L'inici de l'edat mitjana en Europa Occidenta, els Bizantins i l'expansió de l'islam

1. 1.- L’INICI DE L’EDAT MITJANA.
GERMÀNICS, BIZANTINS I
MUSULMANS
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2017-2018

2. 1.- L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS
• Invasions germàniques del l’Imperi Romà (s. III)= localitzats entre el Rhin i el Danubi.
• Divisió de l’Imperi Romà= Teodosi (395)= Arcadi (Occident) i Honori (Orient)
• Imperi Romà d’Occident (395-476)
 Invasions del pobles germànics (Visigots, Sueus, Alans, Francs, Burgundis, Ostrogots)
 Destitució de Ròmul Augústul per Odoacre, rei dels Ostrogots (476)
 Fragmentació del territori en diferents regnes
o Gàl·lica= regne Franc.
o Hispània= regne Visigòtic.
o Itàlia = Ostrogots i Longobards.
o Britània= Anglos, Juts i Saxons.
• Imperi Romà d’Orient o Bizanci (395-1453)
 Sobrevisqué a la caiguda de Roma i a les invasions Germàniques.
 Adoptà el nom de Bizanci i incorporà la llengua grega com a llengua de l'imperi..

4. • Regnes Bàrbars
 Rei-cabdill electiu (després hereditari)
 Consells de nobles guerrers.
 Inestabilitat permanent= guerres i invasions.
 Economia agrària i ramadera= desaparició del comerç a llarga distància, intercanvis de
productes locals.
 Empobriment legal, cultural i religiosa= romans i bàrbars.
 Separació cultural, jurídica i religiosa= romans i germànics.
 Progressiva romanització dels germànics.
• Entre el 476-1453, transcorre l’edat Mitjana.
• Alta Edat Mitjana (s. V-X)= Justinià I; Hègira; Califat de Còrdova, Carlemany; Feudalisme;
Romànic.
• Plena edat Mitjana (s. XI-XIII)= Croades; Víkings; renaixement de les Ciutats; Gòtic.
• Baixa edat Mitjana (s. XIV-XV)= Pesta negra; Crisi; Circumnavegació d’Àfrica, Caiguda de
Constantinoble (1453)

6. 2.- IMPERI BIZANTÍ.
1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.
• Segle VI = Justinià I = reconstrucció de l’imperi Romà= època d’expansió política i militar.
• Segle VII = divisions religioses bizantines= conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte
• Segle XI= crisi profunda imperi= conquestes territorials dels turcs
2. GOVERN I ADMINISTRACIÓ
a) Basileus (= emperador) = Cap religiós= vicari de Déu= mateixa jerarquia que els Apòstols.
• concentra tots els poders= assistit per una BUROCRÀCIA nombrosa.
• Cap militar = Armada i cavalleria
b) Codex Iuris Civilis (=recopilació del dret romà)
c) Administració organitzada en províncies (THEMES) amb un governador
3. Imperi grec i Ortodox
• Progressiva Hel·lenització = substitució del llatí pel grec en l’administració i la justícia.
• Distanciament de l’església bizantina i la romana= Cisma d’Orient (1054).
• Influència religiosa en aspectes de la vida i la cultura= conflicte de les Icones; Evangelització dels Eslaus.

7. 4. ECONOMIA BIZANTINA
 AGRICULTURA= Base de l’economia
o Majoria de la propietat = LATIFUNDIS en mans de la Corona, Església i Noblesa
o Latifundis conreats per SERFS= persones adscrites a la terra.
 ARTESANIA= articles de luxe= com teixits de seda, Tapissos, Espècies, Orfebreria, Ivoris, Esmalts.
 COMERÇ= SITUACIÓ ESTRÀTREGICA ENTRE EUROPA-ÀSIA I MAR MEDITERRÀNIA I MAR NEGRA.
 Domini de les rutes comercials Mediterrani Oriental (Europa-Àfrica-Àsia)
 Intermediaris entre Europa i la Ruta de la Seda (Xina)= Seda, Espècies, Ivoris, Perles d’Índia,
 Nord d’Europa= Ambre, Pells, Blat del nord
 La moneda bizantina principal mitjà de pagament Mediterrani (Solidus)
 Manteniment de la xarxa urbana època romana= centres administratius, artesanals i comercials
5. SOCIETAT BIZANTINA
a) Aristocràcia i alts càrrecs de l’Església= latifundis, càrrecs del govern i l’exèrcit.
b) Clergat mitjà i funcionaris de l'estat, comerciants rics i camperols lliures.
c) Serfs i esclaus

