1. 1 . INTRODUCCIÓ.
2 . LA COMUNICACIÓ.
• Definició de comunicació.
• Funcions i finalitats de la comunicació.
• Enfocament comunicatiu
• Elements de la comunicació.
• Barreres en la comunicació
• Tipus de comunicació
• Comunicació verbal, no verbal i paraverbal
3 . EL TREBALL EN EQUIP
La comunicació humana i
empresarial
E X E R C I C I S :
• Avaluació inicial
• Exemple
comunicador/a
• Assertivitat
• Exemple 2
• Avaluació final

2. Introducció
 L’ésser humà té la capacitat de comunicar-se i és
gràcies a aquesta capacitat que les persones es
relacionen i poden conviure en societat.
 Dins de la comunicació humana, la llengua, oral o
escrita, és el codi més utilitzat en la comunicació
verbal.
 La comunicació no verbal i paraverbal són més
importants que la c. verbal.

3. La comunicació
 Des que sona el despertador al matí fins que ens acomiadem amb un
simple Bona nit! abans d’anar a dormir, se succeeixen tot de
processos comunicatius.
 Cada dia, codifiquem i descodifiquem missatges i transmetem i
rebem tot tipus d’informació.
 La comunicació ha anat adquirint tant de pes en la societat
contemporània que el món actual no pot ser entés sense ella.
 Si es mira l’origen etimològic del mot, comunicació va del llatí
COMUNICARE, és a dir, “posar en comú”.
 Hom ha definit tradicionalment la comunicació com el procediment
de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen) fins a
un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi
conegut pels implicats en l’acte de comunicació, transmés a través
d’un canal concret i en un context determinat.

4. Funcions i finalitats de la comunicació
 La comunicació té dues finalitats bàsiques:
 la finalitat convencional (informar o informar-se i establir contacte amb
altres persones), i
 la finalitat estètica (crear literatura).
 Les funcions de la comunicació, exposades per Jean Macbride (1988),
són:
 la informació: ja que difon notícies per entendre les situacions i prendre les mesures adients.
 la socialització: en tant que facilita a l’individu d’integrar-se en la societat.
 l’educació: perquè transmet a les persones coneixements que els permeten formar-se i abastar
camps diversos del saber.
 l’esbargiment: car afavoreix la difusió d’activitats recreatives tan diverses com la literatura,
l’esport o la música.
 la integració: atés que facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conèixer-se i a
comprendre’s mútuament.
 Desenvolupar projectes (personals o professionals) en equip.

5. L’enfocament comunicatiu.
Ser un bon comunicador/a
Competència lingüística
(coneixement de la llengua)
Competència comunicativa
(ús de la llengua)
Saber estar
Assertivitat
Context
Interferències
Habilitats socials
Recursos
Estils de comunicació
L’equip
Objectius

6. Elements de la comunicació
 emissor: qui origina la comunicació.
 receptor: qui rep i interpreta la
informació transmesa per l’emissor.
 missatge: informació que es vol
transmetre.
 codi: sistema de signes i regles per
xifrar o desxifrar el missatge que ha
de ser compartit per l’emissor i el
receptor. Els codis segons el seu
origen poden ser naturals o artificials.
 canal: mitjà físic o via a través de la
qual circula el missatge des de l’origen
fins a la destinació.
 context: conjunt de circumstàncies
extralingüístiques en què es produeix
la comunicació i que condicionen la
recepció del missatge.
 coneixement: aprenentatge previ,
condiciona la predisposició dels
agents.
 interferències: barreres o
dificultats que perjudiquen l’entesa.
Emissor ReceptorMissatge
codificació descodificació
retroalimentació
canal
coneixement coneixement
interferències interferències
Context

7. Elements de la comunicació. Simplificació

8. Emissor i receptor. Tipus de comunicació
M
C
Emissor Receptor
emissor: qui origina la comunicació.
L’emissor ha de ser conscient de qui és el
receptor, ha de poder adaptar el missatge amb
l’objectiu que sigui entès. L’entesa, o no, del
missatge es coneix a través del feedback.
Quan més es té en compte el receptor, més
ASSERTIU serà el missatge.
receptor: qui
rep i interpreta
la informació
transmesa per
l’emissor.
Agressiva
• Impositiva, interromp als demés.
• Mirada fixa, gestos amenaçant, postura intimidant, volum elevat.
• CREA TENSIÓ I NO RESOL ELS CONFLICTES
Passiva
• Vacil·lant i amb veu entretallada
• Defuig la mirada, moviments nerviosos, postura recollida, volum baix.
• NO DEFENSA ELS SEUS DRETS, PERD OPORTUNITATS, CREA CONFLICTES.
Assertiva
• Directa i ferma
• Contacte ocular directe i relaxat, gestos ferms, postura relaxada, veu sense vacil·lar.
• DEFENSA ELS SEUS DRETS, ESTABLEIX RELACIONS POSITIVES, RESOL CONFLICTES.

