1. Antecedents: l’autosuficiència econòmica o autarquia
La guerra civil finalitza amb la victòria del bàndol franquista (que es fa anomenar
nacional), que dóna suport a les potències feixistes durant la Segona Gu erra
El franquisme Mundial. En sortir victoriosos els Aliats (contraris al feixisme) l’any 1945, aquests
aïllen Espanya, que es veu obligada a aplicar l’autosuficiència econòmica i
El canvi d’orientació de l’economia (1957-1975) l’intervencionisme estatal en l’economia. Aquest període es mantingué fins al 1957
i es caracteritzà per:
-La reglamentació comerç exterior
à Control estatal sobre importacions i exportacions per reduir la dependència exterior
à Encariment productes importats i carestia de mat èries primeres
-El foment de la indústria .
à Finalitat: assegurar independència militar i pol ítica del nou Estat
à Nacionalitzaci ó sectors indispensables que porta a una elevada despesa pública
-La reforma del sector agrari
à Regulaci ó estatal d’aquest, que reduí els preus de
venda
à Descens en picat de la producció i la productivitat
Ignasi Roure i Nil Sanmartí
L’obertura econòmica i el “desarrollismo” (1957- 1975) El pla d’estabilització (1959-1962)
L’intent d’autarquia econòmica practicada pel govern franquista condueix en pocs El pla d’estabilització fou la primera acció correctora de l’economia
anys a un ensorrament econòmic de l’Estat. Això generà tot un seguit de impulsada pel govern franquista. Tenia l’objectiu de finalitzar l’etapa
protestes socials que van venir acompanyades de la pressió dels organismes marcada per un fort intervencionisme estatal en economia i afavo rir la
internacionals un cop Espanya havia sortit de l’aïllament internacional. liberalització comercial i financera. Amb aquest pla també cercava el final
absolut de l’aïllament internacional.
La resposta del dictador fou aplicar un canvi de polítiques:
Es basava en tres grans eixos:
principis falangistes a principis tecnòcrates
- Reducció de la inflació
-Estabilització de l’economia
Autarquia econòmica Foment del creixement econòmic - Reducció del dèficit públic
Provocà una producció i Liberalització comercial i financera
productivitat baixes, a més
d’una manca d’abastament - Eliminació dels organismes interventors
Reduir el fort intervencionisme estatal -Liberalització interior
generalitzada que portà
de l’economia - Fi de la regulació de preus
molta misèria i fam
- Eliminació dels obstacles del comerç exterior.
Amb aquestes mesures es pretenia aplicar a la gestió de l’Estat tot un seguit de -Liberalització exterior - Devaluació de la pesseta
criteris de racionalitat i d’eficàcia econòmica. Per a fer -ho, Franco col·locà a de l’economia - Atracció d’inversions estrangeres
primera línia una nova generació de polítics anomenats tecnòcrates, molts dels
quals estaven vinculats a l’Opus Dei i molt ben relacionats amb les elits
econòmiques.

2. Els plans de desenvolupament (1964- 1975) Conseqüències al canvi d’orientació de l’economia
Nou projecte dins el programa d’estabilització. Consistien a impulsar des de l’Estat Tot el seguit de mesures aplicades pels nous governs
el creixement de l’economia mitjançant incentius fiscals i ajudes estatals als pitjors tecnòcrates, donaren com a resultat un seguit de
resultats del desenvolupament econòmic i a les regions menys desenvolupades. conseqüències:
Se’n van promulgar tres amb vigència quadriennal (1964 -1967, 1968 -1971, 1972 - -Cal remarcar que, en general, no s’assoliren els
1975). S’encetaren dues vies d’actuació: objectius programats degut als exigus recursos públics
invertits en relació amb les fites que es marcaren
-Accions estructurals: -Augment de les infrastructures i dels productes bàsics
Pretenien solucionar algunes per a la iniciativa industrial privada que afavoriren
deficiències de la indústria.
-Pols de desenvolupament: creixement industrial
Intentaven reduir els desequilibris -Pel que fa al consum domèstic, fou el turisme el que
econòmics regionals a partir de la realment afavorí a un descens de la taxa d’atur (gran
promoció i construcció de noves ampliació sector serveis), cosa que significà tot un
indústries en zones d’industrialització seguit d’emigracions i un augment del consum a escala
escassa. També s’incentivà la espanyola (automòbils, electrodomèstics, menjar,...)
construcció d’embassaments. Poca
repercussió a Catalunya (Tarragona) -D'aquesta manera s’entrà progressivament a la societat
de consum. Augmentà el nivell econòmic i la
construcció. La dieta canvià: Menys cereals i més carn
Franco amb Hitler a Hendaia Aglomeració de gent esperant la seva ració alimentària Franco inaugurant un dels nombrosos pantans Durant el franquisme es produí una forta
construïts durant la seva dictadura immigració cap a les zones més industrialitzades
El sector petroquímic tarragoní fou l’únic pol de
Pictograma emès pel govern franquista Gent passant fam al carrer durant el període d’autarquia El boom turístic que tants ingressos va generar desenvolupament dut a terme a Catalunya