2. F 16
U MIRÓ. L’ESCALA DE L’EVACIÓ D’
N O
D C
A T
C U
I B
Ó R
E
J 18
O D
A cliqueu E
N
M
M A
I R
R Ç
Ó 201
3.
4.
5. Sala 1
Nascut a Barcelona el 1893, Miró creix en un entorn de modernitat i modernització de
la ciutat, en un moment en què l’afany d’internacionalisme es dóna paral·lelament a
l’enfortiment de la identitat catalana. El sentiment de cultura diferencial s’estén a
Catalunya, no només en l’àmbit polític, sinó també en les arts, l’educació i la llengua.
La insistència de Miró a fer-se dir “Joan” en comptes de “Juan” i la utilització del
català en la seva correspondència, quan tot just s’acabava de normativitzar aquesta
llengua, són uns signes clars de la seva identificació amb el país .
Declaradament francòfil durant la Primera Guerra Mundial, Miró espera que s’acabi el
conflicte per poder viatjar a París i entrar en contacte amb la pintura francesa
d’avantguarda. Mentrestant, la seva identificació amb Catalunya l’indueix a passar
llargues temporades a la masia que els seus pares havien comprat a Mont-roig, al Camp
de Tarragona. Estableix amb el món rural un fort lligam que el durà a fer una sèrie
d’obres de factura detallista que conclourà amb la cèlebre pintura La masia. Referint-se
a aquesta tela, uns anys més tard escriurà: “És el resum de tota la meva vida al camp”.
10. LA RODERA, 1918
4b- LA RODERA, 1918
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al
concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada)
correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
correspon al concepte que té qui mira del que els
impressió sensorial..
sentits li ofereixen, és el que correspondria al que
hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
impressió sensorial..
11. LA RODERA, 1918
4 c – HORT AMB ASE , 1918
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al
concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que
“Les meves pintures detallistes eren obres molt
correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
reflexionades i meditades, i no deixaven pas,
impressió sensorial..
gairebé mai, a l’espontaneïtat ni a l’abandó .
Durant aquell període estava influït per l’art de
l’Extrem Orient, i la miniaturització de la meva
visió corresponia, naturalment, a la
miniaturització dels mitjans d’expressió.
L’arabesc es va convertir en cal·ligrafia”.
12. LA RODERA, 1918
4d - MONT-ROIG , L’ESGLÉSIA I EL POBLE
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al
1919
concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que
De la tela del poble n’estic content; al cap de
correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
molt d’estudiar-hi he anat veient, goig
impressió sensorial..
intensíssim, les meravelles de la llum , les
desfocacions de què ens parlava el gran precursor
Cézanne.
No he despreciat res, de la realitat, convençut
que tot està contingut en ella. No hi ha res
anecdòtic.
13. Sala 2
Durant la dècada dels anys vint, tot i viure a París, Miró passa llargues temporades a
Catalunya. La seva vinculació amb el grup surrealista és essencial per donar un pas
endavant en la pintura, però Mont-roig roman sempre per a ell un refugi on poder
explorar un món interior en què la realitat es lliga amb la imaginació, tal i com plasma
a La terra llaurada i a Paisatge català (El caçador). “Tota la meva obra és concebuda
a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig”, declararà Miró.
El 1924, l’any en què André Breton publica el Manifest del surrealisme, Miró
s’embarca en una extraordinària sèrie d’obres centrades en la figura emblemàtica del
pagès català.
Per a Miró, el pagès que treballa la terra simbolitza un saber ancestral que és alhora
natural i propi del lloc –és, en certa mesura, un signe d’identitat–. Cap de pagès català
redueix aquesta figura arquetípica a una simple disposició de signes. Un cap triangular,
els pèls dela barba i la barretina vermella es combinen amb una figura de pal. Miró
situa aquests elements contra els vívids blaus del cel i de la imaginació, i crea així
algunes de les pintures més radicals realitzades mai dins l’òrbita del surrealisme.
Mentre que el pagès català es pot veure com un autoretrat desplaçat, el conjunt es pot
considerar també un acte de desafiament. El 1923, després de protagonitzar un cop
militar, Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura a l’Estat espanyol. Una de les
conseqüències de la centralització del poder serà la supressió de l’autonomia catalana i
les limitacions enl’ús de la llengua pròpia.
14.
15.
16.
17.
18.
19. LA RODERA, 1918
9b- PAISATGE (LA LLEBRE) 1927
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al
Paisatge (la llebre) és una de les pintures del
concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que
grup de Paisatges animats. Una llebre s’ajup,
correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
impressióperplexa davant d’un vol en espiral. Aquestes
sensorial..
formes extremadament simplificades se
subratllen per la seva disposició en el fons
fortament acolorit imaginat per Miró. La
versemblança fa temps que s’ha abandonat, però
la realitat continua sent intangible, reinventada,
onírica.
