1. 13.2 Una repressió institucionalitzada
La repressió franquista va ser un període històric que va tenir lloc durant la guerra
civil, la postguerra i tot el règim franquista. Es caracteritza per ser una etapa en la que
es va dur a terme una sèrie de mesures que implicaven violència social, cultural, física,
econòmica i política. El afectats van ser els perdedors de la guerra i els que estaven en
contra del règim franquista (tant marxistes, com anarquistes i alguns republicans) i que
per tant manifestaven la seva oposició vers la dictadura i pels que poguessin constituir
un perill cap a aquesta.
Contra tots aquests es van utilitzar una sèrie de mesures repressives que es
caracteritzaven per la voluntat d’exemplaritat i de càstig i pels seu objectiu
d’atemoritzar a la població:
- Primer de tot, es va dur a terme la creació de certes lleis per reprimir a la
població: la Llei de responsabilitats polítiques (1939), que va consistir en el
càstig de totes les persones que havien col·laborat amb la República i la Llei de
repressió del comunisme i maçoneria (1940) en que s’acusava a aquells que
defensaven idees contràries al règim franquista.
- Després es va crear, l’any 1963, el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) que tenia
autoritat per jutjar els que eren considerats com a delictes polítics.
- A continuació trobem el procés de confiscació de béns i la despossessió del
patrimoni. Aquesta confiscació va afectar sobretot als exiliats i als polítics
republicans els quals se’ls va confiscar totes les propietats i pel que fa els
partits, sindicats, associacions, etc. Els seus béns van passar a formar part del
patrimoni franquista.
- Per últim, va tenir lloc la depuració generalitzada dels funcionaris. Tots aquells
que no tenien una ideologia franquista van ser absolts dels seus càrrecs, només
aquells que formaven part del Movimiento Nacional van mantenir el seu lloc de
treball. També es van fer depuracions als col·legis professionals (metges,
advocats i periodistes). De la mateixa manera es van encarregar també que les
empreses particulars fessin fora a tots aquells que no seguin les ideologies
franquistes.
Una altra forma repressiva molt més dura va ser l’empresonament de la població. Les
presons de Franco mostren per primera vegada a l’Estat espanyol la cara més fosca del
franquisme: la presó com a destí final dels opositors al règim i com a instrument de
control social, i el drama humà dels presoners i de les seves famílies.

2. Entre 1939 i 1977 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de repressió de
la ciutadania i aplicà de manera sistemàtica el càstig i la tortura contra la
disconformitat política. La mortalitat entre els presoners va ser molt alta deguda a les
pèssimes condicions higièniques, a la mala alimentació i a la gran concentració de gent.
Molts dels reclusos van haver de formar part dels batallons de treballadors, que eren
aquells presoners que eren castigats realitzant treballs forçats com la reconstrucció de
tots els danys que es van produir durant la Guerra Civil.
El Règim franquista va tenir greus repercussions sobre Catalunya. Aquesta aferrava un
gran sentiment de pertinença a la seva terra contrari a les ideologies franquistes.
Franco va voler acabar amb aquest sentiment nacionalista. L’any 1938 un decret va
abolir l’Estatut, va posar fi a l’autogovern i per acabar d’imposar el seu règim va
modelar una “Cataluña española” .
Es va produir un genocidi cultural amb l’objectiu d’esborrar la identitat catalana i
d’imposar el castellà com una llengua única: es van canviar el nom dels carrers, es van
eliminar monuments públics i, el més important, es va prohibir la llengua catalana i es
va limitar sol a un ús domèstic, ja que si aquesta era utilitzada en altres àmbit la gent
era sancionada i castigada.
A més, moltes institucions catalanes van haver de passar a la clandestinitat, com l’
Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya es va passar a dir Biblioteca
Central.
Una de les víctimes d’aquesta repressió va ser Lluís Companys, primer de la Generalitat
que va ser detingut a França l’any 1940, jutjat en consell de guerra i executat a
Montjuïc a l’octubre d’aquell any.