1. TEIXIT OSSI
María Sanchez Marí
Cristina Signes Pons
Carlos Pascual Botía
Verónica Cánovas Giménez
TEIXIT CARTILAGINÓS
María Galán Gramaje
Sara Cholvi Camarasa

3. María Sánchez Marí
-Característiques Generals
-Estructura macroscòpica i
microscòpica
-Matriu òssia
-Tipus cel·lulars

4. Definició
• És una especialització del teixit conjuntiu
dens.
• És el component principal dels ossos

5. Característiques Físiques:
Funció de
• Elasticitat
protecció i de sostén
de l’organisme.
• Lleuger,dur i
També intervé en
rígid l’homeostàsia del
calci i és on es troba
la medul·la òssia
• Ressistència hematopoyètica

6. Tècniques d’estudi
• Preparats lijats o per
“desgast”:
Tallar i lijar l’òs fins que
deixe passar la llum
• Descalcificar l’òs i
tenyir-lo amb
colorants

7. Classificació dels ossos
• Segons l’organització
macroscòpica:
– Os esponjós: format
per trabécules que li
donen un aspecte
reticulat o “d’esponja”.
– Os compacte: sense
“espais visibles”, amb
aspecte de massa
compacta.

8. Classificació dels ossos
• Segons la morfología:
Curts Plans o escamosos Llargs Femur
Metacarpians Ossos de la volta del crani

9. B)Components estructurals.
Cèl·lules:

Osteoprogenitores

Osteoformadores

Osteodestructores

Matriu orgànica

Component inorgànic


10. Matriu òssia: components
• Fibres de colàgen tipus I
• Sustància fonamental:
– Component amorf: Matriu
• Proteoglucans:condroitinsulfat,hialuronano Orgànica
35%
• Glicoproteines:
– Sals minerals:
Matriu
• Fosfat calci cristalí, fosfat calci amorf,fosfor inorgànica
65%
Cristalls d’hidroxiapatita
• Mg++,K+,Na+

11. Cèl·lules òssies
• Osteoprogenitores
• Osteoformadores
• Osteoclasts

12. Cèl·lules osteoprogenitores
• Provenen d’una cèl·lula
mare mesenquimal
pluripotent CFU-F
(fibroblast colony forming
unit)
• Nucli ovalat clar,
citoplasma amb límits
irregulars
• En el mesènquima fetal,
centres d’ossificació,
endostio, periostio
• Evolucionen a cèl·lules
osteoformadores

13. Cèl·lules osteoformadores
• Osteoblasts:sintetitzen i
secreten la matriu òssia
orgànica osteoide
– Tenen prolongacions fines i
curtes
– RER i AG molt
desenvolupats
– Ribosomes lliures en
abundància
– Citoplama basòfil i nucli en
direcció oposta a
l’ossificació
– Secreten vesícules de
matriu riques en fosfatasa
alcalina,citoquines i factors
de creixement

14. Cèl·lules osteoformadores
• Osteocits:vertaderes cèl·lules
òssies
– Provenen d’osteoblast
atrapats en la matriu òssia.
RER i AG menys
desenvolupats
– Tenen unes fines
prolongacions que els
permeten establir uns nexes
através dels quals es
comuniquen.
– Més xicotets que els
osteoblast i amb menys
citoplasma. El citoplasma és
poc basòfil.
– Intervenen en el manteniment
de la qualitat del teixit ossi,
afavorint la seua remodelació.

15. Cèl·lules de la superfície òssia.
• S’originen a partir
d’osteoblasts
• Són cèl·lules planes,
amb citoplasma molt
fi i poques organeles
estat latent.
• Funció:
– Manteniment i resorció
del teixit ossi
– Nutrició dels osteocits

16. Cèl·lules
osteodestructores:Osteoclast
• Degraden l’os
• Cèl. Mare comú a monòcits i linfòcits
cèl. Progenitores d’osteoclasts preosteoclasts
OSTEOCLASTS
• Factors estimulants:
– Citoquines: IL-1,IL-6,L-11
– Hormona paratiroidea
– Vitamina D3
• Molt grans (Ø màx. 100μm) i multinucleats (5-6
nuclis)

17. Cèl·lules
osteodestructores:Osteoclasts
• Citoplasma acidòfil
• AG desenvolupat
• Moltes vacuoles i
mitocondries
• Es localitzen en les
llacunes de Howship de
l’os
• Presenten : “borde
fruncido o en
cepillo”,”zona o banda de
sellado”, i un espai
subosteoclàstic.