20. Sala 3a
El 1931, després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, s’instaura a l’Estat
espanyol un govern republicà, que impulsa una nova constitució i un seguit de reformes
liberals i anticlericals. Més tard, la política duta a terme pel govern conservador de
Madrid provocarà fortes insurreccions a Astúries i a Catalunya, on es proclama l’Estat
català. Aquestes revoltes seran violentament reprimides per l’exèrcit i, com a
conseqüència, a Catalunya se suspendrà l’Estatut d’Autonomia i els membres del
govern de la Generalitat seran empresonats i condemnats. Aquests esdeveniments són
coneguts com els Fets d’Octubre de 1934. Aquest mateix mes, Miró, que viu novament
a Catalunya, realitza una sèrie de pastels de figures distorsionades que qualificarà de
“pintures salvatges”.
A final de 1935 i principi de 1936, Miró fa una sèrie de pintures sobre coure i masonite.
Sorprenents pels seus colors elèctrics, aquestes obres mostren figures simplificades
enmig de paisatges erms. L'aire d'incertesa sembla reflectir les inquietuds respecte al
Bienni Negre del govern conservador, així com els precaris inicis del govern del Front
Popular, guanyador dels comicis del febrer de 1936. Aquestes pintures –que es troben
entre les més esbalaïdores de la carrera de Miró– són interrompudes durant un breu
període per les Metamorfosis, un conjunt de dibuixos-collages que sembla que en
siguin una prolongació.
21.
22.
23.
24. Sala 4
El juliol de 1936, quan esclata la insurrecció militar contra la República Espanyola,
Miró es troba a Mont-roig. Mentre els fets se succeeixen al seu voltant –l'exèrcit
nacional s’apodera del sud d’Espanya i les milícies anarquistes i comunistes prenen el
comandament a Barcelona–, l’artista produeix una sèrie d’irades pintures abstractes
sobre masonite. A final d’octubre s’exilia a França, però la Guerra Civil continua
dominant tots els aspectes de la seva obra. Natura morta del sabatot és la pintura a l'oli
clau d'aquest moment: la sensació de ruptura, d’esquinçament, s’hi percep fins i tot en
objectes de cada dia. És una obra en què la quotidianitat coexisteix amb un desconcert
absolut.
Durant el temps de guerra, Miró col·labora en diversos projectes per ajudar la causa
republicana; entre ells, dissenya la maqueta d’un segell, Aidez l’Espagne (“Ajudeu
Espanya”), que mai s’arribarà a editar, tot i que es farà en forma de pochoir. Se li
encomana també una gran pintura mural de cinc metres i mig d’alçada, El segador, per
al pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.
Malauradament, aquesta pintura, que havia estat exposada juntament amb el Guernica
de Picasso, desaparegué en desmantellar el pavelló. Tanmateix, l’apassionada i
angoixada imatgeria mironiana és present en moltes de les seves obres d’aquest
període.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32. Sala 3b
Malgrat la incertesa del període, el gener de 1940, a Varengeville-sur-Mer, Miró
comença una de les seves sèries més famoses i belles, coneguda posteriorment com a
Constel·lacions. Cadascuna de les obres duu escrit en el seu revers el títol, la data i el
lloc de realització, cosa que ens permet reconstruir-ne la seqüència i establir la cadena
de composicions que hi estan vinculades. De fet, un cop enllestides i a punt per ser
exposades, l’artista va demanar que es disposessin seguint l’ordre cronològic. Tot i
tractarse de pintures sobre paper de petites dimensions, Miró va endevinar que farien
“la impressió de grans frescos”.
Les deu primeres Constel·lacions, que comencen amb La sortida del sol i L'escala de
l'evasió, les acaba durant el primer semestre de 1940. El maig d’aquest mateix any,
quan l’exèrcit alemany envaeix els Països Baixos i es prepara per entrar a França, Miró
i la seva família han de triar entre exiliar-se a Amèrica o tornar a Espanya. Malgrat el
seu suport incondicional a la República Espanyola, l’artista opta per tornar i viure en un
“exili interior” amb la família de la seva dona a Mallorca, on reprendrà les
Constel·lacions amb deu pintures més de gran densitat i complexitat. Les tres últimes
de la sèrie, que comprèn un total de vint-i-tres peces, les acaba quan torna a Mont-roig
el 1941. Allà també dibuixa la Sèrie Barcelona, amb la qual comparteixen bona part
de la imatgeria. Aquesta darrera sèrie s’imprimirà a Barcelona el 1944.
33.
34.
35.
36. LA RODERA, 1918
22- b ESCALA DE L’EVASIÓ 31 de gener de 1940
A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al
Miró va pintar aquest quadre un any després de acabar-se la
concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen,símbol de la
guerra civil espanyola . L’escala apareix con a és el que
correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la
necessitat d’escapar d’una realitat política i social que
impressió sensorial..
rebutja.
