CELULAS TEJIDOS Y ORGANOS

1. La cèl·lula i els teixits.
Òrgans, aparells i sistemes.
C2. L’ÉSSER HUMÀ DAVANT LA
MALALTIA
UD1. CÈL·LULES I TEIXITS

2. La Cèl·lula

3. Les biomolècules més importants
GLÚCIDS
ÀCIDS
GRASSOS
PROTEÏNES
Les biomolècules són agrupacions de bioelements (C, O, H, N, S, P --biolements
primaris-- amb altres elements com Fe, Ca, Na, K, Cl, Si, Cu, Mn, Mg, F, I, Zn, .. --
oligoelements) que formen la matèria dels éssers vius. Cada tipus d’agrupació te
unes característiques concretes. Els principals grups de biomolècules són:

4. Les biomolècules s’agrupen formant estructures cada cop més complexes i
estables.
La cèl·lula és la unitat fonamental d’estructura i funció dels éssers vius, ja que, per
si mateixa, és capaç de realitzar tots els processos vitals de forma independent.
En conjunt, les cèl·lules poden actuar com a sistemes complexos.
La cèl·lula per si mateixa pot créixer, reproduir-se i respondre a estímuls
(relacionar-se), però els seus components no ho poden fer.
Segons la seva estructura
Cèl·lules procariotes Cèl·lules eucariotes
No tenen nucli definit, per la
qual cosa el seu material
genètic es troba lliure al
citoplasma.
La major part del seu
material genètic es troba
dins d’una estructura
denominada nucli.

5. » • Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules (en el cos humà
hi ha cent bilions de cèl·lules).
• La cèl·lula és l’estructura viva més senzilla –formada bàsicament per
membrana plasmàtica, citoplasma i nucli, capaç de desenvolupar les tres
funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).
• La cèl·lula és la unitat anatòmica i fisiològica dels éssers vius.
• Les cèl·lules dels éssers vius poden ser:
– Procariotes: les bactèries; el seu ADN es troba lliure en el citoplasma.
No tenen nucli ni membrana nuclear.
– Eucariotes: plantes, animals, algues i fongs; l'ADN es troba protegit a
l’interior del nucli (nucli diferenciat rodejat de membrana nuclear).

6. »
CÈL·LULA PROCARIOTA CÈL·LULA
EUCARIOTA

7. No tenen nucli ni membrana nuclear,
presenten el seu ADN en una regió
del citoplasma anomenada nucleoide
Estructura simple i primitiva (1 sol
cromosoma)
Pocs orgànuls : els ribosomes (més
petits però molt nombrosos), els
mesosomes i alguns tenen flagels
Fan 1-5 micròmetres de diàmetre
Poques formes: esfèriques, de bastó,
espiral…
Tenen un únic cromosoma (1 sola
molècula d’ADN circular)
Sí tenen nucli rodejat d’una membrana
nuclear. El material genètic es troba
formant la cromatina, i només en
procesos de divisió podem veure els
cromosomes.
Estructura complexa i organitzada
(capaç de formar organismes
pluricel·lulars)
Molts orgànuls citoplasmàtics
Fan entre 20 i 50 micròmetres
Formes molt variades: òvul, neurona,
espermatozou, epitelial…
L’ADN és una molècula lineal i de doble
hèlix. Cada espècie té un nombre
determinat de cromosomes (46)
C. PROCARIOTA: bacteris
C. EUCARIOTA: animals, vegetals,
fongs, algues i protozous

8. Estructura de les cèl·lules eucariotes
Les cèl·lules EUCARIOTES tenen els següents components:
1. Membrana plasmàtica o citoplasmàtica
2. Citoplasma
3. Nucli
4. Orgànuls cel·lulars

9. Estructura de les cèl·lules eucariotes
1. Membrana plasmàtica o citoplasmàtica: bicapa lipídica, és el límit exterior de la
cèl·lula. Conté un 40% de lípids, un 55% de proteïnes i un 5% d’hidrats de carboni.
Els lípids permeten una permeabilitat selectiva de substàncies, ja que tenen una
part hidròfoba i una hidròfila.
Les proteïnes que hi trobem actuen com a ponts per al pas de determinades
substàncies.
Funcions de la membrana:
1. Separa la cèl·lula del seu
entorn
2. Permet l’intercanvi de
substàncies gràcies a la
permeabilitat selectiva
3. Permet relacionar-se amb
l’exterior, perquè algunes
molècules que la formen
actuen com a receptors que
capten estímuls externs.

