Interior holandès I
oli sobre tela, 92 x 73 cm.                   1928
                                                                 Joan Miró
                                 Museu d’Art Modern, Nova York




                              El tocador de llaüt, 1661. Rijksmuseum, Amsterdam
                              El punt de partida d’aquesta pintura va ser una postal
                               acolorida d’aquest quadre del pintor holandès del s.
                               XVII, Maertensz Sorgh, que Joan Miró havia adquirit
                                      durant un viatge a Holanda l’any 1928.
• Joan Miró i Ferrà neix a Barcelona l’any 1893.

• L’any 1907 assisteix a l'Escola de Comerç de
Barcelona, i al mateix temps a l'Escuela
Superior de Artes Industriales y Bellas Artes (la
Llotja), on va fins al 1910.

•Exposà per primer cop a les Galeries Dalmau,
l’any 1918, unes obres en les que es detecta la
influència de l’expressionisme, del fauvisme,
del cubisme. En una època a Catalunya l’estil
imperant era el neoclassicisme noucentista.

• L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso.

• Pot disposar a París, des del 1923 fins al
1925, del taller de Pablo Gargallo a la rue
Blomet, 45, durant els mesos lectius. Passa la
resta de l'any principalment a Mont-roig on la
família tenia una casa.

• Gràcies a la seva relació i amistat amb André
Masson, l’any 1925, té el primer encontre amb
André Breton, que visita el taller de la rue
Blomet.
Automatisme
                                   Tècnica emprada pels surrealistes que consistia a deixar
                                   la ment en blanc, intentant evitar qualsevol pensament
                                   coordinat i escriure les paraules que anaven sorgint de
                                   manera espontània, sense cap premeditació. En pintura
                                   aquesta tècnica s’emprava deixant que la mà tracés els
                                   gargots i les línies que volgués, sense guiar-la i cercant
                                   després en la imatge resultant formes que suggerissin
                                   elements reconeixibles.

                                   Segons André Breton, fundador del moviment
                                   surrealista, aquesta tècnica, en suprimir el control
                                   conscient de la ment i tota preocupació estètica o moral,
                                   permetia fer aflorar l’inconscient amb els elements
                                   psíquics que conformen la realitat més profunda de
                                   l’ésser humà.



André Masson
"pintures de sorra"
Figura, 1926-27, Nova York, Museu d’Art Modern

Masson realitzà aquest quadre
preparant la tela amb cola de
manera irregular i deixant caure
sorra i pintura al damunt.
finestra i
paisatge
                            L’any 1928 va a
                            Bèlgica i Holanda.
                            A Mont-roig pinta els
                            Interiors holandesos.
                quadre


 músic        dama

       laüt
                    taula




gos           gat
Multitud de signes i animals


                                    triangles en negre i en groc




                                      un peu en negre
formes biomòrfiques




      rectangles de colors          filaments en negre
"Vaig pintar, doncs, aquest "Interior
holandès I" amb la postal col·locada al
cavallet. No tenia pas la idea de burlar-
me de la concepció realista de Sorgh. El
que passa és que el resultat respon a la
mescla tràgico-humorística que domina
el meu caràcter. No hi havia res de
preconcebut en la meva manera de pintar
aquesta tela, sinó que em sortia així. "
"Té tot el que es pot
                                                    captar d’Espanya quan hi
                                                           ets i tot el que en
                                                    recordes quan no hi pots
                                                                           ser“
                                                    comentari de Hemingway sobre
                                                                        La Masia.




La Masia, 1920-21. Adquirida per Ernest Hemingway
National Gallery of Art, Washington


Es detecta per primera vegada un llenguatge molt personal, en què els
objectes no tenen un valor pel que són, sinó com a signe de les
projeccions personals de l’artista.
L’any 1923, a Mont-roig comença a pintar
                                                    La terra llaurada i Paisatge català
                                       (el caçador), que marcaran una nova
                                       trajectòria en la seva obra.
                                       En aquestes obres aconseguí trobar el seu
                                       llenguatge propi. Els objectes i figures són
                                       reduïts a la seva essència i apareixen
                                       configurats com formes orgàniques de colors
                                       plans.



 Terra llaurada, 1923-24.
Solomon R. Guggenheim Museum,
                       Nova York




Paisatge català (El caçador)1923-24.
Museu d’Art Modern, Nova York
Carnaval de l’Arlequí
                                                                                           1924-25




"Els meus amics d’aleshores eren els surrealistes. Vaig intentar de plasmar les al·lucinacions que em
produïa la fam que passava. No és pas que pintés el que veia en somnis, com propugnaven
aleshores Breton i els seus, sinó que la fam em provocava una mena de trànsit semblant al que
experimenten els orientals. (...) A la tela apareixen ja elements que es repetiran més endavant en
altres obres: l’escala, que és la de la fugida de l’evasió, però també la de l’elevació; els animals i
sobretot els insectes, que sempre m’han interessat molt; l’esfera fosca que apareix a la dreta és una
representació del globus terraqüi, perquè aleshores ja m’obsedia una idea: "Haig de conquistar el
món!", el gat, que sempre era al meu costat mentre pintava. El triangle negre que apareix a la
finestra representa la torre Eiffel."
Interior holandès II        1928
    Peggy Guggenheim Collection, Venècia