9. Canal
Comunicació personal
Comunicació telefònica
Cartes o emails
Documents per escrit
Documents numèrics
Menor riquesa en la
informació
Major riquesa en la
informació
canal
codi: sistema de signes i regles per xifrar
o desxifrar el missatge que ha de ser
compartit per l’emissor i el receptor. Els
codis segons el seu origen poden ser
naturals o artificials.
canal: mitjà físic o via a través de la qual
circula el missatge des de l’origen fins a la
destinació.

10. Missatge
Missatge
C
E R
És important tenir clar alguns aspectes en la
transmissió d’un missatge:
1
• Tenir clar l’objectiu del missatge
2
• Acotar la temporalitat
3
• Anar d’allò general a l’aspecte concret
4
• Ser precís i emprar un llenguatge adequat
5
• Ser assertius: conducta que permet a una persona actuar en base al seus
valors, interessos o necessitats.
OPTIMITZAR (millor resultat
possible en funció del temps
disponible)
FER EFECTIVA (assolim els
objectius)
Exemple

11. Context
Context
Són les condicions en les que es desenvolupa la
comunicació, és a dir, l’espai, el temps i les circumstàncies
socioculturals i els missatges anteriors.
ESPAI
TEMPS
Quant temps destinem a reunions? A
fer seguiment de professionals? A fer
supervisions dels equips?. És
operatiu?
FORMACIÓ
Quina formació i perfil té l’equip de
professionals?.

12. Interferències. Barreres en la comunicació
Personals:
Causes: emocions humanes, mals hàbits en l’escolta i la personalitat
dels participants.
Acciones per eliminar-les: establir un apropament de les realitat entre
emissor i receptor.
Físiques:
Causes: interferències en l’ambient.
Accions per eliminar-les: tenir cura de l’espai físic, la il·luminació,
el temps…
Semàntiques:
Causes: errada en la interpretació del missatge.
Accions per eliminar-les: recórrer al feedback.
C
interferències
Individuals

13. Barreres organitzacionals
Nivells d’autoritat i estatus
El rang social d’una persona, a qui s’escolta més o menys.
L’estima o la vàlua professional conferida.
Especialització de les funcions laborals de l’equip
Ús d’un llenguatge críptic i especialitzat que no facilita l’entesa.
Objectius diferents.
Quina és la missió? Cap a on anem?
Organitzacionals C
interferències

14. Supressió de les barreres organitzacionals
•Regular què s’explica, què es detalla, què s’adjunta en un document... Evitar la sobrecàrrega.
Evitar la desvinculació (desinformació)
•Regular els canals formals i informals.
Flux d’informació
•Buscar el feedback. A vegades no cal que sigui verbal, pot ser a través de les accions aparellades.
Alimentar la retroalimentació
•Tenir en compte les dificultats del receptor. Simplificar el llenguatge no vol dir dotar-lo de menys
contingut. A vegades l’ús de certs conceptes tècnics donen suport a una acció concreta.
Simplificar el llenguatge
•Escoltar amb tranquil·litat, convidar a tenir temps per escoltar.
•Mostrar empatia: donar suport al que parla (no implica posicionar-se a favor ni en contra).
•Discernir: ser capaç d’entendre el missatge principal i determinar els detalls importants.
•Avaluar: prendre decisions basades en la informació proporcionada (no en base a allò previ).
Treballar l’escolta activa
•Evitar les emocions negatives en la comunicació VERBAL, NO VERBAL I PARAVERBAL.
Emocions negatives
C
interferències
Elements a tenir en compte per a suprimir les barreres i interferències
comunicatives:

15. Tipus de comunicació segons direccionalitat
Ascendent
Treballadors/es
Direcció
Distorsió
• Proporciona a la direcció el feedback necessari sobre els
problemes de l’organització.
• Permet conèixer els problemes i les queixes del personal de
l’empresa.
• Redueix tensions al compartir informació i així estimular el
compromís de tots.
Potencialitat
• Bústia de suggeriments
• Enquestes i sondejos
• Comitès
• Informes a la direcció
Instruments