10. Estructura de les cèl·lules eucariotes
2. Citoplasma: el trobem entre la membrana i el nucli, és el medi intern, format per:
- hialoplasma: medi aquós on trobem els orgànuls
- citoesquelet: estructura de microtúbuls cilíndrics allargats i buits; són una base
estructural per als centríols i els cilis.
Funcions del citoplasma:
1. Sosteniment de la cèl·lula
2. Responsable de la forma i
organització interna
3. Pot produir i alliberar
energia, sintetitzar
proteïnes, contribuir al
creixement, la motilitat i la
fagocitosi.

11. Estructura de les cèl·lules eucariotes
3. Nucli: és una estructura limitada per una doble membrana nuclear, travessada per
un gran nombre de porus, a l’interior del qualtrobem:
- Cromatina i cromosomes: formats per ADN i proteïnes (histones). La cromatina és
una fina xarxa, que en la fase de divisió es condensa formant uns filaments o
bastonets: cromosomes (orgànuls que contenen l’herència biològica). L’espècie
humana tenim 23 parells de cromosomes
- Nuclèol: estructura densa, rica en ARN i proteïnes; 2 o 3 per cèl·lula
Funcions del nucli:
1. Emmagatxematge,
trasncripció i transmissió de
la infromació genètica
2. Dirigeix l’activitat del·lular
3. Dirigeix la reproducció
cel·lular

12. Estructura de les cèl·lules
eucariotes
4. Orgànuls: els trobem al citoplasma,
tenen estructures i funcions
específiques:

17. Fisiologia cel·lular
FUNCIONS VITALS DE LA CÈL·LULA: nutrició, relació i reproducció
1. Funció de nutrició: consisteix en la incorporació dels nutrients a l’interior de les cèl·lules i la
seva transformació.
El líquid extracel·lular flueix entre les cèl·lules i es barreja amb la sang, incorporant a dins la
cèl·lula els nutrients necessaris. El líquid intracel·lular és ric en K i fosfats, i pobre en Na i
clorurs.
Les substàncies de PM elevat travessen la membrana per endocitosi o fagocitosi. El
transport de substàncies pot ser actiu o passiu

18. Fisiologia cel·lular
1. Funció de nutrició: les substàncies i elements travessen la membrana gràcies a processos
físics i fisiològics:
a. Transport actiu: cal gastar energia que ha produït la cèl·lula per poder moure les
substàncies, per exemple, les bombes fisiològiques, que produeixen el moviment de
substàncies contra el gradient de concentració. En aquest cas, les substàncies
s’uneixen a una proteïna o lipoproteina trasnportadora.
b. Transport passiu: no requereixen energia cel·lular, perquè es duen a terme a favor de
gradient, els més importants són filtració, difusió i osmosi.

19. Fisiologia cel·lular
2. Funció de relació: és la capacitat dels éssers vius de captar senyals procedents del medi
(extern i intern) i de respondre
3. Funció de reproducció: consisteix en els
processos cel·lulars mitjançant els quals una cèl·lula
mare es divideix, transmetent la informació genètica a
les cèl·lules filles. Depenent de com es produeix el
procés de reproducció, parlem de MITOSI O MEIOSI.

20. Conjunt de cèl·lules molt semblants en forma i funció que
cooperen per dur a terme una funció determinada. Les
cèl·lules dels teixits estan envoltades per una quantitat de
substància intercel·lular anomenada matriu extracel·lular
Els teixits estan formats per les cèl·lules que el formen I la matriu
extracel·lular produïda per elles.
TEIXIT = CÈL·LULES + MATRIU EXTRACEL·LULAR
La matriu estracel·lular (o líquid intersticial) és una substància aquosa. La
composició I quantitat de matriu varia en funció del tipus de teixit, en alguns
és quasi inexistent I en altres és abundant I conté biomolècules I estrucutres
importants a nivell funcional I estructural.
Concepte de Teixit

21. La matriu extracel·lular actúa com a nexe d'unió entre les cèl·lules,
omplint l'espai que hi ha entre elles, donant consistència al teixit.