                                           Jam Steen
                                              La lliçó de ball del gat, 1674.
                                                     Rijksmuseum, Amsterdam

17 Interior holandés I

  • 1.
    Interior holandès I olisobre tela, 92 x 73 cm. 1928 Joan Miró Museu d’Art Modern, Nova York El tocador de llaüt, 1661. Rijksmuseum, Amsterdam El punt de partida d’aquesta pintura va ser una postal acolorida d’aquest quadre del pintor holandès del s. XVII, Maertensz Sorgh, que Joan Miró havia adquirit durant un viatge a Holanda l’any 1928.
  • 2.
    • Joan Mirói Ferrà neix a Barcelona l’any 1893. • L’any 1907 assisteix a l'Escola de Comerç de Barcelona, i al mateix temps a l'Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes (la Llotja), on va fins al 1910. •Exposà per primer cop a les Galeries Dalmau, l’any 1918, unes obres en les que es detecta la influència de l’expressionisme, del fauvisme, del cubisme. En una època a Catalunya l’estil imperant era el neoclassicisme noucentista. • L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso. • Pot disposar a París, des del 1923 fins al 1925, del taller de Pablo Gargallo a la rue Blomet, 45, durant els mesos lectius. Passa la resta de l'any principalment a Mont-roig on la família tenia una casa. • Gràcies a la seva relació i amistat amb André Masson, l’any 1925, té el primer encontre amb André Breton, que visita el taller de la rue Blomet.
  • 3.
    Automatisme Tècnica emprada pels surrealistes que consistia a deixar la ment en blanc, intentant evitar qualsevol pensament coordinat i escriure les paraules que anaven sorgint de manera espontània, sense cap premeditació. En pintura aquesta tècnica s’emprava deixant que la mà tracés els gargots i les línies que volgués, sense guiar-la i cercant després en la imatge resultant formes que suggerissin elements reconeixibles. Segons André Breton, fundador del moviment surrealista, aquesta tècnica, en suprimir el control conscient de la ment i tota preocupació estètica o moral, permetia fer aflorar l’inconscient amb els elements psíquics que conformen la realitat més profunda de l’ésser humà. André Masson "pintures de sorra" Figura, 1926-27, Nova York, Museu d’Art Modern Masson realitzà aquest quadre preparant la tela amb cola de manera irregular i deixant caure sorra i pintura al damunt.
  • 4.
    finestra i paisatge L’any 1928 va a Bèlgica i Holanda. A Mont-roig pinta els Interiors holandesos. quadre músic dama laüt taula gos gat
  • 5.
    Multitud de signesi animals triangles en negre i en groc un peu en negre formes biomòrfiques rectangles de colors filaments en negre
  • 6.
    "Vaig pintar, doncs,aquest "Interior holandès I" amb la postal col·locada al cavallet. No tenia pas la idea de burlar- me de la concepció realista de Sorgh. El que passa és que el resultat respon a la mescla tràgico-humorística que domina el meu caràcter. No hi havia res de preconcebut en la meva manera de pintar aquesta tela, sinó que em sortia així. "
  • 7.
    "Té tot elque es pot captar d’Espanya quan hi ets i tot el que en recordes quan no hi pots ser“ comentari de Hemingway sobre La Masia. La Masia, 1920-21. Adquirida per Ernest Hemingway National Gallery of Art, Washington Es detecta per primera vegada un llenguatge molt personal, en què els objectes no tenen un valor pel que són, sinó com a signe de les projeccions personals de l’artista.
  • 8.
    L’any 1923, aMont-roig comença a pintar La terra llaurada i Paisatge català (el caçador), que marcaran una nova trajectòria en la seva obra. En aquestes obres aconseguí trobar el seu llenguatge propi. Els objectes i figures són reduïts a la seva essència i apareixen configurats com formes orgàniques de colors plans. Terra llaurada, 1923-24. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York Paisatge català (El caçador)1923-24. Museu d’Art Modern, Nova York
  • 9.
    Carnaval de l’Arlequí 1924-25 "Els meus amics d’aleshores eren els surrealistes. Vaig intentar de plasmar les al·lucinacions que em produïa la fam que passava. No és pas que pintés el que veia en somnis, com propugnaven aleshores Breton i els seus, sinó que la fam em provocava una mena de trànsit semblant al que experimenten els orientals. (...) A la tela apareixen ja elements que es repetiran més endavant en altres obres: l’escala, que és la de la fugida de l’evasió, però també la de l’elevació; els animals i sobretot els insectes, que sempre m’han interessat molt; l’esfera fosca que apareix a la dreta és una representació del globus terraqüi, perquè aleshores ja m’obsedia una idea: "Haig de conquistar el món!", el gat, que sempre era al meu costat mentre pintava. El triangle negre que apareix a la finestra representa la torre Eiffel."
  • 10.
    Interior holandès II 1928 Peggy Guggenheim Collection, Venècia Jam Steen La lliçó de ball del gat, 1674. Rijksmuseum, Amsterdam