9. 5. L’ESGLÉSIA BIZANTINA
6. L’ART BIZANTÍ
a) Art ric i ampul·lós = Propaganda Església i Poder Imperial.
b) Arquitectura bizantina
• Materials pobres: rajola
• Columnes amb suport, arcs semicirculars i cobertes planes o voltades (= cúpula sobre petxines)
• Església de planta centralitzada o de creu grega = Sta. Sòfia
• Mosaics que decoren l’interior de l’església (envans i cúpules)
• Icones, imatges religioses pintades sobre taula i amb daurat en la representació. Representen
escenes religioses sobre Jesucrist, la mare de Déu i els sants.
c) Model Església Ortodoxa
• Planta Creu grega (Hagia Sophia)
• Abundància de mosaics
• Importància d’Icones en la litúrgia i la societat (carácter sagrat)

13. MOSAIC BIZANTÍ
1. Composició mural decorativa formada per tessel.les de diferents colors i materials ( fang,
marbre)
• Tessel.les= peces de fang cuit amb una capa de vítria
2. Decoraven els murs i cúpules de l’interior de les esglésies bizantines
3. Trets Formals
a) Composicions en pla continuat
b) Figures aïllades o “flotants”
c) Frontalitat i Isocefàlia
d) Rigidesa (hieratisme) i simetria
e) Lluminositat i Cromatisme
f) Immaterialitat
g) Idealització
4. Representacions del Pantocràtor/Basileus; Mare de Déu, Apòstols, Sants, Àngels, Éssers
naturals.

18. ICONA BIZANTINA = Imatges religioses sagrades sobre fusta pintada de Crist, Sants, la Mare de
Déu
• Són objecte de culte i veneració
 VALOR MÍSTIC ( són objecte de pregària)
 VALOR PROFILÀCTIC (miraculoses)
 VALOR IDOLÀTRIC: després de les LLUITES ICONOCLASTES (s. VIII-IX) es fixa un
model que garanteix la SANTEDAT de la imatge= conservació de les convencions
formals i estilístiques
• CARACTERÍSTIQUES FORMALS
a) Senzilla i claredat compositiva
b) Expressió idealitzada
c) Ritme i elegància de les figures
d) Diversitat de color
e) Il·luminació
f) Fossilització de cert classicisme

20. ELS REGNES GERMÀNICS. ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI.
 Carles Martell, majordom dels reis Francs atura els musulmans en Poitiers (732)
 Pipí I El Breu, imposa una nova dinastia franca (carolingis)
 Carlemany (742-814)= restauració de l’Imperi Romà d’Occident (Orient= Irene ha acabat amb els Iconoclastes)
 Conquestes territorials del nord d’Itàlia (Llombards), Centre d’Europa (Bàvars i Àvars ) i el nord d’Alemanya
(Saxons)
 Papa Lleó III corona Carlemany emperador (Nadal, 800)
 La morta del successor de Carlemany, Lluís el Pietós (843)= divisió de l’imperi entre els hereus.
 Mode de vida Carolingi
o L’emperador concentra tot el poder = defensor de la cristiandat = intervenció en els afers eclesiàstics.
o Administració: l’Imperi dividit en províncies o comtats i marques (frontera militar)
o Economia = base agrària, amb extensos latifundis propietat de la noblesa i l’església
o Activitats urbanes reduïdes = artesania es realitza al si dels LATIFUNDIS (autosuficients) i el comerç es limita als
productes de luxe (sedes, espècies, etc) demandats pels poderosos.
o Societat carolíngia=
o Nobles i alts càrrecs eclesiàstics= control administració i grans propietats.
o Persones lliures = camperols, comerciants i artesans.
o Serfs (descendents dels antics esclaus)= adscrits a la terra.