16. Tipus de comunicació segons direccionalitat
Descendent
Saturació
Direcció
Treballadors/es
• Tendeix a ser considerada la forma natural i
espontània de transmetre informació i ordres.
• Acostuma a ser informació rellevant i treballada.
Potencialitat
• Instruccions
• Circulars
• Taulell d’anuncis
• Manual de l’empresa
• Cursets
Instruments

17. Tipus de comunicació segons direccionalitat
Horitzontal
Pèrdua de
rols
• Facilita la coordinació.
• Hi ha un millor seguiment dels acords.
• Millora el sentit de pertinença.
Potencialitat
• Coordinacions.
• Assemblees.
• Supervisions.
Instruments
Professional
Professional
Direcció
Treballador
Poca
optimització

18. Tipus de comunicació segons origen
COMUNICACIÓ
FORMAL
COMUNICACIÓ
INFORMAL
Segueix l’estructura
creada per l’empresa
Sorgeix de forma
espontània
Atenció!

19. Comunicació Verbal
Comunicació oral
• Quinés l’objectiu de la comunicació? Qui són els destinataris? Quines son les
seves limitacions?
1. Analitzar la situació
• Cal: recopilar i ordenar les idees que es desitgen transmetre seguint un ordre
cronològic i temàtic, formular idees en un llenguatge adequat i preveure, si
cal, altres suports com diapositives.
2. Preparar el missatge
• Cal controlar el ritme, el volum, la dicció, els gestos, la presentació física i,
sobretot, la comunicació no verbal.
3. Formular el missatge

20. Comunicació Verbal
Dificultats en el receptor
1
• No prestar atenció
2
• No deixar finalitzar a l’interlocutor la seva exposició
3
• Evaluar el missatge que s’està rebent en comptes de captar el punt de vista de l’interlocutor.
4
• Escoltar de forma parcial, atenent tan sols a detalls o paraules concretes.

21. Comunicació Verbal
Comunicació escrita
• Quinés l’objectiu de la comunicació? (informar, convèncer, formar, demanar...).
Qui són els destinataris? (individu, grup, empresa..)
1. Analitzar la situació
• Cal: detallar el contingut del missatge i estructurar-lo, reagrupant la informació
seguint un ordre cronològic i temàtic.
2. Establir el contingut del missatge
• Cal usar el registre adequat al nivell cultural del receptor i per tant:
• Emprar frases curtes, agrupar paràgrafs en parts relatives a una mateixa
idea, redactar de forma concisa i atractiva els títols, subtítols i fer servir un
vocabulari adequat al destinatari.
3. Redactar el missatge
No hi ha feedback. No s’enriqueix la comunicació

22. Avantatges i desavantatges oral/escrita
Més ràpida. Més
informació en
menys temps.
Existeix la
retroalimentació
Gran aplicació en
entrevistes i
reunions.
Elevat potencial
de distorsió.
Més risc
d’interpretació
personal
Comunicació
oral
Registre
permanent,
tangible i
verificable
Contingut més
rigurós, precis, lò
gic i clar.
Consumeix més
temps
No hi ha
retroalimentació
No hi ha
seguretat de la
recepció ni la
interpretació.
Comunicació
escrita
Cal organitzar les
idees
Cal evitar la
inseguretat
Cal evitar voler
transmetre
masses idees
Cal emprar un
codi comú
En ambdós

23. Comunicació no verbal

24. Llenguatge paraverbal
Són les entonacions i inflexions de la veu, la velocitat amb que parlem i les pauses.
Les funcions són:
1. Motivar al receptor
2. Permetre que l’altre processi la informació
3. Indicar un canvi de torn
4. Manifestar sentiments
5. Posar èmfasi en un aspecte concret
Usos:
Per indicar un sentit irònic o no convencional d’una paraula.
Per remarcar la importància d’un concepte.
exemple
2

25. EL TREBALL EN EQUIP
Potencialitats
individuals
Intercooperació
Treball per un bé
comú
Corresponsabilitat
Tenen
cabuda
Limitacions
individuals
Enveges
professionals
Mala praxis
Dissolució de la
responsabilitat
No hi
tenen
cabuda

26. EL TREBALL EN EQUIP
• Conèixer què se’t demana dins l’equip.
• Poder operar en la teva parcel·la de responsabilitat
• Poder fer sentir la teva veu.DRETS
• Sumar (no restar)
• Implicar-te en el projecte
• Acceptar la cultura institucional com a pròpiaDEURES
Que es demana a les
direccions i
comandaments?
Valoració i
reconeixement
Remuneració
Participació