“Havia comprat a París un àlbum per a netejar els
pinzells, i quan vaig fer-ho per primera vegada, em vaig
quedar parat del resultat”. A partir d’aleshores, quan
acabava una Constal·lació netejava en una pàgina nova els
pinzells, d’aquesta manera quedava preparat el fons per a
la següent.
37.
38.
39.
40. Sales 5 i 6
Sèrie Barcelona
Després de la caiguda de Barcelona i de Madrid els primers mesos de 1939, l’exèrcit
del
general Franco passa a controlar Espanya. La fi de la Guerra Civil marca el
començament d’una dictadura que durarà fins a la mort de Franco, el 1975. Per a Miró,
com tants altres a l’exili, el nou règim suposa una lluita “contra tot allò que representa
un valor pur de l’esperit”. No ha de fer estrany, doncs, que aquest sigui un període de
gran diversitat en l’obra de Miró, amb moltes pintures que arrosseguen un llast profund
de desesperació, ja sigui en el color, en l'energia del traç o en la contundència dels
títols.
El setembre de 1939, França i Gran Bretanya responen a la invasió de Polònia per les
tropes de Hitler declarant la guerra a Alemanya. A França, la incertesa es palpa en
l’ambient. La pausa en les activitats que segueix a la declaració –l’anomenada drôle de
guerre o “guerra falsa”– suposa un angoixós compàs d’espera, i Miró, que treballa a
Varengeville-sur-Mer (Normandia), s’esforça per mantenir l’equilibri en el seu treball.
Encara que és difícil de precisar, podria ser entorn d’aquesta època quan Miró concep
41.
42. Sala 7
Transcorreguts els primers anys de la postguerra, Miró s’instal·la novament a
Barcelona, però no sortirà del país fins al 1947, any en què farà una llarga estada a
Nova York amb la seva família, per reprendre seguidament les visites a París. Això li
suposa un restabliment dels vincles amb el món internacional de l’art, en el qual es
consolida la seva reputació com un dels mestres del surrealisme.
És una època de reavaluació per a Miró. El nou llenguatge que acaba de definir amb les
Constel·lacions, ple de personatges, ocells i estels, s’estén a la seva nova obra, però
ara tracta els elements de forma individualitzada i a una escala més gran.
Quan el 1956 es trasllada a viure de forma definitiva a Palma de Mallorca, i té la
possibilitat de poder disposar d’un gran taller, fa una revisió extensiva de les teles del
període de la Guerra Civil que havia deixat inconcluses i que conservava
emmagatzemades d’ençà de la seva marxa de París. Aquestes pintures amb doble
datació transmeten una sensació de canvi però alhora de continuïtat.
S’interessa també per la ceràmica i l’escultura i, a començament dels anys cinquanta,
realitza la sèrie Projectes per a un monument, amb la qual sembla voler desafiar els
monuments grandiloqüents de la postguerra, que proliferaven arreu d’Espanya i
Europa.
Tot i la seva reputació internacional, gairebé no exposa a Espanya i evita qualsevol
tipus de participació en exposicions oficials. La seva trajectòria a la resta del món passa
per París i Nova York.
43.
44.
45.
46. Sales 8 i 9
L’internacionalisme que havia marcat sempre l’actitud de Miró es posa
un cop més de relleu seva admiració per l’ambició de l’expressionisme
abstracte nord-americà, que havia descobert arran de la seva primera
visita a Nova York el 1947 i retrobat el 1959. Aquest interès es posa de
manifest tant en les dimensions de les obres com en la seva saturació
cromàtica. Paral·lelament, Miró, com molts altres artistes contemporanis
després de la Segona Guerra Mundial, se sent atret per la filosofia zen i
l’art de l’Extrem Orient. Quan el 1966 té la possibilitat de viatjar al Japó,
pot constatar que té grans afinitats amb la cultura d’aquest país. Els
camps de color, d’una banda, i l’essencialitat de la representació, de
l’altra, afavoreixen la immersió visual.
Mentre Miró pinta el primer gran tríptic Blau en el lluminós i diàfan
espai del seu nou taller, dissenyat per Sert, realitza el tríptic Pintura
mural per a la cel·la d’un solitari en una de les cambres de Son Boter,
una casa tradicional del segle XVIII que l’artista havia adquirit com a
annex del seu estudi el 1959. Els espais de Son Boter són més petits i
tancats, i aquestasensació d’aïllament es reflecteix en el títol.
47. 30- BLAU I , II , III 4 de maig 1961
Centre Pompidou París
48.
49.
50.
