1. INTERIOR HOLANDÈS
Documentació general
Catalogació:
Autor: Joan Miró
Títol: Interior holandès I
Cronologia: 1928
Estil: surrealisme
Localització: Museu
d’Art Modern(Nova York)
Anàlisi material:
Suport: Tela
Tècnica: oli
Dimensions: 92 x 73 cm

2. Joan Miró (1893-1983)
Pintor, escultor, grabador i ceramista espanyol
Considerat un dels màxims representants del realisme
1907: Assisteix a l'Escola de Comerç de Barcelona, i al
mateix temps a l'Escola Superior d'Arts Industrials i Belles
Arts (la Llotja), fins al 1910.
1918: Forma part de l'Agrupació Courbet, juntament
amb Josep Llorens Artigas, J.F. Ràfols, E.C. Ricart, Rafael
Sala, Francesc Domingo i Marià Espinal, tots ells alumnes
de l'Escola Galí i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Primera exposició individual a les Galeries Dalmau de
Barcelona.
1920 : Va a París per primera vegada, on Josep Dalmau
intenta organitzar-li una exposició. Visita Picasso.
Paris --> la seva obra es torna més onírica coincidint amb
els punts del surrealisme i introduint-se en el moviment

3. Joan Miró (1893-1983)
1939 : A l'estiu deixa París i lloga una casa, Clos des Sansonettes, a
Varengeville-sur-Mer, Normandia, on s'està fins al maig de 1940.
1947 : Va per primera vegada als Estats Units, on ha de fer una
pintura mural per a la Gourmet Room del Terrace Plaza Hotel de
Cincinnati. Durant l'estada a Nova York freqüenta el taller de Stanley
W. Hayter, Atelier 17, on aprofundeix en les tècniques del gravat.
Participa en l'exposició "Le Surréalisme en 1947: Exposition
internationale du surréalisme", a la Galerie Maeght de París,
organitzada per André Breton i Marcel Duchamp.
1950: torna a Barcelona
1975: Fundació Joan Miró (Barcelona)

4. Surrealisme
● Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, el procés real del
pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó,
independent de preocupacions morals o estètiques.
● Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposa
traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici
mental lliure, sense la participació de la consciència Influència de les
teories de Freud
● Tècniques surrealistes: L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el
frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automàtica:
Van estendre a la tècnica del collage.
● Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.
● Trenquen amb les convencions socials

5. Context Històric
El surrealisme neix entre el període d'entreguerres. Aquesta obra més
concretament l'any 1928, quan Miró va viatjar a Bèlgica i Holanda.
Van ser dues dècades marcades pel canvi radical de la relació entre les
forces internacionals, la consolidació de règims autoritaris, els avenços
tècnics i pel marcat contrast entre un enorme desenvolupament del
capitalisme (anys 1920) i la seva major crisi (anys 1930).
La historiografia occidental sol dividir en quatre etapes i una d'elles va
ser d'auge econòmic (1925-1929), coincidint amb el moment en que
Miró pintà el quadre.

6. Anàlisi formal: elements plàstics
- Colors brillants, purs i
plans.
- Tres grans bandes
- Les formes es
de color: verd,marro
distorsionen i
fosc i marro clar.
s'estenen pel quadre
de manera molt
particular.
- línies de relació entre - elements naturals i
els personatges i rurals (animals, sol...)
objectes
- vigorosos traços
negres que travessen
les taques de color

7. Anàlisi formal: Composició
1) Llaüt
Quadre
2) L'home que el
toca
3) Gos
ratpenat
4) Gat
5) Finestra i paisatge
6) Taula (on hi ha
Petjada
una dona, dificilment
visible)
- Sensació de
moviment
- No sequeix la
perpectiva tradicional

8. El centre del quadre és l'home tocant
el llaüt
Totes les formes segueixen un ritme
molt dinàmic, i ocupen un lloc concret
per mantenir-lo.
Els detalls del
quadre original
foren
El resultat del quadre és una transformats
naturalització de la casa que es veu per Miró en
envaïda pels personatges i animals formes
que provenen del món rural fantàstiques.

9. Interpretació
El surrealisme neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de
Freud: una persona té el món del conscient que el controla, però el
món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els
surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes
la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les
associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la
creació artística.
Miró volia ser realista i deia que per molt estranyes que fossin les seves
figures sempre feien referència a una persona, cosa o animal concret. El
realisme de Miró és un realisme que elimina elements del quadre;
aquest es el procés que duu a terme en l'Hinterior holandès I.L’any
1928 va a Bèlgica i Holanda. A Mont-roig pinta els dos Interiors “Vaig pintar, doncs, aquest
quadre amb la postal col·locada
holandesos.
al cavallet. No tenia pas la idea de
Va realitzar nombrosos dibuixos per a la consecució de la primera
burlar-me de la concepció realista
pintura Interior holandès I, inspirada a El tocador de Llaüt de Hendrick de Sorgh. El que passa és que el
Martensz Sorgh; a Interior holandès II, és del pintor Jan Havicksz Steen resultat respon a la mescla
del qual va prendre la idea, aquí, en aquesta sèrie, Miró va tràgico-humorística que domina
transformar , la pintura dels seus somnis surrealistes, amb l'espai buit el meu caràcter. No hi havia res
en els quals imperaven els grafismes, a la recuperació de la composició de preconcebut en la meva
en perspectiva i les formes analitzades manera de pintar aquesta tela,
sinó que em sortia així”.

10. Després de pintar la Senyora K, una obra en què no
es veu la dona per en lloc encara que sigui present
en el coll columna, l'orella, el pit, el cor i en molts
altres elements, Miró explicà que, en pintar el
quadre, amb la dona com a model de carn i ossos,
“em proposava fer una cosa realista i després anar
eliminant, eliminant, fins a sentir-me en aquell
moment de la meva revolta completament
anticubista, fins a eliminar el cubisme de la meva
obra”.

11. Funció
El mateix any que pintà els Interiors holandesos, Miró va fer una exposició a la
Galeria Bernheim. Ho vengué tot i va ser considerat pels crítics com un dels
artistes més importants del moment.
Miró va tenir una gran autonimia disn del surrealisme . No volia summergir-se,
com molts surrealistes, en l'inconscient profund, sinó recuperar la innocència
d'una infantesa feliç.
Joan Miró i André Masson són considerats els
representants més destacats de l'automatisme surrealista.
Interior Holandès II

12. Models i Influències
Les seves primeres obres mostren una barreja d'influències, dels brillants
colors dels fauvistes, de les formes del cubisme i de la bidimensionalitat
dels frescos romànics catalans.
El 1919 va viatjar a París, on va trobar a Pablo Picasso, i va viure la
influència dels poetes i escriptors surrealistes. El seu estil va anar
madurant.
Els seus primers quadres, entre 1915 i 1918, estaven
influïts especialment pels pintors Cezanne i Van Gogh.
Va demostrar ben aviat un gust per figures i paisatges
rurals.
A Holanda reb la influència de pintors com Van Dyck,
Jan Vermeer i Jan Steen
Hendrik Martensz Sorgh,
el tocador de llaüt és
sense dubte la seva gran
inspiració a l'hora de fer Influí a altres surrealistes
el quadre. posteriors

13. Carnaval de l’Arlequí
La masia
Traces
fosforescents
d'ungles

14. Femme (1981), escultura
de Joan Miró en la Casa
de la Ciutat de Barcelona
Dona i ocell
Mural de Miró en el
Palau de Congresos de
Madrid(1980).