21. CULTURA I ART
• Malgrat que Carlemany no sabia llegir massa bé
• Renaixement cultural impulsat per Carlemany=
• Residencia imperial Aquisgrà= Escola Palatina dirigida per Alcuí
de York. = recuperació de models romans
• Arquitectura carolíngia
 Construcció de palaus, esglésies i monestirs (Ingelheim,
Aquisgrà, Nimega)
 Palau d’Aquisgrà= Torre octogonal
 Abadia de Fulda
 Monestir de sant Gal

24. L’ISLAM. NAIXEMENT D’UNA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA.
a) ÀRABIA ABANS DE MAHOMA
• Extensa península situada entre la Mar Roja i el Golf Pèrsic.
• Poblada per tribus àrabs enfrontades:
• Interior: pastors nòmades i fetitxistes
• Costa: sedentàries dedicades a l’agricultura o el comerç, politeistes
• Ruta caravanera que es desviava a la Meca i Iatrib (Medina)= únics centres urbans.
• Elements comuns: llengua àrab i pelegrinatge a la Ka’ba (Pedra negra)
b) MAHOMA
a) Comerciant de la Meca, casat amb un viuda rica, Kadija
b) Contacte amb els monoteistes (jueus i cristians) durant els seus viatges
c) Revelació de la Fe= muntanya de Hirà, La Meca (610) = aparició de l’arcàngel Gabriel que li ordena memoritzar i recitar els
versos que contenen la revelació d'Al·là = Sotmetiment (Islam) a Al·là i un important missatge social i igualitari
d) Persecució de l’oligarquia de la Meca a Mahoma = Fugida de Medina (622) = Hègira= inici calendari islàmic.
e) Inici de la Jihad (Guerra Santa) = conquesta de la Meca (630) i expansió de l’islam.

26. c) RELIGIÓ ISLÀMICA
 Alcorà és el llibre sagrat del musulmans que conté la revelació de l'arcàngel Gabriel a Mahoma.
 Obligacions musulmanes = Professió de Fe; Oració 5 vegades al dia; Pelegrinatge a la Meca (si és possible); Desdejuni
Ramadà (durant les hores diürnes); Almoina per ajudar als pobres; Gihad (Guerra Santa)
 Normes = Autorització de la poligàmia (4 dones màxim); Prohibició de jocs d’atzar, alcohol, porc...; Vestimenta modesta.
d) L’EXPANSIÓ ISLÀMICA. Mort de Mahoma (632)= impulsa l’expansió per tota la Península i l’exterior
a) Califat Ortodox = Govern dels familiars Mahoma (632-661) =Control de la Península d'Aràbia i enfrontaments amb Bizanci.
• Successió pacífica dels primers tres Califes (successor del missatger de Déu)
• Assassinat d’Alí (quart Califa) en 661 i ascens al poder dinastia Omeia.
b) Califat Omeia (Damasc) [661-750]
o Títol de Califa hereditari
o Màxima expansió imperi Islàmic (per l’oest arriba a Hispània, i per l’est, fins Turkestan i la vall d’Indus, la Índia).
c) Califat Abbàssida (Bagdad) [750-1055]
• Inici de la rebel·lió social dirigida per Abu Abbas= extermini dels Omeies (excepte futur Abd-Al-Rahman I)
• Conflictes interns i successoris habituals: desintegració del Califat.
• Independència religiosa diversos territoris: Califat omeia de Còrdova, Califat Fatimí d’Egipte.