18. Cristina Signes Pons
Tipus histològics d’ós:
• Os no laminar
• Os laminar
Periosti
Endosti
Superficies òssies

19. A) Os no laminar, primari o plexiforme
És el primer òs en formar-se, posteriorment serà substituït per òs
secundari laminar.
Té dos formes de presentar-se:
òs de fibres paral·leles : les fibres de col·lagen segueixen una direcció

en la matriu
 òs de fibres entrecreuades o plexiforme: feixos col·lagenosos grossos
en totes les direccions de l’espai.
Entre els feixos discorren els vassos sanguinis
Entre les fibres de col·lagen es disposen els osteòcits, allotjats en
llacunes(osteocels), e interconectats entre sí a través dels conductes
calcòfors

20. B) Os laminar
Concepte i característiques
Estructura de la làmina
òssia
Os compacte laminar
Os compacte esponjós

21. Os laminar: estructura de la lamineta òssia
Procedeix de la remodelació d’un òs primari.
És típic de l’adult.
Lamineta òssia: és una estructura de 3 a 7µ de
diàmetre de substància intersticial mineralitzada
(matriu òssia).
Fibres de col·lagen: en cada lamineta òssia es
disposen de forma paral·lela. Però la direcció de
les fibres és sempre diferent en les laminetes
contigües, sent perpendiculars u obícues entre sí.
S’organitzen en distintes formes:
 Òs compacte laminar
 Òs esponjós laminar

22. Òs compacte laminar: Sistema de Havers u osteona
Sistema haversià u osteona: són unes unitats cilíndriques que es disposen seguint l’eix
longitudinal de l’òs. Tenen un tamany de 150µ i una longitud variable (3000µ)
Canals de Havers: són canals longitudinals d’uns 50µ, rodejats d’unes 8 a 15 laminetes
concèntriques. Conté 1 o 2 capil·lars, vasos limfàtics, fibres nervioses i teixit conetiu. Està
revestit per endosti.
Conductes de Volkman: canals transversals que comuniquen els canals haversians entre
sí i amb la superfícies òssia o la cavitat medul·lar. No estàn rodejats de làmines
concèntriques i a través d’ells els conductes de Havers es comuniquen amb els vasos del
periosti i l’endosti.
Línea de cement de
Von Ebner: delimita
el final de cada osteona.
Té menys fibres de
col·lagen

23. Òs compacte laminar: Sistema de Havers u osteona
Llacunes: cavitats en la matriu òssia que
contenen els osteòcits.
Osteòcits: ocupen el pas d’una làmina a la
següent.
Canalículs: conductets ramificats que naixen de
les llacunes i que contenen les prolongacions dels
osteòcits que s’anastomosaran amb els osteòcits
veïns.

24. Os compacte laminar
Sistema intersticial u os en bretxa: os
laminar irregular situat entre els sistemes de
Havers que conté llacunes on estan el ostrocits,
osteones incompletes.
Sistemes circumferències externs e
interns: son laminetes d’os compacte de
localització subendòstica i subperiòstica. Són
osteones incompletes, parcialment fagocitades
pels osteoclast en el procés de remodelació

25. Os esponjós laminar
Està format per làmines que no formen sistemes de Havers
osteona trabecular: disc pla d’uns 70nm d’espessor i uns
600nm de longitud. El disc està format per unes 20 lamines
paral·leles a la superfície.
Trabècules fines: una osteona trabecular
Trabècules grosses: varies osteones
trabeculars

26. C) Periosti
És una membrana de teixit conjuntiu
vascularitzat que recobreix externament l’òs.
Les seues capes són:
Externa o fibrosa:
Teixit connectiu fibrós dens desorganitza

Fibroblasts escassos

Fibres de col·làgen I

Fibres de Sharpey

Interna u osteogènica:
 Teixit connectiu lax vascularitzat
 Cèl·lules mesenquimals indiferenciades
 Cèl·lules osteoprogenitores
No hi ha periosti en el cartílag articular,
astràgal, ròtula i coll del fèmur