23. Tipus de teixits al cos humà
EPITELIAL MUSCULAR
NERVIÓS
CONNECTIUS (8 tipus en total)

24. TEIXITS
EPITELIALS

25. 1. TEIXIT EPITELIAL
Cèl·lules fortament unides entre si (dermosomes) formant capes. No te vasos sanguinis ni
limfàtics, tampoc matriu extracel·lular. Per sota trobem sempre teixit connectiu i entre els
dos, una membrana basal.
FUNCIONS:
1.Protecció
2.Absorció de substàncies
3.Secreció de substàncies
4. Recepció sensorial
5.Excreció
On el trobem?
– Epidermis I epiteli gàstric
– Epiteli intestinal
– Glàndules secretores
– Epiteli olfactori I receptors sensorials de la pell
– Túbuls renals I uretra

26. Segons el nombre de capes,
els epitelis es poden
classificar com:
epiteli simple
epiteli pseudoestratificat: hi ha
diverses fileres de nuclis; totes
les seves cèl·lules toquen la
membrana basal, però no totes
arriben a la superfície
epiteli estratificat: trobem dues
o més capes
Segons la forma, els epitelis es poden classificar com:
teixit pla o pavimentós: a les cavitats corporals i els vasos sanguinis.
L’epiteli escatós queratinitzat forma la capa externa de la pell
teixit cúbic: recobreixen els conductes renals i els ovaris
teixit columnar o prismàtic: les seves cèl·lules tenen cilis a la superfície;
revesteixen conductes, com el tub digestiu

27. Teixits epitelials (exemples i ampliació)

28. Teixits epitelials (exemples i ampliació)

29. LES GLÀNDULES: el teixit epitelial és glandular quan les seves cèl·lules (cúbiques o
cilíndriques) s’especialitzen a secretar substàncies (llet, suor, hormones,...)
Es tracta de glàndules exocrines si segreguen el seu contingut cap a l’exterior
(sudorípares, mamàries) , i endocrines si aboquen el seu contingut al torrent sanguini
(hipòfisi, tiroides)

30. EPITELI PLA ESTRATIFICAT: pell EPITELI SIMPLE CILÍNDRIC: tub digestiu
EPITELI PAVIMENTÓS SIMPLE:
vasos
sanguinis, alveols
EPITELI PSEUDOESTRATIFICAT
CILINDRIC:
traquea, bronquis

31. TEIXITS CONNECTIUS

32. 2. TEIXITS CONNECTIUS
El més abundant I àmpliament distribuït. El formen un grup heterogeni de teixits, que
diferenciem per com són les seves cèl·lules I com és la seva matriu extracel·lular, que
sempre conté fibres.
FUNCIONS:
1.Uneixen I sostenen òrgans
2.Emmagatzematge
3.Defensa o protecció
4. Reparació de teixits danyats
5.Transport de substàncies
Cèl·lules pròpia dels teixits connectius: FIBROBLASTOS, hi trobem altres cèl·lules.
En qualsevol dels teixits connectius trobem cèl·lules mòbils que procedeixen de la
sang:
➔ Leucòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils): defensa
➔ Macròfags: defensa (realitzen fagocitosi)
➔ Mastòcits: intervenen en processos inflamatoris i al·lèrgies
➔ Plasmòcits: produeixen anticossos que identifiquen elements estranys

34. La matriu extracel·lular dels teixits connectius
●
A la matriu extracel·lular dels teixits connectius trobem
diferents tipus de fibres:
● Fibres de colagen: molt abundants, fortes I
flexibles. Tenen la funció de suportar tensions. Les
trobem a gairebé tots els òrgans.
● Fibres elàstiques: més petites, el seu principal
component és l'elastina. Són moooolt elàstiques
augmentant fins 1,5 cops la seva longitud I després
tornar a la seva posició inicial. Pell, vasos sanguinis,
pulmons.
●
Fibres reticulars: colagen+glucoproteïnes, formen
xarxes de fibres ramificades al voltant dels òrgans
hematopoiètics: melsa, tim, ganglis I teixit limfàtic,
mèdul·la òssia. Participen en la membrana basal.
A més, hi trobem també polisacàrids i aigua.
La matriu és un gel semi-fluid que té la funció de permetre el
pas de metabòlits i servir d'unió a les cèl·lules i fibres del
teixit.