51. Sala 12
Mentre que les obres de les sales precedents transmeten una calma espiritual, la ira de
les pintures “salvatges” sembla ressorgir en algunes de les obres de final dels anys
seixanta i principi dels setanta. Les revoltes estudiantils que esclaten arreu d’Europa el
1968 s’afegeixen, a Espanya, a una protesta més àmplia contra la repressió del règim
franquista. Aquests esdeveniments deixen una empremta profunda en l’artista, atès que,
a més, coincideixen amb una certa llibertat cultural a Barcelona que acompanya les
celebracions de l’Any Miró amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari.
Després de la gran retrospectiva duta a terme a l’Hospital de la Santa Creu de
Barcelona a final de 1968, s’organitza l’exposició alternativa Miró otro, per a la qual
l’artista pintadirectament damunt els vidres de la façana del Col·legi d’Arquitectes, al
centre de la ciutat. L’exposició inclou imatges republicanes com Aidez l'Espagne, i
també obres d’artistes més joves (Antoni Tàpies i Manolo Millares, entre d’altres), per
als quals Miró és una font d’inspiració i un exemple. Una manifestació posterior i molt
notable de la inesgotable energia creativa de Miró són les Teles cremades, realitzades a
final de 1973. L’artista porta més enllà el seu desafiament a la concepció ortodoxa de
la pintura quan les exposa a París per primera vegada, el 1974, i dues d’aquestes teles
es pengen enmig de la sala, de manera que el visitant pot mirar-les des de qualsevol
punt i fins i tot a través.
52.
53.
54.
55.
56.
57. Sala 18
Tota la trajectòria de Miró es caracteritza per l’experimentació, una tendència amb prou
feines atenuada a mesura que avança cap als vuitanta anys. L’última sala reflecteix una
part d’aquesta diversitat. L’impressionant tríptic Focs artificials –signat el mateix dia
que L'esperança del condemnat a mort– sembla copsar, fins i tot en la inversió de blanc
i negre, l'energia incansable de la creativitat, el repte de la creació artística i la caiguda
del règim de Franco. Malgrat la seva edat, Miró es manté actiu en l'oposició
intel·lectual, com posen en evidència un bon nombre d’obres en què desafia l’statu quo.
Entre aquestes destaquen les escultures Ses majestats, realitzades –com feia sovint– a
gran escala a partir d'objectes trobats, tot i que els seus orígens quotidians i
rudimentaris contradiuen la grandiositat del títol.
Miró va viure per veure la caiguda del règim després de la mort de Franco el 1975 i la
transició cap a la democràcia a l’Estat espanyol. En el discurs d’acceptació del seu
nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, el 1979, va
parlar de la responsabilitat cívica de l’artista: “Entenc que un artista és algú que, entre
el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que
aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil sinó quelcom que faci servei als homes.”
58.
59.
60.
61. PER SABER-NE MÉS
http://www.fundaciomiro-bcn.org/FUNDACIÓ MIRÓ
http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/PlayMiro.html?idioma=4&retorn=1
JOC - FUNDACIÓ MIRÓ
http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0014.pdf DOSSIER
EXPOSICIÓ L’ESCALA DE L ‘ EVASIÓ- FUNDACIÓ MIRÓ
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Documents%
DOSSIER APROPA’T A JOAN MIRÓ
http://teodosio-tuscienciassociales.blogspot.com/2010/11/250.html OBRES
COMENTADES
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9426/tspr1de2.
pdf?sequence=1 TESI
62. http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Artistes/M
BIOGRAFIA, PINTURA, ESCULTURA...
http://www.abcgallery.com/M/miro/miro.html
OBRES DE JOAN MIRÓ (anglès però és molt visual)
http://www.xtec.cat/~mbardera/miro_biografia.htm
BIOGRAFIA I OBRES
http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3
BIOGRAFIA DE LA WIKIPEDIA
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=312 BIOGRAFIA I OBRES
http://www.slideshare.net/chancry/joan-mir-1115160?src=related_normal&rel=7
OBRES
http://www.slideshare.net/Ceip/miro-presentation BIOGRAFIA I OBRES
http://www.slideshare.net/rosaurgell/joan-miro OBRES
63. http://www.slideshare.net/trineig/miro-3403675 OBRES
http://www.slideshare.net/ursulaperich/mir-definitiu OBRES
http://www.slideshare.net/guest8a636f8/joan-mir-p4 OBRES
http://www.slideshare.net/xavierisach/joan-mir-283892?src=related_normal&rel=
BIOGRAFIA I OBRES
http://www.slideshare.net/RaquelFernandezCardona/personatges-mir
BUSQUEM ELS PERSONATGES DELS QUADRES DE JOAN MIRÓ
http://www.slideshare.net/Montsesole283/mir-4108264?src=related_normal&rel=
ACTIVITATS
http://www.slideshare.net/marblocs/miro-1424641 ESTRELLA
http://www.slideshare.net/anna8488/joan-mir-5880036?src=related_normal&rel=
BIOGRAFIA I OBRES