27. D) Endosti
Està compost per una única capa de
cèl·lules planes de la superfícies òssia i matriu
conjuntiva
Cèl·lules:
Osteòcits
Osteoblasts
Osteoclasts
Localitzada en totes les cavitats òssies:
canals Haversians, espai medul·lar, trabècules
esponjoses i conducte de Volkman
Els conductets de la matriu són
responsables de la nutrició dels osteòcits

28. E)Superfícies òssies: Periòstica, Cortico-
endòstica, Trabeculo-endòstica i Haversiana
Periòstica: entre la capa interna del periosti i la primera lamineta del
sistema circumferèncial extern
Córtico-endòstica: entre la primera lamineta del sistema
circumferencial intern i l’endosti que envolta l’òs cortical
Trabèculo-endòstica: entre la primera lamineta d’òs trabecular i
l’endosti que revesteix la trabècula
Haversiana u osteònica: entre la primera lamineta de la osteona i
l’endosti que té al voltant

29. Carlos Pascual Botía
Ossificació
Mineralització
Ossificació primaria
endoconectiva

30. A) Ossificació: concepte i tipus
La osificacio implica:
-Formacio de teixit ossi
-Síntesis i secreció de matriu ossia orgànica.
L’os es desenvolupa sempre
per substitució d’un teixit
conjuntiu preexisistent.
La majoria dels ossos
s’ossifiquen des de varios
centres d’ossificació que
s’originen en distints moments.

31. Tipus d’ossificació
On no hi ha os On ja hi ha os
OSSIFICACIÓ PRIMARIA OSSIFICACIÓ SECUNDARIA
• Formació d’os primari o no • Modificar-lo per adaptar-lo en forma i
laminar grandaria durant el creixement
• Os laminar
• Modelació i remodelació
La ossificació es pot originar en varios punts que se fusionen
ràpidament per a formar un centre primari
La major part de l’os es desenvolupa a partir del centre primari

32. B) Mineralització de la matriu
Mineralització: depòsit de minerals en la matriu orgànica del cartílag i el
teixit ossi
Els cristalls son quasi idèntics als del
Caracters del mineral
mineral hidroxiapatita
Substàncies amorfes
Forma de vara fina
Substàncies cristalines
3 nm d’espesor, 60 nm de llarg
(cristalls d’hidroxiapatita)
Es disposen en paral·lel
Relació íntima amb les fibres de
col·lagen
Teories de cristalització:
-Cristal·lització Homogènia o estable: per saturació
-Cristal·lització Heterogènia o metaestable

33. Cristalització Heterogènia
Participació de:
Colagen : Facilita nucleació del mineral de l´ós
Glicosaminglicans (condroitin sulfat): fa dominis de hidrofilia i captació de ions
Glicoproteïnes (osteonectina, osteopondrina, osteocalcina)
Fosfatasa alcalina i altres enzims: activitat dels osteoblasts
Vesícules matricials (vesícules de matriu):
•Formades pels osteoblasts, condròcits del
cartílag...
•40-100nm de diàmetre
•Interior electrodens
Matriu ossia
•S’observen al principi del procés de
mineralització
•Contenen fosfatasa alcalina i fins cristalls de
fosfat de calci
•Possiblement indueixen el depòsit inicial de
fosfat de calci amorf
osteoide

34. C) Ossificació intramembranosa
Tipificació dels tipus d’ossificació
Descripció de la formació dels ossos
a partir de mesènquima
-Formació d’os primari esponjós
-Formació d’os primari compacte
-Creixement dels ossos plans

35. Tipus d’ossificació
ENDOCONECTIVA, ENDOCONDRAL O INDIRECTA
INTRAMEMBRANOSA O DIRECTA
Directament en el teixit conectiu sobre un molde preformat de
del fetus (al mesenquima) cartílag.
Ossos plans del crani, maxil·lar inferior i clavicula Resta d’ossos del cos
anell timpànic, ossos del macís facial

36. Concepte
Intramembranosa: la formació de l’os
comença dins d’una placa membranosa
densa de mesenquima
Octava setmana de gestació