27. d) ACTIVITAT ECONÒMIQUES
• Ramaderia nòmada de camells i corders en les zones desèrtiques però Agricultura base economia. làmic.
• Diversitat de conreus = valls regades d’Orient = blat dur, cotó, arròs, canya de sucre, safrà, morera, cítrics, i verdures
(albergínia i espinacs) = difosos per tot l’Imperi.
• Tècniques agràries: millora sistemes de reg = sènies, sèquies, per a distribuir-la; pous i aljubs per emmagatzemar-
la; cultius terrassats en les faldes de les muntanyes.
• Propietat privada de la terra: la terra conquerida mantinguda en mans dels antics propietaris a canvi del pagament
d’impostos; mentre les terres de l’estat sotmès es van repartir entre el Califa (1/5 part) i l’aristocràcia musulmana.
e) ARTESANIA I COMERÇ (Caravanes i vaixells de vel.la)
• Artesania = tallers petits on també venien els productes fabricats= teixits de cotó i estores, tapissiops, articles cuir,
ceràmica, metall, perfums i paper.
• Comerç = Posició estratègica entre Orient i Occident (Europa)
• Rutes: Mediterrània, interior d’Àfrica, Índic, Extrem Orient (Xina i l’Índia) i el nord d’Europa.
• Productes: Articles de luxe (metalls, pells, sedes, teixits, sal, espècies, i esclaus)
• Sistemes de pagament: dinar (moneda islàmica d’or), el xec, lletra de canvi

28. f) LA SOCIETAT ISLÀMICA = Diversitat ètnica (àrabs, berbers, esclaus negres o eslaus) i religiosa (jueus, cristians)
 Aristocràcia: grup originari d’Aràbia; grans propietaris fruit del repartiment botí guerra = administració i exèrcit.
 Massa popular = camperols, artesans i comerciants lliures = diferències mawali i dimmies (paguen impostos)
 Esclaus de guerra o del comerç
 CIUTAT MUSULMANA= ciutat fortificada (Medina), pla irregular, concentra diversitat d’activitats, barris.
 Medina: l’Alcassaba (residència governador) amb banys públics, mesquita major, soc i alfòndec (magatzem).
 Ravals (extramurs) = habitats per persones d’ingressos baixos i nouvinguts
 Almúnia= finques agràries dels grups benestants
g) EL LLEGAT CULTURA I ARTÍSTIC= format per les aportacions dels diferents pobles que van conquerir
• Musulmans van difondre el paper, la pólvora, la brúixola i l’astrolabi
• Traducció obres gregues, romanes a l’àrab= REDIFUSIÓ A OCCIDENT OBRES CLÀSSIQUES PERDUDES
• Arquitectura pobra i diversitat influències: algeps, marbre, fusta, ivori, bronze, ceràmica i cuir
• Art vegetal i geomètric= prohibició de representar figures humanes i animals= Atauric, llaceries i epigrafia
• la Mesquita= casa de Mahoma= Font ablucions; Pati, Minaret (Muetzí), Quibla, Mihrab (nínxol); Mimbar,
• Madrasses (escoles coràniques), Alcassabes, Mausoleus Caravansarays

31. VOCABULARI DE LA UNITAT
Visigot Arrià Basileus Comte Cisma
d’Orient
Marqués Missi
dominici
Lluites
iconoclastes
Themes Icona Mosaic Tessel·la Espècies Profeta
Musulmà Mesquita Madrassa Mihrab Qibla Minaret Emir
Muetzí Minbar Califa Alcorà Medina Kaaba Absis
Islam Gihad Soc Alfòndec Raval Alcassaba Cúpula
Sunna Hègira Sura Mostassaf Dinar Atauric
Isocefàlia: regla del període clàssic grec que consisteix a col·locar els caps dels personatges a la mateixa alçada, tot i que les postures
poden ser diferents.
Iconoclasta: contrari al culte i a la representació d'imatges sagrades o icones.
Nimbe o aureola: cercle lluminós que apareix darrera dels caps dels personatges sagrats.
Crismó: Monograma de Crist, format per les lletres gregues X (ji) i R (ro), que poden anar acompanyades de la A (alfa) i O (omega).
Nàrtex: galeria que envolta l'atri o pati d'una basílica i que estava destinada als catecúmens, és a dir, a les persones que es
preparaven per ser batejades.