35. Classificació dels teixits
Connectius
1. RETICULAR: melsa, ganglis limfàtics, medul·la òssia
2. LAX: sota la pell, al tub digestiu i les vies respiratòries
3. ADIPÓS: hipoderma
4. FIBRÓS COMPACTE: lligaments i tendons
5. ELÀSTIC: artèries de gran calibre
6. CARTILAGINÓS:
a. Cartílag hialí: al nas, a les vies respiratòries, recobrint articulacions
b. Cartílag fibrós: als discs intervertebrals, símfisi púbica
c. Cartílag elàstic: epiglotis, pavelló auditiu
7. OSSI: forma els ossos. El podem classificar segons el grau de maduresa (laminar i no
laminar) o segons la seva estructura(compacte/esponjós).
8. HEMATOPOÈTIC: cèl·lules sanguínies (medul·la òssia, ganglis, melsa, amígdales,
tim. Formació de cèl·lules sanguínies i hemostàsia i transport de substàncies
nutritives.

36. ➔ Majoritàriament format per fibres de reticulina que s’organitzen
formant una xarxa.
➔ On? òrgans limfoides: melsa, ganglis, medul·la òssia
FUNCIONS:
1. Mecànica (sosteniment)
2. Defensiva (algunes de les seves cèl·lules intervenen en
processos inflamatoris i de cicatrització)
2.1.Reticular

37. 2.2. Lax
➔ Té una proporció força equilibrada de cèl·lules, fibres I matriu
extracel·lular. Serveixen de suport dels epitelis que revesteixen.
➔ On? tracte digestiu I respiratori
➔ Les fibres de colàgen s'hi disposen de forma laxa I semblen
ondulades.
➔ Hi trobem fibroblasts I adipòcits.
FUNCIONS:
1. Mecànica (sosteniment)
2. Metabòlica
(facilita
aportació de nutrients)
3. Defensiva (algunes de les seves
cèl·lules intervenen en processos
inflamatoris I de
cicatrització)

38. 2.3. Adipós
➔ Conté una gran quantitat d'adipòcits I poca matèria extracel·lular.
➔ Els adipòcits tendeixen a acumular greixos, que actuen de magatzem de
greix; tenen el nucli petit.
➔ On? a la hipoderma
FUNCIONS:
1. Mecànica (esmorteïment) Protectora i aïllant
2. Metabòlica, de reserva energètica
3. Manteniment d'òrgans interns, pel pas de substàncies a altres òrgans
4. Defensa de l’organisme

40. 2.4. Fibrós compacte
➔ Té fibroblasts I abundants fibres de colàgen formant feixos.
➔ On? als lligaments i tendons, aponeurosi i còrnia
FUNCIONS:
1. Estructural: aporta flexibilitat i resistència
2.5. Elàstic
➔ Té fibroblasts I abundants fibres elàstiques agrupades en feixos i limitades
per fines fibres de reticulina.
➔ On? a alguns lligaments i artèries de gran calibre
FUNCIONS:
1. Estructural: lligaments grocs de la columna
vertebral

41. 2.6.
Cartilaginós
➔ És un teixit elàstic format per una matriu extracel·lular abundant I cèl·lules
disperses: els condròcits, que secreten substàncies que fan que la matriu
sigui densa.
➔ Les fibres més abundants que conté són col·lagen I elastina.
➔ No conté vasos sanguinis, per això sol estar envoltat de pericondri (t.c).
➔ On? esquelet adult i embrionari, articulacions, costelles, aparell digestiu,
aparell respiratori i orella.
FUNCIONS:
1. Estructural: formació dels discs intervertebrals i dels cartílags auriculars
2. Mecànica: esmorteeix cops, moviments i sacsejades
3. Protectora: suporta altres teixits, impedint el seu desgast
Trobem 3 tipus de teixits cartilaginosos depenent de la quantitat de fibres I
condròcits que contenen.