37. Etapes
En el mesènquima condensat:
Cel·lules mesenquimàtiques osteoblasts que secretaran matriu
ossia orgànica CENTRE D’OSSIFICACIÓ:
xicoteta massa densa
homogènia eosinòfila
rodejada per osteoblasts.
Aquesta matriu que s’acava
de formar, que encara no
està calcificada es
denomina osteoide
(proteoglicans+ fibres de
col·lagen)

38. -La matriu òssia sofrix una ràpida mineralització
osteocits
-S’incorporen osteoblasts procedents de la capa circundant
permaneixen units entre sí i amb el osteoblasts per fines prolongacions que formen
nexus i romanen en canalículs
El centre d’ossificació creix en tamany
les cel·lules mesenquimàtiques del
voltants
osteoblasts
cel·lules osteoprogenitores

39. Els xicotets islots o trabecules aillades de
teixit ossi:
• es solen situar equidistants dels vasos
sanguinis circundants
• generen una especie de teixit ossi esponjòs
amb teixit conjuntiu molt vascularitzat en els
espais:
esponjosa primitiva
Esponjosa primitiva d’ós plà
de crani d’un feto humà de
3r mes de vida fetal (H-E)

40. •Engrossament constant de les trabècules
per depòsit de teixit ossi
•S’estreta gradualment els espais ocupats
per teixit conjuntiu alvoltant dels vasos
sanguinis.
Compacta primitiva (teixit ossi
compacte)
En ambdós tipus de teixit
ossi primitiu les fibres de
col·lagen s’entrecreuen al
atzar: Os entreteixit
Compacta primitiva d’os de crani d’un
feto humà, 3r mes de vida fetal (H-E)

41. Resultat :
•teixit ossi primitiu
•vascularitzat
•envoltat per membrana condensada de mesénquima periosti
Remodelació continua i el creixement de l’os pla:
•cel·lules osteoprogenitores ossies de la porcio profunda del periosti i relacionades
amb l’endosti osteoblasts de la superficie del teixit ossi

42. Verónica Cánovas Giménez
OSSIFICACIÓ ENDOCONDRAL
• Introducció
• Conceptes Fonamentals
• Fases de la formació d’un os llarg
• Creixement dels ossos llargs:
- Creixement en longitud
- Creixement en grossor
• Formació i creixement dels ossos curts

43. A) Introducció
L’ossificació endocondral té lloc en la majoria dels ossos de
l’organisme, a excepció dels ossos plans del crani, parts del
maxilar inferior i la major part de la clavícula que es
desenvolupen per ossificació intramembranosa.
És la formació d’os a partir d’un motle de cartílag.
Es produeix a partir d’un motle cartilaginós preexistent; i
requereix que:
Primer es destruisca el cartílag
Després es forme l’os

44. -Apareixen CENTRES D’OSSIFICACIÓ:
•Centres primaris d’ossificació a nivell de la
diàfisi, són el primer punt d’ossificació i es
produeixen durant l’època intraembrionaria.

45. •Centres secundaris
d’ossificació a nivell de
l’epífisi, que apareixen
durant els primers anys de
vida extrauterina.

46. B) Conceptes fonamentals
Els ossos llargs es poden
dividir anatòmicament en tres
parts principals:
Diàfisi: part més extensa i
allargada de l’os, correspon a
la seua zona mitjana
Epífisi: extrems més grossos
o terminacions de l’os, en els
que es troben les superficies
articulars
Metàfisi: zona en què la
diàfisi passa a ser epífisi
( unió de la diàfisi amb
l’epífisi). En l’os adult aquesta
part és òssia, sent
cartilaginosa en la fase de
desenvolupament ( es troba
el cartílag de creixement ).

47. C) Fases de la formació d’un os llarg
El primer focus d’ossificació apareix en el centre de la futura diàfisi, per
l’aparició del centre primari d’ossificació; i es produeix:

48. • Formació del motle cartilaginós
• Hipertrofia dels condrocits
genera un augment del tamany de
les llacunes
• Disminució de la matriu
cartilaginosa a fins tabics
• S’acumula glucògen i es sintetitza
fosfatasa alcalina i vesícules
matricials
• Calcificació dels tabics,
mineralització de la matriu
cartilaginosa
Front de mineralització de la
matriu cartilaginosa
aquesta es torna més basòfila

