personalista confrontada al problema de la partida de su lider
. Una oragnización cuyos programas habían perdido sentido y sin embargo cintinuaba trabajando como en el pasado.
Y nos preguntabamos que es lo que tenian en comun o que no tenian todas ellas: planificación de lo que hacen. No existian lineas de intrevencion claras: estrategias....
El obj de esta primera sesión es introducir una serie de conceptos, la mayoría ya los habeis leido en el capitulo, sobre la getsión estratégica en las organizaciones no lucrativas.
En efecto, es un instrumento de gestión (heredado del mundo empresarial) como sucede con muchos temas de management, pero adaptado a la idiosincrasia de las ONL, y que además puede ser muy util para este tipo de organziaciones,dada la importancia capital de los valores y de la misión,y los cambios en el entorno: las organizaciones deben ser capaces de adelantarse, no sólo adaptarse a su entorno.
En el libro en la introducción de PE haciamos referencia a una serie de casos hipotéticos:
. Una organización que hacía de todo y sin “orden ni concierto”
. Una organización hasta entonces muy personalista confrontada al problema de la partida de su lider
. Una oragnización cuyos programas habían perdido sentido y sin embargo cintinuaba trabajando como en el pasado.
Y nos preguntabamos que es lo que tenian en comun o que no tenian todas ellas: planificación de lo que hacen. No existian lineas de intrevencion claras: estrategias....
El obj de esta primera sesión es introducir una serie de conceptos, la mayoría ya los habeis leido en el capitulo, sobre la getsión estratégica en las organizaciones no lucrativas.
En efecto, es un instrumento de gestión (heredado del mundo empresarial) como sucede con muchos temas de management, pero adaptado a la idiosincrasia de las ONL, y que además puede ser muy util para este tipo de organziaciones,dada la importancia capital de los valores y de la misión,y los cambios en el entorno: las organizaciones deben ser capaces de adelantarse, no sólo adaptarse a su entorno.
En el libro en la introducción de PE haciamos referencia a una serie de casos hipotéticos:
. Una organización que hacía de todo y sin “orden ni concierto”
. Una organización hasta entonces muy personalista confrontada al problema de la partida de su lider
. Una oragnización cuyos programas habían perdido sentido y sin embargo cintinuaba trabajando como en el pasado.
Y nos preguntabamos que es lo que tenian en comun o que no tenian todas ellas: planificación de lo que hacen. No existian lineas de intrevencion claras: estrategias....