44. 2.7. Ossi
➔ Constituent principal dels ossos.
➔ El formen diferents cèl·lules: OSTEOBLASTOS (formen os), OSTEÒCITS (al
teixit ossi adult) i OSTEOCLASTOS (reabsorveixen os)
➔ La seva matriu extracel·lular (o subst. fonamental) està formada per fibres de
colagen impregnades de sals minerals, per tant és una matriu dura i calcificada.
➔ On? als ossos
FUNCIONS:
1. Formació i reabsorció d’os
2. Mecànica i de subjecció: contitueix l’esquelet adult
3. Hematopiètica: allotja la medul·la òssia on es produeixen
elements sanguinis
4. Ajuda en la producció de moviment
5. Metabòlica: manté els nivell de calci
Podem distingir os laminar (definitiu) i no laminar (inmadur); també podem
diferenciar segons l’estructura: os esponjós (reticulat) i os compacte
sponjós

45. Segons l’ estructura de l’os, diferenciem:

47. 2.8. Hematopoètic
➔ És un tipus especial de teixit connectiu: la seva matriu és líquida i no conté
fibres.
➔ Està constituït per cèl·lules sanguínies
➔ Podem distingir les cèl·lules suspeses (hematòcrit, 45%) en un medi fluid
que s'anomena plasma (55%). El plasma conté sals inorgàniques i
proteïnes plasmàtiques.
➔ On? medul·la òssia, ganglis, melsa, amígdales i tim; la sang.
FUNCIONS:
1. Formació de cèl·lules sanguínies, algunes de les quals també aniran a teixits
connectius.
2. Hemostàsia: manté l’equilibri de fluïds, ions i pH.
3. Transport de substàncies, gasos i nutrients.
Hi distingim com elements cel·lulars:
- sèrie roja: glòbuls vermells
- sèrie blanca: leucòcits
- plaquetes o trombòcits

48. Cèl·lules sanguínies (ampliació)
Tipus cel·lular Estructura Funció específica
Eritròcits Petites, bicòncaves, sense nucli, al
citoplasma conté hemoglobina
Transport d'oxigen I diòxid de
carboni
Leucòcits Més grans amb nucli I translúcids,
a vegades presenten grànuls.
Molts tipus diferents
Fagociten agents patògens
infecciosos.
Produeixen anticossos
(limfòcits). Entren als teixits
quan hi ha una infecció o una
inflamació
Macròfag Tipus de leucòcit granular present
al teixit conjuntiu, amb moviment
ameboide
Neteja I defensa del teixit,
activen limfòcits B
Mastòcit Tipus de leucòcit granular
(histamina) present als teixits
connectius, sobretot a la pell
Intervenen en la resposta
al·lèrgica
Plasmòcit (el seu
precursor és el
limfòcit B)
Tipus de leucòcit productor
d'anticossos (Ig), nucli esfèric en
forma de roda de carro; molt
nombrosos als tractes digestiu I
respiratori
Participa en la resposta
inmunològica

49. Cèl·lules
sanguínies

50. TEIXIT
MUSCULAR

51. 3. TEIXIT MUSCULAR
Teixit amb capacitat de contracció, per tant la seva funció és proporcionar
moviment a l'organisme.
No hi ha pràcticament matriu extracel·lular degut a la disposició de les seves
cèl·lules, que s'agrupen en feixos envoltats de teixit conjuntiu.
Les cèl·lules que el formen s'anomenen fibres musculars o miòcits. Aquests
es contrauen al rebre un estímul nerviós i es relaxen quan cessa l'estímul.
Els miòcits tenen unes característiques especials:
- nombroses mitocòndries al citoplasma, per poder proporcionar energia per a
la contracció
- contenen filaments proteïcs (actina, miosina) disposats en paral·lel, són els
responsables de la contracció
Estructuralment distingim:
- t. muscular llis
- t. muscular estriat.
On? múscul esquelètic, múscul visceral i múscul cardíac.

52. T.M. Cardíac T.M. Esquelètic
T.M. Visceral

54. TEIXIT NERVIÓS

55. 4. TEIXIT NERVIÓS
Forma el sistema nerviós que coordina tots els òrgans I aparells del cos.
S'encarrega de rebre estímuls (interiors o exteriors) i emetre respostes.
Hi trobem 2 tipus de cèl·lules, NEURONES I NEUROGLIA:
a. NEURONES: molt especialitzades, hi distingim: cos cel·lular o soma + axó
(prolongació que transmet l’impuls nerviós des del soma) i dendrites
(transmeten l’impuls nerviós cap al soma)

56. b. NEUROGLIA: són un conjunt de cèl·lules
encarregades de la nutrició i protecció de
les neurones, i n’hi ha de diferents tipus:
cèls. de
Schwann, astròcits, oligodendròcits,...
FUNCIONS DEL TEIXIT NERVIÓS:
1. Comunicació neuronal
2. Percepció, recepció i transmissió d’estímuls
3. Elaboració de respostes en forma d’estímuls nerviosos
En aquest teixit abunden els capil·lars i vasos sanguinis (endoteli) degut a l'elevat
consum d'energia I oxigen.
Depenent de la localització del teixit, distingim:
- T.N. Central: cervell i medul·la espinal
- T.N. Perifèric: nervis perifèrics, ganglis, sistema nerviós autònom i terminacions
nervioses dels òrgans sensorials.