49. • Mort del condròcits ( per falta de
nutrició )
• Pericondri es transforma en
periosti ( per canvi de
potencialitat)
• Formació del manguito o collar
periòstic, per ossificació
endoconectiva
• Creixement del teixit conectiu
vascularitzat al brot periòstic,
envaint els espais de la matriu
cartilaginosa ( entrada de la
vascularització )
• Diferenciació de les cèl.lules
mesenquimàtiques a cèl.lules
osteoprogenitores o a Brot periòstic de mesènquima
osteoblastos vascularitzat en creixement ha
perforat el manguito periòstic

50. • Osteoblastos sintetitzen
osteoide
•L’osteoide es mineralitza
es forma OS NO LAMINAR
• Formació de la cavitat medul.lar
primitiva ( per la reabsorció de l’os
per part dels osteoclasts )
• Formació de les trabècules
mixtes per mineralització
• Formació dels centres
d’ossificació secundària a l’epífisi
• Formació dels discs epifisaris i
les trabècules de la metàfisi

52. D) Creixement dels ossos llargs
Creixement en longitud
dels ossos
( creixement
metafisari ):
- Estructura del cartílag
metafisari
- Formació de les trabècules
directrius
Creixement en grossor
( creixement
periòstic )

53. Creixement en longitud
1.1 Estructura del cartílag
metafisari:
-Es produeix una expansió de l’espai medul.lar
primitiu cap a l’epífisi i reabsorció pels
osteoclastos de les trabècules ossies formades al
principi.
-Es desenvolupa un procés d’osteogènesi
endocondral en les següents zones:
-Zona de cartílag de reserva
-Zona de proliferació de cèl.lules
cartilaginoses
-Zona d’hipertrofia
-Zona de calcificació
-Zona amb eliminació de cartílag i de depòsit
ossi

54. -Zona de cartílag de reserva: té lloc un lent creixement en totes
direccions del cartílag primitiu del que es composa.
-Zona de proliferació de cèl.lules cartilaginoses: els condròctis es
divideixen activament per mitosi i es situen en forma de pila de monedes.
Es produeix un augment en longitud del cartílag per l’activa divisió.
-Zona d’hipertrofia: maduren les cèl.lules i augmenta el tamany, cosa que
contribueix a l’augment longitudinal del cartílag.
-Zona de calcificació: la matriu quasi ha desaparegut entre les llacunes, i
en l’escassa quantitat remanent comencen a depositar-se sals de calci.
-Zona amb eliminació de cartílag i de depòsit ossi:
•condrocits degeneren i moren
•llacunes augmenten de tamany i són invadides per anses capil.lars
•depòsit per part dels osteoblastos d’una matriu òssia per a formar les
trabècules primàries

55. 1.2 Formació de les trabècules directrius
• Eliminació per resorció dels
extrems diafisaris de les
trabècules durant el
creixement longitudinal continu
de l’os.
• Prolongació de les trabècules
desde l’epífisi ( amb similar
velocitat ) i s’ajunten amb les
trabècules que venen de la
diàfisi
metàfisi no modifica la seua
longitud.

56. Creixement en grossor
Creixement de la diàfisi en diàmetre per ossificació
intramembranosa subperiòstica
Eixamplament progressiu del manguito periòstic producció
d’un conjunt de trabècules que formen la paret de la diàfisi
Es va depositant os en la periferia
Aparició dels osteoclasts reabsorbixen el teixit ossi de la
superfície interna de la diàfisi i destruixen la cara interna de les
trabècules subperiòstiques, per fer més gran la cavitat medul.lar
Es produeix un ràpid eixamplament del brot cilíndric, mentre que
l’espessor de la paret de la diàfisi creix lentament

57. E) Formació i creixement dels ossos
curts
Partim d’un motle cartilaginós inicial que per fora
está recobert de pericondri
Apareix el centre primari d’ossificació al centre
de la diàfisi, i d’allí ja va expandint (del centre a la
periferia).Es produeix ossificació en la porció
central del cartílag extenent-se en totes direccions
Formació d’una fina capa d’os subperiòstic
compacte en la part externa al finalitzar el
creixement
Persistència del cartílag en les parts
corresponents a les superfícies articulars
Ocorre igual que en els ossos llargs, l’única cosa
significativa és que el centre 1ª d’ossificació
apareix al centre de la diàfisi

59. María Galán Gramaje
A)Histogènesi
B)Estructura general del cartílag:
- Composició i morfologia.
- Matriu condral (fibres i substància
fonamental).
- Cèl·lules (condròcits) i llacunes condrals.

60. A) Histogènesi
El cartílag es desenvolupa a partir de mesènquima.

Cap a la 5ena setmana de vida intrauterina les cèl·lules

mesenquimals de determinats punts de l’embrió entren
en divisió activa. Aquestes zones són els centres de
condrificació.
Els centres de condrificació són zones denses de

cèl·lules (condroblasts) que comencen a sintetitzar la
matriu.
La matriu va augmentant de volum i disposant-se entre

els espais dels condroblasts.
Quan la matriu és totalment maura, i els condroblasts

passen a anomenar-se condròcits.

61. Teixit cartilaginós/ Histogènesi
• Hi ha dues vies de creixement del cartílag:
- Creixement intersticial: és el que
es realitza des de dins de la peça
cartilaginosa. Una cèl·lula condral es
divideix formant grups isogè- nics
axials o radials que comencen a
sintetitzar matriu. Les cèl·lules
que componen els grups isogènics
poden seguir dividint-se per elles
mateixes.

62. - Creixement aposicional: es realitza a nivell del pericondri,
creixent de fora cap a dins gràcies a cèl·lules condrogèniques.
Aquestes cèl·lules tenen capacitat condral i es transformaran
en condroblasts i aquests en condròcits.

63. B) Estructura general del cartílag.
Composició i morfologia.
Matriu condral (fibres i substància
fonamental).
Cèl·lules (condròcits) i llacunes
condrals.
Grups isogènics i àrees territorials.
Pericondri.

64. Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag
Composició i morfologia.
• El cartílag és una forma especialitzada del teixit connectiu
i està compost per:
- Cèl·lules(majoritariament condròcits)
- Matriu amorfa gelatinosa (rica en aigua).
* Fibres
* Proteinglicans
* Glucoproteines
• Són els condròcits els que sintetitzen la matriu.
• No conté vasos ni terminacions nervioses.

65. Teixit ccartilaginós/ Estructura general del cartílag/ Composició i morfologia.
• El cartílag creix molt ràpidament i conserva una
considerable rigidesa que fa d’ell un material favorable
per a l’esquelet embrionari. Tant és que la major part de
l’esquelet es forma a partir de cartílag.
• A la vida postnatal el cartílag escasseja però és
indispensable a les superficies articulars d’ossos llargs.
• El cartílag està envoltat per una capa anomenada
pericondri.
Pericondri

66. Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag.
Matriu condral (fibres i substància
fonamental)
• Molt viscosa i gelatinosa. La viscositat li confereix duressa
i flexibilitat.
• La densitat permet que es puga nutrir per difusió.
• Rodeja els condrocels
• Teixit fresc, opal·lí, blau grisenc.
• Composició química (70% aigua)
- Substància fonamental.
-Fibres:
- Colagen II (més abundant).
- Colagen IX, X i XI.
- Colagen I (al pericondri)

67. - Glucosaminglicans (condroitin- sulfat, àcid
hialurònic i queratan sulfat).
- Proteinglicans: condroitin-sulfat i queratan-sulfat +
proteïna axial.
- Agregats de proteinglicans.
- Glicoproteïna d’adhesió: condronectina (uneix els
condròcits al colagen tipus II).
• H-E
- Matriu acidòfila (prop del pericondri).
- La resta basòfila.
• PAS +.
• Blau toluidina: metacromàsia degut al sulfat dels
proteinglicans.

68. Cèl·lules
• M.O:
– Al cartílag trobem cèl·lules actives anomenades condroblasts
que són els que sintetitzen matriu i cèl·lules quiescents que
quasi no sintetitzen matriu, els condròcits.
– Els condròcits es disposen dins de llacunes,
els condrocels o condroplasmes, i poden
apareixer aïlladament (sols un condròcit dins
la llacuna) o formant grups isogènics o condrons,
dins els quals trobem una cèl·lula mare i cèl·lules
filles.
– El condròcit té la capacitat d’acoplar-se a la forma del condrocel.