57. Les neurones
i la sinapsi
Neuroglia: la mielina

58. Els òrgans

59. Els òrgans

60. Els òrgans
Els òrgans son estructures que normalment estan formades per diversos
tipus de teixits agrupats per dur a terme una acció concreta.
La major part dels òrgans tenen teixit epitelial protector, teixit conjuntiu que
els sosté, protegeix i uneix a d’altres òrgans, i teixit nerviós que coordina la
seva activitat. Sovint també tenen teixit muscular, que possibilita l'execució de
moviments.
Així, per exemple, el cor és un òrgan revestit d’un teixit epitelial protector
que té teixit muscular, que li permet contraure’s per impulsar la sang pels
vasos sanguinis; teixit nerviós, que indueix i regula la seva contracció, i teixit
conjuntiu, que el subjecta però sense impedir-ne l’activitat, que és la de
bombejar sang.

61. ELS ÒRGANS
El ronyó és un òrgan de l’aparell
excretor. Actua separant de la sang els
productes de rebuig que elimina en forma
d’orina.
El cor és un òrgan que pertany a l’aparell
circulatori. És una bomba que impulsa la
sang.
L’estómac és un òrgan de l’aparell
digestiu. Gràcies als moviments de les
seves parets gruixudes, l’aliment es
barreja amb els sucs gàstrics

62. ÒRGANS i SISTEMES
Un sistema és un conjunt d'òrgans constituïts pels mateixos teixits.
Per exemple, el sistema ossi esta format pels ossos; el sistema muscular, pels
músculs; el sistema nerviós, pel teixit nerviós, i el sistema endocrí, per les
glàndules que segreguen substàncies a la sang. Els òrgans d’un sistema
poden realitzar actes diferents. Per exemple, un múscul pot moure una cama, i
un altre múscul, la mandíbula.

63. ÒRGANS i APARELLS
Un aparell és un conjunt d'òrgans formats per diferents tipus de
teixits que cooperen per dur a terme una funció determinada.
Per exemple, l’aparell digestiu està constituït per òrgans tan diferents com les
dents que trituren l’aliment, la llengua que mescla i empeny l’aliment,
l’estomac que inicia la digestió química, etc.; no obstant això, tots aquests
òrgans cooperen en la funció de la digestió.
Alguns aparells abasten diversos sistemes, com per exemple l’aparell
locomotor, que comprèn el sistema muscular i l’ossi. Altres: aparell digestiu,
respiratori, fonador, cardiovascular, excretor, reproductor...

64. Les funcions vitals i la intervenció dels diferents
aparells
La funció de nutrició demana la intervenció de:
1) L’aparell digestiu, que obté l’aliment i el transforma en petites molècules
utilitzables per l’organisme.
2) L’aparell respiratori, que aporta l’oxigen necessari per a l’obtenció d’energia en
els mitocondris.
3) L’aparell circulatori, que reparteix l’aliment i l’oxigen per tot el nostre organisme
i retira les substàncies de rebuig.
4) L’aparell excretor, que, junt amb el respiratori, expulsa a l’exterior els productes
de rebuig..
La funció de relació, associada a la locomoció, és desenvolupada per:
1) El sistema nerviós, capacitat per percebre estímuls i donar-hi la resposta
adequada.
2) El sistema ossi i el sistema muscular, que coordinats fan possible el
moviment del nostre cos.
La funció de reproducció és duta a terme per l’aparell reproductor.

65. Les funcions vitals i la intervenció dels diferents
aparells
Perquè l’organisme constitueixi
el cos humà, han de coordinar-
se de manera organitzada des
de les estructures més simples
fins a les més complexes.
Hi ha uns nivells d’organització
de la matèria en què la cèl·lula
(base fonamental) s’organitza en
una entitat superior, el teixit; a la
vegada els teixits s’organitzen i
formen òrgans, i aquests,
aparells i sistemes.
Els aparells i sistemes del cos
humà formen la persona.