69. • M.E:
- Els condròcits actius tenen els orgànuls de síntesi molt
desenvolupats. També tenen acúmuls de lípids i glucogen. Els
quiescents tenen els orgànuls de síntesi poc desenvolupats .
Ambdos tenen filaments intermedis de vimentina i prot s-100.
(condròcits actius) (condròcits quiescents)

70. Sara Cholvi Camarasa
B) Estructura general del cartílag.
- Grups isogènics i àrees territorials.
- Pericondri.
C) Varietats de cartílag.
- Cartílag hialí.
- Cartílag epiteloide.
- Cartílag fibrós.
- Cartílag elàstic.

71. Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartíalg
Grups isogènics i àrees territorials.
• Els grups isogènics són les agrupacions d’una cèl·lula mare i la
seua descendència dins dels condrocels.
• Segons com creix la cèl·lula mare trobem grups isogènics coronaris
(la cèl. mare creix en totes les direccions) o grups isogènics axials o
radial (la cèl. mare creix en una sola direcció).
• Condròcits
Grups isogènics
Condroceles
• Diferències territorials:
– Càpsula pericel·lular o àrea capsular: intensament basòfila;
rodeja la cèl·lula i la seua llacuna. S’acumules fibres de
col·lagen tipus II.
– Àrea territorial interna: envolta la anterior (basòfila).
– Àrea territorial externa: envolta la interna (basòfila).
– Àrea interterritorial: entre interna i externa (més eosinòfila).

72. Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag
Pericondri
• El cartílag es troba sempre envoltat per una capa de teixit conjuntiu
fibrós dens i cèl·lules aplanades anomenat pericondri.
• Es disposa en dos capes:
– Capa externa o nutricia.
• Fibres colagen I.
• Poques fibres elàstiques i pocs fibroblasts.
• Vasos i nervis (es queden a aquesta capa i ja no entren
més).
- Capa interna o condrogènica.
• Cèl·lules mesenquimals indiferenciades que es transformaran
en condroblasts (creixement aposicional).
• No té fibres.

73. Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag
Pericondri
Condroblasts
Grups isogènics
Matriu territorial

74. C) Varietats
Cartílag epiteloide.
Cartílag hialí.
Cartílag articular.
Cartílag elàstic.

75. Teixit cartilaginós/ Varietats
Cartílag hialí.
– És el més característic i abundant.
Localització:
Metàfisi

76. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag hialí
Característiques:
• Grups isogènics axials i coronaris.
• Matriu abundant:
-Fibres de col·lagen unicament tipus II.
• Molt resistent a la pressió.
• Poca elasticitat.
• Macroscòpicament d’aspecte blanc- blavós compacte.

77. Teixit cartilaginós/ Varietats
Cartílag epiteloide.
Localització:
• Teixit de transició en humans
durant l’època embrionaria.
• Forma també l’esquelet d’alguns
peixos i també balenes i calamars.
Composició:
Moltes cèl·lules.
•
• Poques fibres de colagen tipus II.
• Poca substància fonamental.

78. Teixit cartilaginós/ Varietats
Cartílag elàstic.
Localització:

79. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.
Característiques.
• Color grogenc.
• Major elasticitat i flexibilitat que el hialí.
Composició.
• Els condròcits són semblants als del cartílag hialí.
• Grups isogènics radials.
• Major densitat cel·lular.

80. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.
•Matriu:
• Entreteixit dens de fibres elàstiques (basòfiles).
Sobretot prop de les llacunes.
• Es tinyen amb colorants selectius: Orceïna.
• Fibretes de colagen tipus II.

81. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.
Llacunes
Pericondri
Col·lagen

82. Teixit cartilaginós/ Varietats
Cartílag fibrós
Localització:

83. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag fibrós.
Característiques
• Zona de transició entre el cartílag hialí i el teixit connectiu dens.
• No té pericondri.
• Les fibres es disposen en al direcció de la tracció.
•Composició
• Cèl·lules:
• Condròcits escassos, localitzats a les
zones lliures de fibres.

84. Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag fibrós
• Matriu:
• Matriu hialina.
• Fibres col·lagen tipus I (grossos feixos disposats en la direcció
de la tracció).
• Fibres col·lagen tipus II (poc).
• Substància fonamental als llocs mínims que queden entre les
fibres.